50 anys estrenyent-nos el cinturó
Com aquest home:
Ell ja no hi és, però els fills conserven amb orgull el seu nom al capdamunt de la botiga del carrer de Manso, 49-51, uns fills, Marga, i Josep Manel Temprado, que han sabut fer-la crèixer i multiplicar, com mana la Bíblia, i ara tenen botiga Temprado (tres números de carrer, tres botigues, amb una sola entrada), d’articles de pell, i també tenen botigues a: carrer Comptal, carrer de Provença, Gran de Gràcia, Creu Coberta, i, fins i tot, a Badalona!
Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)
O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.
Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!
Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.
Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!
Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.
Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.
Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.
Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.
Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.
Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.
I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.
Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu
I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...
D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.
Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.
Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.
Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)
O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.
Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!
Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.
Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!
Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.
Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.
Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.
Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.
Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.
Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.
I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.
Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu
I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...
D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.
Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.
Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.
Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
I miro bé els horaris per tornar a passar: de dilluns a divendres de 9,30 a 14, i de 16,30 a 20,15, i els dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20,30, amb un personal correctíssim, que, quan surto, es preocupen de recordar-me que no em deixi res; ni la càmara de fotos, ni el boli, ni la carpeta. Tenen raó, una vegada ho he recollit tot, amb prou feines trobo lliure un moment la Marga, abans d’anarme’n, per dir-li:
Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys
Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys
Habitatge: les Associacions de Veïns de l’Eixample es coordinen
El nostre barri està patint
una greu problemàtica de pujada de preus de l’habitatge, en especial els
lloguers, que provoca que veïns que fa molts anys que viuen a Sant Antoni hagin
de marxar forçosament i que el jovent no tingui possibilitats de quedar-s’hi.
Amb l’impuls i l’assessorament
de la Federació
d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), les associacions de
l’Eixample volen coordinar els seus esforços per fer front a les creixents
problemàtiques que s’estan produint al Districte en relació a l’habitatge.
Diferents factors
contribueixen a l’augment de casos en els quals es vulnera un dret fonamental
com és l’habitatge:
· La llei d’Arrendaments Urbans
de 2014 en què es
retallen els drets dels llogaters i es redueix la durada dels contractes a 3
anys.
· La compra massiva d’edificis
sencers de lloguer per part de fons d’inversió especulatius (fons
voltor) que, sense cap mirament, expulsen veïns actuals amb pràctiques
abusives.
· L’especulació en els habitatges d’ús turístic a les comunitats de veïns,
amb sucoses rendibilitats, deixant fora del mercat de lloguer aquests
habitatges i afectant sovint la convivència. D’això s’aprofiten els portals
d’internet que tothom coneixem.
· La manca de desenvolupament de la Llei
catalana de l’Habitatge del 2007, que porta 10 anys al calaix de la paperassa,
on es posa l’accent en la funció social de l’habitatge.
· La inexistència flagrant d’un parc d’habitatge públic, en especial de lloguer,
degut a que les
administracions fa molts anys que no fan els seus deures.
· La desorganització dels
llogaters que fins ara han actuat individualment en defensa dels seus drets. El
naixement recent del sindicat de llogaters és una bona notícia, amb
el repte de consolidar-se a curt termini.
A tot això, al nostre barri
s’hi afegeix el procés de gentrificació degut al fet d’estar de moda, amb l’augment
desproporcionat de restaurants i bars,
sobretot en una zona concreta, que a la vegada provoca la pèrdua del comerç de
proximitat. També cal tenir en compte les expectatives generades per la propera
obertura del Mercat, que atrau especuladors i oportunistes (es produeix la
paradoxa que millores llargament reivindicades pel veïnat poden acabar
expulsant-lo)
Tot aquest conjunt, afegit a
la creixent precarització
de les condicions de vida de molta gent, està provocant l’expulsió
de molts veïns i veïnes.
Les associacions de l’Eixample
(Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta de l’Eixample, Esquerra de l’Eixample i
Sant Antoni) ens hem coordinat amb l’objectiu de formular una guia comú d’actuació per orientar els
veïns davant les casuístiques diverses i els recursos que podem utilitzar, tant
de l’administració com veïnals (al nostre barri hi ha les assemblees quinzenals
de la plataforma Fem Sant Antoni) ja que l’autoorganització i la resposta col·lectiva són
imprescindibles.
Per tot això també hem demanat
al Districte la creació d’una taula permanent d’habitatge, en la qual siguin
presents les associacions i en què hi hagi un tècnic de referència dedicat a
aquesta problemàtica.
Qualsevol problema amb
l’habitatge ens el podeu fer arribar (tardes de 17 a 20h) i intentarem
orientar-vos.
Àrea d'Urbanisme - Comissió d'habitatge de l'Eixample
La superilla de Sant Antoni
Introducció. S'acosten canvis al barri. Què és una superilla?
Segons defineix el document de l’Ajuntament: “Una superilla és una unitat
urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers
pacificats”, tal com ja s’explicava en el número 105 de la nostra revista de
primavera.
Els eixos en què es modifiquen i milloren les actuacions municipals s’agrupen
en tres línies d’actuació:
- L'habitabilitat de l’espai, que agrupa usos, confort acústic, confort tèrmic, mobiliari, voreres, paviments, enllumenat i infraestructures.
- La mobilitat, és a dir, racionalització de la mobilitat de persones, bici, transport públic, mercaderies, transport privat i estacionament.
- Verd i biodiversitat, o el que és el mateix, vegetació arbòria, vegetació arbustiva, jardineres, fauna, aigua, permeabilitat, terrats i mitgeres.
Esquema de la circulació
a la supercruïlla. BIMSA
|
La integració de les diferents xarxes a l’espai públic es realitzarà en funció de la classificació en carrers i espais lliures. Els tipus de vies són: bàsica, local i veïnal. A més, els eixos cívics i el tipus d’actuacions són bàsiques, tàctiques i estructurals.
Una superilla és una
unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb
carrers pacificats
En l’actualitat existeixen carrers dimensionats per
absorbir un trànsit molt superior al que tenen. La proposta de superilla
identifica aquests carrers i proposa transformar l’excés d’espai públic dedicat
al trànsit en espai dedicat a activitats ciutadanes.
Uns exemples ens indiquen les variacions previstes. Els carrers “interiors”
passaran a tenir un trànsit exclusivament local, mentre que les vies bàsiques
poden incrementar el trànsit en un 15%, segons les dades de l’Ajuntament.
L’actuació bàsica dels autobusos, dins del barri de Sant Antoni, seran els
carrers Floridablanca, Manso, Rocafort, Viladomat, Urgell, Villarroel i
Muntaner. Amb sortides a Paral·lel, les Rondes i la Gran Via.
Els carrils bici s’incrementen amb els carrers Floridablanca, Manso i les
Rondes.
Com serà la superilla?
Reurbanització
de l’entorn del Mercat de Sant Antoni
L’abast de les actuacions fa referència a les reurbanitzacions del carrer
Tamarit entre Urgell i Viladomat, del carrer Comte Borrell entre Floridablanca
i Manso, del carrer Manso, costat mar, entre Urgell i Borrell i la plaça en el
creuament dels carrers Tamarit i Borrell.
L’objectiu final és pacificar els carrers i el trànsit veïnal. Els camions
del mercat entraran a l’aparcament soterrat pel carrer Urgell i sortiran per
Borrell en direcció a Manso.
El trànsit veïnal i de serveis serà Tamarit-Borrell amb sortida a Manso;
també Borrell-Tamarit amb sortida a Viladomat.
Carrer Borrell i Mercat.
Imatges: Ravetllat-Ribas arquitectes
|
Els condicionants que s’estableixen són:
· destinar el carrer primordialment per als vianants
· preveure espais d’estada i convivència veïnal
· preveure el pas de vehicles de manera pautada
· augmentar la vegetació baixa, mantenint l’alineació d’arbres pròpia de
l’Eixample
· augmentar la superfície de captació d’aigua de pluja
· establir criteris per a la ubicació del mobiliari i serveis
Té per objectiu final recuperar el carrer per als ciutadans, convertint-lo
en un espai confortable i saludable, promovent espais de relació i augmentant
la vegetació.
L’ objectiu final és recuperar el carrer per als
ciutadans, convertint-lo en un espai confortable i saludable.
Les
obres
Les obres s’han iniciat aquest mes de novembre i tindran una durada de 6
mesos. La primera fase per als vianants serà al carril esquerre i aparcament actuals
i una vegada feta la nova calçada els vianants circularan per la nova
urbanització.
Els itineraris de vianants seran per la part exterior del perímetre del
mercat. Els vehicles dels veïns hauran d’anar per Borrell-Tamarit, direcció a
Viladomat.
El carrer Urgell (Tamarit-Manso) serà de doble circulació només per als autobusos
que venen de Villarroel i Tamarit, en direcció al carrer Manso.
Les obres s’han iniciat el
mes de novembre i tindran una durada de 6 mesos.
Els paradistes del carrer Tamarit ara s’han ubicat al carrer Manso. Una
vegada s’hauran fet les obres, (abril del 2018) tornaran, tots junts
(paradistes de Tamarit i Manso) a la nova pèrgola del carrer Tamarit. A continuació
s’iniciaran les obres del carrer Manso.
Totes les línies d’autobusos circularan pels carrers Villarroel, Urgell,
Manso i sortida a Viladomat.
Els contenidors de deixalles i reciclatge quedaran als carrers Viladomat,
Floridablanca i Urgell.
El bicing del carrer Borrell s’anul·la i es traslladarà a la Ronda Sant Pau i
Marqués de CampoSagrado.
Les cabines de la ONCE i el quiosc de premsa del carrer Borrell es mantenen
operatives durant les obres i s’adaptaran a la nova urbanització.
Paradistes Tamarit a Manso. BIMSA
|
Les obres tancaran Tamarit
entre Urgell i Viladomat i Borrell entre Floridablanca i Manso
Els projectes posteriors
Els
projectes posteriors es faran una vegada enllestides les obres de l’entorn del
Mercat.
Avantprojectes
de C.Borrell entre Gran Via i Floridablanca, i del C.Tamarit entre Viladomat i
Calàbria.
Es tracta dels projectes de la prolongació de la supercruïlla del Mercat,
previst amb urbanització de tipus permanent. Els condicionants que
s’estableixen són els mateixos que el cas dels entorns del Mercat (espais
d’estada, augment de vegetació baixa, trànsit local restringit, etc.) i es
preveuen materials similars.
Reurbanització
“tàctica”: Creu dels carrers Borrell i Parlament
El carrer Borrell continuarà la seva pacificació des de la Gran Via fins al
Paral·lel, i aquesta cruïlla serà pacificada. Els vehicles que baixin per
Borrell giraran per Parlament cap a la Ronda. Els que vinguin per Parlament
baixaran obligatòriament per Borrell, direcció Paral·lel. Velocitat permesa 10
km/h.
Els aparcaments de bicis s’ubicaran a Borrell i Parlament, així com els
contenidors.
Les àrees d’estada se situaran a les cantonades de Marqués de Campo Sagrado
amb Borrell, Parlament amb Ronda i Parlament amb Viladomat. Hi haurà un espai
polivalent i un altre de jocs, situats a Borrell-Parlament.
Creu Borrell-Parlament
|
Per tota aquesta àrea s’utilitzaran pintures uniformes de color groc i
mobiliari urbà que donaran una coherència a tot el conjunt.
A més s’incorporaran elements “tàctics” com jardineres grans i petites,
parterres i travesses, fent possible, amb la seva combinació, espais diversos.
Les demandes i els perills
Els carrers
exteriors
Cal saber què hi ha previst per compensar els carrers exteriors a l’àmbit,
especialment Sepúlveda i Viladomat. Sepúlveda és ara una autopista saturada de
trànsit amb tots els autobusos interurbans que circulen a gran velocitat.
I al carrer Viladomat hi ha l’escola Ferran Sunyer i el Centre Cívic
Cotxeres Borrell, junt amb la “plaça” del Paral.lel. Cal donar-hi resposta, per
exemple amb actuacions que permetin augmentar l’espai de vianants i la
presència de verd.
Per què el carrer
Parlament?
La proposta de l’Ajuntament preveu pacificar el carrer Parlament, que ara
és ple de bars i restaurants. Existeix el perill que hi hagi problemes de
convivència si amb aquesta actuació s’afavoreix una zona d’oci nocturn.
La proposta de fa uns anys de l’Associació de Veïns és pacificar el carrer
Marqués de Campo Sagrado, amb un trànsit escàs, que té el Centre de Dia, el
Centre Cívic i lliga amb l’escola Ferran Sunyer.
Som a temps?
Pacificació i
després expulsió?
S’ha de tenir en compte que Sant Antoni és una zona especialment castigada
per la pujada dels lloguers, fruit de la pressió turística, de la manca
d’habitatge públic i de la no renovació de contractes temporals als actuals
llogaters.
Per a les noves generacions ja no és tan important tenir un pis en
propietat com fa anys. La mobilitat laboral entre els més joves va a l’alça. A
més, el talent estranger que atreu Barcelona sovint ve a treballar a les
empreses tecnològiques i també són treballadors que acostumen a poder triar el
lloguer.
La rendibilitat d’actius com accions de borsa o el deute públic és mínima i
és més rendible invertir en actius menys volàtils, com els pisos.
Sant Antoni es un barri amb una estructura urbanística pròxima a la de
l’Eixample i el Mercat atrau els visitants i turistes d’elevat poder adquisitiu
per comprar o llogar pisos i locals. Sempre es més assequible el lloguer anual
d’un pis que pagar 30 dies de vacances a un hotel.
L’any 2018 es compliran quatre anys de la suposada remuntada econòmica del
país i toca renovar els contractes fets en aquella època. Quan els renovaran i
a quin preu? Aquesta és una situació que pot produir una nova expulsió dels
actuals veïns del barri.
Segons les dades estadístiques, al segon trimestre d’aquest any 2017 el
preu mig del lloguer és de 887,78 euros, que representa un increment del 12% en
relació a l’any anterior.
També s’ha de posar en valor que, actualment, no hi ha zones verdes (0,87m2
per habitant). La il·lusió per millorar aquesta situació, porta el veïnat a tenir
por, paradoxalment, que aquestes millores les gaudeixin nous veïns del barri.
Per altra banda, actualment estan suspeses les llicències comercials
(finalitza a principis de l’any 2018) i encara no està fet el pla d’usos del
barri. Veurem què passa.
Manel Pérez, Alex Gutiérrez, Pep Sala.
Manel Pérez, Alex Gutiérrez, Pep Sala.
Comerços que fan història: La Moderna Singular
Em preguntareu com és possible que faci
història un establiment que va obrir a finals de novembre de l’any passat?
Doncs sí que en fa al meu parer, i m’explicaré. Es tracta de
Carrer del Comte Borrell, 99
LA MODERNA ha entrat en la història del barri
per dos motius: el primer perquè s’ha instal·lat en un dels locals més
emblemàtics del barri, l’antic CALZADOS
LLUCH –obert l’any 1898-, del qual els nous ocupants n’han conservat el
rètol i la porta i els aparadors originals de la façana. També han mantingut
–més o menys modificada- l’estructura interior.
L’altra manera de fer història és la mena de
coses que ens ofereixen i exposen; un veritable goig per a la vista dels que ja
tenim uns anyets. Us asseguro que hi trobes un munt d’objectes i de productes
que et sorprenen, quantitat de petits detalls que t’evoquen records. És una
passada! Adrogueria, perfumeria, decoració... articles que eren d’us quotidià o
coneguts als anys quaranta i cinquanta, fins i tot d’abans de la guerra. I
encara resulta més sorprenent com ho expliquen l’Alícia i en Lluís, la parella
que ha muntat l’establiment:
“Tot són productes d’arreu de la Península que no s’han
deixat de fabricar mai, que sempre han estat al mercat i vigents. Tots porten
la seva data de caducitat. O gèneres que es segueixen elaborant igual que sempre,
com poden ser les mantes de la Val
de San Lorenzo o les ceràmiques de Verdú. Podríem dir que són articles antics
que encara es fabriquen, però que han desaparegut de las grans cadenes de
distribució”.
Ara veig
unes rajoles de xocolata molt boniques però d’una marca que desconec malgrat
ser molt xocolatera. Caram, n’hi ha que porten data del 1870, 1898, 1916, fins
i tot una del 1793! I quins embolcalls tan macos!
“Si , a l’hora d’escollir aquests
productes que segueixen vigents ens basem en tres criteris: que tinguin molta
qualitat, que mantinguin el mateix disseny d’antany o mol poc modificat i que
tinguin una història al darrere.
A un costat de l’establiment veig una vitrina
molt curiosa: tot el que hi ha no es ven, és tan sols per exposar: Quantitat de
detalls que fan un recorregut per la història de la farmàcia, la perfumeria,
l’adrogueria, els articles de fumador... No cal dir que la majoria d’aquestes
coses t’omplen de records. Sovint de tendresa.
Al fons, a la rebotiga, -on, a l’esquerra, hi
ha un rètol indicador del “Carrer del Coll d’Eres”, la procedència del qual ignoren- tot el que hi tenen és antic i de segona ma:
”tebeos”, revistes, etiquetes...Tenen un
àlbum amb unes etiquetes grans precioses: “Aquestes
etiquetes s’utilitzaven enganxades a caixes de fusta per enviar articles d’exportació”-m’explica
l’Alícia. Us asseguro que són realment boniques, i quins colors!
“En realitat, -expliquen- el que primer ens
va seduir va ser el local. Vàrem veure una botiga antiga i amb caràcter que es llogava i que ens
va enamorar a primer cop d’ull, fou un “flechazo”. Després vàrem posar-nos a
pensar què hi posaríem que fos adient al lloc i que ens hi sentíssim bé. L’únic
que ens va demanar el propietari va ser que la conservéssim i que consultéssim
en el cas de voler fer algun canvi radical. Nosaltres treballàvem al món del
disseny i havíem comprat quantitat de coses antigues que guardàvem en un
magatzem. Així que tot va ser la suma de pensar en coses que fossin adients a la botiga
i tenir coses antigues recollides. I
aquí estem!”
Teniu
coses que em fan recordar la meva infantesa - els dic-
com aquest sabó que el veia a casa, a la
cuina o per rentar la roba. I aquesta colònia!
I aquesta altra, que al poble la gastava una tieta jove i jo, quan ella
no era a casa, me’n posava un raig d’amagat!
“Si sabessis la de persones que ens
parlen dels objectes que els evoquen records, i les que s’emocionen, i que
ploren inclús... Fa uns dies a una noia li van saltar les llàgrimes amb aquestes
orenetes, iguals que les que tenia la senyora de la porteria quan ella era petita i les veia cada dia en tornar de l’escola”.
“És bonic i ens agrada que tot això
faci recordar coses a persones que
pateixen d’oblit, encara que siguin petits detalls. I, com ens diuen alguns familiars,
inclús persones que no parlen, en sortir, sembla que vulguin conversar!”
No em canso
de fer descobriments a la botiga i m’hi estaria estones mirant i escoltant el
Lluís o l’Alícia que atenen amb paciència i entusiasme les
persones que entren. Es nota que frueixen amb el que fan. No hi ha dubte que
han trobat el punt just; el producte adient al lloc. I que ells s’hi senten
molt bé perquè també l’han trobat. Benvinguts al barri!
Un altre Nadal
Ara
s’apropen les festes de Nadal, que bàsicament celebren el naixement de Jesús,
però la societat ha fet d’aquestes festes un motiu de consum.
Tampoc
oblidem que s’afegeix el Cap d’Any, unes festes amb tot el sentit de la
paraula, menjar, beure i regals, però això no és pas dolent ja que es fa en
família.
Però
hi ha gent que no pot fer ni el menjar, ni el beure, ni els regals.
Per
això us explicaré una història d’aquesta gent amb l’exemple de Maritza, Lourdes
Rivera Barreiro, que viu en el barri de Sant Antoni des de l’any 2003, al
carrer Sepúlveda número 103, perquè sapigueu la seva història.
Per mi
aquest és el veritable esperit de Nadal.
Li
faig una entrevista, naturalment amb el seu consentiment.
-Hola Maritza, benvinguda, quina edat tens?
-54 anys.
-Estàs casada?
-Sí, amb un home català de 70 anys.
-Tens fills i quants?
-Quatre, dues dones i dos homes.
-D’on ets?
-Equatoriana i porto dinou anys a Catalunya.
-Treballes?
-No, estic a l’atur i no trobo feina.
-Tens ajuda econòmica?
-No, res.
-Llavors com vius?
-De la petita jubilació del meu marit.
-M’has dit que tens un problema d’habitatge, com vius?
-En un pis de lloguer, i estem en
desnonament, i ara m’han ofert un advocat d’ofici, perquè el contracte ja està
rescindit i no hi ha hagut pròrroga. Pago 630 €
mensuals, i porto quinze anys vivint en el mateix habitatge. Per l’edat
del meu marit i la meva, costa molt de trobar pis. Ni tan sols trobo una
habitació.
Ella
creu que el perdrà, però té una mica d’esperança amb l’advocat d’ofici.
Fa una crida a les persones que li puguin
oferir un habitatge, està disposada a pagar. Si hi ha alguna persona que pugui
fer-ho, el mòbil es 620 741 580.
-Menges calent cada dia?
-De menjar, menjo una mica, però calent no,
ja que m’han tallat la llum. Com que la meva cuina és elèctrica no tinc aigua
calenta per això em dutxo amb aigua freda. A la tardor!
-Com tens previst passar el Nadal?
-Ens conviden uns amics a casa seva, un
matrimoni. A casa no celebrarem res, ja que no tenim ni llum, ni aigua calenta,
és impossible, i el menjar està fred.
-Tu tens família aquí o a l’Equador?
-Els meus fills són a Londres, excepte el
fill gran que és a l’Equador. Ni ells poden venir, ni jo anar-hi.
Al dir
això li salten les llàgrimes.
-On creus que es viu millor a l’Equador o a Catalunya?
-A Catalunya jo em sento
catalana i el meu marit es d’aquí. Jo a Catalunya no l’abandono.
-Tens esperança per aquestes festes?
-En la situació que em trobo,
es molt difícil, intento no posar-me trista.
Vols dir alguna cosa als veïns?
-Sí que tinguin un bon Nadal i els desitjo
tot el millor.
Que ho
digui una persona amb la seva situació es d’elogi.
Al
llarg de l’entrevista les llàgrimes apareixen diverses vegades.
Bon
Nadal a tothom.
Nota final: com ja us podreu imaginar, la
Maritza ha anat a tot arreu i ha fet tots els passos a les administracions per
tal d’intentar solucionar la seva situació, sense gaires resultats fins ara.
Jordi Muntané
Ara fa 50 anys... L'envelat
Estem
a punt que comenci l’any 2018 i això vol dir el 50 Aniversari de la nostra
Associació de Veïns del barri. En números anteriors de l’Informatiu Sant Antoni us hem
anat explicant com va néixer. Serà un any, el 2018, on viurem diferents actes
de celebració, però en aquest petit espai d’”Ara fa 50 anys”, avui us expliquem
breument com va néixer ara fa quaranta anys la nostra Festa Major.
A
l’any 1978, l’Associació de Veïns celebra el seu 10è aniversari. La Junta, a
principis de l’any, va començar a preparar les festes de celebració, amb la
tramesa de cartes i invitacions als diferents actes. Una de les decisions per
celebrar els actes va ser muntar un tradicional envelat de Festa Major per
fer-hi diferents actes.
S’hi
van celebrar balls tradicionals i moderns, una ballada de sardanes a l’exterior,
un gran concert de la Banda Municipal i un magnífic festival infantil, entre
altres activitats.
L’esmentat
envelat va ser muntat a la cruïlla dels carrers de Floridablanca amb Rocafort i
l’avinguda de Mistral, que anys després seria reformada i seria l’espai on des
del 1984 s’hi posaria sempre l’envelat.
Una de les decisions per celebrar els actes
del desè aniversari de l’Associació va ser muntar un tradicional envelat de
Festa Major
L’envelat,
després d’aquesta efemèride, no tornaria a aparèixer fins a l’organització de la Festa Major de l’any
1983, en motiu del Centenari del Mercat a l’ any 1982, però això ja ho
explicarem en posteriors números de l’Informatiu.
Petició de permís per l’envelat
|
Jordi Font
Festa del segon aniversari de Calàbria 66
Són les 7.30h
d’un dissabte de finals d'octubre i alguns ja estan supervisant el muntatge de
l’escenari. Tot sigui per la festa! A les 9 arriben els reforços: col·locar
tanques, papereres, garlandes, cartells… Cal muntar la barra. I el de la
Moritz? A quina hora arriba? Algú té unes tisores? I el Marc? Has vist al Marc?
A les 10.30h,
puntual, arrenca la cercavila. Trapelles i Batukació marquen el ritme i la gent
els va seguint.
Quan arriben
a Calàbria, tot està ja en marxa: la Raval’s Band a l’escenari, el públic
encantat, i desenes de famílies gaudint dels jocs al carrer.
La plantada
popular continua a ritme de TheSoundDreamers i quan ens volem adonar s’han
esgotat els tiquets per a l’arròs. Per cert, Marc, i el cuiner?
L’espera
mereix la pena: l’arròs està boníssim! Nena, fes-nos una foto. Així, que se’ns
vegi a totes. Sortirem a l’internet?
La Raval'sBand a l'escenari i desenes de famílies
gaudeixen dels jocs al carrer...
Sobre les 16h, molta gent se’n
va cap a la manifestació de recolzament als presos polítics. Són temps
convulsos. Altres ens quedem a Calàbria, aprenent a ser DJs o fent el nostre
primer grafitti. DJ Toni ha portat una selecció de grans èxits dels anys 50 per
al ball de gent gran, però li han demanat que els posi el “Despacito”…
A mitja tarda la cosa es
torna a animar: bona música amb el Combo JPC i somriures a l’auditori amb
l’espectacle de poemes.
I a partir d’aquí és un no
parar: On theRaw, Poire, Ricardo Pita, Ameba DJ i Sonidero Viral. Quina festa!
I, gairebé sense adonar-nos,
és hora de recollir: fora la música, i la barra, i les tanques, papereres,
garlandes, cartells… Algú té unes tisores? I el Marc? Has vist al Marc?
Cansades, però contentes,
tornem a casa. Ha estat un plaer compartir aquest dia amb tots vosaltres.
Gràcies als qui heu aportat el vostre granet de sorra per fer-ho possible!
La gent gran ha demanat que els posi el
"Despacito"
I a partir d'aquí, és un no parar...
Eva de Francisco (Calàbria 66)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)