Comerços que fan història: Can Vilaró

Són establiments instal·lats aquí des de fa anys i que amb el seu tarannà, la seva trajectòria i arrelament han fet i fan la història vivent del nostre barri.  Avui em refereixo  CAN VILARÓ, Carrer del Comte Borrell, 61
                               
Enguany aquest establiment familiar ja fa cinquanta anys que ens ofereix cuina casolana i que ho fa amb un bon fer càlid i acollidor.  

Parlo amb el “senyor Vilaró”, actual, en Francesc -“Sisco”, em rectifica ell- i la seva dona, la  Dolors. Son gent de terra endins, i com tos els que conec, francs, oberts i amb bon sentit de l’humor. Coneixen i tenen bona sintonia amb els seus clients, la majoria veïns.

En “Sisco” és fill de Massoteres (La Segarra). Tenia uns set anys quan va arribar a Barcelona amb els seus pares, però guarda un tendre record dels seus primers anys al poble i de les festes
que s’hi celebren en particular la desfilada de les caramelles. Me’n mostra una fotografia del dia que ell hi participava, amb altres infants, portant una panera de flors.

Ja a Barcelona els seus pares, na Conxita i en Feliciano, van obrir una xurreria, primer a la Plaça de Castella i passats dos o tres anys al carrer de l’Argenteria (llavors calle Plateria).

En “Sisco” ja en tenia 17 quan van venir Sant Antoni, ara ha fet 50 anys. L’establiment -local de negoci i pis per viure-hi- ja feia anys que era casa de menjars casolans, Can Pons, on havia menjat sovint Josep Mª de Segarra. La família si va posar amb moltes ganes: els pares a la cuina i ell, un jove alt i espigat, atenent la sala i les taules. I així dia a dia, any rera any, han anat construint el seu espai, tot prenent un paper actiu en la vida del barri. Sempre oferint cuina casolana, de la terra. Quan va morir el pare, la Conxita va tirar endavant la cuina tota sola fins els vuitanta-dos anys, els últims secundada per en “Sisco” qui, a la vegada, contava ja amb la gran ajuda de la Dolors, la seva esposa.

Això és el que m’agrada de Can Vilaró: El treball conjunt d’una família que l’ha tirat endavant mantenint-se fidel als plats de sempre, plats de casa i de mercat, tals com els peus i les galtes de porc, les costelletes, la llengua de vedella, els ronyons, el “cap i pota”... i d’altres: plats entranyables, de la terra. També m’agrada el seu  tracte proper amb els parroquians i la complicitat que es nota entre ells. Vegeu l’auca que els va dedicar uns antic client de vuitanta anys. Els pregunto:

“Ha canviat el tipus de client en aquests cinquanta anys?”  

“Be, pensa que fa 50 anys aquest barri  era un barri obrer, estava ple de tallers i de petites fàbriques. Per tant la parròquia era bàsicament gent del mercat, artesans, obrers, veïns... Avui tenim molts veïns, treballadors d’oficines i serveis, però també persones de fora que venen atrets  per la nostra cuina “.

“O sigui que el que ha canviat més és el barri, oi?”
“I tant! Quants en queden dels petits comerços, botiguetes i tallers familiars  que tenien la vivenda el mateix local? Saps la quantitat de fabriquetes i tallers que hi havia? Mira aquí al  costat mateix al núm. 63, entrant per la porta de l’escala a la dreta, hi havia un passadís que  portava al pati interior on hi havia una fàbrica de claus (puntes) on hi treballaven de quinze a vint  persones; van tancar deu fer vint-i-cinc o trenta anys.  En molts patis interiors i entrades podies trobar tallers i artesans com aquell treballant.”  

“Quina diferència! I del nou mercat, que en penseu?”

“Quedarà preciós. I l’esperem amb ànsia, com tothom. Tindrà uns bons aparcaments i equipaments, però sembla  que encara es retardarà més i haurem d’esperar fins el primer semestre del 2018! Ens sentim orgullosos d’estar al davant.”

Fa quatre o cinc anys les tres filles del matrimoni van començar a ajudar i en “Sisco” i la Dolors han decidit apartar-se a un costat per donar pas al jovent,  que coneix bé i s’estima el negoci i la clientela: s’han criat a la vora d’aquesta i, a més, han tingut uns bons mestres.


Bona sort a les tres eixerides continuadores, l’Anna, l’Alba i l’Aïda, “La Triple A”, com en diu el “Sisco”! 

Eulàlia Morta. 

1 comentari:

  1. Voleu vendre el ronyó? o Busqueu l'oportunitat de vendre el seu ronyó per diners a causa de la ruptura financera i no sap què fer, contacteu amb nosaltres avui i us oferirem una bona quantitat per al vostre ronyó. El meu nom és (doctor Elvis Whyte) sóc un frenòleg al nostre hospital especialitzat en cirurgia renal i també ens ocupem de la compra i trasplantament de ronyons amb un donant corresponent. Correu electrònic de contacte: doctorelviswhyte@gmail.com o whatsapp +2347083629144 per obtenir més informació

    ResponElimina

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies