Pregó de Festa Major 2016

Barcelona, 16 de gener de 2016
Festa Major Barri Sant Antoni 2016

Molt bon dia a tothom!
Sigueu molt benvinguts i benvingudes!


De primer, vull agrair a la Comissió de Festa Major del Barri de Sant Antoni, el meu barri, que m'hagi fet confiança per fer el pregó d'enguany. És important de remarcar que la Comissió està formada per un gran nombre d’entitats coordinades per l’Associació de veïns.

Avui, 16 de gener de 2016, és una diada especial. Fa tres-cents anys que es va proclamar el Decret de Nova Planta”. Aquell va ser un dia infaust per a la nostra història.


El 16 de gener de l’any 1716 es va publicar el Reial Decret que establia el nou sistema de govern absolutista. Cal recordar que aquest decret era el conjunt de lleis promulgades per Felip V. Invocant el dret de conquesta i acusant els catalans de rebel·lió, es van abolir els furs i les constitucions de la corona catalanoaragonesa, bo i derogant les institucions pròpies que vetllaven pel seu acompliment i se la va sotmetre a les lleis de Castella. Com ja sabem, el català va ser substituït pel castellà, que des de llavors va passar a ser oficial i obligatori a l'administració i a la judicatura.

Fa un parell d’anys, la Festa Major del barri de Sant Antoni es va sumar a la commemoració del Tricentenari amb diversos actes a la Casa de la Bolla –actual Escola Pia-, on Antoni de Villarroel signà la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714.

Altres 16 de gener també han esdevingut històrics. A casa nostra, a Barcelona, Pau Claris proclamà la República Catalana sota la protecció de França, tot i que al cap de pocs dies hauria de reconèixer la sobirania de Lluis XIII. Som al mig del conflicte bèl·lic de la Guerra dels Segadors.

Catalunya, que ha estat pactista des dels seus orígens, una actitud heretada dels grecs des que es van assentar a Empòrion (Empúries), sovint s’ha vist abocada a pactes que no l’han beneficiat.

Sortosament, aquelles situacions bèl·liques s’han superat, però encara queda molta feina per fer. Faig meves les paraules de Lluís Llach quan en una de les seves cançons diu “que l'esperança és mentida si no hi ha cada dia un esforç pel nou demà.”

Un esforç que hem de fer entre tots plegats. Nosaltres en tenim la responsabilitat. I des d’aquí, i ara mateix. El barri de Sant Antoni ha destacat sempre per la seva solidaritat, pel seu esperit reivindicatiu, per la constància d’aconseguir els seus objectius. És de justícia reconèixer que si avui el barri és ben conegut, és gràcies a l’Associació de veïns, una associació que l’any 2018 farà  50 anys i que cal felicitar per la seva tasca.


Sant Antoni és un barri de Barcelona dinàmic, amb molta vida i que ha evolucionat molt. No fa tant de temps, i per posar-ne alguns exemples: no hi havia centre cívic, ni el centre de dia, ni la biblioteca Joan Oliver, ni l’escola bressol, l’avinguda Mistral estava a mig fer i no teníem l’espai veïnal Calabria66, un espai al servei de la ciutadania i el territori. Si tot va com ha d’anar, el Mercat s’obrirà l’any vinent. Ja toca, perquè des de l’any 2009 que la gruem. I fa falta, perquè els mercats són eixos aglutinadors, punts de trobada que afavoreixen el desenvolupament econòmic i aporten vida al seu entorn. És adient recordar que l'origen del Mercat de Sant Antoni, es remunta a mitjan del segle XIII en el mercat dels Encants, un mercat molt marginal fora muralles que es traslladà cap al 1850 al carrer del Consolat. Quan en el període de l’any 1872 al 1882 Rovira i Trias va fer el gran mercat de ferro, gairebé no hi havia cap casa al seu voltant i servia com a mercat del barri obrer del Raval. De mica en mica, aquell mercat i les parades que l'envoltaven es van anar consolidant  donant personalitat i vida al barri. Aquesta tradició comercial popular es manté encara amb força en l'actualitat, i es veurà potenciada quan es finalitzi la seva rehabilitació.

Se n’han aconseguit i se’n van aconseguint moltes, de fites... Després d’anys de reivindicacions, la casa Tarragó, la finca del carrer Urgell 30, dita també “La carboneria” serà patrimoni de la ciutat. Va ser un dels primers edificis construïts fora muralles en ple debat de com devia ser l’Eixample de la ciutat.

És un goig també que “La Festa dels Tres Tombs”, una festivitat que té el seu origen a la segona meitat del segle XIX i que rendeix homenatge a Sant Antoni abat, hagi estat inclosa en el protocol festiu de Barcelona.

I vull remarcar que la nostra revista, “Sant Antoni Informatiu”, ha arribat al número 100. Són 28 anys de vida que consoliden una esplèndida trajectòria. En paraules de Pep Sala, president de l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni: “és també un reflex de la petita història del barri, la seva evolució, aspiracions, experiències solidàries o reivindicacions”. La revista va aparèixer per primera vegada el gener de 1988 amb el nom de Sant Antoni 2000.

Sant Antoni és un barri popular i comercial que destaca pel sentiment de pertinença dels seus veïns i veïnes i una forta xarxa associativa on els reptes no s’aturen. Un d’ells és la continuació de la línia L2 del metro a la Zona Franca i l'aeroport. El Paral·lel està en ple procés de reforma. Han finalitzat les obres de millora de la xarxa de clavegueram al Paral·lel, la plaça Bella Dorita i la ronda de Sant Pau. Comencen a sorgir noves placetes, s’observen millores en l’enllumenat i en el carril bici. 

Ja hem dit que és un barri solidari amb un teixit associatiu ampli que té tota mena d’entitats, però encara li manca que hagi una millor cohesió entre tots plegats.

Hi ha barris que canvien si bé és cert que tots mostren el pas del temps, l'evolució, el barri de Sant Antoni ha conservat la seva essència, un barri feiner −ho podem constatar en el fet que al matí és molt viu i quan cau la tarda esdevé molt més ensopit− el nom del qual té l'origen en el convent de Sant Antoni Abat aixecat al segle XV, a tocar de la muralla de Barcelona. D'aquell indret sortia el camí de Fraga, que anava cap a Esplugues i Martorell; n'era un dels principals i el que tenia més trànsit. Es dirigia cap a l'indret anomenat de la Creucoberta, on hi havia la creu de terme de la ciutat, abans d'entrar al poble de Sants. El 1806 el convent passà a mans dels escolapis que en prenen possessió el 1815 i el 1839 neix l'Escola Pia de Sant Antoni. La fesomia del barri és fruit de les reformes lligades a l'Exposició Universal de 1929, amb motiu de la qual es va impulsar la urbanització i l'arranjament dels accessos a Montjuïc, amb l'eliminació de les barraques que hi havia entre el Paral·lel i la Gran Via i la urbanització de l'avinguda Mistral. Aquest antic camí medieval de sortida de la ciutat és avui una via de vianants que aglutina la vida de barri del seu entorn. De l'època daurada del Paral·lel són el Teatre Talia, inaugurat el 1900 i que va alternar teatre i sarsuela fins al seu tancament el 1987. I el Gran Price, on es feia des de boxa fins a mítings polítics, i el local del qual va ser enderrocat el 1973.

Quin munt de feina, quanta història!

Però, com deia, encara n’hi ha molta per fer: cal aconseguir que el barri estigui més net, més cuidat, menys sorollós, que hi hagi més zones verdes, que millori la seguretat vial i la vigilància. El barri té el nom d’un sant, però no a tothom que hi viu se li encomana la santedat, precisament. No cal arribar a aquest grau, però si demanar, exigir, un bon veïnatge i responsabilitat. Tanmateix, no podem tancar els ulls i oblidar que hi viu un contingent important de  població de risc que necessita més atenció, i no només els que vénen de fora; el nostre és un barri on hi ha molta gent d’edat avançada que té dret a una vellesa digna. Fan falta més residències, més centres d’atenció a la gent gran. I més escoles bressol, més centres educatius, aquests últims sobretot són els que ens ajudaran a eradicar l’atur i la marginació social que també pateix el barri. La cultura és el motor. Ja fa molts segles que ho va dir el savi grec Pitàgores: “eduqueu els nens i no caldrà castigar els homes”.

I no ens podem quedar només en el nostre àmbit, cal anar més enllà. Aquest any és ambiciós.

Enguany, tenim reptes molt engrescadors. Si deixem de banda la política, que Déu n’hi do, la gresca que en podem fer, encetem un any molt important culturalment; com a escriptora, permeteu-me que em decanti per aquesta vessant.

Les meves primeres passes literàries vinculades al barri, concretament a la revista del Barri de Sant Antoni i al premi que convocava la revista van permetre que em convertís en escriptora. Ho he dit moltes vegades, però no em cansaré de repetir-ho: moltes gràcies per haver-me donat l’oportunitat d’obrir-me pas en aquest àmbit.

Aquest 2016 la Unesco ha declarat Barcelona ciutat de la literatura. Al llarg de la història, Barcelona ha inspirat escriptors d’arreu del món que l’han immortalitzat en les seves pàgines. El nostre patrimoni literari és ric i divers, i  no deixa de créixer cada dia. A la ciutat, la literatura es difon a través d’infinitat de canals perquè arribi a la societat, des de les biblioteques fins a les activitats compartides dels festivals i els centres culturals de proximitat. Barcelona és una ciutat connectada amb el món. Ens relacionem culturalment amb ciutats d’arreu compartint projectes culturals, i sempre ens hem solidaritzat amb les situacions de vulneració dels drets humans, especialment pel que fa a la llibertat d’expressió. També cooperem amb ciutats de països en desenvolupament per impulsar biblioteques i altres projectes educatius.

Hem de treballar perquè la cultura suplanti la barbàrie, que cada arma, que cada projectil es converteixi en un estri per escriure. Que cada atac militar es converteixi en un gavadal d’inspiració per a crear obres constructives que ens ajudin a créixer com a persones tot contribuint a fer un món millor.

I la paraula escrita és una arma que, ben emprada, pot ser molt potent.

La dita atribuïda al senador romà Caius Titus ho deixa molt clar: “Verba volant, scripta manent”, la paraula vola, però els escrits continuen. Aquesta, però és la interpretació que li donem ara, perquè abans les paraules dites en veu alta eren les que prenien volada mentre que les escrites romanien enterrades. El que és cert és que gràcies a la paraula escrita ens ha arribat el llegat dels grans mestres, com el de Ramon Llull. Enguany celebrem el VII centenari de la mort d’una personalitat nostrada i universal, un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa. L'originalitat del seu pensament i la qualitat de la seva literatura han fet de Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del món. La seva obra, escrita principalment en català i llatí, i probablement també en àrab, ha tingut una gran influència entre grans pensadors, des del mateix segle XIV fins als nostres dies. Els seus llibres han estat editats i traduïts a desenes de llengües als centres de cultura i estudi més prestigiosos d'arreu del món.

Ell, que va ser i és exemple de diàleg, que ens serveixi de guia en la immediatesa del món actual que sovint ens allunya de la reflexió.

Ara, però, és temps de festa.

Autoritats, veïns, veïnes, assistents... Santonitzem-nos!!! Tenim 9 dies festius per endavant.

Visca el Barri de Sant Antoni i la seva Festa Major!!!







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies