Em preguntareu com és possible que faci
història un establiment que va obrir a finals de novembre de l’any passat?
Doncs sí que en fa al meu parer, i m’explicaré. Es tracta de
Carrer del Comte Borrell, 99
LA MODERNA ha entrat en la història del barri
per dos motius: el primer perquè s’ha instal·lat en un dels locals més
emblemàtics del barri, l’antic CALZADOS
LLUCH –obert l’any 1898-, del qual els nous ocupants n’han conservat el
rètol i la porta i els aparadors originals de la façana. També han mantingut
–més o menys modificada- l’estructura interior.
L’altra manera de fer història és la mena de
coses que ens ofereixen i exposen; un veritable goig per a la vista dels que ja
tenim uns anyets. Us asseguro que hi trobes un munt d’objectes i de productes
que et sorprenen, quantitat de petits detalls que t’evoquen records. És una
passada! Adrogueria, perfumeria, decoració... articles que eren d’us quotidià o
coneguts als anys quaranta i cinquanta, fins i tot d’abans de la guerra. I
encara resulta més sorprenent com ho expliquen l’Alícia i en Lluís, la parella
que ha muntat l’establiment:
“Tot són productes d’arreu de la Península que no s’han
deixat de fabricar mai, que sempre han estat al mercat i vigents. Tots porten
la seva data de caducitat. O gèneres que es segueixen elaborant igual que sempre,
com poden ser les mantes de la Val
de San Lorenzo o les ceràmiques de Verdú. Podríem dir que són articles antics
que encara es fabriquen, però que han desaparegut de las grans cadenes de
distribució”.
Ara veig
unes rajoles de xocolata molt boniques però d’una marca que desconec malgrat
ser molt xocolatera. Caram, n’hi ha que porten data del 1870, 1898, 1916, fins
i tot una del 1793! I quins embolcalls tan macos!
“Si , a l’hora d’escollir aquests
productes que segueixen vigents ens basem en tres criteris: que tinguin molta
qualitat, que mantinguin el mateix disseny d’antany o mol poc modificat i que
tinguin una història al darrere.
A un costat de l’establiment veig una vitrina
molt curiosa: tot el que hi ha no es ven, és tan sols per exposar: Quantitat de
detalls que fan un recorregut per la història de la farmàcia, la perfumeria,
l’adrogueria, els articles de fumador... No cal dir que la majoria d’aquestes
coses t’omplen de records. Sovint de tendresa.
Al fons, a la rebotiga, -on, a l’esquerra, hi
ha un rètol indicador del “Carrer del Coll d’Eres”, la procedència del qual ignoren- tot el que hi tenen és antic i de segona ma:
”tebeos”, revistes, etiquetes...Tenen un
àlbum amb unes etiquetes grans precioses: “Aquestes
etiquetes s’utilitzaven enganxades a caixes de fusta per enviar articles d’exportació”-m’explica
l’Alícia. Us asseguro que són realment boniques, i quins colors!
“En realitat, -expliquen- el que primer ens
va seduir va ser el local. Vàrem veure una botiga antiga i amb caràcter que es llogava i que ens
va enamorar a primer cop d’ull, fou un “flechazo”. Després vàrem posar-nos a
pensar què hi posaríem que fos adient al lloc i que ens hi sentíssim bé. L’únic
que ens va demanar el propietari va ser que la conservéssim i que consultéssim
en el cas de voler fer algun canvi radical. Nosaltres treballàvem al món del
disseny i havíem comprat quantitat de coses antigues que guardàvem en un
magatzem. Així que tot va ser la suma de pensar en coses que fossin adients a la botiga
i tenir coses antigues recollides. I
aquí estem!”
Teniu
coses que em fan recordar la meva infantesa - els dic-
com aquest sabó que el veia a casa, a la
cuina o per rentar la roba. I aquesta colònia!
I aquesta altra, que al poble la gastava una tieta jove i jo, quan ella
no era a casa, me’n posava un raig d’amagat!
“Si sabessis la de persones que ens
parlen dels objectes que els evoquen records, i les que s’emocionen, i que
ploren inclús... Fa uns dies a una noia li van saltar les llàgrimes amb aquestes
orenetes, iguals que les que tenia la senyora de la porteria quan ella era petita i les veia cada dia en tornar de l’escola”.
“És bonic i ens agrada que tot això
faci recordar coses a persones que
pateixen d’oblit, encara que siguin petits detalls. I, com ens diuen alguns familiars,
inclús persones que no parlen, en sortir, sembla que vulguin conversar!”
No em canso
de fer descobriments a la botiga i m’hi estaria estones mirant i escoltant el
Lluís o l’Alícia que atenen amb paciència i entusiasme les
persones que entren. Es nota que frueixen amb el que fan. No hi ha dubte que
han trobat el punt just; el producte adient al lloc. I que ells s’hi senten
molt bé perquè també l’han trobat. Benvinguts al barri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies