Pregó de Festa Major 2016

Barcelona, 16 de gener de 2016
Festa Major Barri Sant Antoni 2016

Molt bon dia a tothom!
Sigueu molt benvinguts i benvingudes!


De primer, vull agrair a la Comissió de Festa Major del Barri de Sant Antoni, el meu barri, que m'hagi fet confiança per fer el pregó d'enguany. És important de remarcar que la Comissió està formada per un gran nombre d’entitats coordinades per l’Associació de veïns.

Avui, 16 de gener de 2016, és una diada especial. Fa tres-cents anys que es va proclamar el Decret de Nova Planta”. Aquell va ser un dia infaust per a la nostra història.

10. Sant Antoni en #lesnostres100

Ma. Teresa 

La configuració final del Mercat i el seu entorn tindrà una gran incidència en la vida coŀlectiva del barri. Decidim-la entre tots!

Quin model econòmic dels tres Mercats i comerços de la rodalia volem? Un model de caràcter popular i social, divers i equilibrat o un model elitista i d’aparador insostenible? Com imaginem els espais públics del seu entorn? La planificació de l’espai públic ha de permetre omplir-lo de verd, de zones que permetin que esdevingui el node central de l’acció comunitària del barri: places als patis; elements patrimonials i històrics com a referents culturals; Ronda Sant Antoni com a passeig que uneix Raval i Sant Antoni; Borrell, Tamarit fins a lligar amb Mistral com a carrers pacificats i amb verd amable…. 

Ja hem aconseguit que s’accepti un procés participatiu per planificar el Mercat, ara hem de garantir que sigui de qualitat.


Carmen 

La salut és un dels béns més preuats i tenim la gran sort de gaudir d’una Sanitat Pública de qualitat, coberta des de l’ambulatori de Manso. Fins ara ha estat un centre de salut, però també un lloc de relacions, on no només curen els metges sinó les relacions veïnals que s’entaulen entre la gent.

En general, confiem en els nostres metges, els coneixem i ells ens coneixen a nosaltres. Però, a poc a poc, sense dir res, l’administració està traient tot aquest valor que representa tenir un centre proper als nostres domicilis. Molts especialistes han marxat cap a centres hospitalaris, per cert privats, s’han tret mitjans sanitaris i se’ns ha dit, que és per atendre’ns millor. 

La realitat és un altre, ens hem de desplaçar fora del barri, això representa una despesa per la gent que té dificultats de mobilitat, i quant a l’atenció mèdica, moltes vegades et fan passar d’un metge a un altre, en un centre privat on no coneixes al personal sanitari i on has d’esperar temps i més temps perquè et visitin. 

Cal que entre tots vetllem per tal que la Sanitat Pública continuï sent de qualitat i n’evitem la privatització.

Anna 

Sóc una veïna de tota la vida del barri de Sant Antoni, vaig néixer aquí i visc aquí, he criat els meus fills en aquest barri per tant hem gaudit de tots els esdeveniments del barri.

Sempre recordaré la circulació activa de l’avinguda Mistral. El bus pujant i baixant pel laterals de l’avinguda Mistral, així com les crispetes menjades en els cinemes Waldorf, Urgell o Rex.

Veure com els nens s’ho passaven bé als cavallets al costat dels Jardinets de l’Alguer i així com la gent gran jugant a la petanca, al davant de l’Associació de Veïns.

Tot això són records d’altres temps que perduren en la meva memòria.


Avinguda Mistral amb Calàbria. Nevada del 1983



9. Sant Antoni en #lesnostres100

Rafa 

La composició social del barri està variant. De ser en general de classe treballadora i mitjana, botiguers, etc, s’està passant a que hi ha molta gent gran, un percentatge de migrats i un altre percentatge de persones nouvingudes al barri. 

Partint d’això hi ha la situació socio-econòmica i sociocultural que tenim ara. Intentem cohesionar el barri entre tots, ja que així podem actuar quan fa falta. Forma de cohesionar: les estructures veïnals. Fer que la gent es senti del barri, tot i les diferents cultures i les dificultats que molta gent pateix.

Salvador 

M’imagino un barri que respecta, protegeix i gaudeix del seu patrimoni arquitectònic, patrimonial, històric i cultural. Ara tenim un reptes que els hem d’aprofitar. Alguns són coneguts per la majoria: el baluard i la contraescarpa de la muralla del s.xvii, la via romana —ambdós als patis del Mercat; alguns comerços emblemàtics; l’edifici del Mercat… Però n’hi ha un que passa desapercebut: La casa Tarragó, d’Urgell cantonada Floridablanca, on hi va ser uns anys el CSO la Carboneria. És un dels tres primers edificis construïts fora muralles en ple debat de com havia de ser l’Eixample de la ciutat. 




Té una singularitat especial, pot ser el darrer edifici d’aquella època construït amb quatre façanes de la ciutat; del barri segur que ho és. 

Tenim grans joies gòtiques i modernistes, però per entendre la història de la ciutat també ens cal preservar edificacions no tan atractives però del tot imprescindibles per entendre l’evolució urbanística de la ciutat. És fàcil, l’Ajuntament el declara bé patrimonial i el banc que n’és propietari el preserva donant-li un ús per habitatges socials. 

Ens ho imaginem? Si ho volem ho aconseguirem.

Joan 

Sobre paisatge urbà, verd i natural; la part i el tot. 

La part, com a exemple: l’interior d’illa de l’antic cinema Waldorf al carrer Calàbria. 

Malauradament és petit i poc atractiu, la qual cosa fa que estigui infrautilitzat i en alguns moments mal utilitzat. Repensem el seu ús a partir de necessitats concretes: fem-hi un hort urbà gestionat pels grups de veïns més adients (aturats, gent gran, escoles…); fem-ne un jardí on poder gaudir de la lectura i on poder fer petar la xerrada sense l’obligació d’haver de consumir; fem-hi… sí allò que estàs pensant. Però decidim-ho entre tots. 



@argeeen
El tot, per activar-nos: som un barri sense una bona planificació de les poques zones verdes que tenim. No tenim places i per això hem d’aprofitar millor allò que més s’hi pugui assemblar: l’avinguda Mistral, els patis del Mercat, els interiors d’illa actuals i el futur del cinema Urgell, la zona de la Ronda Sant Antoni que ocupen les carpes del Mercat provisional, els carrers que poden ser pacificats, les voreres i les placetes del Paraŀlel… Cerquem totes les zones possibles i amb totes elles planifiquem una bona xarxa verda al barri. Posem flors als escocells dels arbres, a les jardiners i en alguns fanals com s’està fent en altres barris a través del "Pla de Flors" de l’Ajuntament.

Millorarem el paisatge urbà del barri i contribuirem a fer-lo una mica més saludable.


Montse 

Sant Antoni és un barri viu, social i culturalment ric, divers, solidari, inclusiu, cívic i reivindicatiu. 

Que té empenta, que crea xarxa entre veïns, amb valors i corresponsabilitat.


@jordicobl

Mercè 

Jo vivia en aquest barri i ara torno sempre que puc; al Mercat, a comprar la carn i el bacallà, als encants a comprar la roba… Segueixo lligada a aquest barri, el que hi ha aquí no ho trobo on visc ara.

Maria Ángeles 

Estoy contenta con la doctora que tengo ahora en el CAP; te escucha. Debería tenerse en cuenta que los médicos de los ambulatorios, todos, supiesen escuchar. Lo que pediría al CAP es que fuese más ágil en la realización de las exploraciones, las analíticas, ahora tardan mucho, cuando al final te la hacen, quizá ya no haría falta, y luego, los resultados también son muy lentos en llegar. 

Claro que supongo que es un problema de la Administración.

Arnau 

Sant Antoni sempre ha estat un barri tot i que cada vegada més costa mantenir-ne l’essència. I per a fer-ho cal que recuperem i ampliem l’ús de l’espai públic com a espai de trobada, de socialització, de teixir llaços i complicitats, de generació d’activitat econòmica, de fer esport i salut, i en definitiva, de poder fer de veïns i veïnes. 

Cal recuperar els carrers i treure’n cada cop més els cotxes, cal posar més verd a les nostres vides, més bancs on poder asseure’ns i simplement mirar com passa la gent o llegir un bon llibre. I sobretot, cal recuperar la conversa entre els veïns. Conversa que ens ha de permetre generar amistats, complicitats, nous projectes i també la solidaritat necessària en aquests moments tan durs que vivim. Perquè només així podrem continuar sentint-nos el barri nostre, de la gent, ja sigui de tota la vida o de la nouvinguda. I fer un projecte coŀlectiu que ens faci sentir-nos més vius, més lliures i orgulloses de viure i sentir-nos de Sant Antoni. 

Oriol 

Vull destacar que si avui és conegut aquest barri amb el seu nom és gràcies a l’Associació de Veïns, que va tenir molt clar que posant "Sant Antoni" a l’Associació ajudàvem a popularitzar-lo i si avui és conegut és perquè amb treball i dedicació vam ajudar a posar-lo al mapa de Barcelona.

En segon lloc vull destacar el treball que ha fet l’Associació, conjuntament amb altres entitats, per la recuperació de l’espai de Calàbria66, avui una realitat en temps rècord i també, com a membre del grup de teatre El Triangle, ens alegrem perquè aquest espai servirà per a cohesionar encara més les activitats culturals, de lleure, de veïnatge, etc…, del nostre barri. 

Feina feta, entre altres moltes activitats, per una Associació a punt de complir cinquanta anys de la seva existència —serà el 2018— que ben segur tindrà molta vida i ajudarà a fer un barri més just.

Ma. Antònia

Felicitats, treballo a l’ambulatori de Manso, crec que juntament amb el Mercat, és l’edifici més emblemàtic del barri. Construït fa seixanta anys aproximadament, no ha deixat de fer servei en cap moment, és actual, modern malgrat les mancances que la tecnologia i les necessitats han augmentat i variat. Segueix sent imponent, mireu des del darrer pis, pel forat de l’escala és.. esplèndid. 

Totes les plantes tenen passadissos davant i darrere de les consultes, són amplis, luxosos, separats de les sales d’espera amb maons de vidre. Mireu el terra, veureu que les rajoles estan separades entre elles per un filet de coure. Ah, quina bellesa!

Malgrat les modificacions que s’han fet (algunes lamentables com la pèrdua de la sala d’actes), segueix sent un edifici impactant, pràctic, alegre, lluminós, esplèndid.

L’edifici i les persones que hi treballen han creat al voltant tot un entramat de relacions, necessitats, emocions, camins que defineixen també la personalitat d’aquest barri, antigament de menestrals i ara… de gent vinguda d’arreu que fan i donen un caire cosmopolita i jovial al barri.

Mercè 

Sóc voluntària de la ONG De Veí a Veí, i des d’aquesta perspectiva voldria comentar com n‘estic d’admirada de veure la solidaritat i el bon veïnatge que hi ha al nostre barri. És cert que no són bons temps per a ningú, però és increïble la força que pot desenvolupar la unió de moltes aportacions, per petites que siguin, tan si són econòmiques, com en espècies, com donant una mica del nostre temps.

Els dimecres a la tarda, per exemple, ens reunim un grupet per preparar obsequis de Nadal, i bo i fent una mica de xerinola, perquè hem tingut la sort de comptar amb un equip de primera, amb els materials amb què comptem, (algunes persones també generosament ens regalen retalls de robes, o fils, o qui-sap-què), anem fent cosetes que després ens proporcionen els donatius que ens calen per ajudar aquells dels nostres veïns que es troben en més dificultats.

M’agradaria convidar a qui vulgui gaudir d’una experiència meravellosa a prestar algun servei de voluntariat. Fan falta mans per tot arreu, i la satisfacció que se n’obté compensa en escreix el petit esforç que s’hi esmerça.

Aquest barri, on visc des de fa molts anys, ha experimentat canvis molt importants que darrerament s’han accelerat de manera molt positiva. Si als anys vuitanta del segle passat l’associacionisme al barri tot just començava a treure el cap, la energia i l’entusiasme d’aquells pioners ha donat fruit en el que cada dia sorgeixen per un o altre costat noves iniciatives que, si tot segueix endavant, aconseguiran que el nostre barri sigui “el nostre poble”, on la gent de totes les edats i sigui quin sigui el seu origen s’hi pugui trobar no tan sols acollida, sinó amb la possibilitat de desenvolupar les seves aptituds i aficions, sobretot donant protagonisme als joves, (els d’edat i els de cor).

Posats a demanar i a somniar, penso que seria ideal poder comptar amb un menjador social de proximitat, que, com tots sabem, no sols compleix una funció "alimentària" sinó que permet que moltes persones que l’utilitzen, sobretot avis que viuen sols, surtin de casa i entre l’àpat i la sobretaula es relacionin, amb tots els avantatges per ells que això suposa, ja que tots sabem que l’aïllament és la pitjor xacra de la ancianitat. Crec que tot el que es faci per els nostres avis no serà altra cosa que retornar-los una petita part del molt que els devem!


8. Sant Antoni en #lesnostres100

Enric 

La situació de Sant Antoni, molt ben comunicat i entre grans eixos lúdics i turístics, el fa la propera víctima potencial de la voracitat del sector turístic que pot tenir un efecte devastador sobre la vida social del barri.

La propera reobertura del Mercat de Sant Antoni amb una reforma que posarà de relleu els seus valors arquitectònics i arqueològics, el convertirà en un focus d’atracció. Fins ara puntal imprescindible de la vertebració social del barri, cal evitar que pateixi les dinàmiques de substitució d’usos que viuen altres Mercats entregats cada vegada més al turisme i on aquest segon ús està ofegant el comercial tradicional, ja que són difícilment compatibles. Calen garanties i processos de decisió participatius que limitin els recursos socials que es poden destinar a activitats turístiques (habitatges, vetlladors, espai urbà…) 

Molts desitgem que el de Sant Antoni segueixi essent el gran Mercat popular de Barcelona i una peça clau del teixit social i comercial del barri.


@clara_alriols

7. Sant Antoni en #lesnostres100

Agustí 

Cal que el Mercat no perdi la seva manera de ser. Tindrem un edifici més modern, això està bé, però no ha de perdre l’atractiu de tota la vida. Alguns volen que hi hagi galeries comercials o altres tipus de botigues tipus Maremagnum, crec que això mataria el Mercat. Hem de guanyar més atractiu, que la gent vingui, però ho hem de fer a la nostra manera, hem de ser diferents a altres Mercats i amb qualitat. Perquè no fer que també hi hagi antiquaris? Per què el Mercat del llibre no pot obrir tots els dies, en comptes de només diumenge? 

Mariona 

Un Paraŀlel que posi els veïns dels tres barris al centre de la seva planificació. 

No fa gaire hem vist aparèixer unes voreres ampliades al final dels carrers del barri que arriben al Paraŀlel que no aporten cap valor afegit. Què s’hi pot fer? Una zona de joc infantil? Un espai per activitats culturals? Un jardinet on seure a fer-la petar sense la obligació de consumir? 

Malauradament, no.

Quan es va fer la planificació alguns veïns van proposar que es construïssin petites places unitàries en comptes de tres voreres ampliades, la qual cosa permetria els usos que ara no poden oferir-se a les voreres ampliades. 

Ara, es torna a demanar opinió sobre la remodelació dels dos extrems del Paraŀlel (plaça Espanya i Port). La proposta segueix la mateixa lògica de la remodelació de la zona central de l’avinguda. 

Abans de repetir les mateixes errades, potser val la pena avaluar allò que ja s’ha remodelat i, si es constata que hi ha coses millorables, fem-les. Canviem allò que calgui a l’obra acabada i després apliquem-ho a la nova remodelació. 

Convertir unes voreres ampliades sense ús amb placetes amb zones de joc infantil, amb un jardinet o amb una zona per activitats culturals ha de ser possible si el sobrecost es justifica per la millora. 

Rectificar és de savis.

Lluïsa 

He nascut i he viscut tota la vida al barri. M’agrada tot del barri, l’estimo, hi ha un caliu que difícilment trobes en altres llocs. Molts ens coneixem, xerres amb tothom, ens saludem. Som un barri amb caliu, aquesta és la paraula.

Hèctor 

Una de les coses que ha de canviar és l’educació, que ara està molt condicionada pels partits polítics que governen, que la canvien cada vegada segurament sense pensar en profunditat. Hi ha una base molt minsa i no dóna temps d’establir res. Penso en una educació més en valors emocionals i amb valors crítics, això per mi és molt important.

Cèsar 

Bon dia M U N D O ! 
I si la pregunta fonamental per als temps que vénen és: Com es diu el teu veí?

@diguem

6. Sant Antoni en #lesnostres100

Joana 

Amb Calàbria66, els joves de Sant Antoni tenim una nova oportunitat per ser actius al nostre barri. 

Ens hem despertat i Sant Antoni deixa de caminar amb els ulls tancats de casa cap a la feina i de la feina cap a casa. Ara, els veïns ens mirem les cares i ens adonem de quantes coses podem fer per millorar el nostre barri. El millor és que en tenim ganes!

Jose 

Trenta-vuit mil i escaig habitants té el meu barri, els municipis de Catalunya amb una població semblant tenen uns equipaments educatius de primera magnitud.

Al meu barri només hi ha una escola pública d’educació infantil i primària, supervivent de les retallades i malgrat això amb una empenta descomunal.

Al meu barri només hi ha una escola bressol municipal i entrar a qualsevol de les escoles és qüestió de fortuna i atzar, les demandes de places es multipliquen cada any.

Al meu barri no hi ha cap institut de secundària, el nostre jovent ha d’emigrar a altres "pobles-barris" de la metròpoli per continuar la seva formació.

Al meu barri vull per ja, una educació pública com cal, de qualitat i amb els recursos adequats.

Em quedo estupefacte de veure com els polítics s’omplen la boca magistralment amb promeses, només per comprar vots, però quina angoixa, com costa després veure els resultats!

La realitat és que els febles, sanitat i ensenyament, és a dir, el Poble, són els que estan pagant les malifetes d’uns poquets poderosos i desgraciats.

Sònia 

Molt aviat, la tecnologia permetrà als lectors gestionar-se ells mateixos el préstec d’un llibre (auto préstec); una vegada escollit, en confirmaran el préstec i coneixeran el dia de retorn, tot això, a través d’una instal·lació d’identificació per radiofreqüència. No els caldrà dur-lo als bibliotecaris.

Això no implica reducció de personal, que serà el mateix, en canvi, aquests bibliotecaris, estaran disponibles per atendre consultes que ara no poden satisfer, com per exemple: com funciona l’ordinador, com trobar determinats programes, com fer un currículum…

I una altra novetat, que tampoc trigarà gaire, és el préstec de llibres digitals (eBiblio).

Yolanda 

Aquí gestionem les matrícules de la Universitat de l’Experiència, no les classes, que tenen lloc en les diferents universitats de la UB, el que sí que fem aquí, són les classes de llengües; es poden estudiar més de divuit idiomes. I ara estem fent també Gaudir UB? Cursos pel plaer de saber: Art, Ciència, Cultura, Història… són cursos trimestrals als quals pot accedir tota persona. Fa tres anys que som aquí i el futur és continuar en aquesta línia, de cultura d’alt nivell, per a tothom.


@deejaynu

5. Sant Antoni en #lesnostres100

Rafa 

Al barri som trenta-vuit mil persones en gairebé un quilòmetre quadrat. La mitjana de la renda familiar disponible es situa molt propera a la mitja de Barcelona. Però si aprofundim una mica més veurem que al barri, igualment que a la ciutat, hi ha molta gent per sota de la mitjana i molt poca per sobre. A més, en aquests darrers temps s’han incrementat les diferències: ha pujat molt la renda de les classes més altes i a la vegada s’ha incrementat molt la gent amb rendes més baixes, és a dir, els extrems, en una relació de 1 a 4. Per tant, mentre no es solucionin les desigualtats, la gent amb nivell econòmic més alt pot ajudar la gent que pateix mancances. La posició geogràfica del barri també és important: pel sud i est està connectat amb barris amb menor renda, mentre que per sobre de la Gran Via està connectat amb barris més rics. Sumat tot això a la gran potència social del barri, en què hi ha una riquesa d’entitats veïnals i socials, no podem deixar d’aprofitar-ho. 

Per què? Perquè hem descobert, en època de crisi, que si no hem desenvolupat mecanismes i eines comunitàries no sabem a qui acudir, a qui anar a demanar ajuda. Si desenvolupem aquests mecanismes ens ho podem fer nosaltres mateixos i podem ser més autònoms. Aquest empoderament dels veïns i veïnes és necessari no només per la ONG de veí a veí sinó per a tot el barri. 


@budjetjones

4. Sant Antoni en #lesnostres100

Elena 

Ara trobo que al barri sobren bars. Hi haurien d’haver comerços més barats. Hi ha alguns comerços (petits) però molt cars tenint en compte que viu gent amb poc poder adquisitiu. Gent de la tercera edat, que, la veritat, no arriben. Al carrer Parlament de tant en tant ve molta joventut als diferents locals i llocs, però em sembla que són de fora o d’altres barris. I aquests tenen més diners per gastar. Els comerciants clàssics són molt amables amb la clientela. No falten mai les frases de bona educació: “Perdoni”, “Moltes gràcies” “Si us plau”; encara no s’han perdut les formes. 

L’escola Pere Calders està molt bé i els serveis (per exemple, classes de català) són accessibles i barats. Al barri hi ha moltes persones en atur. I molts avis i àvies que s’han de fer càrrec dels néts.

VASAVA STUDIO 

Sant Antoni
Es lleva tranquil·la i mandrosa, 
és diumenge i vol dormir,
però de seguida s’arregla
i camina, pel carrer de Tamarit.
Mira el Mercat que s’arregla,
ja porta la compra a la mà.
Un veí la saluda,
arribant a Mistral.
Els amics ja l’esperen
quan arriba a Parlament
hi ha birres i rialles,
els bars són plens de gent.
Torna a casa mentre pensa,
en quest barri tan proper.
gira cantonada i puja,
dalt de Comte Borrell.
La lluita continua,
però ho estem aconseguint.
Demà comença el primer dia,
a Calàbria seixanta-sis.
Aymón.


@miquelbadell

3. Sant Antoni en #lesnostres100

Silvia 

M’agrada molt el meu barri. Sempre dic que em trauran d’aquí morta. No m’agrada que estigui tan brut, les voreres pixades (de gos i de persona!) i que fins i tot faci pudor. 

Reclamaria més neteja. Ja es neteja sovint, però no a fons. I que la gent no fos tan bruta. Ha canviat molt! I per bé. 

L’avinguda Mistral, sobretot. S’han refet voreres, s’han fet aparcaments per als residents. Esperança tota pel nou Mercat! Ah! I tenim biblioteca. 


@peremoron


Ara bé: és un barri sorollós, ambulàncies, autobusos, càrrega i descàrrega, però això no es pot evitar en una gran ciutat. Darrerament es veuen molts turistes. La sanitat és molt bona. El CAP de Manso funciona molt bé. 

Hi ha moltes botigues regentades per immigrants, però això també dóna vida al barri. No és dolent. Des de l’Associació de Veïns hem treballat molts anys pel barri amb bons resultats. 

L’espai Calàbria66 és, potser, el més importat aconseguit pels veïns! Per mi, Sant Antoni és el millor barri de Barcelona.

2. Sant Antoni en #lesnostres 100

Annabel 

Nous temps, noves exclusions (calen) nous models, noves solucions. Evidències demostrables de final d’etapa. L’actual model socio-econòmic s’està esgotant. A diari contemplem els estralls d’una recessió inèdita de dimensions desconegudes. Els canals clàssics d’inserció resulten obsolets. Les conseqüències són prou visibles per bona part de la denominada població activa: precarietat laboral, esmicolament de PIMES… Són les noves exclusions. 

Nous models, noves solucions. Es requereixen vivers d’idees, laboratoris de coneixement retro‑innovadors, flexibles i rigorosos alhora. Cal bastir ponts i articular sinergies. Generar fórmules de treball per l’ocupació en xarxes (globals i locals). Construir àgores co-participades i cogestionades entre el sector públic, el privat, la societat civil organitzada i les persones de "a peu". Descobrir nous usos multifuncionals en espais i en temps. Dinamitzar places majors als barris, riques en projectes i fets que avancin en simultani. Articular graelles d’ofertes i demandes àgils i útils: Què tens? Què necessites? Diners? Idees? Temps? Experiència? Feina? Contactes? Què saps, vols i/o pots fer? Ho trobarem!

I és que s’han de saber i poder forjar nous models perquè, dels altres; ja no en queden.

Pilar 

Vull passejar pel bosc de Sant Antoni, fer la migdiada sota els arbres i veure com creix l’herba al barri. Vull veure cine a la fresca a l’estiu, projectat en una paret del Mercat. Vull menjar tomàquets de l’hort que han cuidat els nens i nenes de l’Escola Ferran Sunyer, que vénen cada dia a fer classe entre les taules de cultiu que hi ha en una de les places. Vull olorar la flor que ha nascut a l’escocell de l’arbre de la Ronda, que abans agonitzava rodejat de burilles i caques de gos. Vull saber que és primavera, estiu i tardor perquè veig el jardí vertical al mur del Baluard de Sant Antoni i m’ho indiquen les fulles que cauen. Vull parlar amb els veïns al carrer sense el soroll tronador dels cotxes. Vull compartir amb ells experiències de jardins comestibles i oferir carbasses i albergínies de les varietats del banc de llavors del barri. Vull berenar una tarda amb els amics, estenent el mantell sobre el verd. Vull encendre el llum de l’aparcament públic del soterrani del Mercat sabent que prové de la placa solar. Vull veure les places del Mercat regades de bon matí amb l’aigua recollida de la pluja. Vull molt poca cosa, vull viure en un Sant Antoni millor.

A les places del Mercat de Sant Antoni hi voldria arbres, jardins comestibles i horts urbans cuidats per les escoles del barri.

Lluís Enric 

Les nou del matí, ronda Sant Antoni on acaba el carrer Floridablanca, un grup d’executius xinesos, prims, elegants, joves, movent-se com una unitat militar en maniobres, equipats amb les seves maletes, maletins, portàtils, tauletes i altres estris de comunicació d’última generació, observa amb particular atenció un edifici vell del carrer on van viure els meus avis. Hi viu la mare i jo m’hi he pelat els genolls perseguint pilotes de drap, paper, plàstic, xapes i tot el que s’assemblés al futbol. 

Ja són aquí, deu ser el famós "peligro amarillo", la seva imatge em fa sentir vell, ignorant, pobre i desvalgut… davant institucions, empreses, corporacions del capitalisme transnacional, que no dubten un segon, per un raonable marge de benefici, de treure’ns dels nostres carrers, de robar-nos la memòria i convertir aquest barri i aquesta ciutat en una franquícia turística i immobiliària en la qual la població no hi té cabuda.


@marina_aneas

1. Sant Antoni en #lesnostres100

Cristina 

Estic encantada del barri. No ho canviaria per cap altre. Té uns servies increïbles. De tot. De tot i de sobra. Tenim Golferichs, tenim Universitat, som a una passa de la plaça Espanya i de la plaça Catalunya. La gent és senzilla i agradable. Surts al carrer i pots parlar amb tothom. 

Tanmateix la part més propera al Mercat la trobo grisa, bruta, més bruta a mida que vas baixant de la Gran Via. Demanaria que el barri estigués més cuidat. S’ha deteriorat molt. Jo només baixo a Manso quan haig d’anar al CAP o quan haig de buscar un banc. Si no, no baixaria. 

Al Mercat de Sant Antoni hi he anat tota la vida però només puntualment perquè ara hi ha molts botigues i supermercats.

Hi ha massa gossos bordant, solts, que es reuneixen en grans grups amb els seus amos i es passen bordant moltes estones molestant el veïnatge.

Quan hi havia La Favorita o Mobles Tarragona hi havia més alegria i ambient. Els cines animaven. Ara les botigues d’informàtica donen una nota neutra i trista.


Eulàlia 

La meva mirada té a veure amb la salut que, al meu entendre, cal preservar en aquelles persones que es troben en risc d’emmalaltir o d’empitjorar un problema de salut ja existent per manca d’ajuda social: cuidadors familiars de persones —grans o joves— amb dependències severes per malalties cròniques, trastorns psíquics com depressions severes o recurrents, esquizofrènies, i altres trastorns mentals, que perduren en el temps i que esgoten físicament i mental als familiars. 


Sé que és un problema d’ajuda social i que la cartera d’aquests ajuts està en època difícil, però si cada vegada tenim més trastorns que es podrien haver evitar, cada vegada augmentarà més la despesa sanitària: medicaments, ingressos… i cada vegada més malalts. Falten psicòlegs, falten més professionals sanitaris que ara van superestressats…

Voldria una bona planificació futura  —la crisi no durarà sempre— que integri àrees que tenen les mateixes necessitats com per exemple que al barri s’habiliti en un sol equipament i dotat per a totes les edats, un menjador públic, un centre de dia, una residència assistida i algun pis tutelat, tots ells amb un servei de cuina comú, de bugaderia comú, etc… 

Segur que es podria comptar amb l’ajuda de voluntaris perquè el nostre és un barri molt solidari.

Sant Antoni en cent mirades

Res millor per celebrar els 100 números de la revista que donar veu al barri; a les seves veïnes i als seus veïns; a les persones que hi treballen, hi venen a comprar o s’hi passegen. 

A totes els hem demanat un text sobre com veuen el barri i el seu futur; per això parlem de mirades que, ben travades, foment un collage policromat.


No és un estudi sociològic però és una bona mostra de la diversitat del barri. Hi trobareu reivindicacions, queixes, poesia, humor, metàfora... sorgides totes elles des de l’estimació al barri.



Tant de bo que de la seva lectura en sorgeixi l’espurna d’un debat que ens porti a l’activació i al compromís. 

El barri s’ho mereix. 

La Carboneria serà patrimoni de la ciutat

Tenim una bona notícia per al barri: la Casa Tarragó, també dita la Carboneria, formarà part del patrimoni de la ciutat. A finals de novembre s’ha aprovat inicialment la “Modificació Puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la ciutat de Barcelona (Districte de l’Eixample), a la finca del carrer Urgell, 30 (la Carboneria)”




Es protegeixen les façanes originals i la configuració de l’edifici. És un primer pas, previ a l’aprovació definitiva.

Els darrers anys ha crescut la conscienciació ciutadana sobre la seva singularitat, la seva ordenació tan particular i la seva antiguitat, gràcies al treball de l’arquitecte Enric Granell, professor d’història de l’arquitectura a l’ETSAB-UPC (veure reportatge al número 95)

L’Associació de Veïns, des de fa uns anys, hem anat reclamant la protecció de la Carboneria en diverses intervencions públiques.