Totes les coses van canviant, però no segons
els mateixos ritmes, ni d'acord amb la mateixa esperança de vida. Persones,
equipaments, cotxes o sabates no envelleixen i “moren” per igual, ni s'han de
revisar i posar a punt amb operacions semblants, ni amb terminis equiparables.
Això queda clar dia rere dia, quan passem a la vora del nostre Mercat. Pensàvem
que les obres de restauració no s'acabarien mai, però al capdavall ja s'albira
el final d'una etapa decisiva, la recuperació d'un edifici històric de gran
valor patrimonial.
Tanmateix no estem en un final de trajecte:
cal que tot seguit el mercat compleixi el seu objectiu d'equipament públic:
centre comercial orientat a facilitar la vida dels ciutadans, satisfent
sobretot les necessitats elementals d'alimentació i paraments de la llar. Aleshores
comerciants i botiguers tindran que agafar tanda i hauran de posar-se les piles
per fer un bon paper dins la nova conjuntura. Sabem que molts ho veuen amb
il·lusió, tot i que a vegades amb algun neguit, puix que tot canvi comporta
noves possibilitats, però també nous riscos. Val a dir que des de l'Associació
de Veïns els recolzem solidàriament, i confiem en que la gran majoria aconseguirà
salvar els esculls amb èxit.
Llargues cuesi nervis
per veure si arribaves a comprar l’entrada o hauries d’esperar a la següent
sessió. Lluny queda aquella època en la qual anaral cinemarequeria el seu tempo.Des del cinema Rondas fins a la sala Waldorf, el cinema sempre ha estat
present al nostre barri. El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de
Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la sevasingular marquesina, la seva pantalla
de 160m2 iel pati de butaques
vermelles, totes amb bona visibilitat. El cinema va tancar el 30 de maig de 2013
Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lículaCarmen Jones, una versió de l’òperade
Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant
fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és
un fenomen nou a la nostra ciutat. En moltsbarris
els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser
espais comercials.A Sant Antoni,
tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins al’any
2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials
i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit. Cap a l’ any 2011, semblavaque
el cinema Urgellrevifavaamb l’èxit de Phenomena, un projectede Nacho Cerdà, que programava èxits
dels 70, 80 i 90.Poltergeist, Indiana Jones, Els Goonies, Tiburón... tornaven a aquestasala,
reivindicant el cinema coma
experiència social.
Ordinadors,
tauletes, telèfons intel·ligents, llibres electrònics, realitat virtual...
Pantalles que veiem, mirem i admirem. Per totes bandes i a qualsevol lloc.
Estan
preparats els nostres ulls per gaudir de tots aquests dispositius electrònics
cada vegada més presents en la nostra vida?
La
resposta és simple: NO.
Com éssers
humans hem passat de córrer davant (o darrere) d'un mamut pelut i viure a
l'aire lliure en plena natura, a treballar davant d'infinitat de pantalles i
dispositius electrònics de tot tipus. La naturalesa –sàvia- es queixa, i alhora
intenta adaptar-se. La nostra visió està dissenyada per veure-hi bé de lluny,
en espais oberts i sota la llum del sol. No fa ni cent anys que la majoria de
feines eren a l'aire lliure. Ara la visió propera és dominant, per tant la
miopia va en augment. Veure a distàncies curtes provoca un esforç superior
d'enfocament que l'emprat en la visió llunyana. En mòbils i tablets, la mida de
la pantalla i de la lletra petita ens indueix a apropar-nos encara més.
És
evident que els ulls pateixen de l'esforç davant l'ordinador i altres
dispositius electrònics d'imatges. La picor, l'enrogiment i la sequedat dels
ulls són alguns dels símptomes relacionats amb la Síndrome Visual Informàtica
(SVI). L'Acadèmia Americana d'Optometria defineix aquesta síndrome com el
conjunt de signes i símptomes oculars i visuals relacionats amb l'ús excessiu
de l'ordinador.
Una
gran part de la població està enfront de pantalles més temps del recomanable
(una mitjana de 8 hores diàries) ja sigui ordinadors, mòbils, llibres
electrònics o tablets. En aquest entorn, els ulls fan un esforç constant que
condiciona l' eficàcia i el rendiment visual. Segons el Col·legi Oficial
d'òptics optometristes de Catalunya, 7 de cada 10 persones que treballen amb
pantalles presenten molèsties que formen part de la Síndrome Visual
Informàtica.
Mirar
una pantalla també suposa posar la vista en una font de llum molt forta, no natural,
de forma directa. D'altra banda, la major part d'aquests dispositius emeten
radiacions que, a llarg termini, poden provocar danys en les cèl·lules de la
retina, que no es regeneren.
Un
altre factor d'estrès visual són els reflexos en la pantalla, que dificulten la
visualització de textos i imatges. També cal apuntar que davant una pantalla,
el parpelleig disminueix i la secreció llagrimal es
redueix en més d'un 50 per cent, produint sensació de sequedat ocular i fins i
tot visió borrosa.
Ja que
sovint, no podem "fugir" de les pantalles, intentem minimitzar els
efectes.
Si en els dos articles
precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental,
en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones
fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.
Contacte
Ha
estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren,
no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen,
perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a
interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he
aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.
Això
sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós
vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra, JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro
amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra
que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la
gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat,
però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la
qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.
La directora
de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments
necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos,
la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?,
perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests
afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una
observació, que la acaba amb: però, el
que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones;
directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.
El començament
Arriba
poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora,
potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que
posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser
cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts,
d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri
de Sant Antoni.
Com
ja he comentat en el breu, la botiga NOC – CERERIA
ABELLA del carrer Comte Borrell, 41 ha tancat aquest estiu.
Tan
bon punt me’n vaig assabentar vaig arribar-m’hi per parlar amb la responsable
de la botiga. I, amb què em vaig trobar? Tot el local enlaire, els paletes
enderrocant parets...un terrabastall. I una nota que diu:
Tornem als orígens
C. Sant Antoni Abat, 9
I això
és el que vaig fer: anar “als orígens”, al carrer de Sant Antoni a tocar la
plaça del Pedró.
I,
efectivament, allà hi vaig trobar l’origen d’aquesta cereria, una botiga antiga
que lluu aquest rètol: ABELLA – CERERIA
DE LA SAGRADA FAMÍLIA.
Mires
la façana i et sents transportada al segle XIX. Que és un establiment “amb
solera” es pot apreciar en aquestes
fotografies: una, vaig fer-la aquest estiu jo mateixa; a l’altra -que he
trobat a Internet- apareix la botiga
abans de 1900. Semblaria la mateixa foto si no fos pels personatges de
l’entrada, entre els quals la fundadora de l’establiment.
TIPUS DE
GESTIÓ DE L’ESPAI VEÏNAL, la majoria proposa que la gestió sigui comunitària amb
els col·lectius involucrats (paradistes, entitats, veïnat i ajuntament). Alguns
grups parlen d’autogestió.
DINAMITZACIÓ,
els comerciants i algunes persones apunten que la dinamització comercial del Mercat
beneficia tot el barri perquè és el seu motor.
Grup de treball comerciants
GRUP
MOTOR, proposta de fer un grup motor del Mercat on hi sigui tot el barri
representat, per avaluar contínuament el programa i l’ús de l’espai veïnal i els
temes comuns.
MODEL DE
MERCAT, lligat al model de barri, potenciant el comerç de proximitat, els
productes de proximitat, ecològics i de qualitat, amb relació directa i pròxima
entre veïnat i comerciants.
HORARIS,
els joves voldrien que l’espai veïnal tingui un accés independent 24h. Altres
grups van exposar la necessitat d’adequar els horaris per la gent que treballa.
Grup de treball joves
TURISME, ha estat un tema transversal, hi ha preocupació per un efecte
“Boqueria” amb el mercat de Sant Antoni.
Gràfic de conclusions sobre l’espai públic a l’entorn del Mercat
A continuació fem un extracte d’algunes dades i conclusions del procés participatiu del Mercat a partir de la informació proporcionada per l’Ajuntament.
Una foto publicada por Districte Eixample (@bcn_eixample) el
De què s’ha parlat en aquest procés participatiu?
Durant tot el procés s’ha delimitat l’abast de la participació en els següents temes:
A l’interior del mercat:
-Usos, programa i gestió de L’ESPAI VEÏNALde la planta ‐1, que es concreten en un espai de 500 m2 i un espai de 200 m2.
-L’ESPAI FOSSATés un espai públic cobert de 2.260 m2. Els diumenges serà utilitzat pel mercat del llibre i la resta dels dies pot tenir altres usos.
-EL PUNT VERD té reservat un espai accessible des de la plaça del triangle del costat de Tamarit. Es pot disposar d’un magatzem situat a les plantes soterranis.
-Model comercial del mercat, l’opinió dels veïns i de les veïnes.
A l’exterior del mercat:
-Usos i definició de L’ESPAI PÚBLIC al voltant del mercat: les placetes de Borrell i Tamarit i els carrers de l’entorn.
-LES PÈRGOLES DE L’ENTORN DEL MERCAT. El Dominical s’ubicarà els diumenges en aquestes pèrgoles. Encara no se sap quina forma final tindran,
-però el que segur que sabem és que estaran entorn al mercat. Quin ús veïnal podran tenir fora dels diumenges?
-Els espais provisionals del mercat: la permanència o no de la carpa del carrer Urgelldel Dominical i l’espai de la Ronda Sant Antoni: pot ser un espai verd? D’horts urbans? Com hi passa l’autobús? Hi posem pèrgoles?
Planta soterrani pública. Espai fossat i espai d’us ciutadà
Participació
La participació als grups de treball ha estat molt igualitària, en total han participat més dones que homes (un 55% davant d’un 44%). En qüestió d’edat, les persones adultes han estat el 52% del total, les persones joves el 22%, les persones grans el 17% i la infància que ha participat amb un 9%. La següent taula resumeix les persones assistents per grups:
El passat 21 de Setembre es va portar a terme, al carrer Borrell entre Manso i Tamarit, la jornada de retorn del procés participatiu del Mercat, el qual, tal com vam informar al número anterior, es va endegar el mes de Juny.
En un principi hi va haver un conjunt de quatre jornades informatives:
1. Com serà el nou mercatde Sant Antoni? Per part de l’equip tècnic que executa la rehabilitació de l’edifici, es va fer el 8 de Juny i es van programar visites guiades a les obres per als veïns i veïnes.
2. Quin model de Mercat tindrem a Sant Antoni?Feta el 15 de Juny, per part de l’Institut Municipal de Mercats i els paradistes.
3. Experiències comunitàries a l’entorn dels mercats. Presentació d’altres experiències a Barcelona i Catalunya. El 22 de Juny.
4. Com pot ser l’entorn del Mercat de Sant Antoni? Es va fer el 29 de juny per part de personal tècnic municipal i entitats del barri que han treballat temes urbanístics i els entorns del Mercat.
Durant el mes de juliol es va portar a terme la fase de debat, que es va organitzar a l’entorn de vuit grups de treball:
1) Gent gran, 2) entitats i col·lectius del barri, 3) persones amb diversitat d’origen, 4) infància, 5) joves i adolescents, 6) comerciants del Mercat i l’ entorn, 7) persones amb diversitat funcional, i 8) dones.
A finals de juliol es va portar a terme una jornada conjunta a l’Avinguda Mistral on es van posar sobre la taula les diverses propostes i es va debatre sobre les prioritats.
La participació
El procés es limitava a debatre sobre els espais ciutadans que hi haurà a la planta soterrani junt al baluard, per una banda, i sobre els entorns del Mercat, per altra banda.
En general, a cadascuna de les jornades informatives i la de debat conjunt van assistir un promig d’un centenar de persones.
Una foto publicada por Districte Eixample (@bcn_eixample) el
Pel fet de començar tard, el procés participatiu ha tingut el gran inconvenient de que s’ha fet amb presses, els mesos de juny i juliol. Per tant, hi ha hagut poc temps tant per fer una comunicació més àmplia als veïns i veïnes del barri com per poder treballar unes aportacions més raonades i elaborades.
Cal dir també que un dels temes estrella, la ubicació del Mercat Dominical del Llibre, resta encara per resoldre’s.
Tot i això, s’ha portat a terme i, per tant, serà un precedent per tal de no tornar a caure en els mateixos errors en els propers.
Les aportacions
El resum de les aportacions fetes per les veïnes i veïns que van tenir consens son:
A L’INTERIOR DEL MERCAT
Espai Culinari.
Per edats, per cultures, per fomentarhàbits saludables i d’aprofitament.
Per fomentar l’educació alimentària.
Espais Culturals.
En el Fossat: Exposicions, fires, espectacles culturals.
Història del Mercat i del Barri.
Espais Educatius i Formatius.
Tallers d’oficis del mercat, de reparacions,manualitats...
Per generar ocupació: cooperatives de serveis.
Necessitats socials.
Espais de descans. Projectes de suport a la gent gran “Radar”.
Ludoteca per a paradistes i clients.
Informació de les activitats del Mercat i del barri.
Espai de trobada per a la gent jove.
Sala polivalent per donar serveis a entitats del barri.
A L’EXTERIOR DEL MERCAT
Espai verd.
Arbrat per a fer ombra. Vegetació autòctona. Jardins verticals. Plantes aromàtiques.
Espai tranquil.
Espai de trobada i descans, per a totes les edats. Sense consum, ni terrasses ni carrets de gelat... Bancs no individuals.
Espai Equipat.
W.C. públic, papereres, cartelleres per informació, Wifi, ben enllumenat, aparcament per bicicletes.