[Editorial número 106] Barri dormitori?

Hi ha qui diu que la ciutat és la “expressió física de la manera de viure d’una societat”. Potser afirmar això és una mica agosarat, si més no perquè també hi entren factors històrics externs que poden ser força rellevants, com les guerres, per exemple. Però si ho pensem respecte al moment i el lloc actuals, aquesta definició s’acosta més a la realitat. Anant a l’entorn més proper, podríem dir que el nostre barri és un reflex dels que hi vivim i treballem.

Per tant, la qüestió està en com volem que sigui el nostre barri: un àmbit on es combini treball, relació i convivència, ric en serveis i facilitador d’interaccions; o, pel contrari, una simple addició d’edificis dormitori amb un rerefons d’egoïsme i insolidaritat, sense relació veïnal i amb el perill d’un ambient degradat i d’exclusió social.
No cal dir quin escenari és el que volem.

La situació actual, però, en alguns casos no ho afavoreix. El barri s’ha posat de moda i, per exemple, grans empreses inversores compren finques senceres per posar al mercat habitatges de lloguer a preus astronòmics, amb una alta rotació de persones, sovint sense vinculació amb el barri i la comunitat. Els lloguers, per tant, estan patint un augment desproporcionat dels preus, ja que, en general, hi ha una demanda important d’habitatge a tota la ciutat. El primer que cal fer és tractar d’evitar que es faci fora a llogaters i que la gent que actualment viu al barri pugui continuar fent-ho si així ho vol, informant bé sobre els drets que tenim. També es poden portar a terme altres accions més puntuals, com hem escrit en el darrer número. Però amb això no n’hi ha prou: només una oferta important d’habitatge assequible pot ajudar a anivellar preus. Això vol dir posar diners. Altres ciutats europees estan prenent mesures en aquest sentit.
I la nostra ciutat?    

Per altra banda, a la societat d’avui dia encara prima l’individu, l’èxit, la comoditat i la seguretat. Els valors de la solidaritat i l’altruïsme no estan prou a primera fila. Però alguna cosa està canviant. Hi ha propostes de petita escala que aposten per que els barris siguin àmbits per viure, amb varietat d’usos i activitats, comerços, serveis i, sobretot, perquè els veïns i la societat civil puguin expressar-se i participar. Per sort, el nostre barri de Sant Antoni és un barri viu, i ho és principalment per que gaudeix d'un teixit associatiu amb certa força.
El barri només anirà endavant si hi ha una bona participació per part de veïns i veïnes a les entitats i associacions que hi treballen, i aquestes demanen, protesten, reclamen i proposen, encara que de vegades somïin truites. L'Associació de Veïns porta quaranta nou anys treballant en aquesta direcció, amb la col.laboració activa i l'ajuda dels nostres socis. El nostre entorn en aquest temps ha millorat força, no ho oblidem. Però cal seguir per anar un pas endavant, sumar forces, enfortir les relacions humanes i socials, poc a poc, dia a dia, amb petites tasques, cadascú amb les seves idees i inquietuds.

El nostre barri ho mereix.

Pep Sala
Associació de Veïns del barri de Sant Antoni

Nosaltres i els segells: la filatèlia al barri

Què ha passat? Què ens ha fet el segell que de merèixer pàgines de propaganda de molt preu ha esdevingut objecte negligit fins al punt  que diaris de molta anomenada han suprimit totalment la pàgina filatèlica a què es dedicaven publicistes especialitzats?

Hi ha una empresa amb arrels al barri que potser ens podrà ajudar a comprendre el fet.
Ens referim a l'empresa LAMAS BOLAÑO dedicada inicialment a la filatèlia que va començar la seva activitat l'any 1958 en una botiga modesta de l'avinguda Mistral núm. 63 i que ara la ignora completament en la  propaganda actual.
Amb els segells, les coses devien anar força bé i Lamas Bolaño es va traslladar a una cantonada comercialment més prometedora: Gran Via-Entença.
Ambició i dinamisme. Bona gestió i visió comercial l'han portat al moment actual: dos locals oberts al públic. Un a Gran Via prop de la Universitat i  l 'altre al c/ Rosselló a tocar de la Rambla de Catalunya. Tots dos cèntrics.

Amb els anys l'oferta ha canviat. Ara es treballa amb bitllets de banc, monedes, obres d'art i antiguitats. El comerç filatèlic s'ha reduït i molts establiments han plegat.
En els anys seixanta i setanta s'havien multiplicat les lloances als segells. Entre els publicistes filatèlics prevalia l'entusiasme fora de mida: es deia “el diner invertit en filatèlia creix com les carbaceres”. “ Aunque la filatelia no sea solo un hobby, sinó sobre todo un espléndido negocio...”. Un fulletó de la casa Lamas Bolaño predicava que “la moneda se devalua, los sellos se revalorizan”.
Es formava una opinió pública favorable al col·leccionisme de segells:. “La filatelia moviliza banqueros, divisas, jefes de estado...”
Com a conseqüència als anys 70 es va produir una especulació desbocada. Es van inflar els preus artificialment en proporcions mai vistes.
L'afany de guanyar un diner fàcil va convertir a petits estalviadors en compradors de segells.
Però el pitjor havia d'arribar: especuladors i estafadors de tota mena, aprofitant la bona premsa del segell van urdir tota mena de variants del timo piramidal. S'oferien interessos per sobre del que podien donar bancs i borsa: Culmen, Inverfisa, Banfisa, Caja Filatélica Popular, Ugefisa... oferien tranquil·lament rendiments d'un 20%, amb l'esquer  que l'augment imparable del  valor dels segells permetria la continuïtat del rendiment. L'èxit del segell ha col·laborat en la quasi mort del col·lecionisme de segells.

Entre els depredadors varen destacar, Cafisa, (39 oficines, 171 empleats); Afinsa (el  2006 tenia 716 delegacions) i Forum Filatèlico que va ocasionar pèrdues a 260.000
inversors.

La intervenció de la Justícia ha fet pagar, àdhuc amb penes de presó, a dirigents de les diverses trames que varen protagonitzar les estafes.
Les maquinacions fraudulentes van significar desprestigi pel segell. Els afectats van passar dels 500.000  que van experimentar  la pèrdua o minva del seus estalvis.

Altres factors van coincidir a fer prescindible els seus serveis. D'una banda el franqueig mecanitzat de la correspondència i d'altra banda la utilització de les ones com a mitjà de comunicació: escurcen el temps i augmenten la comoditat. El mòbil comunica més i és més àgil.

El segell és un servidor a qui estem acomiadant: el petit cartellet que unit a qualsevol volum pot arribar a tots els racons del món, sembla que té els dies comptats.

La rutina dels administratius d'anar a comprar segells a l'estanc pràcticament s'ha perdut. No sabem què pot passar en el futur immediat, però el que és clar és que ha quedat ben degradat: a partir de 1984 els tiratges disminueixen. Si fins llavors n'hi havia de 10, 20 milions d'exemplars, ara s'han reduït notablement. L'any 2010  rondaven els 300.000 els impresos en cada edició.
Una conseqüència del canvi és que l'Estat ha perdut un ingrés per a les seves arques i  també la influència ideològica que subliminarment podia tenir.

No érem gairebé mai conscients  que quan rebíem una carta ens arribaven dos missatges. Un del poder que dominava la societat, l'altre les notícies particulars que era el que més  ens interessava en aquell moment. Es pot fer la comparació entre el que deien els segells fins al 1975 i els que diuen després de quaranta anys de transició.

L'estadística és molt breu. Des del primer el 1850, fins a  la mort del dictador el 1975, són 125 anys de correu públic en què es van emetre 2.301 segells. Durant tots aquests anys el missatge marcadament repetit però accentuat en els anys del dictador, és clarament clerical-militarista.

454 valors són dedicats als caps d'Estat. 186 són per enaltir prioritats militars. 373 són de clara ideologia religiosa (catòlica).

Aquestes dades representen el 44% del total emès. L'Estat reafirmava la situació de poder.  L'església accentuava la idea de presència i de domini espiritual  sobre tot el país. L'Imperi volia que els ciutadans fossin mitat monjos i mitat soldats. Hi havia una tendència monolítica vers la unitat que  lligava terra amb transcendència. Inventaven una realitat, una ficció, que ha demostrat que no és viable viure-la en el segle XXI.

Després del dictador, la transició, s'ha expressat filatèliament  amb més gran  amplitud. S'ha mantingut la regularitat dels segells de Nadal; el Cid ha perdut força i si durant els quaranta anys del dictador es van dedicar en total 114 segells a la Verge i a Santiago, en la quarantena de la transició, hem passat dels 114 al 24.


Malgrat la caiguda de l'interès pel col·leccionisme del correu, creiem que la funció principal de la filatèlia es manté plenament vigent: serveix per ajudar a centrar l'atenció, estimular la memòria, ordenar, recordar... Tota col·lecció pot ser un museu en miniatura que dinamitzi l'activitat mental i permeti viatjar còmodament per la Geografia i la  Història del nostre món. Estudiants, jubilats, estressats... poden ser beneficiaris de les seves virtuts.

Comerços que fan història: Can Vilaró

Són establiments instal·lats aquí des de fa anys i que amb el seu tarannà, la seva trajectòria i arrelament han fet i fan la història vivent del nostre barri.  Avui em refereixo  CAN VILARÓ, Carrer del Comte Borrell, 61
                               
Enguany aquest establiment familiar ja fa cinquanta anys que ens ofereix cuina casolana i que ho fa amb un bon fer càlid i acollidor.  

Parlo amb el “senyor Vilaró”, actual, en Francesc -“Sisco”, em rectifica ell- i la seva dona, la  Dolors. Son gent de terra endins, i com tos els que conec, francs, oberts i amb bon sentit de l’humor. Coneixen i tenen bona sintonia amb els seus clients, la majoria veïns.

En “Sisco” és fill de Massoteres (La Segarra). Tenia uns set anys quan va arribar a Barcelona amb els seus pares, però guarda un tendre record dels seus primers anys al poble i de les festes
que s’hi celebren en particular la desfilada de les caramelles. Me’n mostra una fotografia del dia que ell hi participava, amb altres infants, portant una panera de flors.

Ja a Barcelona els seus pares, na Conxita i en Feliciano, van obrir una xurreria, primer a la Plaça de Castella i passats dos o tres anys al carrer de l’Argenteria (llavors calle Plateria).

En “Sisco” ja en tenia 17 quan van venir Sant Antoni, ara ha fet 50 anys. L’establiment -local de negoci i pis per viure-hi- ja feia anys que era casa de menjars casolans, Can Pons, on havia menjat sovint Josep Mª de Segarra. La família si va posar amb moltes ganes: els pares a la cuina i ell, un jove alt i espigat, atenent la sala i les taules. I així dia a dia, any rera any, han anat construint el seu espai, tot prenent un paper actiu en la vida del barri. Sempre oferint cuina casolana, de la terra. Quan va morir el pare, la Conxita va tirar endavant la cuina tota sola fins els vuitanta-dos anys, els últims secundada per en “Sisco” qui, a la vegada, contava ja amb la gran ajuda de la Dolors, la seva esposa.

Això és el que m’agrada de Can Vilaró: El treball conjunt d’una família que l’ha tirat endavant mantenint-se fidel als plats de sempre, plats de casa i de mercat, tals com els peus i les galtes de porc, les costelletes, la llengua de vedella, els ronyons, el “cap i pota”... i d’altres: plats entranyables, de la terra. També m’agrada el seu  tracte proper amb els parroquians i la complicitat que es nota entre ells. Vegeu l’auca que els va dedicar uns antic client de vuitanta anys. Els pregunto:

“Ha canviat el tipus de client en aquests cinquanta anys?”  

“Be, pensa que fa 50 anys aquest barri  era un barri obrer, estava ple de tallers i de petites fàbriques. Per tant la parròquia era bàsicament gent del mercat, artesans, obrers, veïns... Avui tenim molts veïns, treballadors d’oficines i serveis, però també persones de fora que venen atrets  per la nostra cuina “.

“O sigui que el que ha canviat més és el barri, oi?”
“I tant! Quants en queden dels petits comerços, botiguetes i tallers familiars  que tenien la vivenda el mateix local? Saps la quantitat de fabriquetes i tallers que hi havia? Mira aquí al  costat mateix al núm. 63, entrant per la porta de l’escala a la dreta, hi havia un passadís que  portava al pati interior on hi havia una fàbrica de claus (puntes) on hi treballaven de quinze a vint  persones; van tancar deu fer vint-i-cinc o trenta anys.  En molts patis interiors i entrades podies trobar tallers i artesans com aquell treballant.”  

“Quina diferència! I del nou mercat, que en penseu?”

“Quedarà preciós. I l’esperem amb ànsia, com tothom. Tindrà uns bons aparcaments i equipaments, però sembla  que encara es retardarà més i haurem d’esperar fins el primer semestre del 2018! Ens sentim orgullosos d’estar al davant.”

Fa quatre o cinc anys les tres filles del matrimoni van començar a ajudar i en “Sisco” i la Dolors han decidit apartar-se a un costat per donar pas al jovent,  que coneix bé i s’estima el negoci i la clientela: s’han criat a la vora d’aquesta i, a més, han tingut uns bons mestres.


Bona sort a les tres eixerides continuadores, l’Anna, l’Alba i l’Aïda, “La Triple A”, com en diu el “Sisco”! 

Eulàlia Morta. 

Bon dia senyora Col: els Horteres de Sant Antoni

Aquesta magnífica col que veieu a la fotografia,  va nàixer i créixer a l'Hort Urbà de Calàbria66
Els seus pares són, el Xavier, la Laia, el Joan..., i tots els qui formen part del grup d'Horteres de Calàbria.

Un diumenge de sol, del proppassat mes de maig, aquest grup de gent sanota i ferma, van fer un taller d'horticultura. Aquell dia van ensenyar-nos a construir una gran jardinera per plantar verduretes.

El taller va acabar amb un tast de les cebes, faves i pastanagues, de l'hort: delicioses!

És bo de saber, i a molts dels nostres veïns pot interessar, que el grup d'Horteres de Sant Antoni és obert a nous col·laboradors; gent com ells, ferma i sana d'esperit, que vulguin prendre el compromís de  fer créixer criatures com aquesta  col, o les apetitoses pastanagues, les curatives cebes, les saboroses faves, els alegres i ballarins pèsols etc. etc. etc.

Un treball silenciós, el d'aquest col·lectiu, que està donant bons fruïts -en el més exacte sentit de la paraula-, i que és obert a la participació responsable dels veïns amants del camp, dels horts, si els ve de gust de fer de pagès, encara que sigui dintre ciutat.

Aquest col·lectiu té molts projectes; pensen  fer tallers de diversos tipus, tant relacionats amb la horticultura com per informar de bones pràctiques d'alimentació.

En la Festa Major passada, ja van fer la seva presentació pública amb un taller d'hort, gràcies a l'apreciable col·laboració de l'Aula Ambiental Sagrada Família. Va constituir un èxit total.
“Horteres de Sant Antoni és un projecte que té per objectiu la creació d’un hort urbà
social a les taules de cultiu del terrat de l’Espai Veïnal Calàbria 66, promogut per
diferents entitats del barri de Sant Antoni de Barcelona i amb la finalitat de promoure la solidaritat interveïnal, el medi ambient i l’aprofitament de terrasses i balcons per fer horts.”

Això inclou, que, el que aprenguem amb aquest grup, podem adaptar-ho a les nostres  circumstàncies de balcó, terrassa, finestra, pati..., per poder plantar les nostres verduretes.
Però, a més a més, tenen aquests:

“Objectius específics:

Promoure la solidaritat entre veïns del barri de Sant Antoni
Promoure la corresponsabilitat mediambiental
Promoure el coneixement, l’educació i la protecció del medi ambient
Promoure una alimentació ecològica i saludable
Fomentar l’ús de l’Espai Veïnal Calàbria 66 per a accions comunitàries i agrícoles
Fomentar l’ús de balcons i terrasses per a horts urbans familiars
Promoure la reducció i el reaprofitament dels residus.”

I, també ens expressen, el que volen fer:

Què farem:
Crearem un hort urbà gestionat per membres de diferents entitats del
barri per difondre l’horticultura en els balcons i terrasses del barri, promoure el
respecte i la millora del medi ambient i oferir les collites (o el benefici que se
n’extregui) a l’ONG del barri de Veí a Veí per promoure la solidaritat interveïnal.

El projecte és fantàstic, i, si la gent del barri s'engresca a participar-hi, tindrem un entorn i una vida personal, molt més rica, natural i saludable.

Per informació, suggeriments, col·laboracions, etc, adreceu-vos a:
 
horteresdesantantoni (--aaroba-) gmail.com


I també els trobareu al facebook:   Horteres de Sant Antoni

Trapelles de Sant Antoni fan 10 anys

Aquest any els Trapelles de Sant Antoni celebren el seu 10è aniversari. És per això que hem parlat amb la Lidia, coordinadora d’aquest grup, perquè ens expliqui tot allò relacionat a aquesta colla del barri, que per a molta gent és desconeguda.
La Lidia, entre d’altres coses, ens dirà qui són els Trapelles de Sant Antoni, què fan, en quines festes hi participen i algun fet històric d’aquest grup.

Els Trapelles de Sant Antoni són la colla de Diables infantils del barri, i va ser creada l’any 2007.
El grup, en aquests moments, està format per 26 nens i nenes entre 5 i 18 anys.
En el moment en que les noies i nois arriben a la majoria d’edat, en diuen que es “jubilen”, que vol dir que ja no tenen edat per formar part dels Trapelles i han de passar al grup dels grans.

Els Trapelles de Sant Antoni són la colla de diables infantils del barri, i va ser creada l’any 2007

La colla surt al carrer en els correfocs més populars del barri i de la ciutat, com ara són la Mercè, Santa Eulàlia, la festa dels Súpers, Sant Adrià i per descomptat les festes del barri. També participen a la Cercavila que es fa a l’inici de la Festa Major de Sant Antoni i altres correfocs als que els conviden. A més a més, al Nadal també organitzen el Caga Tió.

El seu punt de trobada és el Racó de Cultura de Sant Antoni, al carrer Viladomat nº 75. Es troben cada vegada que tenen que assistir a un correfoc, i no tenen dates determinades a part dels correfocs habituals, com per exemple el de la Mercè i les festes del barri. Aquest mes de juny s’han trobat  per anar a Premià de Mar i a Montbau.

Els materials que fan servir els Trapelles són una maça i van vestits d’una manera molt peculiar i divertida, porten una casaca amb caputxa i pantalons vermells, també duen unes ulleres i un mocador vermell tapant la boca i el nas. Bàsicament porten molta protecció pel foc.

La vestimenta que porten la confecciona una modista, amb la roba que anteriorment han hagut de comprar  i, finalment, ells mateixos dibuixen i pinten flames a la roba amb el disseny que prèviament han decidit entre tots. La casaca i el mocador porten el logotip dels Trapelles de Sant Antoni i això els fa inconfusibles.

La colla sempre està oberta a rebre gent nova i accepten a tothom entre els 5 i 18 anys, independentment del barri en el que visquin.

La colla sempre està oberta a rebre gent nova i accepten a tothom entre els 5 i 18 anys

Fer-te Trapella i participar en aquesta activitat és totalment gratuït, l’única condició que s’ha de complir es formar part de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni. Tenen molt poques subvencions, per aquest motiu cada any venen números per recaptar diners i part d’aquests beneficis van destinats a l’ONG del barri, De Veí a Veí.

Els Trapelles de Sant Antoni aporten als nens i nenes molta diversió i bons moments, i fa que el nostre barri arribi a altres barris de la ciutat i a altres poblacions. L’objectiu dels Trapelles és simplement gaudir, tant ells com la gent que els segueix. Ara els Trapelles estan en un molt bon moment, hi ha molts nens i nenes molt entregats, es podria dir que en aquests moments estan “on fire”.

La història dels Trapelles també ha passat per moments emotius com va ser l’any passat, quan la Itziar Puig va fer els 18 anys i es va haver de “jubilar”, en aquells moments el cap de colla era el seu pare, Marc Puig, i en conseqüència també es va haver de “jubilar” ell. En Marc havia estat el cap de colla des de feia  9 anys, es a dir des dels nostres inicis.

Aquest any es celebra el 10è aniversari, i el passat 17 de juny van convidar a tothom a celebrar-ho amb tots ells a una botifarrada popular als jardinets de l’Alguer, amb música en viu amb el grup Barcelona CowBoys, els Trabucs de Sant Antoni, DJ Vicenç i, com no, els Tabalers Trapelles.

Arribar a celebrar aquest 10è aniversari ha estat molt fàcil, perquè la gent que ha participat al llarg de la seva història ha estat gent molt simpàtica i s’han creat molt bones amistats.

Heu de saber que des de ben petits amb 5 o 6 anys els Trapelles comencen a apassionar-se amb els petards i els correfocs, i que a mida que van creixent, creix la seva passió pel foc.
Aquesta colla també fomenta les relacions entre les famílies fent calçotades i trobades perquè així es coneixen tots millor i es veuen en un altre àmbit més enllà dels correfocs.

En aquests moments el cap de colla és l’Òscar i la coordinadora la Lidia.

Si us agrada el foc, us interessa aquesta colla i voleu formar-hi part, podeu contactar amb els Trapelles de Sant Antoni a través del seu correu electrònic trapellesdesantantoni (-aarroba-) gmail.com o us podeu adreçar a Fotoxavi, Av.Mistral nº8.


Si vols ser Trapella, anima’t, t’ho passaràs genial !!!

Aglaia López-Bago i Alex Gutierrez.

Què és el GLAS (Grup Laboral d’Acció Social)?

GLAS està format per veïns i veïnes del nostre barri que busquen feina, la majoria majors de 40 anys o que necessiten millorar la seva situació laboral. GLAS actualment és una vocalia de l’ Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni.

En el seu inici aquestes persones anaven als Serveis Socials del barri per buscar ajuda i amb el pas del temps, varen adonar-se, que amb l’ajuda alimentària no era suficient, perquè es va veure que aquesta gent estava afectada, també, moralment i psíquica, així que calia donar suport i sortida laboral a les persones, perquè refessin la seva vida.

Per això Serveis Socials, va crear aquest grup de suport emocional. En el seu inici aquest es deia  Grup de Dinamització Social, GDS.  Després de moltes sessions de treball amb l’acompanyament del Dr. Josep Moya i de la directora dels Serveis Socials , Núria Hérnandez, es va veure que mancava una continuació. Per això va néixer a l’any 2013 el grup  GLAS i es  va crear el seu projecte . Els seus primers membres fundadors van ésser: la Sara Jiménez , primera vocal, Jose Gregorio , segon vocal,  Manuela Garcia, Raúl E. del Rosario, Miquel Risa , Cristina Garcia, Anna Llaudet  i Toni Sanchez.  

El 17 de març del 2016 i després ja d’uns quants mesos de reunions i d’ elaboració de projectes, es va estrenar al cinema Girona el documental EL GRUP DE GUSTAVO VIZOSO RODRÍGUEZ com a eina explicativa del que són els grups de suports. A més per donar-se a conèixer, el GLAS, va organitzar una obra de teatre, amb la col·laboració d’un grup d’Olot que es deia ADAG 40, del mateix estil que GLAS. L’obra de teatre és diu Amb l’aigua al coll, i amb col·laboració de l’AVV de Veïns, l’ ONG  De Veí a Veí i  l’Ajuntament de Barcelona es va estrenar l’obra el dia 23 d’octubre de 2015, a les Cotxeres Borrell, amb  molt d’èxit. El grup, en aquests moments, és una entitat integrada totalment a la vida associativa i cultural de Sant Antoni. Col·labora en totes les activitats de l’ espai veïnal de Calàbria, 66, de la Festa Major i de l’ Associació de Veïns.

Dels seus objectius en podem destacar el d’oferir un suport mutu entre els veïns i veïnes afectats per la situació de la crisi, i com no, trobar sortides laborals en els comerços i empreses del barri i del Mercat de Sant Antoni. Les seves accions  són molt variades: des de l’elaboració d’una borsa de treballadors a activitats solidàries. Internament estan dividits en diferents grups de treball: Acollida i suport, Activitats, Comunicació, Laboral i recapte de fons. Com a grup, es mantenen amb les recaptes que fan per mitjà de l’ ESTENEDOR, una parada que posen al carrer, en dates senyalades, com la Festa Major, Sant Jordi, la Castanyada, etc. Que al mateix temps que donen propaganda seva, es venen roses, llibres i altres utensilis que ells fan.

La meva experiència personal és positiva i enriquidora, perquè no solament he trobat un grup de suport i ajut, sinó que  he trobat veritables amics i estic molt agraït de tot el que fem junts.


Si voleu saber més de nosaltres, ens trobem cada dimarts al matí, a la seu de   l’Associació de Veïns de Sant Antoni, de 11 a 12 hores, a l’ avinguda de Mistral, 30 baixos o a glas.santantoni (aarroba) gmail.com, al Facebook: www.facebook/GLAS2013.

Jordi Muntané.

Àrea d'esbarjo per a gossos al barri de Sant Antoni

El passat 27 d’ abril, a l’ espai veïnal de Calàbria, 66 vam tenir la presentació i aprovació final, pel veïns assistents, del que serà l’espai o àrea de gossos al nostre barri.
Què són les àrees de gossos? L'espai públic és un lloc de convivència i per compartir i, per tant, cal dotar-lo dels elements necessaris perquè això sigui possible. Un de molt important són les àrees destinades a l'esbarjo dels gossos.

La ciutat de Barcelona ha apostat sempre per la bona convivència entre les persones i els animals de companyia. Per aquest motiu, a part de les normes que han de complir els propietaris de gossos per exercir-ne una tinença responsable i cívica, l'Ajuntament hi contribueix amb serveis específics, com ara espais on aquestes mascotes puguin córrer, jugar i fer les seves necessitats.
Actualment, Barcelona compta amb més de 100 àrees per a gossos, gairebé la meitat de les quals són àrees d'esbarjo d'unes dimensions mitjanes, que oscil·len entre els 300 i els 400 m2.


Com són?  Les àrees d'esbarjo per a gossos són espais que afavoreixen la relació entre ells i, perquè no, entre els veïns i veïnes que en són propietaris i que comparteixen el seu amor per aquests animals. Un espai, en definitiva, còmode i agradable per a tots els usuaris.
Aquestes àrees, amb unes dimensions mitjanes que oscil·len entre els 300 i els 400 m2, estan voltades amb tanques de fusta de 80 cm d'alçada. A l'interior hi ha bancs, expenedors de bosses per recollir la femta i papereres de material no oxidable on dipositar-les, i una font dissenyada perquè els gossos puguin beure sense dificultats.
Les àrees d'esbarjo per a gossos estan enjardinades amb arbustos que ornamenten l'espai i arbres que ombregen les zones amb bancs. El paviment és de sauló i disposen d'un sistema de reg programat per aspersió.
Al costat de la portella d'accés hi ha rètols que informen de l'obligació que tenen els propietaris de recollir els excrements i, per tant, de contribuir al manteniment del bon estat de l'espai. En aquests rètols també hi figuren les dates de la desinfecció.
Hi ha altres àrees per a gossos de mida més reduïda, voltades de tanques vegetals, la funció de les quals és ordenar les evacuacions dels gossos a la via pública.

Cuidem la nostra àra per a gossos del barri!! El manteniment de l’espais destinat als gossos comprèn diferents actuacions, amb una freqüència que depèn de les necessitats de cada tasca específica.
Tant les àrees d'esbarjo per a gossos com els pipi-cans es netegen cada dia, traient els excrements que no hagin estat recollits pels propietaris dels animals de companyia. Aquesta feina diària també inclou el buidat de les papereres, l'escombratge i l'eliminació de qualsevol tipus de residu.
Aquest control diari de les àrees destinades als gossos permet detectar els desperfectes que sovint fan aquests animals tot jugant, sobretot gratant i fent sots en el paviment, que és arranjat amb l'aportació de sauló, que es renova totalment cada tres mesos.

Per tal d'evitar les pudors i que s'aixequi pols, aquests espais es reguen de manera periòdica. També cada mes es desinfecten en horari nocturn amb un producte completament innocu que té propietats bactericides, fungicides i viricides.
El manteniment d'aquests espais també inclou els treballs de jardineria que requereixen les plantes que els ornamenten i l'arranjament, quan és necessari, del mobiliari urbà (bancs, papereres i pictogrames).

San Antoni: En relació al nostre barri s’ha fet un projecte d’adequació de l’espai de gossos ubicat a l’avinguda Mistral, al final d’ ella, on abans estava l’antic pipi-can, tenint en compte diverses peticions del veïns i tindrà una ocupació de 400mts/quadrats.
  • S’incorpora doble porta als accessos de l’àrea.
  • Espècies vegetals incorporades:  Prunus Pissardi, Koelreuteria Fustigata, arbust Viburnum i la Lavanda Angustifolia.
  • Es dissenya una tanca de 1.30m d’alçada.
  • El paviment serà amb terra garbellada.
  • S’incluiran jocs adients per a gossos.
  • S’incorporaran  una sèrie de pals metàl·lics, amb tractaments adequats perquè els gossos hi pugin fer les seves necessitats.
  • Els bancs seran neobarcinos i les papereres BCN.

Benvingut sigui, ara sols cal que els “propietaris” dels gossos respectin l’ espai i les normes de convivència i que tots plegats podem gaudir de la nostra Avinguda de Federic Mistral. 

Manel Pèrez

[Història] Ara fa 50 anys al barri: la primera iblioteca popular


La primera biblioteca popular. La reforma del final de l’ avinguda de Mistral, ara dita plaça dels Jardins de l’ Alguer . La primera subvenció.
I seguim explicant la nostra història de barri. El barri de Sant Antoni, el nostre, no ha tingut mai la sensació de ser un poble assimilat per la gran ciutat. Ha crescut a l’ ombra del Mercat de Sant Antoni, fet que ha contribuït a definir el seu caràcter, la seva personalitat de barri immers en una gran ciutat. Sempre ha estat un barri de pas i ho seguirà sent.
L’ Associació de Veïns va néixer  amb tres eixos fonamentals, a l’ any 1967/1968: la recuperació dels drets democràtics, la creença que la solidaritat és l’ únic patrimoni de la societat civil i la recuperació de la cultura catalana. Aquests tres eixos marquen les diferents estratègies  d’actuació de l’entitat, en tot els àmbits pels quals  s’ha mogut al llarg del temps, amés de crear un clima de convivència i solidaritat entre veïns i veïnes.

Aquets tres eixos és varen traduir en fets tangibles i molt necessaris en aquella època de foscor dins del franquisme: Un va ser, la creació d’una biblioteca popular, tot recollint les experiències dels anys trenta al nostre país i   va estar ubicada temporalment a la parròquia de la Preciosíssima  Sang, seu de la nou nata Associació de Veïns. Aquest fou el motiu també de rebre la primera subvenció, que la donar una entitat bancaria.   L’ altre va ser la recuperació urbanística i aconseguir espai públics per al  gaudi ciutadà: a finals de l’any 67 i principis del 68 es va començar a demanar la primera reforma de l’espai que ara en diem popularment  Jardinets de l’ Alguer, però que en aquella època no tenia nom ni era una plaça com ara. Molt antigament aquest espai era conegut pel “pla de Sant Antoni” que era el final de la riera que baixava per l’actual carrer de Viladomat. Feta aquesta reforma, l’ Avinguda de Mistral, ja no seria reformada fins l’ any 1994/1995 que va convertir se amb la “rambla” central del barri.

Jordi Font

Guanyador del Tapantoni de Primavera 2017

“Es Tastet de Sant Antoni” del carrer Borrell, guanyador del Tapantoni de Primavera d’enguany.

Rere el nom d’aquest establiment –especialitzat en la venda i degustació de productes menorquins i altres delicadeses- hi ha la imaginativa Helena i el Francesc, que encapçalen un equip eficient i entusiasta que amb una simpatia remarcable atenen a una clientela que, més que no pas clients, ja són amics.

Es així, en tan bona companyia, com en sentíem els qui vam poder assaborir l’arròs caldós de llamàntol –la creació guardonada- amb la copa de cava i el granissat de pomada (beguda típica de Menorca) que l’acompanyaven, tot plegat un tast boníssim, bo de debò.

Sabeu quantes tapes d’aquestes van arribar a despatxar? Mil set-centes seixanta! Quasi cent vint diàries! Un gran èxit per un gran esforç. Moltes felicitats!!

Mossèn Amador Roig

Mossèn Amador va morir el passat 4 de juny del 2017 a l'edat de 84 anys. Serà recordat al barri de Sant Antoni pel servei abnegat d'acollida a tothom a la parròquia de Sant Ferran.
Durant els 12 anys que hi va ser, va donar gran exemple d'obertura acollint famílies romaneses amb fills malalts que ell duia a Barcelona perquè fossin tractats a través de l'Associació Catalana d'Ajuda a la Infància Romanesa, que ell havia creat. 
Va omplir la parròquia de música (grups com Twocats pel Gospel i d’altres es van fundar allà). I va cedir a la comunitat ortodoxa romanesa els locals de Sant Ferran perquè hi fessin el seu culte. S'estimava moltíssim els joves de l'Agrupament Escolta i Guia Sant Ferran i no els fallava mai.

