L'Avinguda de Frederic Mistral i els seus noms al llarg del temps

Si el Mercat de Sant Antoni per la seva estructura i bellesa, marca i dona sentit a tot el barri, no és menys el que podríem dir del que és el seu segon signe d’identitat i eix vertebrador: l’Avinguda de Frederic Mistral. Antigament, i parlem de finals del segle xix i principis del xx, la via que entrava a la nostra ciutat resseguia el que havia estat un ramal de la Via Augusta, de l’antiga Via Morisca i després el Camí Reial i posteriorment la carretera Madrid – Barcelona, que passava per dins de la Vila de Sants.

Quan sortia de Sants creuava el pla de la Creu Coberta (actualment hi ha la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra) i enfilava fins arribar a la creu de Terme (que estaria ubicada actualment on hi ha el centre comercial de les Arenes) i el coll del Vinyet (o turó de la Vinyeta), també conegut antigament com a turó dels Inforcats (la tercera forca de Barcelona). Un cop travessats els camps d’Hostafrancs, entrava a la Ciutat Comtal pel Portal de Sant Antoni (també anomenat Portal de Cardona).

Arxiu Històric de Sant Antoni

Fins a començaments del 1900 l’Avinguda de F. Mistral era coneguda com el Passeig de la Creu Coberta. Durant un breu període va anomenar- se Avinguda de Milans del Bosch, fou en un període de dictadura a l’Estat Espanyol, la del General Primo de Rivera. Després de l’Exposició Universal de 1929, el juny de 1930, es va aprovar oficialment el canvi de nom pel d’Avinguda de Frederic de Mistral.

Aquesta via començava en el pla de la desapareguda Creu Coberta i anava a parar al “pla de Sant Antoni” (un espai ara desaparegut i que estava situat possiblement l’ actual cruïlla dels carrers de Viladomat, Tamarit, Borrell i Manso). Amb la caiguda de les muralles (1857) i la posterior reforma de l’exterior de la ciutat el Pla Cerdà i posteriors canvis, en modificaren el seu traçat i canviaren completament la seva fesomia.

Havia estat un espai (fora muralles) bastant concorregut, on els senyors de les acaballes del segle xvii i sobretot xix, solien anar a passejar els diumenges, amb els seus carruatges i les “minyones i soldats” a festejar els dijous a la tarda. Tant al final com al principi hi havia uns petits llocs de venda de refrescs.

Arxiu Històric de Sant Antoni


Amb motiu de l’ Exposició Universal de 1929 va començar una de les reformes més profundes que ha patit el nostre passeig i es va aprofitar el moment per canviar el nom: li posaren el del poeta romàntic occità Frederic Mistral (per cert, que el monument de F. Mistral de 1929 està perdut i fet malbé en una vessant del parc de Montjuïc).

Arxiu Històric de Sant Antoni

Aquesta reforma li va donar un “caire” de rambla, amb un passeig central i un carril per als vehicles a banda i banda, un de pujada i l’altre de baixada, la seva intenció era “ajudar” a urbanitzar “els camps d’Hostafrancs” que a principis del segle xx, amb la construcció del “Gran Metro de Barcelona”, al principi del passeig, s’hi havien construït una població de barraques, on vivien els “obrers” del metro. Aquestes barraques eren conegudes amb el nom de Cal Carboner. Estaven situades al principi de l’ avinguda i anaven des del Paral·lel -entre els carrers de Vilamarí / Floridablanca / Llança– fins les rodalies de l’Avinguda de Roma; però això ja ho explicarem millor en un altre article.

Arxiu Històric de Sant Antoni


L’avinguda “patirà” petites reformes i veurà créixer tot un barri; veurà néixer moltes edificacions que poc a poc aniran donant “caràcter” a la seva fisonomia, però, gràcies, a l’Associació de Veïns i la força dels veïns i veïnes, arribarà la gran “reforma”, l’any 1995. La reforma que ara coneixem, la que ha sumat que l’Avinguda de Frederic Mistral ara sigui “rambla i passeig”.


Fototeca particular

Troballes sota el Mercat


El subsòl del Mercat de Sant Antoni és una caixa de sorpreses. Segons ens ha explicat l’Ajuntament, s’han trobat noves restes arqueològiques sota l’edifici. Corresponen a una via sepulcral romana del segle I dC que és un ramal de la Via Augusta. Els arqueòlegs hi estan treballant.

L’Ajuntament ha explicat que les restes quedaran integrades en la reforma del recinte. El projecte de reforma del Mercat ja preveu la integració del baluard i de la contraescarpa de la muralla de la ciutat.
Seran ben visibles des de l’exterior i l’interior del recinte.

Pel que sabem, també s’han trobat altres restes més recents que s’han estudiat i catalogat. Per això ens estem movent per aconseguir més informació i poder publicar-la en aquesta revista. Val a dir que els veïns hem demanat que al nou Mercat hi hagi una exposició sobre les troballes del subsòl.

L’Ajuntament ha confirmat que es manté el calendari previst per a l’obertura a principis de 2016.

Cap a una democràcia integral

El camí és llarg. La gestió dels assumptes comuns sovint no és cosa fàcil. La democràcia representativa té defectes i limitacions, però convé recordar que és millor que altres règims polítics. Tanmateix cal reconèixer que seria bo afegir-li algunes particularitats dels models democràtics que posen èmfasi en la participació directa, la força de les assemblees o la creativitat de la deliberació col·lectiva. Avui, però, no volem volar tan alt, sinó passar revista a fets més arran de terra. El nucli bàsic del control democràtic a casa nostra és que periòdicament escollim uns representants. Ara bé, a molts d’aquests representants no els coneixem ni de vista, ni sabem què fan en concret. Alguns tresquen pel territori, pengen notícies al seu web, responen a demandes. Tots busquen sortir a les fotos i quedar bé. Però el seu futur depèn sobretot de les cúpules dels partits que els avalen, i no pas de retre compte als veïns. Un greu obstacle, ja que mentre les coses continuïn així, estem a la mercè d’un mecanisme objectivament pervers.

Consells de barri frustrants
D’altra banda, ara per ara, és complexa i farragosa la principal via reglamentària que tenim els veïns a l’hora de participar en assumptes del barri i la ciutat. Sobre el paper, a nivell local, hi ha molts òrgans de participació: consell de ciutat, consell de districte, sectorials, plenaris, audiència pública, consell de barri i fins i tot, en algun casos, comissió de seguiment i procés participatiu. És clar que tot aquest reguitzell de reunions no facilita una participació real. Des de l’Associació de Veïns procurem estar presents a molts d’aquests òrgans. Però som persones voluntàries amb disponibilitat horària limitada, i hem de prioritzar esforços. Tot i això, anem als plens de districte, audiències públiques, consells de barri; demanem la paraula, expliquem problemes veïnals, els tècnics i polítics ens responen. Però sovint ens sentim com peixos fora de l’aigua: en tots els casos costa molt veure resultats; més aviat son reunions informatives, fins i tot un born per a picabaralles entre partits, i no pas un lloc per trobar solucions. ens governen els problemes, demandes i propostes del barri, així com de recollir i canalitzar respostes concretes, però no se’n surt. 

Els tècnics i polítics ho veuen més com un tràmit, no com a una ocasió engrescadora. Els veïns se senten escaldats perquè sovint les solucions no arriben i l’espera s’eternitza, o les respostes son retòriques; a més, l’horari de les convocatòries a mitja tarda respon més a les conveniències de polítics i funcionaris i no tant a les possibilitats dels ciutadans, indicador significatiu de l’ordre jeràrquic implícit. En síntesi, manca il·lusió per tots cantons. I si això no canvia s’agreujarà la sensació de pèrdua de temps i feina inútil en que s’ha anat convertit la participació en els consells de barri. Una llàstima!