5. Sant Antoni en #lesnostres100

Rafa 

Al barri som trenta-vuit mil persones en gairebé un quilòmetre quadrat. La mitjana de la renda familiar disponible es situa molt propera a la mitja de Barcelona. Però si aprofundim una mica més veurem que al barri, igualment que a la ciutat, hi ha molta gent per sota de la mitjana i molt poca per sobre. A més, en aquests darrers temps s’han incrementat les diferències: ha pujat molt la renda de les classes més altes i a la vegada s’ha incrementat molt la gent amb rendes més baixes, és a dir, els extrems, en una relació de 1 a 4. Per tant, mentre no es solucionin les desigualtats, la gent amb nivell econòmic més alt pot ajudar la gent que pateix mancances. La posició geogràfica del barri també és important: pel sud i est està connectat amb barris amb menor renda, mentre que per sobre de la Gran Via està connectat amb barris més rics. Sumat tot això a la gran potència social del barri, en què hi ha una riquesa d’entitats veïnals i socials, no podem deixar d’aprofitar-ho. 

Per què? Perquè hem descobert, en època de crisi, que si no hem desenvolupat mecanismes i eines comunitàries no sabem a qui acudir, a qui anar a demanar ajuda. Si desenvolupem aquests mecanismes ens ho podem fer nosaltres mateixos i podem ser més autònoms. Aquest empoderament dels veïns i veïnes és necessari no només per la ONG de veí a veí sinó per a tot el barri. 


@budjetjones


Joan 

El barri que estimo
té voreres per passejar
illes d’arbres per respirar
dies per treballar
vespres per gaudir
nits per descansar
I solidaritat per avançar.

Carmen

Vull un barri de gent i per a la gent.

De gent que lluita i aconsegueix. De gent que participa i es diverteix. De gent que es coneix.

Vull un barri sense retallades i amb tots els serveis que necessita la gent.

Un barri modern però un barri amb caliu.

Jordi 

Vull més escoles públiques al barri


Carmen 

L’important (no) és (només) participar. La irrupció de formacions polítiques municipalistes sorgides de la participació en moviments socials i d’una ciutadania cada cop més mobilitzada ha fet que diferents formacions polítiques expressin la seva voluntat de consultar l’opinió del veïns sobre diferents afers.

No obstant això, fins ara, el resultat d’aquestes consultes ha estat força frustrant. Des de la consulta-nyap sobre la reforma de la Diagonal fins al procés participatiu —encara obert— sobre la reforma del Paraŀlel, que ha rebut el rebuig del veïnat, demostren que l’opinió dels ciutadans no ha estat veritablement escoltada ni tinguda en compte.

En un moment en què el barri de Sant Antoni està patint profundes transformacions —reforma del Mercat, l’avinguda Mistral i el Paraŀlel; desviament de les especialitats del CAP Manso; augment dels hotels, apartaments turístics i establiments de restauració i alhora de la pobresa més extrema en els nostres carrers, etc…— és imprescindible exigir que les decisions que afecten al barri i a la nostra vida quotidiana siguin preses en espais on no només siguin cridades les associacions de veïns i de comerciants, sinó totes les entitats i el veïnat no organitzat i que les decisions preses en aquests espais siguin vinculats, és a dir, d’obligat compliment. Si no, les consultes i processos participatius continuaran sent l’estafa i la pèrdua de temps que han significat fins ara per a tots els veïns que hi hem estat presents perquè creiem fermament que som els veïns, i no un despatx d’arquitectes o d’un gerent, qui millor sabem què és el millor i què necessita el nostre barri.


Jordi 

Voldria fer constància de la gran xarxa d’Entitats que tenim al nostre barri. Gràcies aquest teixit associatiu i la coordinació que hi ha entre les Entitats que podem dir amb orgull que tenim una identitat pròpia, amb associacions de tota mena i amb un gran nivell envejable de voluntaris.

Considero que en general tot Barcelona, excepte el centre turístic de la ciutat, està molt brut, però destacaria concretament al nostre barri dos aspectes als quals hauríem de mirar de buscar alguna solució:

Els paperets enganxats a les façanes, en els arbres, en els semàfors… paperets comprant o venent alguna cosa, oferint transport, pintura….. Els veïns hauríem de treure tots aquests papers de l’entorn del nostre habitatge.

Els grafiters que estan esperant que algun comerciant pinti la porta del seu establiment per embrutar-la immediatament amb els seus dibuixets.

Tot això fa dels nostres carrers una imatge de deixadesa que hauríem intentar paŀliar, ja que l’Ajuntament sembla que no fa gaires actuacions en aquest sentit.

Vicenç 

Sant Antoni sempre s’ha caracteritzat pel relligat que hi ha entre el comerç i els veïns. Ja fa anys que l’Associació de Veïns ho va promoure amb el president Joan B. Isart i amb en Joan Bordetas, a través de la vocalia de botiguers. El comerç de proximitat fa cohesió social, fa barri i fa xarxa.

Sant Antoni es caracteritza, entre altres coses, per l’activitat comercial del Mercat, dels Encants, del Dominical i de les botigues. Això dona vida i una personalitat pròpia. óI va ser possible amb un gran esforç per aglutinar que va desembocar en el SAC, Sant Antoni Comerç. 


@vudutv

Barcelona té una singularitat que no hi és en altres ciutats: la multi centralitat, que neix al voltant dels Mercats. Sant Antoni té un Mercat potent. El model de ciutat depèn també del model comercial: les botigues també són antenes del que passa al barri i les problemàtiques que sorgeixen.

Esperem que la darrera data d’obertura del Mercat, a meitats de 2016, sigui la definitiva. Moltes botigues estan aguantant amb les reserves per arribar-hi. No es pot allargar més. Lluitarem perquè el Mercat de Sant Antoni sigui per als veïns i veïnes del barri, i també de la ciutat ja que les seves dimensions així ens ho diuen, a més del fet de ser tres Mercats en un. No hem de posar portes a ningú, però no hem de fer el Mercat a mida dels que venen de fora. Per altra banda, que el barri estigui en boca de molta gent per anar a passejar, comprar o menjar és també un element dinamitzador. Hauria de ser un barri on tot es complementi i res no interfereixi al bon conviure.

Josep 

Segurament que podríem citar com a coses que no van prou bé la manca d’infraestructures, d’equipaments, de serveis, el retard del Mercat…

Però hi ha una altra cosa que em té molt empipat i és la insolidaritat d’alguns: hi ha grans botigues o cadenes que mai volen coŀlaborar en les coses que es fan al barri. Coses senzilles, com vendre loteria del barri o donar ajudes modestes a les entitats. I això que fan molts diners de calaix. 

És a dir, coŀlabora més aquell petit botiguer que té problemes per subsistir que no pas les botigues o empreses més riques.

La meva conclusió és que els rics són insolidaris i volen ser cada vegada més rics i els pobres continuaran tenint problemes.

Jordi 

El barri és prou ric en elements històrics, sobretot de l’època industrial, segle xix. Aprofitant les obres del nou Mercat de Sant Antoni podria fer-se una exposició per donar a conèixer les troballes, no solament les de sota el Mercat, sinó també d’altres indrets com les antigues barraques, el Rellotge de les Llums, la Carboneria, etc…


Urgell, 30; "La Carboneria"

Enric 

Els problemes que té el barri, en principi, són la neteja, la llum als carrers i, en alguns moments, la inseguretat. Com a botiguer i encantista els horaris comercials són molt importants. No ens poden esclavitzar perquè som botigues de barri. No volem que ens diguin el que hem de fer des de fora. 

Tenim un model de proximitat que s’ha de preservar.

Espero moltes coses del Mercat. No ho solucionarà tot, però serà un benefici per al barri i un atractiu per a la ciutat. Vindrà més gent a visitar-nos. A partir d’aquí espero que el comerç vagi millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies