8. Sant Antoni en #lesnostres100

Enric 

La situació de Sant Antoni, molt ben comunicat i entre grans eixos lúdics i turístics, el fa la propera víctima potencial de la voracitat del sector turístic que pot tenir un efecte devastador sobre la vida social del barri.

La propera reobertura del Mercat de Sant Antoni amb una reforma que posarà de relleu els seus valors arquitectònics i arqueològics, el convertirà en un focus d’atracció. Fins ara puntal imprescindible de la vertebració social del barri, cal evitar que pateixi les dinàmiques de substitució d’usos que viuen altres Mercats entregats cada vegada més al turisme i on aquest segon ús està ofegant el comercial tradicional, ja que són difícilment compatibles. Calen garanties i processos de decisió participatius que limitin els recursos socials que es poden destinar a activitats turístiques (habitatges, vetlladors, espai urbà…) 

Molts desitgem que el de Sant Antoni segueixi essent el gran Mercat popular de Barcelona i una peça clau del teixit social i comercial del barri.

@clara_alriols

Eulàlia 

Revista SANT ANTONI 2000. Tardor 2009. Hi llegeixo el següent breu: La brutícia i deixadesa als carrers i avingudes del nostre barri ha tornat a augmentar. Caques de gos, llaunes, papers, pipís, restes de líquids, terra desbordada dels parterres i els escocells, burilles, ferros… i segueix la queixa.

Podria ser un breu actual i han passat sis anys. Com és possible que persisteixi aquesta realitat!

M’estimo el barri i penso que no es mereix aquest aspecte negatiu. Desitjo que aquesta queixa deixi d’existir d’una vegada! Cal una neteja a fons i eficaç per part d’aquells a qui pertoca netejar, però també cal una resposta cívica i eficaç dels ciutadans que som els que embrutem i oblidem que els espais i mobiliari públics són de tots!

Culturalment tinc la sensació de que hi ha moguda. El Mercat, m’agradaria que acabessin arreglant-ho. El que m’encisa és el Mercat dels diumenges, del llibre vell, cromos, discos, perquè és molt variat i ve gent de totes les classes, cultures i edats.

Seria bo que hi hagués més oferta d’escoles de preescolar municipals. Les escoles salesianes ja se’n ocupen prou, però falta més escola pública. Alguna escola que fos diferent de les altres. Amb una personalitat més original i destacada. 

Tanmateix les zones canvien molt des de la Plaça Espanya fins a la Plaça Universitat. Són poc comparables. He notat també que la gent del barri ho passa malament. Es veu tristor en la manera de vestir, tristesa a les cares; potser és més psicològic que no econòmic, però… La gent sembla frustrada, trista. 

El gossos! Hi ha gent que porta més d’un gos; bruts, sense morrió i sense lligar. Deixen el carrer ple d’excrements. Ho ha gent que els neteja al carrer en un banc públic. L’ambient del Paraŀlel sembla millor. 

Haig de dir que la circulació i el trànsit no l’han resolt bé. Es triga més quan es circula amb cotxe i es forma més contaminació. S’hauria de repensar el sentit dels carrers. El fet que hagin donat permís a tants superMercats sense estil ni personalitat anirà contra el nou Mercat de Sant Antoni. No necessitem tants supermercats.

Andreu 

El nostre barri és viu i té un caràcter fort, definit pel veïnatge del Raval i pel Mercat, presència magna i imponent a redós del qual batega la vida i una densa història d’hortolans, monjos, burots i penjats. Destaca en la quadrícula de l’Eixample perquè "té forma": un perfil de sageta que permet d’identificar-lo a primer cop d’ull. Té personalitat. 

Penetra fins al fons del cor. M’encanta.

Maribel 

Com veig el barri? Em sap greu dir-ho però el veig molt brut i molt! I consti que jo tinc un gos però netejo quan embruta. És necessari que la gent netegi les caques del seu gos.

Però repeteixo està molt brut! Jo he d’anar amunt i avall per la feina i no veig tanta brutícia ni pel Paraŀlel ni passada la Gran Via. És com si nosaltres no paguéssim impostos! Penso que si es netegés bé la gent es sentiria més motivada per mantenir-lo així.

Maria 

Crec que una de les coses que fa que el Mercat sigui de barri és la pròpia gent. 

El Mercat formalment pot canviar, ser més modern i còmode, però l’essència real la fa el gènere que s’hi ven i sobretot la gent que ve a comprar. En el nou Mercat les parades seran bàsicament les mateixes que tenim aquí a la carpa però renovades. Nosaltres volem que vingui gent del barri, i farem tot el possible perquè així sigui. No volem un Mercat pels turistes, nosaltres portem tota la vida treballant al barri. Tenim estadístiques, ens ve sobretot gent del barri, del Poble-Sec, de la resta de l’Eixample i també del Casc antic.

El nostre barri és molt potent. La majoria dels concessionaris del fresc volem fer una parada semblant a la de sempre, però evidentment més còmoda i moderna. 

Tenim també la idea de fer arribar la cultura dels productes frescos, fruites, verdures, peixos, carns, als nens i nenes, a les escoles. Fa falta la cultura del menjar. Ho hem de potenciar.

El Mercat és molt gran i tindrà moltes possibilitats, hem d’aprofitar també per fer coses en comú amb les entitats, les escoles, la gent. Així el Mercat seguirà sent del barri. 

Xavi 

M’agradaria viure en un barri on els joves puguem seguir vivint-hi. No un barri on els lloguers siguin astronòmics, obligant la gent haver de marxar fora, cosa que trencarà el teixit associatiu del barri. Un barri viu, que no distingeix classes socials o l’edat dels veïns.

Alfons 

Per celebrar el nostre número 100, recomano una obra de Mario  Bunge, amb un títol ben adient: 100 ideas. El libro para pensar y discutir en el café (Pamplona, Laetoli, 2014).

Es tracta d’una col·lecció d’articles periodístics (ordenats per ordre alfabètic) sobre un gran ventall de temes: comença amb Alienistes i bruixots; Altruisme; Arquitectura, i acaba amb Veritat, Vida extraterrestre i Violència, tot passant per miniatures antològiques sobre Problemes inversos, Relativisme o Temps.  Es tracta, és clar, d’una obra menor, però alhora assequible. Anotem també que Bunge (encara actiu amb 96 anys)  és el més original i savi dels filòsofs de la ciència del segle xx.

Els trets destacats del llibre són:  suport del mètode científic, claredat i rigor, sintonia amb els ideals de llibertat, igualtat, fraternitat, assumpció d’un principi moral crucial, Gaudeix de la vida i ajuda els altres a viure. Referent als eixos cabdals de la seva filosofia, cal destacar-ne els següents: materialisme, cientisme, sistemisme, dinamicisme, racioempirisme, humanisme. En fi, aquests assajos serveixen sobretot per a que el lector prengui un bany de lliurepensament, amb aromes d’escepticisme iŀlustrat.

@paustinson

Víctor 

Els moviments alternatius han anat una mica de capa caiguda al barri als darrers temps i alguns joves volem composar-los. Coŀlectius i entitats que treballem de forma autònoma, sense l’Ajuntament, per fer un treball social al barri. Sempre apostaré perquè els joves s’organitzin en els espais que ells vulguin, que se’ns vegi al carrer, perquè crec que no es visualitza prou la gran joventut que tenim al barri.

Sergi 

Jo que sóc estudiant, m’agradaria que el meu barri tingués com a mínim una sala d’estudi gran i en condicions, en qual poder estudiar a gust. 

Actualment només es pot estudiar a la biblioteca Joan Oliver, la qual queda molt petita per la gent que l’utilitza. I això fa que la gent se’n vagi a estudiar a biblioteques d’altres barris més equipades.

També m’agradaria que aquest nou espai obrís fins més tard per si la gent vol estudiar de nit.

Sisco 

No m’agrada comparar malgrat que ens passem el dia fent-ho. He tingut l’oportunitat de viure en diferents ciutats europees molt diverses com Àmsterdam, Brussel·les i Basilea. Totes tenen els seus barris i també aquest són tots molt diversos per tant jo només puc parlar de la meva experiència personal sobre els entorns en el que he estat.

El nostre barri, Sant Antoni, no és potser tan net i ordenat com el barri on vaig viure a Basilea. Aquest complia tots els tòpics de Suïssa, tranquil, net i relaxat,  però… 

El nostre barri no és potser tan cosmopolita com a Brussel·les però Déu n’hi do la gent tan diversa que avui en dia tenim.

El nostre barri no és potser tan lliberal com Àmsterdam però és molt tolerant i respectuós amb tothom. 

En el que sí que som diferents és en la gent. Al barri hi ha com arreu tota mena de gent, però en general, aquí som solidaris cooperatius, sempre disposats a ajudar i coŀlaborar per fer de Sant Antoni un lloc millor. Llàstima que de vegades les institucions ens ho posen complicat. Segur que tots voldríem un barri més net i endreçat, que el Mercat algun dia fos una altra vegada una realitat, que la situació de crisi d’aquests darrers anys millorés, que tinguéssim feina per a tothom, però sense perdre el més important que tenim el tarannà de la gent. 

De totes formes, com sempre, aquest és el meu punt de vista i jo duc ulleres.