Un home inigualable, mossèn mariner, que deixava amb la boca oberta petits i grans quan explicava aventures de la seva vida. Va publicar les seves memòries en un llibre autoeditat: “A cops de rem”.

Incivisme a Mistral

Pocs mesos després de la retirada de les tanques dels parterres de l’Avinguda Mistral podem constatar que ha tornat l’incivisme sobre la gespa i les plantes: gossos orinant i defecant (també s’han vist persones), gent trepitjant la gespa a totes hores, papers, llaunes, etc.

Son molts els diners públics esmerçats per arranjar el verd, l’espai públic és la nostra targeta de visita, i és decepcionant comprovar la poca estima que alguns veïns i veïnes demostren pel que és de tots.

Consell de barri (maig del 2017)

El proppassat 17 de maig es va celebrar a Cotxeres Borrell el Consell de Barri de Sant Antoni, amb dos punts principals a l’ordre del dia: explicar les noves normes reguladores de Participació Ciutadana (de les quals en parlarem en propers números) i la moratòria, Pla d’Usos i Mesura de govern per Sant Antoni, de la qual ja en vam informar el passat número 105.


El Consell també va tractar sobre les obres del Mercat, sobre els solars d’equipaments que tenim al barri i la possibilitat de que es puguin recuperar pel veïnat, sobre problemes d’incivisme, sorolls i terrasses, els problemes a l’auditori de Calabria 66 i la falta d’espais verds, entre d’altres temes.

Xerrada "Drets dels llogaters" a Sant Antoni

El passat 29 de maig, a Calabria 66, es va portar a terme la xerrada "Els drets dels llogaters", a càrrec de la directora de l'Oficina de l'Habitatge de l'Eixample, Ana Becerra, i l'advocat especialitzat en mòbbing immobiliari Pablo Feu. Un nombrós públic va poder exposar les seves inquietuds i dubtes.

En la presentació de la xerrada es va explicar que és molt important comunicar els casos d’assetjament immobiliari a l’Oficina de l’Habitatge de l’Eixample, el servei tècnic municipal d’assessorament en habitatge. A mig termini també està previst fer un punt d’atenció, una “antena”, de l’Oficina al nostre barri.


Entre molts altres temes, l'advocat Pablo Feu va explicar que el dret al domicili està recollit a la Constitució com a dret fonamental, amb independència de ser arrendatari o propietari, i que com a tal ha de ser respectat.
En aquest sentit, només pot ser traspassat per voluntat de la persona que hi viu, per resolució judicial o per una situació que generi alarma, com ara un incendi a l’habitatge. És per això que un taxador o un propietari no pot entrar al domicili del llogater sense el seu permís.
 
“La quantitat econòmica que es paga de renda no determina tenir més o menys drets”, i si les condicions d’habitabilitat no són les adequades poden ser denunciades a una Oficina de l’Habitatge.

També es va comentar que és “molt important avançar-se als problemes quan abans millor”, per això cal adreçar-se a l’Oficina de l’Habitatge per mediar solucions. D’altra banda, també es va informar dels nous ajuts per rehabilitar els interiors dels pisos que s’incorporen a la Borsa de Lloguer de Barcelona.

La xerrada sencera, que va tractar especialment de les pujades dels preus dels lloguers, va ser gravada en vídeo, que podeu veure a l’enllaç següent: barcelona.cat/eixample/ca/noticia/quzu-poden-fer-els-llogaters-per-defensar-els-seus-drets

El Mercat no obrirà fins l’abril de 2018

El passat 24 de maig, a Borrell-Tamarit, es va fer una posada al dia de com avancen les obres de l’interior i l’exterior del Mercat de Sant Antoni i els seus entorns.
Aquest dia se’ns va comunicar que la previsió d’obertura es traslladava al mes d’abril de 2018, sis mesos més tard del que inicialment estava previst com a data “improrrogable”. Al final les obres hauran durat quasi nou anys, amb totes les molèsties i afectacions al barri i l’entorn proper.

Per altra banda, es va explicar la proposta de distribució a l’espai veïnal de la planta -1: aula de cuina comunitària, espai jove, buc d’assaig, espai acollida, despatx d’entitats socials, espai polivalent i exposicions i magatzems.  

Placeta Borrell-Tamarit
Foto Districte de l’Eixample

Finalment, ens van mostrar la proposta d’urbanització exterior, amb l’obertura dels patis triangulars, la ubicació de les marquesines del Dominical, la placeta de Borrell-Tamarit, la pacificació dels carrers i l’augment del verd urbà amb arbrat, jardineres i parterres.