El Cordill de Sant Antoni

És la coordinadora que engloba les diferents entitats voluntàries d’Educació en el Lleure del barri de Sant Antoni. La formen membres de l’Esplai Totikap, l’Esplai La Nivaira, l’AEIG Sant Ferran, l’AEIG Sant Antoni Abat i l’AEIG Pau Claris.



Aquesta iniciativa va néixer de la coneixença dels esplais i caus en diferents espais de trobada (Activitat infantil de Festa Major, grup educatiu Comissió Calàbria 66, Reis Macos...) Des de Sant Ferran va sorgir la proposta de crear un casal d’estiu, i en aquell moment van començar les reunions
a 5 bandes. Arrel d’aquestes reunions es va veure la necessitat de crear alguna cosa juntes, i aquí va néixer la coordinadora.
Són un grup de joves engrescats a impulsar diferents propostes pel barri. Els seus principals objectius són promoure la relació entre els diferents esplais i caus del barri i potenciar la participació dels infants i joves en diferents projectes del seu interès.
El Cordill ja està treballant en diferents projectes, entre ells: activitats per a la Festa Major, una rua per carnaval o un Casal d’estiu diferent al barri de Sant Antoni, que segueixi l’estil i els valors propis dels esplais i caus; els quals fan una tasca educativa important durant tot l’any amb els infants i joves.

Ben aviat en sabreu més coses!


La CollaPessigolla!





La CollaPessigolla són tots els nens que d'una manera o una altra estan relacionats amb el barri. És un projecte qeu avui us presentem per acostar tot allò que tenim i que passa als santantonins més joves i intrèpids fent-los participar com a protagonistes.

En aquest cas volem agrair especialment la complicitat de la Babèlia, la Re-Read; els Cinemes Renoir; la Granjeta del Passatge, la Biblioteca Joan-Olvier Sant Antoni i A taste of Home

Si us ha agradat i voleu participar en el proper misteri, només cal que ens feu arribar un correu electrònic a revistasantantoni2000@gmail.com i us explicarem com!!






L'ONG De Veí a Veí viu el Nadal

L’ONG del barri s’engresca: viu i vol fer viure el Nadal de la forma més participativa possible. Per aquest motiu, a més de les coses que fa tot l’any, posa en marxa una sèrie d’activitats amb un doble objectiu: que les famílies visquin aquestes festes d’una manera digna i, a la vegada, promoure la relació i la col·laboració entre veïns.
Parlem amb Rafa Martínez, fill, en representació de l’ONG.

Fem l’entrevista a l’octubre i ja heu començat la gran moguda de Nadal. Què penseu fer?
Bé, entre les coses que ens hem proposat, unes són per fer arribar queviures i altres articles necessaris i propis d’aquestes festes, així com portar una engruna d’il·lusió als més petits i als més grans que en aquests moments poden tenir mancances. Altres coses són activitats recaptatòries d’alguns diners que ens permetin completar allò que falti per poder acomplir objectius.

Digues quines coses...
Per exemple els LOTS DE NADAL. Es repartiran de cent a cent trenta Lots de Nadal, de productes bàsics, a gent del barri; són persones que ens deriven el Centre de Serveis Socials, famílies que ara ho estan passant malament i que cal ajudar. Els lots són personalitzats i procurem respondre a necessitats específiques: gent gran, nens de diferents edats ...

He sentit parlar dels Reis Macos. Expliquem en què consisteix.
ELS REIS MACOS són una sèrie d’activitats en les que hi participen moltes persones de maneres molt diferents.


Nadal al barri: Altres nadals

El nostre barri és un barri multicultural i ric, ple d’associacions, botigues i restaurants de diferents comunitats. Per conèixer la seva mirada al Nadal els hem preguntat la seva opinió. Aquest és el resultat de la nostra petita enquesta nadalenca. Tothom té al principi la mateixa resposta: “Trobem a faltar la família, els nostres amics (...) uns els seus pares, altres la seva àvia, altres la seva germana... sentiment comú en aquestes dates.


Nadal al barri. Parlem amb el comerç!

El Barri de Sant Antoni és un barri treballador. Vull dir amb això que els que hi viuen son persones que es sostenen amb el seu treball.
També és un barri feiner. El que vull significar és que els seus habitants són persones que treballen i ho fan amb gust, i així és con surt la “bona feina”. Per això hi ha tants comerços que porten anys i anys al barri. Van començar avis o pares i continuen.
Hem volgut, ara que venen les festes de Nadal, parlar amb alguns d'aquests comerços arrelats a Sant   Antoni per saber com el viuen des de la botiga.


Sant Antoni viu el Nadal

Nadal en poques paraules: Llum, alegria, il·lusió, retrobament, convivència, disbauxa, amistat... però també solitud, mancances, diferències, problemes... Totes elles són paraules que aquestes festes poden cobrar vida al nostre barri, al igual que en molts altres. El nostre barri, també com altres, busca maneres d’intensificar tot allò que pot ajudar a fer que tots -grans, petits o mitjans- puguin gaudir en positiu les festes de Nadal. Per això, veïns, escoles, comunitats creients i altres, entitats, comerços... tothom aporta el seu granet de sorra per fer-ho possible...

Al nostre barri podeu trobar moltes coses que ens fan gaudir de les festes de Nadal

Fem el barri!

La crisi en que estem immersos des de fa uns anys –sobretot econòmica, però també institucional i de valors– han originat un canvi radical en les condicions de vida dels ciutadans. La precarietat s’ha generalitzat i es produeixen a diari moltes situacions que afecten la dignitat de les persones i la pèrdua de drets bàsics com són l’habitatge, la sanitat o l’educació.

El barri de Sant Antoni no s’escapa de tot això. Però, amb tot, el fet de ser un barri relativament petit amb una certa xarxa social fa que puguem incidir en algunes problemàtiques i donar solucions modestes a petita escala. Tenim un important nombre d’entitats i la reacció davant la crisi ha estat molt positiva, compartint informació i generant noves eines per ajudar als més afectats del seu entorn. Els ciutadans, que patim directa o indirectament la crisi, decebuts per l’aportació de diner públic per tapar forats per mala gestió pública i privada, indignats per la corrupció, augmentem la predisposició a ser solidaris amb els més afectats.


Encara no ens hem resignat. Els veïns i veïnes ens hem de fer escoltar, hem de mantenir la pressió sobre les administracions, ens hem de queixar, hem de reivindicar i també hem de proposar, perquè es donin respostes a les necessitats i als drets bàsics. 

Aquest és un dels eixos centrals de la tasca de l’Associació de Veïns.
Els propers temps el barri té tot un seguit de reptes, a curt i a mitjà termini. El primer objectiu, potser el més important, és fomentar xarxa social i la solidaritat, l’únic patrimoni propi de la societat civil. És cert que els ciutadans més sensibilitzats ja estan associats en entitats, ja siguin de tipus social, cultural o de lleure. Per tant, caldria agrupar entitats com a corretja de transmissió als seus associats, ampliant el seu objectiu social, integrant-lo en el conjunt del barri i oferint-lo als veïns i veïnes. En aquest sentit tenim una oportunitat en la qual fa temps que estem treballant: Calabria 66. Esperem que l’Ajuntament entengui que en aquest espai el que volem fer és innovador: el que es proposi i realitzi des del barri.

Però hi ha molts més temes a resoldre. El Mercat segueix amb les obres de remodelació, que no s’han d’aturar. Hi ha dèficit en els serveis públics bàsics, tot i que s’ha aconseguit que es posi en marxa, de forma provisional, el tan esperat institut de Germanetes que donarà servei a moltes famílies del barri. Hi ha poquíssims espais de convivència veïnal i d'esbarjo, per això cal seguir amb el procés participatiu per definir com volem que sigui la Ronda Sant Antoni i els pocs espais verds que es poden aconseguir. S’està portant a terme una renovació del Paral·lel sense escoltar gaire el veïnat. Sovint es posen entrebancs enutjosos per portar a terme activitats al carrer mentre es toleren apropiacions abusives de l'espai públic, amb el vehicle privat com a principal "amo". Cal estar atents a la massificació turística. L’incivisme d’uns quants segueix estant present. Però, per descomptat, cal seguir construint xarxa entre veïns i veïnes.

Comerços emblemàtics

En el darrer número de la revista varem presentar la problemàtica derivada de l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans que afecta a diversos comerços emblemàtics de la ciutat. L’Ajuntament va blindar 389 comerços, 14 dels quals són al nostre barri. Varem fer un  avançament de quatre d’aquests: Queviures Murgadella, Farmàcia Madroñal, Sabateria Ponsà i Farmàcia Calleja. Tot seguit trobareu una breu referència de la resta llevat d ela Pastisseria Escribà i el Cafè Bar Principal amb els titulars dels quals no hem pogut contactar tot i els reiterats intents. 






La poesia truca a la porta

Ha estat Frederic Mistral, qui, als cent anys del seu traspàs, ens ha vin­gut a trucar a la 
porta. Ha vingut a recordar-nos com és d’important la poesia per viure.
Hem escoltat el truc, i li hem obert, de bat a bat, la porta del Racó de Cultura. Penso que en Frederic Mistral s’ha trobat bé entre nosaltres, aquest passat 5 de juliol, en que li hem fet homenatge. En un acte fami­liar, persones de totes les edats han vingut a compartir paraules i records. 




Barcelona Capital de la Sardana 2014

A principis d’any, Barcelona fou nomenada Capital de la Sardana 2014.

Des d’aleshores s’han anat desgranant tot un reguitzell d’actes alguns estrictament
sardanistes i d’altres barrejats amb continguts culturals. Al març va fer-se l’acte inaugural al Fossar de les Moreres. Després vingué el gran acte de cultural popular, al Pla de la Catedral. I el dissabte següent el magne concert de reestrena de l’obra musical La Santa Espina, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i solistes vocals.
Senzillament espectacular. 

Després, s’han anat celebrant prop d’una dotzena d’actes sardanistes-culturals que han anat tenint unes molt bones audiències i valoracions.

Ara queda, a l’octubre, la presentació del llibre “La sardana a Barcelona”, el lliurament dels premis “Capital de la Sardana” al Saló de Cent, el gran concert, el 30 de novembre, al Palau de la Música amb la cobla Principal de la Bisbal i la Banda Simfònica de l’Ideal de Clavé i el desembre un concert de sardanes a l’interior de la Basílica de la Sagrada Família. 

Clouran els actes de la capitalitat de Barcelona un concert al Liceu, al febrer del 2015, amb en Josep Carreras, la cobla Principal de la Bisbal i l’Orquestra de Corda de l’Empordà.
La intenció d’aquesta capitalitat és donar testimoni, a Barcelona i a tot el país, que la sardana és un element de cultura i de festa de primer ordre. Encara que un alt percentatge de ciutadans hi mostrin una considerable indiferència.




El Triangle està de dol

En Manel Barba representant "L'enemic del poble", 2013

Ens ha deixat en Manel Barba. Amic, company, veí entranyable. Un dels membres més antics del grup de teatre. Actor de presència i veu poderosa, dicció impecable, dúctil; qualsevol personatge guanyava si ell l’interpretava.


Veí compromès amb la vida del barri i amb l’Associació de Veïns, on havia col.laborat intensament durant molts anys. Els companys del Teatre sempre recordarem com s’esforçava per que a cada muntatge no hi manqués res. I recordarem, sobretot, el seu afecte, la seva generositat i la seva cordial
personalitat.

A reveure, Manel !!!

Conèixer el barri de Sant Antoni

A finals del mes de març, des delCentre de Dia de Sant Antoni, que està al carrer Campo Sagrado tocant a la Ronda de Sant Pau, es van posar en contacte amb nosaltres, l’Associació de Veïns, per veure com podríem col·laborar amb ells per donar a conèixer, entre els avis, els indrets més històrics del nostre barri.





Aprofitar les energies

La suficiència, l'estalvi i l'eficiència constitueixen la principal alternativa per disposar de més energia útil 

"Abans de res, convé puntualitzar que s’aconsegueix el mateix compte de resultats o bé amb més entrades o bé amb menys sortides. O sigui, en termes pràctics, hem d’ingressar a partir d’altres fonts i hem de consumir menys, perquè sense els hidrocarburs fòssils (ja avui en estadi preterminal) és dubtós que puguem recaptar fàcilment energia addicional. 
Doncs bé, si instal·lem una bombeta que ens proporciona la il·luminació que ens cal, però no pas més, estem practicant la suficiència. Si aconseguim aquesta il·luminació mitjançant una bombeta d’alt rendiment, estem practicant l’eficiència. I si apaguem la bombeta quan sortim de l’habitació, estem practicant l’estalvi. Combinant suficiència, eficiència i estalvi aconseguim el mateix servei amb una cinquena part -o menys- d’energia. Això és, estem multiplicant per cinc o per sis la vida útil de les reserves actualment disponibles. No hi ha cap altra font alternativa tan esplèndida. I, a més, a l’abast de tothom..."

Ramon Folch, Ambiente, emoción y ética. La cultura de la sostenibilidad. Barcelona, RBA, 2012. (Pàgs. 184-185). Versió en català feta per Alfons Barceló revisada i autoritzada per l’autor per a la revista Sant Antoni

Debat obert sobre la Ronda de Sant Antoni

Els propers anys, el nostre barri de Sant Antoni gaudirà d’un seguit de transformacions urbanístiques que de ben segur canviaran la seva fesomia.
No tardarem massa a veure una remodelació parcial del Paral·lel. També esperem tenir l’espai per a les entitats que hi haurà a l’edifici de l’antiga Once o Calàbria 66. Però el canvi
més important de tots serà el nou Mercat de Sant Antoni, les obres del qual es preveuen finalitzar d’aquí a un parell d’anys.
Quan el nou Mercat estigui en marxa, tindrem unes noves places triangulars obertes al carrer. I les carpes on actualment hi ha el Fresc i els Encants ja no seran necessàries. La
Ronda de Sant Antoni podrà ser un nou espai públic del barri.
I volem ser escoltats a l’hora de redefinir-la.


Quina Ronda volem?

Per això proposem un espai de reflexió per a repensar la Ronda. Cal que els veïns i veïnes i els comerciants del barri diguem la nostra, abans que els despatxos ens imposin
un projecte que tindrà fortes implicacions socials i comercials.
Jocs? Peatonal? Carril bus? Verd?

Si voleu ser-ne partíceps poseu-vos en contacte amb l'Associació de Veïns per tal d'estar informats sobre les properes reunions.
Altres temes que tenim oberts: Paral·lel, patis del Mercat, Mistral.

mapa cortesia de info[arroba]difusor[punt]org 



Urgell 30, la Casa Tarragó o la Carboneria

Diversos són els motius que fan de l’edifici del carrer Urgell 30 una peça històrica important en la construcció de l’Eixample de Barcelona. 



En primer lloc, per la data de la seva construcció: 1864. Avui, junt amb els tres edificis supervivents (encara que malmesos) de la cantonada Roger de Llúria / Consell de Cent, és l’edifici d’habitatges més antic que conservem dels primers moments de l’Eixample. Aquest conjunt d’edificis van ser projectats quasi simultàniament pel mateix mestre d’obres: Antoni Valls Galí. 

En segon lloc, perquè en aquell moment no estava clar quin planejament era vigent. Recordem que, encara que el Pla Cerdà va ser aprovat l’any 1860, es va produir un conflicte entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat central sobre la propietat dels terrenys ocupats per les antigues muralles i els camins de ronda que les circumdaven. Els arquitectes municipals van traçar, l’any 1862, diverses propostes de rondes amb places i grans avingudes al voltant de la ciutat antiga que van quedar en projecte. 

Finalment el conflicte es resolgué en favor de l’Estat central, que li demanà a Cerdà l’encaix entre la ciutat vella i l’Eixample.

Fragment de la proposta de Cerdà,1865


Sant Antoni fa olor de llibre nou

Si passegeu sense pressa pels carrers del barri us adonareu que hi ha una flaire que sovint torna: la de les llibreries. En tenim vora quinze funcionant! Però només n’hem triat dues: una que porta al barri més de trenta anys:la Torradas i una que acaba d’obrir portes aquest Sant Jordi: la Calders. 


En arribar a Manso amb Viladomat, la llibreria Torradas es distingeix clarament de la resta de  botigues perquè la seva façana dibuixa l’ordre particular d’en Ricard Torradas, llibreter de llarg vinculat al barri. M’ho diu de seguida, que no són llibreters novells: que abans que ell, el seu pare i abans encara, el seu avi. De seguida però se’n treu el mèrit. “Jo ja m’ho vaig trobar fet”. 

Havia preparat un petit qüestionari, però la conversa s’allarga més que no pas aquest parell de fulls que ens donen aixopluc, així que miraré de fer-vos-en un resum.

Llibreria Torradas. Manso, 62

Sant Antoni 1714

Barcelona al Segle XVIII. A l'esquerra podem veure el Baluard de Sant Antoni


Parlar de l’onze de setembre de 1714 es parlar de la caiguda de Barcelona, doncs va suposar la fi de la guerra de Successió i també la fi de les institucions catalanes. Des de feia molts anys, cada estiu els francesos envaïen Catalunya sistemàticament i els catalans ho sofrien com a víctimes. Des de 1635 fins al 1715 podem comptar amb una invasió any rera any, sobretot als estius. Quatre o cinc generacions viuran en una continua guerra. Des de 1697, a Barcelona, podem comptar amb 5 assetjaments importants en un període de 15 anys. 


Enjardinament d'escocells a Sant Antoni

Barcelona està reconeguda internacionalment com una de les ciutats més atractives del món. Al seu emplaçament extraordinari, la seva història i la seva gran riquesa cultural, s’afegeix un patrimoni urbanístic i arquitectònic que contribueix a donar-li una bellesa esbalaïdora, orgull de tots els barcelonins. Bona part d’aquesta excel·lència estètica és deguda també a l’enjardinament i l’arbrat de la ciutat, que juntament amb la fauna urbana i el paisatge que l’envolta, entre el mar i la muntanya, són el contrapunt natural al ciment i l’asfalt propis de tot gran metròpoli. Totes i tots en gaudim i totes i tots ens n’hauríem de coresponsabilitzar.

Un dels elements claus d’aquest maridatge entre l’urbs i la natura són els escocells, les petites parcel·les de terreny, generalment d’un metre quadrat, en què estan plantats els arbres que adornen els carrers –i que tant agraïm ara, a l’estiu, per l’ombra que fan. Aquestes finestres naturals, tanmateix, no sembla que estiguin prou valorades, i, de fet, els escocells es fan servir sovint de cendrers, de pipicans o d’aparcaments improvisats de bicicletes, entre altres funcions, que els embruten i deterioren.






Reclamem l' institut a Germanetes

A la zona escolar formada pels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni cada any necessiten començar l’ESO a l’entorn de 1000 nois i noies, mentre l’oferta pública dels dos IES existents no arriba ni la quarta part! Se sap des de fa anys, a més, que enguany hi ha un repunt en l’alumnat de 6è de primària a les escoles públiques de la zona, que són més que no pas aquests últims anys i que encara posaran més en evidència aquesta mancança.


@mareagroga

Malgrat tot, comença el nou curs 2014-2015 sense que el Consorci d’Educació de Barcelona, format per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) hagi mogut fitxa de cara a resoldre el problema de manca de places hi ha.
Per això les Associacions de Veïns i Veïnes d’aquests barris, les AMPA de les escoles públiques, la Marea Groga contra les retallades a l’ensenyament públic i altres col·lectius ens hem posat d’acord en endegar una campanya per a l’inici de la construcció del nou IES, promès des de l’any 2006 per al solar de Germanetes!

Publiquem un extracte del manifest per a la recollida de signatures.


VOLEM L’INSTITUT JA!
Estem en una de les zones d’escolarització més poblades. Els barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni sumen 137.000 habitants, equivalent a la que podria ser la setena ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants. Mentre municipis que no arriben als 100.000 habitants tenen normalment cinc instituts, en aquests barris només en disposem de dos.Tenim cada any prop de 1.000 nois i noies que han de començar l’ESO, però l’oferta pública dels dos INS existents no arriba ni a cobrir-ne la quarta part! Cada any, quan arriba el període anual de preinscripció, les famílies d’aquests barris amb infants en edat escolar depenen de la sort per accedir a la plaça que busquen i, per tant, no se’ls garanteix l’accés a l’educació pública. En aquesta zona encara hi té més centres l’església catòlica -sostinguts amb fons públics!-, que no pas la mateixa Generalitat de Catalunya. La poca oferta pública a tots els nivells educatius fa que moltes famílies s’hagin vist forçades a buscar alternatives en centres concertats, tot i preferir l’opció de l’educació pública, o inscriure els seus fills i filles a centres fora del barri. Mentrestant, el Consorci d’educació de Barcelona ha anat retardant els compromisos adquirits de la construcció de nous centres.
La manca d’un tercer institut públic a la zona és ara indefugible: enguany hi ha un increment en l’alumnat de 6è de primària a les escoles públiques. El curs anterior es va informar a les AMPA que el setembre del 2015 el nou institut iniciaria la seva activitat, encara que fos a través de l’habilitació d’uns barracons pels primers cursos d’ESO. Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona justifica no tirar endavant amb aquest compromís per la manca de finançament. Creiem però que els serveis públics, i en particular l’educació, han de ser els últims perjudicats per la recessió econòmica. En especial si tenim en compte la recent renovació de concerts a escoles pretesament d’elit amb finançament públic.
Des de la Plataforma per l’institut a Germanetes creiem que el sistema educatiu ha de ser de tots i per a tots. El dret a l’educació de tots els ciutadans, sense discriminacions de cap tipus, només és possible amb una sistema educatiu públic fort, que esdevingui un element clau per la cohesió social del nostre país. Per això cal garantir l’accés sense restriccions a l’educació pública a totes les famílies que així ho desitgin.
Estem decidits a capgirar una situació injusta on no tothom que vol té accés a l'escola pública!

Podeu signar el manifest complet a l’Associació de Veïns, Av Mistral 30, o a la vostra escola.

Tabalers Trapelles, la nova colla del barri

Aquest any el barri està d’estrena, des de la Festa Major hi ha una nova colla de Tabalers al barri. Una colla molt i molt especial: Els Tabalers Trapelles, formada per nens i nenes de 5 a 12 anys.
I ja han debutat a la Mercè !!!




Fem l’entrevista amb la Natàlia, la monitora i cap de colla. De fons sentim un xivarri molt simpàtic ja que assistim a un dels assaigs que es fan els dimecres de 19:00h a 21:00h al Racó de Cultura del carrer Viladomat, 75 a tocar del carrer Floridablanca.


Activitats del nou curs

La tardor porta castanyes i panellets i una gamma de colors torrats als bos­cos i jardins. Però també és moment per començar amb ànims renovats les activitats de les entitats i seccions de l’Associació de Veïns. Tot seguint en detallarem algunes, però no dubteu a fer una visita a la seu de l’Av. Mistral, 30 o al Racó de Cultura, al carrer Viladomat, 75 perquè de ben segur trobareu alguna activitat on participar entre els Tallers Joan Lairisa, l'Esplai Totikap o d'entre les associacions de cutura popular i tradicional. Trieu i remeneu!



Temps de canvis?

Avui ningú no posa en dubte que el poder polític és profundament corruptor. També és veritat que no tots els polítics són uns corruptes. Però tal vegada més important que això és el fet de que tot poder real es va erosionant alhora que desgasta els seus pilars. De manera que, per tal de subsistir, una col·lectivitat humana ha d’actualitzar i renovar periòdicament les seves connexions i jerarquies. Per tant, és molt convenient percebre i corregir les fallides de seguida. Si una societat no és capaç de detectar amb prou antelació anomalies i disfuncions, o no disposa de pautes de correcció i substitució dels engranatges que fallen, pot arribar al col·lapse final gairebé sense adonar-se’n. Cap entitat, norma ni institució té assegurada supervivència perpètua. 

La nostra companya Mª Lluisa Baiget rebrà la Medalla de la Ciutat


El Consell del Districte de l’Eixample ha proposat per unanimitat Maria Lluïsa Baiget per rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat, que li serà entregada properament en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament 



M. Lluisa Baiget amb el panó dels 3 Tombs 


Park(ing) Day

El passat 19 de setembre, més de 40 entitats ambientals, artístiques, educatives i socials de Barcelona es van sumar a l’esdeveniment mundial Park(ing) Day, amb la voluntat de reivindicar un altre model de ciutat. Aquesta és una iniciativa anual on la ciutadania ocupa i transforma temporalment places d’aparcament regulat en espais d’ús comú. 





Revisions del gas

Darrerament s’han viscut algunes situacions delictives a l’entorn de les revisions del gas. 

Cal tenir cura: 
  • Desconfieu de visites inesperades d’empreses instal·ladores de gas que vénen al vostre domicili per realitzar la revisió del gas butà o del gas natural, si no heu sol·licitat expressament i prèviament el seu servei o no han estat notificades per les empreses corresponents. 
  • Sol·liciteu sempre el carnet oficial professional. Demaneu que s’acreditin com a instal·ladors de gas autoritzats per la Generalitat de Catalunya. 
  • Davant el dubte, si us pressionen i us ofereixen la revisió del gas natural, consulteu amb la vostra empresa subministradora ja que només aquesta és la que ha de fer el control de seguretat de les instal·lacions i aparells. 
  • Si us ofereixen la revisió del gas butà i no és una empresa de confiança que vosaltres heu contractat prèviament, no obriu la porta de casa vostra. 

Si teniu dubtes sempre podeu trucar al 012 


Més informació: Recomanacions revisions gas i llum a la Generalitat de Catalunya

Els punts d'entrega de menjar sec del barri marxen

Segons les informacions que han arribat, les entitats solidàries que realitzaven l’entrega d’alimentació seca al nostre barri han canviat d’ubicació. El que abans es feia a les parròquies s’ha unificat en una sola distribuïdora d’aliments a la parròquia de Sant Isidor, a Urgell amb Provença. 


Les alzines arrencades del Paral·lel

Les obres de remodelació del Paral·lel han provocat una actuació agressiva: l’Ajuntament ha arrencat les alzines que hi havia a la illeta del principi del Paral·lel, junt a la Plaça d’Espanya. 


Font: Centre d'Estudis de Montjuïc 


Les obres de reforma del Paral·lel



Com podem veure i patir, estan en marxa les obres d’urbanització parcial d’una part del Paral·lel. Des de fa temps, algunes entitats, col·lectius, veïns i veïnes dels barris del voltant, s’han agrupat a la plataforma “Aturem el Pla Paral·lel” doncs no estan d’acord amb el projecte i la seva orientació a favor del turisme massiu. Fins ara, hem aconseguit que l’Ajuntament reobri un espai de participació, on s’hi va afegir la plataforma. 

S’han fet propostes per aconseguir unes places més grans a les cruïlles de Sant Antoni, per a que hi hagi més verd, per a que el carril bici tingui més amplada, per a que s’impedeixi l’augment desmesurat de pisos turístics i terrasses, o per a que es formuli un Pla d’usos que tingui en compte la gent que viu al Paral·lel i als seus voltants. S’han portat a terme algunes reunions, però l’Ajuntament es mostra reaci a acceptar algunes de les propostes, més enllà de canvis “cosmètics”. El procés segueix en marxa. 

Més informació a: www.plaparalel.com 

Un cop d'ull al Projecte REIS


Ha arribat l’estiu i amb ell les vacances.
És el moment de fer balanç del curs passat i per aquest motiu la  revista vol donar visibilitat i relleu a un del principals projectes socials que es realitzen al barri: el Projecte REIS  (Reforç Escolar i Integració Social).

REIS és un projecte consolidat. Un projecte perquè els nens que formen part del barri puguin adquirir coneixements i recursos per al seu dia a dia. Un projecte en què la societat, el barri, vol dotar-los d’una nova mirada, d’una nova manera d’entendre les seves vides basada en prioritzar el fet de conviure en comptes de, simplement, sobreviure.

El Projecte REIS es basa en el compromís entre els infants i els voluntaris 
Per entendre més sobre aquest projecte ens entrevistem amb una voluntària responsable de REIS.

El Projecte REIS són classes de reforç com una o un professor particular? No. El projecte està dirigits a “nanos” derivats de Serveis Socials amb  necessitats especifiques. 

L’Associació de Veïns es va adonar d’aquesta necessitat al barri? 
En el 2001 el director de Serveis Socials del barri va presentar el projecte a la junta. Ens va semblar molt interessant i aquí estem 13 anys després. 

Com s’engega l’engranatge perquè arribin els nens al projecte? Serveis Socials atén les famílies del barri amb necessitats especials, si aquestes tenen fills en edat escolar els proposen la possibilitat d’assistir a aquest projecte.
I els nens estan uns mesos fins que recuperen el ritme?
No, el Projecte REIS és un compromís. Un compromís entre Serveis Socials, els pare, els infants i els voluntaris, dura gairebé tota l’escolarització del nen o la nena. Des que arriba fins que acaba l’etapa escolar.

A quines edats està dirigit i quan comencen?
Actualment tenim 11 nens entre 7 i 15 anys. La situació ideal és que el més  aviat possible es detecti qualsevol retard en el procés d’aprenentatge per poder començar a actuar ràpidamenti així prevenir el potencial fracàs escolar.

Què troba un nen aquí diferent de l’escola?Aquí troben voluntaris disposat a reforçar-los en tots els nivells.  Normalment, són nens que donant-los suport, estimulació i acompanyament van millorant dia a dia. El fet de portar els deures fets els reforça en el seu auto- concepte i s’adonen que formen part d’una classe, cosa molt necessària en aquestes edats ja que  es reforça l’autoestima i així s’afavoreix la seva integració a l’escola i a la classe
Suport, estimulació i acompanyament reforça l'autoestima i afavoreix la integració escolar i social
Quina és la metodologia?Venen dues vegades per setmana una hora i mitja (ja que ens vam adonar que dues eren massa). Cada voluntari té dos nens com a màxim, i fem una rotació seqüencial per evitar l’excés de confiança i  de pas que els nens tractin amb diferents tarannàs. La seva labor és positivitzar el que fa el nen i treballar els deures.

No us trobeu amb moltes campanes?
No, no sol donar-se, però per prevenir- ho hi ha un control d’assistència. En el compromís que signem al principi del projecte queda clara l’obligació d’assistir, la qual cosa reforça el concepte integrador del projecte. A més cada nen té una llibreta diària amb tot el seguiment, la qual cosa a final de curs ens dóna una línia en el temps de l’evolució de l’alumne, normalment molt gratificant.
L'atenció personalitzada i l'ambient són claus per l'èxit

Finalment i per tenir una altra perspectiva del projecte entrevistem a la  Manuela, una de les voluntàries.

Què va ser el que et va agradar del projecte per decidir comprometre’t? Era el que jo estava buscant.Treballava com a tutora en un centre escolar i veia a nens encantadors que, per diverses raons, desenvolupaven problemes en l’aprenentatge i l’única cosa que podia fer era derivar-los a Serveis Socials. En canvi ara és com si hagués trobat la solució. El que m’he adonat és que a la majoria els faltaven concentració i atenció.  A principi de curs tot els distreia, ara a  final de curs poden estar concentrats en els deures gairebé tot el temps.

Quines serien les claus per aquest desenvolupament de l’atenció?
L’atenció personalitzada és clau; el context i l’ambient també són determinants.
A més, gairebé tots els 13 voluntaris ens hem dedicat a l’ensenyament,  coneixem les claus per apropar les matèries a la vida quotidiana i que entenguin que l’aprenentatge és útil per al dia a dia i que també pot ser  divertit.

De fet pot ser que sigui veritat perquè mentre fèiem aquesta entrevista veia entrar a classe els nens, de 7 a  15 anys, rient i saltant, més propi de  l’hora de la sortida de classe que de la d’entrada.

Sant Antoni, un barri amb bones notícies

L'Avinguda de Frederic Mistral i els seus noms al llarg del temps

Si el Mercat de Sant Antoni per la seva estructura i bellesa, marca i dona sentit a tot el barri, no és menys el que podríem dir del que és el seu segon signe d’identitat i eix vertebrador: l’Avinguda de Frederic Mistral. Antigament, i parlem de finals del segle xix i principis del xx, la via que entrava a la nostra ciutat resseguia el que havia estat un ramal de la Via Augusta, de l’antiga Via Morisca i després el Camí Reial i posteriorment la carretera Madrid – Barcelona, que passava per dins de la Vila de Sants.

Quan sortia de Sants creuava el pla de la Creu Coberta (actualment hi ha la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra) i enfilava fins arribar a la creu de Terme (que estaria ubicada actualment on hi ha el centre comercial de les Arenes) i el coll del Vinyet (o turó de la Vinyeta), també conegut antigament com a turó dels Inforcats (la tercera forca de Barcelona). Un cop travessats els camps d’Hostafrancs, entrava a la Ciutat Comtal pel Portal de Sant Antoni (també anomenat Portal de Cardona).

Arxiu Històric de Sant Antoni

Fins a començaments del 1900 l’Avinguda de F. Mistral era coneguda com el Passeig de la Creu Coberta. Durant un breu període va anomenar- se Avinguda de Milans del Bosch, fou en un període de dictadura a l’Estat Espanyol, la del General Primo de Rivera. Després de l’Exposició Universal de 1929, el juny de 1930, es va aprovar oficialment el canvi de nom pel d’Avinguda de Frederic de Mistral.

Aquesta via començava en el pla de la desapareguda Creu Coberta i anava a parar al “pla de Sant Antoni” (un espai ara desaparegut i que estava situat possiblement l’ actual cruïlla dels carrers de Viladomat, Tamarit, Borrell i Manso). Amb la caiguda de les muralles (1857) i la posterior reforma de l’exterior de la ciutat el Pla Cerdà i posteriors canvis, en modificaren el seu traçat i canviaren completament la seva fesomia.

Havia estat un espai (fora muralles) bastant concorregut, on els senyors de les acaballes del segle xvii i sobretot xix, solien anar a passejar els diumenges, amb els seus carruatges i les “minyones i soldats” a festejar els dijous a la tarda. Tant al final com al principi hi havia uns petits llocs de venda de refrescs.

Arxiu Històric de Sant Antoni


Amb motiu de l’ Exposició Universal de 1929 va començar una de les reformes més profundes que ha patit el nostre passeig i es va aprofitar el moment per canviar el nom: li posaren el del poeta romàntic occità Frederic Mistral (per cert, que el monument de F. Mistral de 1929 està perdut i fet malbé en una vessant del parc de Montjuïc).

Arxiu Històric de Sant Antoni

Aquesta reforma li va donar un “caire” de rambla, amb un passeig central i un carril per als vehicles a banda i banda, un de pujada i l’altre de baixada, la seva intenció era “ajudar” a urbanitzar “els camps d’Hostafrancs” que a principis del segle xx, amb la construcció del “Gran Metro de Barcelona”, al principi del passeig, s’hi havien construït una població de barraques, on vivien els “obrers” del metro. Aquestes barraques eren conegudes amb el nom de Cal Carboner. Estaven situades al principi de l’ avinguda i anaven des del Paral·lel -entre els carrers de Vilamarí / Floridablanca / Llança– fins les rodalies de l’Avinguda de Roma; però això ja ho explicarem millor en un altre article.

Arxiu Històric de Sant Antoni


L’avinguda “patirà” petites reformes i veurà créixer tot un barri; veurà néixer moltes edificacions que poc a poc aniran donant “caràcter” a la seva fisonomia, però, gràcies, a l’Associació de Veïns i la força dels veïns i veïnes, arribarà la gran “reforma”, l’any 1995. La reforma que ara coneixem, la que ha sumat que l’Avinguda de Frederic Mistral ara sigui “rambla i passeig”.


Fototeca particular