Allò que l’Urgell s’endugué...

Llargues cues i nervis per veure si arribaves a comprar l’entrada o hauries d’esperar a la següent sessió. Lluny queda aquella època en la qual anar al cinema requeria el seu tempo. Des del cinema Rondas fins a la sala Waldorf, el cinema sempre ha estat present al nostre barri. 

El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la seva singular marquesina, la seva pantalla de 160m2 i el pati de butaques vermelles, totes amb bona visibilitat. 

El cinema va tancar el 30 de maig de 2013

Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lícula Carmen Jones, una versió de l’òpera de Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és un fenomen nou a la nostra ciutat. En molts barris els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser espais comercials. A Sant Antoni, tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins a l’any 2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit.

Cap a l’ any 2011, semblava que el cinema Urgell revifava amb l’èxit de Phenomena, un projecte de Nacho Cerdà, que programava èxits dels 70, 80 i 90. Poltergeist, Indiana Jones, Els Goonies, Tiburón... tornaven a aquesta sala, reivindicant el cinema com a experiència social.

Una vida entre pantalles: Síndrome Visual Informàtica

Ordinadors, tauletes, telèfons intel·ligents, llibres electrònics, realitat virtual... Pantalles que veiem, mirem i admirem. Per totes bandes i a qualsevol lloc.

Estan preparats els nostres ulls per gaudir de tots aquests dispositius electrònics cada vegada més presents en la nostra vida?

La resposta és simple: NO.

Com éssers humans hem passat de córrer davant (o darrere) d'un mamut pelut i viure a l'aire lliure en plena natura, a treballar davant d'infinitat de pantalles i dispositius electrònics de tot tipus. La naturalesa –sàvia- es queixa, i alhora intenta adaptar-se. La nostra visió està dissenyada per veure-hi bé de lluny, en espais oberts i sota la llum del sol. No fa ni cent anys que la majoria de feines eren a l'aire lliure. Ara la visió propera és dominant, per tant la miopia va en augment. Veure a distàncies curtes provoca un esforç superior d'enfocament que l'emprat en la visió llunyana. En mòbils i tablets, la mida de la pantalla i de la lletra petita ens indueix a apropar-nos encara més.

És evident que els ulls pateixen de l'esforç davant l'ordinador i altres dispositius electrònics d'imatges. La picor, l'enrogiment i la sequedat dels ulls són alguns dels símptomes relacionats amb la Síndrome Visual Informàtica (SVI). L'Acadèmia Americana d'Optometria defineix aquesta síndrome com el conjunt de signes i símptomes oculars i visuals relacionats amb l'ús excessiu de l'ordinador.

Una gran part de la població està enfront de pantalles més temps del recomanable (una mitjana de 8 hores diàries) ja sigui ordinadors, mòbils, llibres electrònics o tablets. En aquest entorn, els ulls fan un esforç constant que condiciona l' eficàcia i el rendiment visual. Segons el Col·legi Oficial d'òptics optometristes de Catalunya, 7 de cada 10 persones que treballen amb pantalles presenten molèsties que formen part de la Síndrome Visual Informàtica.

Mirar una pantalla també suposa posar la vista en una font de llum molt forta, no natural, de forma directa. D'altra banda, la major part d'aquests dispositius emeten radiacions que, a llarg termini, poden provocar danys en les cèl·lules de la retina, que no es regeneren.

Un altre factor d'estrès visual són els reflexos en la pantalla, que dificulten la visualització de textos i imatges. També cal apuntar que davant una pantalla, el parpelleig disminueix i la secreció llagrimal es
redueix en més d'un 50 per cent, produint sensació de sequedat ocular i fins i tot visió borrosa.

Ja que sovint, no podem "fugir" de les pantalles, intentem minimitzar els efectes.




La tradició teatral al barri de Sant Antoni

Si en els dos articles precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental, en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.

Contacte
Ha estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren, no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen, perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.

Això sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra,
JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat, però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.

La directora de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos, la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?, perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una observació, que la acaba amb: però, el que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones; directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.

El començament
Arriba poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora, potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts, d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri de Sant Antoni.

Adéu a la Cereria Noc

Com ja he comentat en el breu, la botiga NOC – CERERIA ABELLA del carrer Comte Borrell, 41 ha tancat aquest estiu.
Tan bon punt me’n vaig assabentar vaig arribar-m’hi per parlar amb la responsable de la botiga. I, amb què em vaig trobar? Tot el local enlaire, els paletes enderrocant parets...un terrabastall. I una nota que diu:

Tornem als orígens
C. Sant Antoni Abat, 9

I això és el que vaig fer: anar “als orígens”, al carrer de Sant Antoni a tocar la plaça del Pedró.

I, efectivament, allà hi vaig trobar l’origen d’aquesta cereria, una botiga antiga que lluu aquest rètol: ABELLA – CERERIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

Mires la façana i et sents transportada al segle XIX. Que és un establiment “amb solera” es pot apreciar en aquestes  fotografies: una, vaig fer-la aquest estiu jo mateixa; a l’altra -que he trobat a Internet- apareix  la botiga abans de 1900. Semblaria la mateixa foto si no fos pels personatges de l’entrada, entre els quals la fundadora de l’establiment.



Mercat Algunes conclusions

PROPOSTES DE GESTIÓ
TIPUS DE GESTIÓ DE L’ESPAI VEÏNAL, la majoria proposa que la gestió sigui comunitària amb els col·lectius involucrats (paradistes, entitats, veïnat i ajuntament). Alguns grups parlen d’autogestió.

DINAMITZACIÓ, els comerciants i algunes persones apunten que la dinamització comercial del Mercat beneficia tot el barri perquè és el seu motor.

Grup de treball comerciants


GRUP MOTOR, proposta de fer un grup motor del Mercat on hi sigui tot el barri representat, per avaluar contínuament el programa i l’ús de l’espai veïnal i els temes comuns.

MODEL DE MERCAT, lligat al model de barri, potenciant el comerç de proximitat, els productes de proximitat, ecològics i de qualitat, amb relació directa i pròxima entre veïnat i comerciants.

HORARIS, els joves voldrien que l’espai veïnal tingui un accés independent 24h. Altres grups van exposar la necessitat d’adequar els horaris per la gent que treballa.

Grup de treball joves
TURISME, ha estat un tema transversal, hi ha preocupació per un efecte “Boqueria” amb el mercat de Sant Antoni.
Gràfic de conclusions sobre l’espai públic a l’entorn del Mercat


-->

Mercat. Les dades

A continuació fem un extracte d’algunes dades i conclusions del procés participatiu del Mercat a partir de la informació proporcionada per l’Ajuntament.


De què s’ha parlat en aquest procés participatiu?
Durant tot el procés s’ha delimitat l’abast de la participació en els següents temes:

A l’interior del mercat:
-     Usos, programa i gestió de L’ESPAI VEÏNAL de la planta ­1, que es concreten en un espai de 500 m2 i un espai de 200 m2.

-     L’ESPAI FOSSAT és un espai públic cobert de 2.260 m2. Els diumenges serà utilitzat pel mercat del llibre i la resta dels dies pot tenir altres usos.

-     EL PUNT VERD té reservat un espai accessible des de la plaça del triangle del costat de Tamarit. Es pot disposar d’un magatzem situat a les plantes soterranis.

-     Model comercial del mercat, l’opinió dels veïns i de les veïnes.

A l’exterior del mercat:
-     Usos i definició de L’ESPAI PÚBLIC al voltant del mercat: les placetes de Borrell i Tamarit i els carrers de l’entorn.

-     LES PÈRGOLES DE L’ENTORN DEL MERCAT. El Dominical s’ubicarà els diumenges en aquestes pèrgoles. Encara no se sap quina forma final tindran,
-     però el que segur que sabem és que estaran entorn al mercat. Quin ús veïnal podran tenir fora dels diumenges?

-     Els espais provisionals del mercat: la permanència o no de la carpa del carrer Urgell del Dominical i l’espai de la Ronda Sant Antoni: pot ser un espai verd? D’horts urbans? Com hi passa l’autobús? Hi posem pèrgoles?

Planta soterrani pública. Espai fossat i espai d’us ciutadà

Participació
La participació als grups de treball ha estat molt igualitària, en total han participat més dones que homes (un 55% davant d’un 44%). En qüestió d’edat, les persones adultes han estat el 52% del total, les persones joves el 22%, les persones grans el 17% i la infància que ha participat amb un 9%. La següent taula resumeix les persones assistents per grups:


Procés participatiu del Mercat de Sant Antoni

El passat 21 de Setembre es va portar a terme, al carrer Borrell entre Manso i Tamarit, la jornada de retorn del procés participatiu del Mercat, el qual, tal com vam informar al número anterior, es va endegar el mes de Juny.

En un principi hi va haver un conjunt de quatre jornades informatives:

1. Com serà el nou mercat  de Sant Antoni? Per part de l’equip tècnic que executa la rehabilitació de l’edifici, es va fer el 8 de Juny i es van programar visites guiades a les obres per als veïns i veïnes.

2. Quin model de Mercat tindrem a Sant Antoni? Feta el 15 de Juny, per part de l’Institut Municipal de Mercats i els paradistes.

3. Experiències comunitàries a l’entorn dels mercats. Presentació d’altres experiències a Barcelona i Catalunya. El 22 de Juny.

4. Com pot ser l’entorn del Mercat de Sant Antoni? Es va fer el 29 de juny per part de personal tècnic municipal i entitats del barri que han treballat temes urbanístics i els entorns del Mercat.

Durant el mes de juliol es va portar a terme la fase de debat, que es va organitzar a l’entorn de vuit grups de treball:

1) Gent gran, 2) entitats i col·lectius del barri, 3) persones amb diversitat d’origen, 4) infància, 5) joves i adolescents, 6) comerciants del Mercat i l’ entorn, 7) persones amb diversitat funcional, i 8) dones.

A finals de juliol es va portar a terme una jornada conjunta a l’Avinguda Mistral on es van posar sobre la taula les diverses propostes i es va debatre sobre les prioritats.

La participació
El procés es limitava a debatre sobre els espais ciutadans que hi haurà a la planta soterrani junt al baluard, per una banda, i sobre els entorns del Mercat, per altra banda.
En general, a cadascuna de les jornades informatives i la de debat conjunt van assistir un promig d’un centenar de persones.



Pel fet de començar tard, el procés participatiu ha tingut el gran inconvenient de que s’ha fet amb presses, els mesos de juny i juliol. Per tant, hi ha hagut poc temps tant per fer una comunicació més àmplia als veïns i veïnes del barri com per poder treballar unes aportacions més raonades i elaborades.

Cal dir també que un dels temes estrella, la ubicació del Mercat Dominical del Llibre, resta encara per resoldre’s.

Tot i això, s’ha portat a terme i, per tant, serà un precedent per tal de no tornar a caure en els mateixos errors en els propers.

Les aportacions
El resum de les aportacions fetes per les veïnes i veïns que van tenir consens son:

A L’INTERIOR DEL MERCAT

Espai Culinari.
Per edats, per cultures, per fomentar  hàbits saludables i d’aprofitament.
Per fomentar l’educació alimentària.

Espais Culturals.
En el Fossat: Exposicions, fires, espectacles culturals.
Història del Mercat i del Barri.

Espais Educatius i Formatius.
Tallers d’oficis del mercat, de reparacions,manualitats...
Per generar ocupació: cooperatives de serveis.

Necessitats socials.
Espais de descans. Projectes de suport a la gent gran “Radar”.
Ludoteca per a paradistes i clients.
Informació de les activitats del Mercat i del barri.
Espai de trobada per a la gent jove.
Sala polivalent per donar serveis a entitats del barri.

A L’EXTERIOR DEL MERCAT

Espai verd.
Arbrat per a fer ombra. Vegetació autòctona. Jardins verticals. Plantes aromàtiques.

Espai tranquil.
Espai de trobada i descans, per a totes les edats. Sense consum, ni terrasses ni carrets de gelat... Bancs no individuals.

Espai Equipat.
W.C. públic, papereres, cartelleres per informació, Wifi, ben enllumenat, aparcament per bicicletes.

Activitats.
Exposicions.
Concerts petit format.
Cinema a l’aire lliure


Gràfics i foto: Col·lectiu Punt 6

El turisme també expulsa a l'escola del barri

En els darrers anys, i d'una manera molt palpable en els darrers mesos, s'està produint al barri un fenomen conegut com gentrificació. Es tracta d'un procés de transformació d'un territori que suposa una elitització d'aquest. Sant Antoni, un barri tradicionalment habitat per una classe popular, s'està transformant en un espai només apte per les classes més benestants. Això és fàcilment perceptible quan se'ns augmenta el preu del lloguer, quan grups d'inversió compren una finca i comencen a transformar els pisos que es buiden en apartaments turístics, o quan els nous comerços tenen uns preus que el veïnat no pot assumir.


Aquests tres exemples que produeix la gentrificació els trobem als carrers de Sant Antoni. Però d'ençà que va començar el nou curs escolar hem observat un altre que demostra la gravetat del fenomen. Es tracta de l'assetjament constant que pateix l'única escola pública que hi ha al barri, la Ferran Sunyer, per part del nou restaurant que s'ha instal·lat al passatge Pere Calders.

El carrer Parlament ha esdevingut centre neuràlgic de la moda hipster a Barcelona, constitueix un referent de l'oci gastronòmic, i a banda i banda del passatge s'hi ubiquen locals que s'omplen de gom a gom.



Fins ara, la convivència amb l'escola ha resultat del tot pacífica, però des del tercer trimestre del curs passat aquesta harmonia s'ha trencat. Les causes han estat unes obres que no han respectat en cap moment les hores d'entrada i sortida dels nens i nenes del Ferran Sunyer, que han fet cas omís de les peticions que tant famílies com escola han fet als responsables del local, i que han posat en risc la seguretat de les persones que transitaven pel passatge. La inauguració del bar restaurant no ha acabat amb
aquestes pràctiques abusives i molestes, sinó que han prosseguit a cuidar el negoci encara que d'aquesta manera suposi un perjudici per a la seguretat i la comoditat que una entrada a l'escola ha de garantir.
Les obres d’un restaurant no han respectat l’entrada i la sortida de l’escola

-->
Les famílies de l'escola no volem rendir-nos a la supèrbia d'un restaurant amb vocació de fama. A més som conscients que aquesta relació tan irrespectuosa que s'ha establert amb l'escola va més enllà d'aquest racó del passatge Calders, i s'erigeix com un símbol del procés d'expulsió que patim els veïns i les veïnes que sempre hem habitat el popular barri de Sant Antoni. Volem un procés de millora del barri per a què la classe popular que l'habita pugui viure en ell de manera digna, no volem una el·litització per a què el barri quedi reduït a turistes i a hipsters sibarites.