Comerços emblemàtics

En el darrer número de la revista varem presentar la problemàtica derivada de l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans que afecta a diversos comerços emblemàtics de la ciutat. L’Ajuntament va blindar 389 comerços, 14 dels quals són al nostre barri. Varem fer un  avançament de quatre d’aquests: Queviures Murgadella, Farmàcia Madroñal, Sabateria Ponsà i Farmàcia Calleja. Tot seguit trobareu una breu referència de la resta llevat d ela Pastisseria Escribà i el Cafè Bar Principal amb els titulars dels quals no hem pogut contactar tot i els reiterats intents. 






La poesia truca a la porta

Ha estat Frederic Mistral, qui, als cent anys del seu traspàs, ens ha vin­gut a trucar a la 
porta. Ha vingut a recordar-nos com és d’important la poesia per viure.
Hem escoltat el truc, i li hem obert, de bat a bat, la porta del Racó de Cultura. Penso que en Frederic Mistral s’ha trobat bé entre nosaltres, aquest passat 5 de juliol, en que li hem fet homenatge. En un acte fami­liar, persones de totes les edats han vingut a compartir paraules i records. 




Barcelona Capital de la Sardana 2014

A principis d’any, Barcelona fou nomenada Capital de la Sardana 2014.

Des d’aleshores s’han anat desgranant tot un reguitzell d’actes alguns estrictament
sardanistes i d’altres barrejats amb continguts culturals. Al març va fer-se l’acte inaugural al Fossar de les Moreres. Després vingué el gran acte de cultural popular, al Pla de la Catedral. I el dissabte següent el magne concert de reestrena de l’obra musical La Santa Espina, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i solistes vocals.
Senzillament espectacular. 

Després, s’han anat celebrant prop d’una dotzena d’actes sardanistes-culturals que han anat tenint unes molt bones audiències i valoracions.

Ara queda, a l’octubre, la presentació del llibre “La sardana a Barcelona”, el lliurament dels premis “Capital de la Sardana” al Saló de Cent, el gran concert, el 30 de novembre, al Palau de la Música amb la cobla Principal de la Bisbal i la Banda Simfònica de l’Ideal de Clavé i el desembre un concert de sardanes a l’interior de la Basílica de la Sagrada Família. 

Clouran els actes de la capitalitat de Barcelona un concert al Liceu, al febrer del 2015, amb en Josep Carreras, la cobla Principal de la Bisbal i l’Orquestra de Corda de l’Empordà.
La intenció d’aquesta capitalitat és donar testimoni, a Barcelona i a tot el país, que la sardana és un element de cultura i de festa de primer ordre. Encara que un alt percentatge de ciutadans hi mostrin una considerable indiferència.




El Triangle està de dol

En Manel Barba representant "L'enemic del poble", 2013

Ens ha deixat en Manel Barba. Amic, company, veí entranyable. Un dels membres més antics del grup de teatre. Actor de presència i veu poderosa, dicció impecable, dúctil; qualsevol personatge guanyava si ell l’interpretava.


Veí compromès amb la vida del barri i amb l’Associació de Veïns, on havia col.laborat intensament durant molts anys. Els companys del Teatre sempre recordarem com s’esforçava per que a cada muntatge no hi manqués res. I recordarem, sobretot, el seu afecte, la seva generositat i la seva cordial
personalitat.

A reveure, Manel !!!

Conèixer el barri de Sant Antoni

A finals del mes de març, des delCentre de Dia de Sant Antoni, que està al carrer Campo Sagrado tocant a la Ronda de Sant Pau, es van posar en contacte amb nosaltres, l’Associació de Veïns, per veure com podríem col·laborar amb ells per donar a conèixer, entre els avis, els indrets més històrics del nostre barri.





Aprofitar les energies

La suficiència, l'estalvi i l'eficiència constitueixen la principal alternativa per disposar de més energia útil 

"Abans de res, convé puntualitzar que s’aconsegueix el mateix compte de resultats o bé amb més entrades o bé amb menys sortides. O sigui, en termes pràctics, hem d’ingressar a partir d’altres fonts i hem de consumir menys, perquè sense els hidrocarburs fòssils (ja avui en estadi preterminal) és dubtós que puguem recaptar fàcilment energia addicional. 
Doncs bé, si instal·lem una bombeta que ens proporciona la il·luminació que ens cal, però no pas més, estem practicant la suficiència. Si aconseguim aquesta il·luminació mitjançant una bombeta d’alt rendiment, estem practicant l’eficiència. I si apaguem la bombeta quan sortim de l’habitació, estem practicant l’estalvi. Combinant suficiència, eficiència i estalvi aconseguim el mateix servei amb una cinquena part -o menys- d’energia. Això és, estem multiplicant per cinc o per sis la vida útil de les reserves actualment disponibles. No hi ha cap altra font alternativa tan esplèndida. I, a més, a l’abast de tothom..."

Ramon Folch, Ambiente, emoción y ética. La cultura de la sostenibilidad. Barcelona, RBA, 2012. (Pàgs. 184-185). Versió en català feta per Alfons Barceló revisada i autoritzada per l’autor per a la revista Sant Antoni

Debat obert sobre la Ronda de Sant Antoni

Els propers anys, el nostre barri de Sant Antoni gaudirà d’un seguit de transformacions urbanístiques que de ben segur canviaran la seva fesomia.
No tardarem massa a veure una remodelació parcial del Paral·lel. També esperem tenir l’espai per a les entitats que hi haurà a l’edifici de l’antiga Once o Calàbria 66. Però el canvi
més important de tots serà el nou Mercat de Sant Antoni, les obres del qual es preveuen finalitzar d’aquí a un parell d’anys.
Quan el nou Mercat estigui en marxa, tindrem unes noves places triangulars obertes al carrer. I les carpes on actualment hi ha el Fresc i els Encants ja no seran necessàries. La
Ronda de Sant Antoni podrà ser un nou espai públic del barri.
I volem ser escoltats a l’hora de redefinir-la.


Quina Ronda volem?

Per això proposem un espai de reflexió per a repensar la Ronda. Cal que els veïns i veïnes i els comerciants del barri diguem la nostra, abans que els despatxos ens imposin
un projecte que tindrà fortes implicacions socials i comercials.
Jocs? Peatonal? Carril bus? Verd?

Si voleu ser-ne partíceps poseu-vos en contacte amb l'Associació de Veïns per tal d'estar informats sobre les properes reunions.
Altres temes que tenim oberts: Paral·lel, patis del Mercat, Mistral.

mapa cortesia de info[arroba]difusor[punt]org 



Urgell 30, la Casa Tarragó o la Carboneria

Diversos són els motius que fan de l’edifici del carrer Urgell 30 una peça històrica important en la construcció de l’Eixample de Barcelona. 



En primer lloc, per la data de la seva construcció: 1864. Avui, junt amb els tres edificis supervivents (encara que malmesos) de la cantonada Roger de Llúria / Consell de Cent, és l’edifici d’habitatges més antic que conservem dels primers moments de l’Eixample. Aquest conjunt d’edificis van ser projectats quasi simultàniament pel mateix mestre d’obres: Antoni Valls Galí. 

En segon lloc, perquè en aquell moment no estava clar quin planejament era vigent. Recordem que, encara que el Pla Cerdà va ser aprovat l’any 1860, es va produir un conflicte entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Estat central sobre la propietat dels terrenys ocupats per les antigues muralles i els camins de ronda que les circumdaven. Els arquitectes municipals van traçar, l’any 1862, diverses propostes de rondes amb places i grans avingudes al voltant de la ciutat antiga que van quedar en projecte. 

Finalment el conflicte es resolgué en favor de l’Estat central, que li demanà a Cerdà l’encaix entre la ciutat vella i l’Eixample.

Fragment de la proposta de Cerdà,1865


Sant Antoni fa olor de llibre nou

Si passegeu sense pressa pels carrers del barri us adonareu que hi ha una flaire que sovint torna: la de les llibreries. En tenim vora quinze funcionant! Però només n’hem triat dues: una que porta al barri més de trenta anys:la Torradas i una que acaba d’obrir portes aquest Sant Jordi: la Calders. 


En arribar a Manso amb Viladomat, la llibreria Torradas es distingeix clarament de la resta de  botigues perquè la seva façana dibuixa l’ordre particular d’en Ricard Torradas, llibreter de llarg vinculat al barri. M’ho diu de seguida, que no són llibreters novells: que abans que ell, el seu pare i abans encara, el seu avi. De seguida però se’n treu el mèrit. “Jo ja m’ho vaig trobar fet”. 

Havia preparat un petit qüestionari, però la conversa s’allarga més que no pas aquest parell de fulls que ens donen aixopluc, així que miraré de fer-vos-en un resum.

Llibreria Torradas. Manso, 62

Sant Antoni 1714

Barcelona al Segle XVIII. A l'esquerra podem veure el Baluard de Sant Antoni


Parlar de l’onze de setembre de 1714 es parlar de la caiguda de Barcelona, doncs va suposar la fi de la guerra de Successió i també la fi de les institucions catalanes. Des de feia molts anys, cada estiu els francesos envaïen Catalunya sistemàticament i els catalans ho sofrien com a víctimes. Des de 1635 fins al 1715 podem comptar amb una invasió any rera any, sobretot als estius. Quatre o cinc generacions viuran en una continua guerra. Des de 1697, a Barcelona, podem comptar amb 5 assetjaments importants en un període de 15 anys. 


Enjardinament d'escocells a Sant Antoni

Barcelona està reconeguda internacionalment com una de les ciutats més atractives del món. Al seu emplaçament extraordinari, la seva història i la seva gran riquesa cultural, s’afegeix un patrimoni urbanístic i arquitectònic que contribueix a donar-li una bellesa esbalaïdora, orgull de tots els barcelonins. Bona part d’aquesta excel·lència estètica és deguda també a l’enjardinament i l’arbrat de la ciutat, que juntament amb la fauna urbana i el paisatge que l’envolta, entre el mar i la muntanya, són el contrapunt natural al ciment i l’asfalt propis de tot gran metròpoli. Totes i tots en gaudim i totes i tots ens n’hauríem de coresponsabilitzar.

Un dels elements claus d’aquest maridatge entre l’urbs i la natura són els escocells, les petites parcel·les de terreny, generalment d’un metre quadrat, en què estan plantats els arbres que adornen els carrers –i que tant agraïm ara, a l’estiu, per l’ombra que fan. Aquestes finestres naturals, tanmateix, no sembla que estiguin prou valorades, i, de fet, els escocells es fan servir sovint de cendrers, de pipicans o d’aparcaments improvisats de bicicletes, entre altres funcions, que els embruten i deterioren.






Reclamem l' institut a Germanetes

A la zona escolar formada pels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni cada any necessiten començar l’ESO a l’entorn de 1000 nois i noies, mentre l’oferta pública dels dos IES existents no arriba ni la quarta part! Se sap des de fa anys, a més, que enguany hi ha un repunt en l’alumnat de 6è de primària a les escoles públiques de la zona, que són més que no pas aquests últims anys i que encara posaran més en evidència aquesta mancança.


@mareagroga

Malgrat tot, comença el nou curs 2014-2015 sense que el Consorci d’Educació de Barcelona, format per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) hagi mogut fitxa de cara a resoldre el problema de manca de places hi ha.
Per això les Associacions de Veïns i Veïnes d’aquests barris, les AMPA de les escoles públiques, la Marea Groga contra les retallades a l’ensenyament públic i altres col·lectius ens hem posat d’acord en endegar una campanya per a l’inici de la construcció del nou IES, promès des de l’any 2006 per al solar de Germanetes!

Publiquem un extracte del manifest per a la recollida de signatures.


VOLEM L’INSTITUT JA!
Estem en una de les zones d’escolarització més poblades. Els barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni sumen 137.000 habitants, equivalent a la que podria ser la setena ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants. Mentre municipis que no arriben als 100.000 habitants tenen normalment cinc instituts, en aquests barris només en disposem de dos.Tenim cada any prop de 1.000 nois i noies que han de començar l’ESO, però l’oferta pública dels dos INS existents no arriba ni a cobrir-ne la quarta part! Cada any, quan arriba el període anual de preinscripció, les famílies d’aquests barris amb infants en edat escolar depenen de la sort per accedir a la plaça que busquen i, per tant, no se’ls garanteix l’accés a l’educació pública. En aquesta zona encara hi té més centres l’església catòlica -sostinguts amb fons públics!-, que no pas la mateixa Generalitat de Catalunya. La poca oferta pública a tots els nivells educatius fa que moltes famílies s’hagin vist forçades a buscar alternatives en centres concertats, tot i preferir l’opció de l’educació pública, o inscriure els seus fills i filles a centres fora del barri. Mentrestant, el Consorci d’educació de Barcelona ha anat retardant els compromisos adquirits de la construcció de nous centres.
La manca d’un tercer institut públic a la zona és ara indefugible: enguany hi ha un increment en l’alumnat de 6è de primària a les escoles públiques. El curs anterior es va informar a les AMPA que el setembre del 2015 el nou institut iniciaria la seva activitat, encara que fos a través de l’habilitació d’uns barracons pels primers cursos d’ESO. Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona justifica no tirar endavant amb aquest compromís per la manca de finançament. Creiem però que els serveis públics, i en particular l’educació, han de ser els últims perjudicats per la recessió econòmica. En especial si tenim en compte la recent renovació de concerts a escoles pretesament d’elit amb finançament públic.
Des de la Plataforma per l’institut a Germanetes creiem que el sistema educatiu ha de ser de tots i per a tots. El dret a l’educació de tots els ciutadans, sense discriminacions de cap tipus, només és possible amb una sistema educatiu públic fort, que esdevingui un element clau per la cohesió social del nostre país. Per això cal garantir l’accés sense restriccions a l’educació pública a totes les famílies que així ho desitgin.
Estem decidits a capgirar una situació injusta on no tothom que vol té accés a l'escola pública!

Podeu signar el manifest complet a l’Associació de Veïns, Av Mistral 30, o a la vostra escola.

Tabalers Trapelles, la nova colla del barri

Aquest any el barri està d’estrena, des de la Festa Major hi ha una nova colla de Tabalers al barri. Una colla molt i molt especial: Els Tabalers Trapelles, formada per nens i nenes de 5 a 12 anys.
I ja han debutat a la Mercè !!!




Fem l’entrevista amb la Natàlia, la monitora i cap de colla. De fons sentim un xivarri molt simpàtic ja que assistim a un dels assaigs que es fan els dimecres de 19:00h a 21:00h al Racó de Cultura del carrer Viladomat, 75 a tocar del carrer Floridablanca.


Activitats del nou curs

La tardor porta castanyes i panellets i una gamma de colors torrats als bos­cos i jardins. Però també és moment per començar amb ànims renovats les activitats de les entitats i seccions de l’Associació de Veïns. Tot seguint en detallarem algunes, però no dubteu a fer una visita a la seu de l’Av. Mistral, 30 o al Racó de Cultura, al carrer Viladomat, 75 perquè de ben segur trobareu alguna activitat on participar entre els Tallers Joan Lairisa, l'Esplai Totikap o d'entre les associacions de cutura popular i tradicional. Trieu i remeneu!



Temps de canvis?

Avui ningú no posa en dubte que el poder polític és profundament corruptor. També és veritat que no tots els polítics són uns corruptes. Però tal vegada més important que això és el fet de que tot poder real es va erosionant alhora que desgasta els seus pilars. De manera que, per tal de subsistir, una col·lectivitat humana ha d’actualitzar i renovar periòdicament les seves connexions i jerarquies. Per tant, és molt convenient percebre i corregir les fallides de seguida. Si una societat no és capaç de detectar amb prou antelació anomalies i disfuncions, o no disposa de pautes de correcció i substitució dels engranatges que fallen, pot arribar al col·lapse final gairebé sense adonar-se’n. Cap entitat, norma ni institució té assegurada supervivència perpètua. 

La nostra companya Mª Lluisa Baiget rebrà la Medalla de la Ciutat


El Consell del Districte de l’Eixample ha proposat per unanimitat Maria Lluïsa Baiget per rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat, que li serà entregada properament en un acte al Saló de Cent de l’Ajuntament 



M. Lluisa Baiget amb el panó dels 3 Tombs 


Park(ing) Day

El passat 19 de setembre, més de 40 entitats ambientals, artístiques, educatives i socials de Barcelona es van sumar a l’esdeveniment mundial Park(ing) Day, amb la voluntat de reivindicar un altre model de ciutat. Aquesta és una iniciativa anual on la ciutadania ocupa i transforma temporalment places d’aparcament regulat en espais d’ús comú. 





Revisions del gas

Darrerament s’han viscut algunes situacions delictives a l’entorn de les revisions del gas. 

Cal tenir cura: 
  • Desconfieu de visites inesperades d’empreses instal·ladores de gas que vénen al vostre domicili per realitzar la revisió del gas butà o del gas natural, si no heu sol·licitat expressament i prèviament el seu servei o no han estat notificades per les empreses corresponents. 
  • Sol·liciteu sempre el carnet oficial professional. Demaneu que s’acreditin com a instal·ladors de gas autoritzats per la Generalitat de Catalunya. 
  • Davant el dubte, si us pressionen i us ofereixen la revisió del gas natural, consulteu amb la vostra empresa subministradora ja que només aquesta és la que ha de fer el control de seguretat de les instal·lacions i aparells. 
  • Si us ofereixen la revisió del gas butà i no és una empresa de confiança que vosaltres heu contractat prèviament, no obriu la porta de casa vostra. 

Si teniu dubtes sempre podeu trucar al 012 


Més informació: Recomanacions revisions gas i llum a la Generalitat de Catalunya

Els punts d'entrega de menjar sec del barri marxen

Segons les informacions que han arribat, les entitats solidàries que realitzaven l’entrega d’alimentació seca al nostre barri han canviat d’ubicació. El que abans es feia a les parròquies s’ha unificat en una sola distribuïdora d’aliments a la parròquia de Sant Isidor, a Urgell amb Provença. 


Les alzines arrencades del Paral·lel

Les obres de remodelació del Paral·lel han provocat una actuació agressiva: l’Ajuntament ha arrencat les alzines que hi havia a la illeta del principi del Paral·lel, junt a la Plaça d’Espanya. 


Font: Centre d'Estudis de Montjuïc 


Les obres de reforma del Paral·lel



Com podem veure i patir, estan en marxa les obres d’urbanització parcial d’una part del Paral·lel. Des de fa temps, algunes entitats, col·lectius, veïns i veïnes dels barris del voltant, s’han agrupat a la plataforma “Aturem el Pla Paral·lel” doncs no estan d’acord amb el projecte i la seva orientació a favor del turisme massiu. Fins ara, hem aconseguit que l’Ajuntament reobri un espai de participació, on s’hi va afegir la plataforma. 

S’han fet propostes per aconseguir unes places més grans a les cruïlles de Sant Antoni, per a que hi hagi més verd, per a que el carril bici tingui més amplada, per a que s’impedeixi l’augment desmesurat de pisos turístics i terrasses, o per a que es formuli un Pla d’usos que tingui en compte la gent que viu al Paral·lel i als seus voltants. S’han portat a terme algunes reunions, però l’Ajuntament es mostra reaci a acceptar algunes de les propostes, més enllà de canvis “cosmètics”. El procés segueix en marxa. 

Més informació a: www.plaparalel.com