10. Sant Antoni en #lesnostres100

Ma. Teresa 

La configuració final del Mercat i el seu entorn tindrà una gran incidència en la vida coŀlectiva del barri. Decidim-la entre tots!

Quin model econòmic dels tres Mercats i comerços de la rodalia volem? Un model de caràcter popular i social, divers i equilibrat o un model elitista i d’aparador insostenible? Com imaginem els espais públics del seu entorn? La planificació de l’espai públic ha de permetre omplir-lo de verd, de zones que permetin que esdevingui el node central de l’acció comunitària del barri: places als patis; elements patrimonials i històrics com a referents culturals; Ronda Sant Antoni com a passeig que uneix Raval i Sant Antoni; Borrell, Tamarit fins a lligar amb Mistral com a carrers pacificats i amb verd amable…. 

Ja hem aconseguit que s’accepti un procés participatiu per planificar el Mercat, ara hem de garantir que sigui de qualitat.


Carmen 

La salut és un dels béns més preuats i tenim la gran sort de gaudir d’una Sanitat Pública de qualitat, coberta des de l’ambulatori de Manso. Fins ara ha estat un centre de salut, però també un lloc de relacions, on no només curen els metges sinó les relacions veïnals que s’entaulen entre la gent.

En general, confiem en els nostres metges, els coneixem i ells ens coneixen a nosaltres. Però, a poc a poc, sense dir res, l’administració està traient tot aquest valor que representa tenir un centre proper als nostres domicilis. Molts especialistes han marxat cap a centres hospitalaris, per cert privats, s’han tret mitjans sanitaris i se’ns ha dit, que és per atendre’ns millor. 

La realitat és un altre, ens hem de desplaçar fora del barri, això representa una despesa per la gent que té dificultats de mobilitat, i quant a l’atenció mèdica, moltes vegades et fan passar d’un metge a un altre, en un centre privat on no coneixes al personal sanitari i on has d’esperar temps i més temps perquè et visitin. 

Cal que entre tots vetllem per tal que la Sanitat Pública continuï sent de qualitat i n’evitem la privatització.

Anna 

Sóc una veïna de tota la vida del barri de Sant Antoni, vaig néixer aquí i visc aquí, he criat els meus fills en aquest barri per tant hem gaudit de tots els esdeveniments del barri.

Sempre recordaré la circulació activa de l’avinguda Mistral. El bus pujant i baixant pel laterals de l’avinguda Mistral, així com les crispetes menjades en els cinemes Waldorf, Urgell o Rex.

Veure com els nens s’ho passaven bé als cavallets al costat dels Jardinets de l’Alguer i així com la gent gran jugant a la petanca, al davant de l’Associació de Veïns.

Tot això són records d’altres temps que perduren en la meva memòria.


Avinguda Mistral amb Calàbria. Nevada del 1983




Raúl 

Para mi Sant Antoni es un barrio tranquilo, seguro, donde se vive muy bien.

En el barrio la gente mayor es muy amigable muy tranquila y los jóvenes también, me encantan la alegrías de los niños. Mayores y jóvenes se ayudan mútuamente.

Sí que he notado que el tránsito es mucho más tranquilo que en Perú, respetan las señales tanto motos como coches, en sí el barrio está muy bien.

Andrés 

En Barcelona hay gente bondadosa que te dan comida, te dan alguna moneda. Pero otra gente te miran con desprecio simplemente por el mero hecho de estar con un carro en la calle.

Me ha tocado estar en la calle ahora porque estoy pasando una etapa mala. Hasta enero que espero poder alquilarme una habitación.

Ya te digo hay gente muy maja sobre todo els avis y también hay juventud muy maja hi ha de tot. N’hi ha molt gays, no tinc cap problema amb ells, però n’hi ha. Hi ha gent de tot: molta gent republicana que et mira per sobra del hombro com dient: “Fot el camp… que molestes”. Però també hi han gent gran i jove molt maca i algunes ONG que ens donem de menjar.

És un barri molt segur, de fet a mi em dóna claustrofòbia dormir al caixer i dormo fora amb les meves coses i a vegades em desperto al matí, trobo cinc euros a les bótes i penso “Mira quina gent més bondadosa”.



@eljoan


Boleta 

Sóc conscient que els humans teniu poc verd al barri on poder gaudir d’una mica de natura. 

Veig que els vostres cadells han de jugar en les poques zones restringides que els concediu i cada cop tenen més difícil trobar espais públics on aprendre tot exercint la llibertat del joc i l’aventura espontani i creatiu. Els adults teniu alguns espais (gimnasos) on podeu simular allò que us ha caracteritzat com a espècie: córrer o carregar i traginar objectes pesants. 

Però, i els veïns i les veïnes de quatre potes, què tenim? On podem córrer i jugar?; accions necessàries per dur una vida animal digna. Quan sortim al carrer, immediatament, pixem i caguem —la majoria de vegades els humans ho recullen— i després volem moure’ns amb el màxim de llibertat sempre respectant la dels altres. 


Ben aviat multaran el humans que ens portin deslligats. Ara que esteu planificant la urbanització de diverses zones del barri espero que ens tingueu en compte i ens pugueu oferir zones, el més amables possibles, on poder córrer i jugar lliurement i, si fos possible, sense tanques per poder usar-los conjuntament amb vosaltres, humans. 

Xavier 

El repte del nou Mercat és fer una cosa més moderna, més nova, però no perdre mai la seva essència. Els encants són una mostra del tipus de petit comerç, de proximitat com està de moda dir-ho ara, que hi ha al nostre país. I som diferents, som una altra cosa. No tenim res a veure amb els centres comercials ni amb les galeries ni amb el que pots trobar al centre de la ciutat, tot semblant. La gent no ve només a comprar i ja està, la gent ve a donar una volta, ens saludem, preguntem, ajudem, parlem… 

Per tant, no es tracta només de números, hi ha alguna cosa més que comerç. I volem seguir essent diferents, no volem galeries comercials o similars. Això a alguns els costa d’entendre.

@concuaticafilms

Als encants hi treballen moltes dones, això és molt important, i sovint tota la família. És una forma de viure. Per exemple, els dies de Nadal hem de treballar moltes hores, és el moment clau de l’any, i això costa molt de coordinar amb la família. Quasi no veiem els fills. I quan ens vénen amb moltes idees, des de fora, sense saber què són els encants, em poso a tremolar. Que si llibertat d’horaris, que si hem de fer festes… Ens equivocarem si no ho veiem. Actualment deuen dependre del Mercat més d’un miler de famílies, més que molts pobles. Abans encara n’eren més, amb tot el tema dels carros. Per tant, poca broma quan es parla del futur del Mercat, no s’hi pot jugar

Ara diuen que falten encara dos anys per al nou Mercat. S’ha de pensar que tornar a traslladar‑nos és un trasbals, a més d’invertir molts diners altra vegada, que els veïns et trobin, etc… Però jo m’estimo els encants. 

Falta encara encaixar tres o quatre temes abans de reobrir. Si no ho fem bé, patirem. 

Però si ho fem bé el Mercat se’n sortirà per cent anys. 

Mar 

Al barri de Sant Antoni, que té una important i rica tradició obrera i popular, s’hi han viscut episodis significatius de la nostra història. Incidents durant la Setmana Tràgica, edificis requisats i altres bombardejats durant la guerra civil, i reunions clandestines anti‑franquistes i llibertàries a les parades del Mercat. Aquests fets que conformen la identitat del barri s’han traslladat de generació en generació a través del relat oral, però no hi ha cap, o gairebé cap, referència a ells al carrer, a les places o a les façanes dels edificis. M’agradaria que el meu barri m’expliqués la seva història, la nostra història, mentre passejo pels seus carrers, gaudeixo de les seves places o m’endinso als seus edificis. M’agradaria un barri que em parlés des de la memòria per així, tal vegada, comprendre la meva, la nostra.

Ada 

Sempre m’ha agradat Sant Antoni perquè té dues coses que es mantenen intactes tot i el pas del anys: el Mercat de llibres de vell i els comerços de tota la vida. Malgrat la pressió de la Gran Via i del centre, manté espais per passejar i per fer-hi vida de barri. 

Sant Antoni no seria el mateix sense el Mercat que conviu en equilibri amb el comerç de proximitat, haurem de vetllar perquè continuï sent així, i l’Espai veïnal Calàbria66, inaugurat fa pocs dies. Tots dos llocs són dos bons exemples que ajuden que hi hagi teixit social i que hem de fer tot el possible perquè continuïn sent espais per trobar-se i teixir xarxes. 

Tenim feina per fer: el Mercat i la marquesina per als encants de Sant Antoni. Esperem que en aquests propers anys aconseguim millorar aquests dos punts que són i seran insígnia del barri de Sant Antoni.

Rebeca 

Me encanta Barcelona y me encanta el barrio. Creo que tiene todo lo que se puede pedir. La confianza de un pueblo y las ventajas de una gran ciudad.

Salir del portal es saludar a un montón de vecinos, mirar si Patricia recoge un mueble, si Marc viene en bici o en moto, si Emma ha hecho guardia y tiene ojeras de campeonato. Qué le duele hoy a mi vecina del cuarto, ver a mi presidenta de la comunidad generosamente dando su tiempo por todos nosotros, hablar con Julia y su perro. 

Hablar de mi barrio es decir que mi rellano es un rellano abierto y que las hijas de mi vecina y mis hijos van de casa en tranquilamente. Es tener una urgencia y saber que puedo picar en casa de Lidia, de Mª José, de Anna, de Julia, de Silvia, de Mara y Marc…

Y a la vez creo que es un barrio privilegiado. Una amiga cuidó a mi hijo unos meses y me dijo: “Sabes, tu portal es un portal de minyones”. No me había dado cuenta nunca… y creo que esa es la esencia. Somos un barrio del centro de Barcelona que sabe guardar la esencia de pueblo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies