Comerços que fan història: La Moderna Singular

Em preguntareu com és possible que faci història un establiment que va obrir a finals de novembre de l’any passat? Doncs sí que en fa al meu parer, i m’explicaré. Es tracta de  

                                  LA MODERNA SINGULAR
                                        Carrer del Comte Borrell, 99


LA MODERNA ha entrat en la història del barri per dos motius: el primer perquè s’ha instal·lat en un dels locals més emblemàtics del barri, l’antic CALZADOS  LLUCH –obert l’any 1898-, del qual els nous ocupants n’han conservat el rètol i la porta i els aparadors originals de la façana. També han mantingut –més o menys modificada- l’estructura interior.

L’altra manera de fer història és la mena de coses que ens ofereixen i exposen; un veritable goig per a la vista dels que ja tenim uns anyets. Us asseguro que hi trobes un munt d’objectes i de productes que et sorprenen, quantitat de petits detalls que t’evoquen records. És una passada! Adrogueria, perfumeria, decoració... articles que eren d’us quotidià o coneguts als anys quaranta i cinquanta, fins i tot d’abans de la guerra. I encara resulta més sorprenent com ho expliquen l’Alícia i en Lluís, la parella que ha muntat l’establiment:

“Tot són productes d’arreu de la Península que no s’han deixat de fabricar mai, que sempre han estat al mercat i vigents. Tots porten la seva data de caducitat. O gèneres que es segueixen elaborant igual que sempre, com poden ser les mantes de la Val de San Lorenzo o les ceràmiques de Verdú. Podríem dir que són articles antics que encara es fabriquen, però que han desaparegut de las grans cadenes de distribució”.

Ara veig unes rajoles de xocolata molt boniques però d’una marca que desconec malgrat ser molt xocolatera. Caram, n’hi ha que porten data del 1870, 1898, 1916, fins i tot una del 1793! I quins embolcalls tan macos!

“Si , a l’hora d’escollir aquests productes que segueixen vigents ens basem en tres criteris: que tinguin molta qualitat, que mantinguin el mateix disseny d’antany o mol poc modificat i que tinguin una història al darrere.
  
A un costat de l’establiment veig una vitrina molt curiosa: tot el que hi ha no es ven, és tan sols per exposar: Quantitat de detalls que fan un recorregut per la història de la farmàcia, la perfumeria, l’adrogueria, els articles de fumador... No cal dir que la majoria d’aquestes coses  t’omplen  de records. Sovint de tendresa.

Al fons, a la rebotiga, -on, a l’esquerra, hi ha un rètol indicador del “Carrer del Coll d’Eres”, la procedència del qual ignoren-  tot el que hi tenen és antic i de segona ma: ”tebeos”, revistes,  etiquetes...Tenen un àlbum amb unes etiquetes grans precioses: “Aquestes etiquetes s’utilitzaven enganxades a caixes de fusta per enviar articles d’exportació”-m’explica l’Alícia. Us asseguro que són realment boniques, i quins colors!

I com se us va acudir posar una botiga d’aquestes característiques?

“En realitat, -expliquen- el que primer ens va seduir va ser el local. Vàrem veure una botiga  antiga i amb caràcter que es llogava i que ens va enamorar a primer cop d’ull, fou un “flechazo”. Després vàrem posar-nos a pensar què hi posaríem que fos adient al lloc i que ens hi sentíssim bé. L’únic que ens va demanar el propietari va ser que la conservéssim i que consultéssim en el cas de voler fer algun canvi radical. Nosaltres treballàvem al món del disseny i havíem comprat quantitat de coses antigues que guardàvem en un magatzem. Així que tot va ser la suma de  pensar en coses que fossin adients a la botiga i  tenir coses antigues recollides. I aquí estem!”

Teniu coses que em fan recordar la meva infantesa - els dic- com aquest sabó que el veia a casa, a la cuina o per rentar la roba. I aquesta colònia!  I aquesta altra, que al poble la gastava una tieta jove i jo, quan ella no era a casa, me’n posava un raig d’amagat!

“Si sabessis la de persones que ens parlen dels objectes que els evoquen records, i les que s’emocionen, i que ploren inclús... Fa uns dies a una noia li van saltar les llàgrimes amb aquestes orenetes, iguals que les que tenia la senyora de la porteria  quan ella era petita i les  veia cada dia en tornar de l’escola”.

“És bonic i ens agrada que tot això faci recordar coses a  persones que pateixen d’oblit, encara que siguin petits detalls. I, com ens diuen alguns familiars, inclús persones que no parlen, en sortir,  sembla  que vulguin conversar!”


No em  canso de fer descobriments a la botiga i m’hi estaria estones mirant i escoltant el Lluís o  l’Alícia  que atenen amb paciència i entusiasme les persones que entren. Es nota que frueixen amb el que fan. No hi ha dubte que han trobat el punt just; el producte adient al lloc. I que ells s’hi senten molt bé perquè també l’han trobat. Benvinguts al barri! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies