El foc del barri a la Mercè

Un any més, les colles de foc del nostre barri han estat convidades a participar a les Festes de la Mercè.
Els Trabucs, els Trapelles i els Tabalers Trapelles, els Diables i Toca’l2 han sortit al carrer per al gaudi dels barcelonins. 

Cal destacar que aquest any els Trapelles han encapçalat la comitiva celebrant el seu desè aniversari.

Ja es prepara la Festa Major 2018

Des del 27 de setembre s’estan fent les reunions de reparació de la Festa Major de Sant Antoni 2018, que tindrà lloc del 12 al 21 de gener. Entitats, equipaments, col·lectius, comerciants, veïns i veïnes proposen actes que volen afavorir la participació, fomentar les nostres tradicions i enfortir la riquesa del nostre barri.

És per això que comuniquem que la data del tancament del programa serà el 15 de novembre. Després d'aquesta data no es podrà acceptar cap petició d’acte, per motius d'organització, permisos i maquetació del programa.

PROPERES REUNIONS
-     25 d'octubre 
-     8 de novembre
(primer tancament)
-     15 de novembre (tancament definitiu)
-     29 de novembre
(tanc. infraestructures)
-     9 de gener
(darrers detalls)

Totes les reunions són a les 21 h al local de l'Associació de Veïns (Avinguda Mistral, 30).

Tothom és benvingut i necessari pel bon funcionament de la Festa Major.

Entre tots fem barri.

Reconeixements de la Guardia Urbana

L’Ajuntament de Barcelona ha lliurat recentment les Medalles de la Guàrdia Urbana en un acte celebrat al Saló de Cent. Amb aquest esdeveniment es vol reconèixer la col·laboració ciutadana per millorar la convivència i la seguretat.
Entre d’altres condecorats, aquest any s’ha lliurat la medalla a la Federació de Tres Tombs de Sant Antoni de Barcelona. També s’ha lliurat una placa de reconeixement a l’Associació de Venedors dels Encants del Mercat de Sant Antoni. Moltes felicitats!

El Triangle fa 35 anys

El Grup de teatre El Triangle compleix 35 anys. Poca broma!
Des de llavors segueix representant el teatre amateur del nostre barri amb un gran nivell de qualitat. Cada any ofereix lectures dramatitzades i les funcions de la Festa Major, a més d’actes culturals variats, principalment a Calabria 66.

Que sigui per molts anys i no us perdeu les seves propostes!

Convivència i civisme

Darrerament s’estan produint alguns problemes de convivència i civisme al nostre barri. Ens en fem ressò.

Al carrer Marqués de Campo Sagrado, en especial al primer tram entre la Ronda i Borrell, hi ha grups de persones sense sostre que acampen als bancs i que sovint ocupen els caixers automàtics, fan les seves necessitats als contenidors i, alguns d’ells, tenen problemes d’alcoholisme o drogoaddicció que han provocat algun aldarull. També sembla que han augmentat els furts. Sovint es tracta de col·lectius vulnerables, que els veïns de la zona tenen la percepció que provenen del Raval degut a la pressió contra els “narcopisos”. Creiem que aquests son problemes que s’haurien d’afrontar amb actuacions combinades, amb l’intervenció de Serveis Socials, educadors, etc, així com la Guardia Urbana.

Un altre problema que ens ha arribat son les molèsties que ocasionen alguns establiments de restauració, en especial al carrer Parlament. Pel que sembla, hi ha qui no sempre respecta els horaris, ni la ocupació màxima de les terrasses, i en algun cas es fa soroll a altes hores de la nit amb la manipulació de deixalles i altres.


Esperem que es portin a terme mesures per a que la convivència no es degradi.

Proposta de cessió al veïnat del solar del teatre Talia

Entitats del barri de Sant Antoni com l’Associació de Veïns, Fem Sant Antoni, Federació d’Entitats Calabria 66, de Veí a Veí, Associació Talia Olympia, Espai de Debat proposem al Districte la cessió del solar de l’antic Teatre Talia, al Paral.lel amb Borrell, mentre no es decideixi la seva finalitat o ús definitiu.

El solar de l’antic Teatre Talia es troba en situació d’abandonament total i això origina la seva visible degradació.
Atesa la manca d’espais públics al barri i que la propietat actual del solar no en fa cap ús, es demana al Districte que insti a la propietat a cedir-li el solar amb la finalitat de netejar-lo i adequar-lo.

Es proposa la instal·lació de mobiliari urbà, preparació del sòl per a horta, enjardinament, espai per a reciclatge de matèria orgànica, lloc per a bicis i il·luminació suficient.
Entre d’altres usos possibles, es proposa implantar un hort urbà complementari als de Calàbria 66 i de l’Espai de Gent Gran, fer un planter d’acord amb l’escola Ferran Sunyer i com a espai complementari on fer-hi activitats escolars, o dur a terme actuacions a l’aire lliure, bàsicament adreçades als infants, aprofitant també l’espai de la plaça originada en la reforma de l’avinguda Paral·lel.

Estem a l’espera de resposta.

Espai comunitari al Mercat

Segueix endavant el procés participatiu sobre l’espai comunitari del Mercat, que es situarà a la planta sota carrer, al costat de la muralla.
Com sabeu, es tracta d’un espai d’uns 500 m2 i ara s’està decidint el seu ús.

Després d’una fase de propostes i d’un parell de visites a espais semblants de la ciutat, on també hi ha una cuina comunitària o espai de joves, aquesta tardor comença la fase de construcció del projecte, amb reunions periòdiques d’un grup estable de persones provinents de les entitats del barri.

[Editorial número 107] Sortir de l’embolic?

Els fets ocorreguts el passat 1 d’octubre, en que forces de seguretat van carregar contra ciutadanes i ciutadans indefensos de tota edat i condició, no desapareixeran fàcilment de la memòria. Les imatges que tothom heu vist parlen per si soles. Al nostre barri, l’Escola Pia de Sant Antoni va patir una brutal repressió, al carrer i dins l’escola, tal com testimonien les gravacions que es van fer.
Davant aquests fets, l’Associació de Veïns només podem sentir una gran indignació i una profunda tristor. Els condemnem enèrgicament. Sempre hem defensat les llibertats, la democràcia, els drets civils, la llibertat d’expressió i de pensament, i així ho seguirem fent. Amb aquests valors tothom és benvingut.

No és ara el moment, ni aquí el lloc, per esbrinar com hem arribat a aquest punt. A més a més, en tot procés social mai la responsabilitat és exclusiva del cap, líder o cabdill. Sempre la culpa està molt repartida, encara que no sigui fàcil distribuir-la de manera justa entre tots els candidats implicats. Per tant, drets humans bàsics, argumentació racional, diàleg, transparència,
avaluació de conseqüències directes i col·laterals, vet aquí el terreny adient per superar l'entrellat que ens envolta.
En qualsevol cas i des de la perspectiva ciutadana, la cosa important és sortir de l'embolic sense gaire estropici ni moltes despeses. Sens dubte caldrà fer balanç amb rigor i baixant als detalls concrets, tot i que de ben segur no serà gens fàcil. Menys encara si prenen força la humiliació, presó o venjança cap al nostre autogovern.

Convé, però, mirar més enllà. Fet i fet, vivim en temps remoguts, en un món cada cop més amenaçat per problemes grossos: conflictes armats, migracions econòmiques i polítiques sense control, escalfament global,  exhauriment de recursos, desigualtats creixents, imperis en declivi i d'altres en expansió, afebliment de la justícia universal, sistemes de valors envellits o distorsionats. Tot amb tot, mai la humanitat havia assolit una esperança de vida com la d'ara, ni un domini de la ciència i de la tècnica com la d'avui dia, ni amb uns sistemes de sanitat, d'instrucció i de lleure amb tantes possibilitats i
per a tanta gent, per bé que encara estan lluny de ser universals. Ara bé, des del nostre barri, des de la nostra ciutat, des de la nostra nació, des del nostre estat, des d'Europa, gaudim d'una situació privilegiada i envejada, malgrat totes les mancances i injustícies que encara ens envolten.    

Cal, doncs, trobar sortides, i probablement les anirem descobrint. Tanmateix, en moments de bloqueig les democràcies tenen una sortida natural assenyada: eleccions per a que partits i coalicions electorals afinin diagnòstics, proposin programes i plans d'acció, i que al capdavall el poble, la gent, digui la seva. Quan s'ha de plantar cara a problemes difícils, quan s'ha de fer front a situacions complicades, aleshores es mostra de debò el tarannà i la mestria d'un polític.
Evidentment tots ens podem equivocar, però els sistemes de democràcia participativa ajuden a que, per bé o per mal, cadascú prengui per son vent, i la ciutadania tingui el que els votants han triat.

Pep Sala
Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni

El solar de Calàbria 66 sempre fou un centre cultual

La història ens depara sorpreses. Hem descobert, gràcies a hemeroteques digitals i en una primera aproximació a la memòria històrica de l’ indret, que el que ara anomenem Calabria66 sempre o quasi sempre ha estat un centre de producció cultural.
En primer lloc, el solar,  va acollir l’empresa RELIEVES BASA Y PAGÉS S.A., fundada el 1887. El negoci  era una editorial/impremta que va desenvolupar una tasca de producció molt destacable amb forces comandes d’arreu de l’Estat espanyol.  A la dècada dels 50 també va ser la seu temporal de la redacció de la revista d’alta costura Siluetas.

El lema de la firma comercial era estar “Dedicada en exclusiva a este arte industrial” amb publicacions de mapes, ventalls, llibres, il·lustracions en  relleus, calendaris, fotografies.

L'empresa es va traslladar del carrer Santa Madrona al Raval, a Calàbria66, el mes d'abril de 1920. Basa i Pagès eren cunyats. Estaven casats amb les germanes Carabén i Vendrell. Pere Pagés amb l’Antònia i Josep Basa amb la Mercè. El germà d’elles, en Josep Carabén i Vendrell, fou propietari del Cafè Espanyol i Tinent d’Alcalde de Barcelona i Diputat Provincial per la Lliga Regionalista a la Mancomunitat. Van morir tots cinc anys abans de la Guerra Civil.
El lema de la firma comercial era estar “Dedicada en exclusiva a este arte industrial” amb publicacions de mapes, ventalls, llibres, il·lustracions en  relleus, calendaris, etc.
No podem deixar de ressenyar el període de col·lectivitzacions amb l’edició de materials com  fotografies de Durruti, Macià o Companys, joventuts revolucionàries... i al llarg del franquisme llibres del psiquiatra falangista Antonio Vallejo Nájera i la seva boja tesi de l’existència d’un gen marxista. El més destacat són els llegats físics que es conserven a les biblioteques públiques i col·leccions privades.
Trobem referències a la seva activitat a finals del segle XIX i al llarg del segle XX, així com a la revista Siluetas. Temes que bé mereixen ser rescatats per esbrinar altres orígens culturals en un mateix lloc en el qual som ara.


Molts són els records de moltes persones d’haver assistit o participat en concerts o assajos a l’Auditori DE L’ONCE...

El 1979 l’ONCE s’instal·la en un edifici de nova construcció al solar. Des del 3 de setembre de 1979 fins a començaments del 2007, Calàbria66 era la Delegació de Catalunya d’aquesta entitat. En aquest espai hi tenia lloc una biblioteca de Braille amb més d’onze mil llibres, un auditori on les Joventuts Musicals de Catalunya programaven concerts de música clàssica els dilluns, una sala d’exposicions experimentant amb el tacte l’observació de les escultures i a banda xerrades específiques com la dels gossos-guia etc. Molts són els records de força persones d’haver assistit o participat en concerts o assajos a l’Auditori, entre ells en Jordi Farrés de l’Escola de Músics i JPC, el transformista del Paral·lel, l’Abel Alem o el net de Tete Montoliu, en Jordi, qui rememora aquells dies refrescant imatges de l’assistència del seu avi com a habitual espectador als muntatges teatrals on el net  sortia.
La institució va desenvolupar activitats culturals força significatives com concerts de música  oberts a tothom, el concurs literari “Roc Boronat” o l’edició d’una revista bimestral que es deia justament Calàbria 66, en el període de 1994-1997. Tothom recorda la bona acústica de la sala i el flamant piano de mitja cua. Avui encara ho enyorem.

S’ha construït un espai per a totes les edats obert a la participació que funciona els 7 dies de la setmana amb una programació i assaigs de teatre, música i cinema de qualitat professionals i amateur.

El 2007 l’ edifici actual quedà buit. Les entitats del barri de Sant Antoni i algunes del Raval, van començar a reunir se a l’ any 2012, en els locals de l’ Associació de Veïns del barri de Sant Antoni, per dissenyar el projecte comunitari de Calàbria66 amb l’ Ajuntament de Barcelona, en l’ època de l’ alcalde Xavier Trias, dinamitzats per una comissió veïnal.
Aquest edifici havia estat adquirit per l’ Ajuntament de  la ciutat, a iniciativa d’ ERC. El 2015   l’alcaldessa Ada Colau el va inaugurar com a equipament municipal i gestionat per les entitats del barri. S’ha construït un espai per a totes les edats obert a la participació que funciona els 7 dies de la setmana amb una programació i assaigs de teatre, música i cinema de qualitat professionals i amateurs, exposicions i tallers i una llarga agenda de reunions i debats veïnals. Un punt de sinergies i àgora de moltes edats diferents.

Toni Oller

Diagnòstic de salut del barri de Sant Antoni



En el darrer curs passat, el barri de Sant Antoni ha donat resposta a la demanda de la incorporació de la visió comunitària en salut i serveis socials. Mitjançant un grup motor format per diferents agents del barri, s’ha elaborat un diagnòstic de l’estat de salut de la població de Sant Antoni.

Representants de diverses entitats, associacions i l’agència de Salut Pública s’ha realitzat un informe.

Amb col·laboració amb els Centres d’Atenció Primària, representants de diverses entitats, associacions i l’agència de Salut Pública s’ha realitzat un informe per analitzar la situació de salut actual del barri de Sant Antoni, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millorar en temes de salut.
                       
L’abordatge de la salut comunitària es basa en el treball conjunt i la creació d’una xarxa local.

És en aquest moment, un cop finalitzat el diagnòstic, que es vol demanar a la població del barri de Sant Antoni quines són les seves principals preocupacions en aspectes de salut, per això us animem a tothom a venir a la jornada de priorització del diagnòstic (es realitzarà durant aquest curs 2017-2018) per construir i millorar la salut comunitària del barri.
Volem comptar amb la participació de tots i totes, ja que l’abordatge de la salut comunitària es basa en el treball conjunt i la creació d’una xarxa local en què  la ciutadania, conjuntament amb altres agents, decidirem sobre les prioritats de la salut reflexionant i identificant els col·lectius en situació de vulnerabilitat i/o els eixos problemàtics del barri.

Eulàlia Mortas i Ferran Sanchis

Remodelació de la Ronda Sant Antoni



Amb aquest títol tan cridaner, la premsa d’aquest estiu va informar de la licitació que s´ha publicat en el DOGC del dia 28 de juliol, relatiu a la redacció del projecte de remodelació de la ronda Sant Antoni, fet per l’empresa Bimsa (Societat Anònima amb capital exclusiu municipal). Després de la primera sorpresa és va demanar, com a barri, informació perquè és tenien molts dubtes del grau de concreció que en la licitació s’exposava, ja que no s’havia endegat cap procés participatiu vers aquest tema.

Primer vam veure “els gràfics del canvi” que es proposen en la remodelació de la ronda Sant Antoni, amb el pas dels autobusos i la connectivitat que necessita el Raval. Per tant no hi haurà ronda de vianants. La memòria diu literalment: “El projecte vol mantenir el caràcter de ronda-passeig, ja plantejat al seu origen. Per tant es mantenen els plataners en la seva posició original i es replanten les falles que existeixin. Es consideren les necessitats de mobilitat, quant a vehicles, autobusos i bicicletes, i es planteja una secció on les voreres creixen 70 cm per banda, passant dels 7.50 m als 8.20 m.

Les voreres tindran una amplada de 8,20 metres cadascuna i la calçada serà de 13,60 metres. El carril bici de doble direcció es planteja al centre de la calçada.

Es dona rellevància a l’arbrat, dotant-lo d’uns escocells grans amb vegetació, de 2,40 m, que a la vegada creen uns espais d’estada. Aquests espais també serveixen per la recol·locació de serveis per als vianants, terrasses, quioscs, etc, deixant un espai de pas lliure de 5.40 m. L’enllumenat es planteja mitjançant columnes amb lluminàries a dos nivells, col·locades en l’espai entre arbres.

La secció de la ronda es planteja continua pel que fa a les voreres, arbrat i enllumenat, malgrat que la distribució de carrils des d’Universitat fins a Sepúlveda és diferent de la de la resta. Les voreres tindran una amplada de 8,20 metres cadascuna i la calçada serà de 13,60 metres. El carril bici de doble direcció es planteja al centre de la calçada i té una amplada de 4,30 metres, amb les proteccions incloses. La calçada fins al carrer Sepúlveda es distribueix en dos carrils en sentit Universitat- Urgell de 5,80 m d’amplada, que permet un carril bus de 3,20 m i un carril de 2,60 m, i en el sentit contrari un carril de 3,50 m d’amplada, compartint el pas del bus i del vehicle.

A la resta de la ronda la calçada es distribueix, en sentit Universitat-Urgell, en un carril de 3,50 m d’amplada que permet compartir el pas del bus i vehicles, i en una calçada de 5,80 m que permet un carril de 3,50 m compartint el pas de bus i vehicles i una zona de
serveis de 2,30 m d’amplada. En aquesta zona, al costat de Ciutat Vella, es concentren les zones de serveis i de càrrega i descàrrega. S’augmenta la dimensió de la plaça Goya, en la confluència de Muntaner amb Sepúlveda, i la de la plaça en la confluència del carrer Casanova amb el carrer Floridablanca. Es crea una nova plaça en la confluència del carrer Villarroel amb carrer Tamarit.”



La superfície d’actuació es de 26.672,97 m2 i el pressupost es de 7.968.358,80 euros.

Segons el “calendari orientatiu de la licitació, les obres s’adjudicarien d’aquí un any i el temps de durada seria de 12 mesos, o sigui fins a la tardor de l’any 2019.” Però s’ha de tenir en compte que la disponibilitat pressupostària obligarà  que les obres s’executin per fases, començant per la zona que ara ocupen les carpes.

Les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere constituïren la primera circular que envoltà la ciutat. El 1854 es donà l’ordre d’enderroc de les muralles i d’aquest enderroc fou la conseqüència de la creació de les rondes. Fa temps que els urbanistes municipals tenen la idea d’uniformitzar l’estètica de les quatre rondes – Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere – i crear un anell pacificador per al veïnat de tota la ciutat, entre Ciutat Vella i l’Eixample.

El 1854 es donà l’ordre d’enderroc de les muralles i d’aquest enderroc fou la conseqüència de la creació de les rondes.

Fins aquí la part més tècnica de la reforma, però ara entrem en el procés de participació. I és produeixen les primeres preguntes: qui ha decidit aquest projecte?

Es va fer una reunió amb el Districte on se’ns va informar que, per poder parlar d’un projecte com aquest, es necessita tenir una maqueta prèvia per explicar les idees i tenir un document a la taula per poder “negociar” i modificar el que es pugui si és viable. També se’ns va informar que, per raons pressupostaries del Districte, tenen una partida per poder pagar una part d’aquest projecte amb data de caducitat: l’any 2018.

No s’està d’acord amb aquesta forma de funcionar, i es creu que la participació del veïns i les veïnes ha d’estar des de l’inici de qualsevol projecte, per tal de poder posar a debat totes les opinions i després, amb consens, decidir com portar-los a terme.

Manel Pérez