Poemes al Nas de la Lluna. Entrevista apòcrifa

L’oferta d’activitats de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni ha incrementat la seva graella amb la inclusió de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, grup de poesia.

Amb l’objectiu d’informar els veïns i les veïnes d’aquest nou inquilí, L’Informatiu s’ha dirigit a Poemes al Nas de la Lluna per fer-li una entrevista.



Ens ha deixat aquesta foto de lluna plena feta a interior illa Gran Via entre Villarroel - Casanova



Les Cases dels Cargols

El Barri de Sant Antoni no destaca per tenir edificis modernistes importants com els que podem veure per la Dreta de l’Eixample, però, si fixem la mirada, sí que en podem trobar de prou bonics, tant a la Gran Via com en altres carrers del barri. El nostre passat no és el d’un barri de gent benestant si no de gent treballadora, un barri que es va anar gestant a l’entorn del Mercat (1882) i que va agafar la fisonomia actual amb la remodelació que es va fer arran de l’Exposició Universal del 1929. 
Bé, doncs si tot passejant us arribeu fins al començament del carrer Entença podreu trobar uns imaginatius edificis fruit del primer modernisme: 



Els espais verds del barri

Directrius de la Unió Europea recomanen 10m2 de zona verda per cada habitant. Es pot dir que el barri de Sant Antoni pateix un dèficit d’espais verds que ens allunya del paradís. I és que un jardí és un paradís en miniatura. 

Malauradament no tenim cap parc. L’activitat comercial i artesanal ha omplert els nostres carrers i l’edificació només ha deixat lliure la petita plaça de Goya. La circulació rodada per fer la sortida de Barcelona pel sud augmenta la densitat tòxica dels aires que respirem. 

La naturalesa, imprescindible per la vida, es fa present en l’arbratge viari i en els sis patis d’interior d’illa que l’Ajuntament ha anat condicionant en els últims 20 anys. Al carrer Tamarit, també en jardineres públiques, s’han plantat aràlies a les voreres. 




Al setembre ja tindrem el nou institut

Sovint, quan s’aconsegueix un equipament llargament reivindicat, es fàcil oblidar tot el procés que ens ha portat fins aquí. És bo, per tant, recordar el camí fet, doncs ha estat llarg i tortuós. 

Breu introducció per situar-nos 
Fa molt de temps que en el Districte de l’Eixample, i concretament en el barri de Sant Antoni, hi ha cert malestar per la manca de places d’escola pública, catalana i laica, tant de primària com de secundària. 

Precisament, el curs 2011-2012 va ser crític a l’hora d’encabir la gran demanda a primària. Aleshores el Consorci d’Educació de Barcelona va iniciar la creació d’una línia més d’alumnes en les escoles existents. Allò que es coneix com a bolet. 

Òbviament aquesta resposta no solucionava el problema, sinó que feia més dificultós el funcionament dels centres. Prèviament, l’any 2010 ja havien estat instituïdes la "Plataforma per l’escola pública de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni” i la Xarxa d’AMPAs de les Escoles Públiques, que van raonar estadísticament la manca de places i van reivindicar una nova escola de primària i un nou institut. Tot i que el Consorci va accedir a crear un nou institut -acollit amb gran il·lusió per la comunitat educativa- la manca de places de titularitat pública persisteix. 

La història d’una reivindicació 
Calia treballar molt i a fons per aconseguir un centre públic que faltava a l’Esquerra de l’Eixample i al barri de Sant Antoni. El recorregut va ser llarg, i gràcies a les escoles ja existents, les AFA i les entitats veïnals es va poder iniciar el camí. 

Entretant, l’any 2000 es va iniciar el projecte Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre Districte? impulsat per Parcs i Jardins i l’Institut Municipal d’Educació, amb la participació de l’alumnat de l’Escola Shalom, el CEIP Joan Miró, l’IES Parc de l’Escorxador i el CEIP Diputació. Es van dissenyar els Jardins d’Emma, en els terrenys de l’antic convent de les “Germanetes dels Pobres” (creat entre 1881 i 1884 i que ocupava la illa de Consell de Cent, Viladomat, Diputació i Borrell) i en van exposar el resultat al Parc de la Ciutadella. 

L’any 2001, el Camí Amic, amb la participació de les escoles Auró, Diputació, Els Llorers, Joan Miró i Ferran Sunyer, va organitzar tota  una sèrie d’activitats per tal de pacificar el trànsit, aconseguint l’ampliació de les voreres del carrer Comte Borrell. 

Més endavant, el 2008, és va signar un protocol entre la Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona on és va acordar la realització d’un Pla d’Equipaments Educatius Públics de Barcelona que és va formalitzar un any més tard. Aquest Pla va destinar els terrenys de Germanetes a equipaments: institut, escola bressol, habitatges per a gent gran i jove i un casal d’avis. 




Un cas particular o com allargar la llista d'espera

En l’anterior número de l’Informatiu de Sant Antoni parlàvem en l’article “El cost de la Sanitat” sobre les retallades i privatitzacions que està patint la Sanitat Pública catalana i els efectes que està tenint en els centres sanitaris del nostre entorn, en aquest cas el CAP Manso i l’Hospital Clínic. 


La sanitat pública són les nostres sabates
via http://twitter.com/eljoan


Des de l’Informatiu ens volem fer ressò d’un cas patit per una veïna del nostre barri, que exemplifica de manera totalment esgarrifosa les conseqüències de les retallades que d’un temps ençà estan afectant a moltíssimes persones. 


En aquest cas es tracta d’una persona de 75 anys. Al mes de maig de 2014 va dur a terme la seva primera visita al metge especialista del CAP Numància de Barcelona, on va rebre el diagnòstic de lesió al maluc i va ser informada de que hauria de ser operada. 

A la seva situació s’ha de tenir en compte que s’hi afegeixen forts dolors per artrosi i ciàtica, que limiten de forma decisiva la seva qualitat de vida i autonomia. Per tot això va ser derivada a la Clínica Platón per tal de que es portés a terme un tractament per minimitzar el patiment i aïllar al màxim la simptomatologia del maluc. 

Davant una situació de fort dolor i manca d'autonomia personal el temps d'espera per a la operació es podria allargar fins a 20 mesos 

El mes següent, parlem de juliol de 2014, va ser visitada per segon cop, reafirmant-se el especialista en el diagnòstic inicial i essent derivada a l’Hospital Clínic de Barcelona per tal de ser operada. 

Torna a passar un mes, ens trobem a l’agost de 2014, en que es confirma telefònicament que ha estat inclosa a la llista d’espera per a la visita amb l’especialista. 

Passen sis mesos sense cap tipus d’informació per part de CatSalut. 

És en data 13 de febrer de 2015 que rep citació per al dia 21 d’abril, quan ja hauran passat onze mesos des de la primera consulta amb l’especialista. Amb la desastrosa noticia, tan sols un mes després, de que la visita amb el metge traumatòleg de l’Hospital Clínic, si no la tornen a anul.lar, s’haurà de moure fins al mes de juliol! 

Atès que el consell de direcció del Servei Català de la Salut ha aprovat dues ordres que modifiquen el Decret 354/2002 i estipulen, entre d’altres, que el temps d’espera màxim garantit per a la intervenció quirúrgica de maluc es de 6 mesos, l’operació no podrà ser posterior a gener de 2016! 

És a dir, un total de 20 mesos, quasi dos anys!!! 

En conclusió, podem observar com davant d’una situació de dolor insuportable i amb totes les conseqüències a la vida quotidiana d’una persona, les quals limiten totalment la seva autonomia, l’actuació de la Sanitat Pública no fa més que agreujar el problema. 

Recordeu que, com ja es va dir en l’anterior número, cada dimecres trobareu un taulell informatiu al CAP Manso. Allà us informaran sobre les diferents campanyes que s’estan portant a terme i també recolliran les vostres reclamacions. 

I es que, com a ciutadans, hem de seguir vetllant per un sistema de salut públic, universal i de qualitat! 



El Paral·lel i el Paralelo

El redescobriment del Paral·lel, avinguda que fins a la normalització lingüística, va ser El Paralelo, castellanisme que sempre reivindico sense èxit, ha vingut acompanyat com no podia ser altrament d’una mitificació que potencia uns aspectes del lloc i n’oblida uns altres. 

No hi ha hagut un sol Paral·lel, n’hi hagut molts i diversos, els llocs canvien i es transformen dia a dia. El seu accidentat, complex i atzarós naixement va contemplar l’establiment de tot un seguit de barraques de fira sorolloses, amb molts espectacles que avui ens faria veritable angúnia contemplar. Els bons ninotaires de l’è•poca van reflectir-lo sovint per tal de contrastar la seva realitat popular amb la d’una altra avinguda interes•sant, però per a la gent benestant i fatxenda, avui molt menys evocada de forma retrospectiva, el Passeig de Gràcia. 


Cruïlla Avinguda Paral·lel amb Ronda Sant Pau. Foto Josep Dominguez, 1932. Arxiu fotogràfic de Barcelona. 

Els primers anys del segle XX, amb l’efímera bonança econòmica i l’ambient que es va escampar gràcies a la Primera Guerra Mundial, ja que quan les coses van malament per a alguns uns altres se n’aprofiten, va millorar i diversificar l’oferta amb espectacles de més volada tot i que aquests van conviure amb la misèria anterior sense problemes. 

Ja aleshores s’hi havien construït teatres amb cara i ulls, un dels més grans i antics és l’Español, del qual ningú, avui, no en vol reivindicar el nom original i potser això ha fet que n’arribés a tenir uns quants sense que cap no hagi estat prou sòlid com per a fer-ne oblidar l’original. 

Pensem en Paral·lel: construir ponts entre els barris

Una vintena d’entitats i col·lectius dels barris de Sant Antoni, Poble Sec i Raval, agrupats a l’Espai de Treball Compartit del Paral·lel, porten des del febrer preparant un procés amb el qual podrem, entre tots els veïns i veï•nes, construir propostes conjuntes que contribueixin a la millora de la qualitat de vida a l’avinguda del Paral·lel. Aquestes propostes conformaran els criteris i projectes del futur Pla Especial de l’avinguda. 

Aquest Espai ha organitzat fins ara tres sessions de treball amb entitats dels tres barris: entitats socials (Associació TEB-RavalNet, Ass. de Veïns de Sant Antoni, Fem Sant Antoni, Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, Fundació Tot Raval) asso•ciacions de comerciants (Eix Raval, Sant Antoni Comerç, Ass. Comerciants Poble Sec- Paral·lel) i associacions culturals (Eix Cultura Emergent Ciutat Vella, Ass. Talia Olympia, Grups Integrals de Teatre, Consell de Cultura Tradicional de Poble Sec), amb membres de l’Ajuntament i dels tres Districtes involucrats. 

Així mateix, s’han realitzat dos tallers sectorials al Centre Cultural Albareda, amb la participació d’uns trenta col·lectius. Al primer es van tractar propostes relacionades amb el model cultural de l’avinguda, la seva identitat i les relacions socials que s’hi generen. La segona trobada va analit•zar la seva potencialitat econòmica i comercial i aspectes com l’ús de l’espai públic, la mobilitat conseqüència de la nova urbanització o la connexió entre els tres barris.

La CollaPessigolla a Calàbria 66



La CollaPessigolla són tots els nens que d'una manera o una altra estan relacionats amb el barri. És un projecte que pretén acostar tot allò que tenim i que passa als santantonins més joves i intrèpids fent-los participar com a protagonistes.

En aquest cas volem agrair especialment la complicitat del de la Comissió de Calàbria66

Si us ha agradat i voleu participar en el proper misteri, només cal que ens feu arribar un correu electrònic a revistasantantoni2000@gmail.com i us explicarem com!!



El Rellotge de les Llums

Al finalitzar les obres de reforma del Paral·lel, l’Institut de Paisatge Urbà de l’Ajuntament, mai millor dit, ha tornat a posar en hora el Rellotge de les Llums del nostre barri. 

Aquest rellotge el tenim situat al principi del carrer Rocafort, a la vorera davant del número 2-8 i és un dels indrets singulars del barri. 




L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va ser el motiu pel qual Juan Cabrerizo va crear el Rellotge de les Llums. És una composició que combina pedra artificial, llautó i vidre per marcar les hores amb llum. L’any 1935 el mateix rellotger en va instal·lar un de gairebé idèntic al número 69 de la Via Laietana. Els dos rellotges varen ser encarregats per entitats bancàries d’aquells temps. El nostre va ser encarregat per la Banca Condal, que tenia la seva seu al carrer de Rocafort, 2 l’any 1929. El de la Via Laietana ho va ser per la Banca Rosés l’any 1935. 

Benvinguda sigui aquesta reparació, doncs així tenim un indret més per ser visitat al barri. 





Assemblea de l'Associació de Veïns

El passat 18 de maig va tenir lloc l’Assemblea General Ordinària de 2015. A tots els assistents es va lliurar un dossier amb la memòria de 2014, l’estat econòmic, el pla de treball i el pressupost per al 2015. 

Constatem que el barri de Sant Antoni té una xarxa d’entitats prou gran i diversa que dona servei a moltes persones de totes les edats, però la visualització d’aquesta tasca queda sovint reduïda a àmbits de l’Administració, els Serveis Socials, les persones que formen part de les entitats i els usuaris. 

Cal, per tant, seguir aprofundint en la col·laboració entre les diverses entitats en allò que ens és comú, en millorar la difusió de tot allò que fem i que es fa al barri, i en aconseguir que més veïns i veïnes participem activament. El projecte ciutadà de Calabria 66, com a espai veïnal no tutelat per l’Ajuntament, és clau per assolir aquest objectiu. 

La reforma del Mercat és estratègica pel barri. Continuarem, junt amb el Sac, fent el seguiment de les obres doncs està ben encaminat però cal que es compleixin els terminis. 

Finalment, donada la greu situació de crisi i precarietat, hem de seguir fent xarxa veïnal per a la prevenció de situacions de risc, millorar la convivència i reclamar drets socials, participant, col·laborant o promovent projectes solidaris i de suport mutu. 

Segueix la manca de places a l'escola pública

Publiquem un resum de dades de preinscripció escolar pel curs 2015–2016 del Districte de l’Eixample. 

P3, oferta inicial: a l’Eixample hi ha 24 línies de P3 (Són 12 escoles amb2 línies). És a dir, s’ofereixen un total de 600 alumnes nous per P3. 


P3, demanda: la petició de places d’escola pública pel curs 2015-2016 ha estat de 771, 171 places més que les existents!!! 


P3, oferta final: amb la creació de 2 bolets (Escoles Auró i Ramon Llull) s’han absorbit 50 alumnes; amb l’augment de ràtio a les restants escoles (2 infants més per a cada línia) s’han absorbit 40 alumnes; per tant, per art de màgia s’han recol·locat 90 alumnes. 

Tot i amb això, han quedat fora de l’escola pública 81 alumnes que han estat adreçats a l’escola concertada. 

Instituts: tot i que al setembre hi haurà el nou Institut Viladomat, van quedar sense plaça pública 121 demandants en primera opció. 
Després de diverses recol.locacions, han quedat 76 alumnes sense plaça. D’aquests, 26 tenien com a 2ª o 3ª opció escola concertada, on se’ls ha donat plaça. 

Conseqüentment, 50 alumnes han anat a assignació d’ofici i s’han repartit a altres IES fora del Districte o a concertats. 

Per fer-nos una idea, hem de tenir en compte que cada 50 alumnes equivalen a una escola que falta. 

Debat eleccions municipals

Prèviament, el dijous 14 de maig, Fem Sant Antoni i l’Associació de Veïns del barri van organitzar un debat electoral al carrer, als Jardinets de l’Alguer. Hi van participar 7 partits polítics. L’ordre de les intervencions va ser decidit per sorteig. 

El debat es va dividir en dos blocs: educació, socials, sanitat, per una banda, i economia, urbanisme, participació, per l’altra. Diverses entitats del barri i veïns i veïnes van fer preguntes concretes sobre cadascun dels temes als candidats. 

A la vegada, es va demanar als partits polítics un escrit amb les propostes més significatives per al nostre barri. Cal tenir-les presents per avaluar la tasca feta durant el proper mandat. 

Les podeu trobar a l’enllaç següent, on també s’ha penjat un vídeo del debat: Enllaç al bloc