3. Sant Antoni en #lesnostres100

Silvia 

M’agrada molt el meu barri. Sempre dic que em trauran d’aquí morta. No m’agrada que estigui tan brut, les voreres pixades (de gos i de persona!) i que fins i tot faci pudor. 

Reclamaria més neteja. Ja es neteja sovint, però no a fons. I que la gent no fos tan bruta. Ha canviat molt! I per bé. 

L’avinguda Mistral, sobretot. S’han refet voreres, s’han fet aparcaments per als residents. Esperança tota pel nou Mercat! Ah! I tenim biblioteca. 

@peremoron

Ara bé: és un barri sorollós, ambulàncies, autobusos, càrrega i descàrrega, però això no es pot evitar en una gran ciutat. Darrerament es veuen molts turistes. La sanitat és molt bona. El CAP de Manso funciona molt bé. 

Hi ha moltes botigues regentades per immigrants, però això també dóna vida al barri. No és dolent. Des de l’Associació de Veïns hem treballat molts anys pel barri amb bons resultats. 

L’espai Calàbria66 és, potser, el més importat aconseguit pels veïns! Per mi, Sant Antoni és el millor barri de Barcelona.

Montse 

El barri és molt viu. Té un comerç que barreja petits comerços amb supermercats. Hi ha de tot, tots els serveis (mecànics, serralleries, Mercat de Sant Antoni, roba, etc…). Està ben comunicat (metros i moltes línies d’autobusos); bon servei mèdic al CAP de Manso, obert les vint-i-quatre hores. És un barri ben avingut: a la Festa Major hi participa molta gent i es fan actes per a totes les edats. 

@charo.matiassada

Per millorar-lo, jo diria que potser li falta neteja, sobretot a la Ronda Sant Antoni amb el límit del Raval. Falten zones verdes per als nens, fonamentalment parcs urbans. Faltaria una escola pública per primària (no hi ha prou amb la Ferran Sunyer) i també instituts. Crec que de pública no n’hi ha prou. I una ludoteca a Calàbria66. 

Hi ha soroll als carrers on hi ha bars que estan de moda per fer copes, sobretot a Parlament, Ronda, etc… S’hauria de controlar.

GLAS 

Trobem que és un barri deixat de la mà de deu. Tot i que dia a dia algunes persones fan esforços per millorar-lo. Gent sociable, gent amb iniciativa, voluntariosa. I ho estant fent sense diners que és el que té més mèrit.

El que s’hauria d’aconseguir és que hi haguessin més llocs de treball. Som molta gent a l’atur. Buscar la manera de generar treballs de proximitat; ja fem coses per servir a la gent que viu sola al barri per acompanyar a la gent gran, per donar suport als aturats. A partir dels quaranta hi ha persones aturades que no troben feina.

Brígida 

És un barri bonic, però a les tardes molt mort. A partir de les set de la tarda ja queda solitari i poc freqüentat.

A partir de les vuit del vespre la joventut desapareix. Els parcs infantils els trobo correctes. A penes queden cines. Han desaparegut. Al cine Urgell la gent feia una cua que doblava la mançana, segons quines estrenes. El meu germà que fa segon d’ESO ha hagut de buscar l’escola molt més lluny. Ha d’anar en bus, perquè a peu o bici ho té difícil. 

Algunes persones, incloses les del Paraŀlel han d’anar a l’Escola Industrial (carrer Urgell) o a Caixa Fòrum a cursar els estudis. Falten centres públics d’ensenyament. Pel que fa a les diferents ètnies, gèneres no hi ha problemes. Està tot molt normalitzat.

Caldria alguna cosa que atragués la gent, com passa al Paraŀlel on hi ha bingos, El Molino i més coses que cridessin l’atenció. Per anar a llocs d’oci has de marxar a la Rambla, a l’Illa, a grans superfícies de la Gran Via, etc… 

Cristina

Ara ja fa més o menys vint-i-vuit anys que s’edita la revista de Sant Antoni, el nostre barri. M’agradaria fer una ullada de com estan les coses en matèria d’Educació Pública, i concretament, pel que fa a les places que disposem per encabir els nostres nens i nenes, problemàtica que ens ha provocat més d’un maldecap en aquests darrers anys.

Fem primer un pas breu per la nostra història. El curs 1986-1987 obrí les portes l’Escola Joan Miró, desprès d’una llarga reivindicació dels veïns i veïnes, tant de Sant Antoni com de l’Esquerra de l’Eixample, de reconvertir l’antiga Escola Elaia en un centre públic. Un parell d’anys més tard, va obrir les portes l’Institut Ernest Lluc, per substitució de l’antic Institut Joan Corominas situat a la plaça Espanya, on està ubicat actualment l’Hotel Plaza. Anys més tard, van obrir les seves portes l’Escola Diputació i, finalment, l’Escola Ferran Sunyer, aquesta última, l’única que tenim físicament al barri.

Actualment, però, aquest curs ha començat la seva carrera, l’Institut Viladomat, encara que amb barracons, tenim el compromís de disposar de l’edifici d’aquí a dos anys.

En resum tenim, tres escoles d’educació primària, un institut i un embrió d’institut d’educació secundària. No està malament, sobretot des del punt de vista del què partíem. Però no ens deixem enganyar per aquestes xifres, ja que en tots aquests centres tenim cursos amb “bolets” (allò que expliquem quan per necessitats de cobrir la demanda, la nostra Administració afegeix una nova línia) i augments de ràtio. Caldrà doncs seguir atents.

Marc 

Trobo que encara tenim un barri preservat de les manades de turistes, comparant amb altres zones de Barcelona. Encara es manté el clima de petit comerç. Trobo interessant la dinamització que aconsegueixen alguns bars amb estil nou, encara que crec que hi ha perill de bombolla i que potser tan com apareixen poden desaparèixer. Atreure gent nova és positiu per al barri.

@palavras.na.barriga

M’agradaria més dinamització cultural, tot donant eines als veïns facilitant-ne l’agrupació i la coŀlaboració, com penso que pot fer a partir d’ara el projecte Calàbria66. Molta cosa depèn de nosaltres, no pensem que tot ho han de fer els polítics. Però hem de fer coses importants que no només siguin una “marca”, sinó que doni vida al barri. La infraestructura es podria millorar, encara que per a les persones amb necessitats especials ja hi ha molt aconseguit en, si ho comparem amb altres llocs de la ciutat.

Rosa 

Trobo el barri molt proper. Quan surto al carrer em fa la impressió que estic en un poble, cosa que no diria de la sensació que tinc al Paraŀlel. En jubilar-me, vaig començar a fer vida participativa. Quant al comerç, el trobo atractiu: no m’agrada comprar a les grans superfícies. A les botigues de roba em coneixen i em tracten familiarment. A la meva escala tinc dos veïns que tenen parada al Mercat de Sant Antoni. M’agradaria que hi haguessin més zones verdes i més parcs per a la canalla. Algunes escoles tenen caus però crec que no n’hi ha prou.

Haver obert Calàbria66 pot ser un revulsiu perquè la gent participi i intercanvi idees i experiències. Es bo que hi hagi possibilitats de fer teatre; precisament, gràcies al teatre m’estic acomodant al barri. La pena és que hi ha pocs cines: han tancat quasi tots. També trobo que hi ha pocs espais per a la gent gran. En un d’ells, has de fer cua d’espera més de dos anys si vols fer-te sòcia. 

Anaïs i Oriol 

Vam triar viure al barri per l’ambient. Els negocis són petits, però s’està produint la gentrificació, vénen comerciants "cool", sobretot estrangers, que fan que els preus pugin, i els comerços van encarint els preus i també els dels pisos. S’ha d’anar en compte amb els pisos turístics que desequilibren la convivència. Els comerços gestionats pels catalans van desapareixent. Estem en un moment d’estancament: passem de clàssic a nou d’una manera gradual però pregona. Alguns negocis ja no són assequibles per la remuntada dels preus. Ens agradaria que hi hagués més centres culturals semblants a la casa Golferichs, més llocs on fer tertúlies literàries, trobades de joves, fires d’artesania, fires d’art, festes final de curs, comerç al carrer, com fan a Gràcia. Jocs de taula i jocs a l’aire lliure, petanca. 

En aquest sentit potser Calàbria66 podria ser una bona solució. El barri sembla més obert als estrangers que no pas als veïns. Sempre una renovació a partir de la dissidència. Falten grups alternatius, que no molestin. Llàstima que tanquessin la casa d’Urgell/Floridablanca. Finalment se la va quedar la banca. 

Vladimir 

És un barri acollidor, amb molta gent. M’agrada sortir al carrer, a gaudir del temps lliure (en tinc poc, perquè treballo i estudio), amb els amics, perquè fem com una família. Hi ha restaurants, tranquil·litat i a la vora, al Paraŀlel, i ha teatres, festes nocturnes i oportunitats d’oci.

Faltaria millorar el tema en l’àmbit de la salut. Per exemple: impartir formació sobre la RCP (Reanimació cardiopulmonar). Crec que és important que les persones puguin ajudar a altres veïns del barri quan veuen que estan en perill, en un moment entre la vida i la mort. D’aquesta forma es salvarien moltes vides. 

En l’àmbit de l’educació falten guarderies; i pel que fa a l’espai públic, s’hauria de posar més aparcament, treure zona blava i posar més zones verdes.

Pepe 

La suciedad es lo peor de este barrio; en los bancos de la Gran Via hay pulgas, los espacios verdes para los niños están invadidos por los perros que dejan meadas y cagadas.

IRRESPIRABLE, INSALUBRE; habría que poner dos agentes de paisano que multasen con cincuenta euros a los amos que dejasen a sus perros mear y cagar en los espacios destinados para jugar los niños.