9. Sant Antoni en #lesnostres100

Rafa 

La composició social del barri està variant. De ser en general de classe treballadora i mitjana, botiguers, etc…, s’està passant a que hi ha molta gent gran, un percentatge de migrats i un altre percentatge de persones nouvingudes al barri. 

Partint d’això hi ha la situació socio-econòmica i sociocultural que tenim ara. Intentem cohesionar el barri entre tots, ja que així podem actuar quan fa falta. Forma de cohesionar: les estructures veïnals. Fer que la gent es senti del barri, tot i les diferents cultures i les dificultats que molta gent pateix.

Salvador 

M’imagino un barri que respecta, protegeix i gaudeix del seu patrimoni arquitectònic, patrimonial, històric i cultural. Ara tenim un reptes que els hem d’aprofitar. Alguns són coneguts per la majoria: el baluard i la contraescarpa de la muralla del s.xvii, la via romana —ambdós als patis del Mercat; alguns comerços emblemàtics; l’edifici del Mercat… Però n’hi ha un que passa desapercebut: La casa Tarragó, d’Urgell cantonada Floridablanca, on hi va ser uns anys el CSO la Carboneria. És un dels tres primers edificis construïts fora muralles en ple debat de com havia de ser l’Eixample de la ciutat. 

Té una singularitat especial, pot ser el darrer edifici d’aquella època construït amb quatre façanes de la ciutat; del barri segur que ho és. 

Tenim grans joies gòtiques i modernistes, però per entendre la història de la ciutat també ens cal preservar edificacions no tan atractives però del tot imprescindibles per entendre l’evolució urbanística de la ciutat. És fàcil, l’Ajuntament el declara bé patrimonial i el banc que n’és propietari el preserva donant-li un ús per habitatges socials. 

Ens ho imaginem? Si ho volem ho aconseguirem.

Joan 

Sobre paisatge urbà, verd i natural; la part i el tot. 

La part, com a exemple: l’interior d’illa de l’antic cinema Waldorf al carrer Calàbria. 

Malauradament és petit i poc atractiu, la qual cosa fa que estigui infrautilitzat i en alguns moments mal utilitzat. Repensem el seu ús a partir de necessitats concretes: fem-hi un hort urbà gestionat pels grups de veïns més adients (aturats, gent gran, escoles…); fem-ne un jardí on poder gaudir de la lectura i on poder fer petar la xerrada sense l’obligació d’haver de consumir; fem-hi… sí allò que estàs pensant. Però decidim-ho entre tots. 

@argeeen

El tot, per activar-nos: som un barri sense una bona planificació de les poques zones verdes que tenim. No tenim places i per això hem d’aprofitar millor allò que més s’hi pugui assemblar: l’avinguda Mistral, els patis del Mercat, els interiors d’illa actuals i el futur del cinema Urgell, la zona de la Ronda Sant Antoni que ocupen les carpes del Mercat provisional, els carrers que poden ser pacificats, les voreres i les placetes del Paraŀlel… Cerquem totes les zones possibles i amb totes elles planifiquem una bona xarxa verda al barri. Posem flors als escocells dels arbres, a les jardiners i en alguns fanals com s’està fent en altres barris a través del "Pla de Flors" de l’Ajuntament.

Millorarem el paisatge urbà del barri i contribuirem a fer-lo una mica més saludable.

Montse 

Sant Antoni és un barri viu, social i culturalment ric, divers, solidari, inclusiu, cívic i reivindicatiu. 

Que té empenta, que crea xarxa entre veïns, amb valors i corresponsabilitat.

@jordicobl

Mercè 

Jo vivia en aquest barri i ara torno sempre que puc; al Mercat, a comprar la carn i el bacallà, als encants a comprar la roba… Segueixo lligada a aquest barri, el que hi ha aquí no ho trobo on visc ara.

Maria Ángeles 

Estoy contenta con la doctora que tengo ahora en el CAP; te escucha. Debería tenerse en cuenta que los médicos de los ambulatorios, todos, supiesen escuchar. Lo que pediría al CAP es que fuese más ágil en la realización de las exploraciones, las analíticas, ahora tardan mucho, cuando al final te la hacen, quizá ya no haría falta, y luego, los resultados también son muy lentos en llegar. 

Claro que supongo que es un problema de la Administración.

Arnau 

Sant Antoni sempre ha estat un barri tot i que cada vegada més costa mantenir-ne l’essència. I per a fer-ho cal que recuperem i ampliem l’ús de l’espai públic com a espai de trobada, de socialització, de teixir llaços i complicitats, de generació d’activitat econòmica, de fer esport i salut, i en definitiva, de poder fer de veïns i veïnes. 

Cal recuperar els carrers i treure’n cada cop més els cotxes, cal posar més verd a les nostres vides, més bancs on poder asseure’ns i simplement mirar com passa la gent o llegir un bon llibre. I sobretot, cal recuperar la conversa entre els veïns. Conversa que ens ha de permetre generar amistats, complicitats, nous projectes i també la solidaritat necessària en aquests moments tan durs que vivim. Perquè només així podrem continuar sentint-nos el barri nostre, de la gent, ja sigui de tota la vida o de la nouvinguda. I fer un projecte coŀlectiu que ens faci sentir-nos més vius, més lliures i orgulloses de viure i sentir-nos de Sant Antoni. 

Oriol 

Vull destacar que si avui és conegut aquest barri amb el seu nom és gràcies a l’Associació de Veïns, que va tenir molt clar que posant "Sant Antoni" a l’Associació ajudàvem a popularitzar-lo i si avui és conegut és perquè amb treball i dedicació vam ajudar a posar-lo al mapa de Barcelona.

En segon lloc vull destacar el treball que ha fet l’Associació, conjuntament amb altres entitats, per la recuperació de l’espai de Calàbria66, avui una realitat en temps rècord i també, com a membre del grup de teatre El Triangle, ens alegrem perquè aquest espai servirà per a cohesionar encara més les activitats culturals, de lleure, de veïnatge, etc…, del nostre barri. 

Feina feta, entre altres moltes activitats, per una Associació a punt de complir cinquanta anys de la seva existència —serà el 2018— que ben segur tindrà molta vida i ajudarà a fer un barri més just.

Ma. Antònia

Felicitats, treballo a l’ambulatori de Manso, crec que juntament amb el Mercat, és l’edifici més emblemàtic del barri. Construït fa seixanta anys aproximadament, no ha deixat de fer servei en cap moment, és actual, modern malgrat les mancances que la tecnologia i les necessitats han augmentat i variat. Segueix sent imponent, mireu des del darrer pis, pel forat de l’escala és.. esplèndid. 

Totes les plantes tenen passadissos davant i darrere de les consultes, són amplis, luxosos, separats de les sales d’espera amb maons de vidre. Mireu el terra, veureu que les rajoles estan separades entre elles per un filet de coure. Ah, quina bellesa!

Malgrat les modificacions que s’han fet (algunes lamentables com la pèrdua de la sala d’actes), segueix sent un edifici impactant, pràctic, alegre, lluminós, esplèndid.

L’edifici i les persones que hi treballen han creat al voltant tot un entramat de relacions, necessitats, emocions, camins que defineixen també la personalitat d’aquest barri, antigament de menestrals i ara… de gent vinguda d’arreu que fan i donen un caire cosmopolita i jovial al barri.

Mercè 

Sóc voluntària de la ONG De Veí a Veí, i des d’aquesta perspectiva voldria comentar com n‘estic d’admirada de veure la solidaritat i el bon veïnatge que hi ha al nostre barri. És cert que no són bons temps per a ningú, però és increïble la força que pot desenvolupar la unió de moltes aportacions, per petites que siguin, tan si són econòmiques, com en espècies, com donant una mica del nostre temps.

Els dimecres a la tarda, per exemple, ens reunim un grupet per preparar obsequis de Nadal, i bo i fent una mica de xerinola, perquè hem tingut la sort de comptar amb un equip de primera, amb els materials amb què comptem, (algunes persones també generosament ens regalen retalls de robes, o fils, o qui-sap-què), anem fent cosetes que després ens proporcionen els donatius que ens calen per ajudar aquells dels nostres veïns que es troben en més dificultats.

M’agradaria convidar a qui vulgui gaudir d’una experiència meravellosa a prestar algun servei de voluntariat. Fan falta mans per tot arreu, i la satisfacció que se n’obté compensa en escreix el petit esforç que s’hi esmerça.

Aquest barri, on visc des de fa molts anys, ha experimentat canvis molt importants que darrerament s’han accelerat de manera molt positiva. Si als anys vuitanta del segle passat l’associacionisme al barri tot just començava a treure el cap, la energia i l’entusiasme d’aquells pioners ha donat fruit en el que cada dia sorgeixen per un o altre costat noves iniciatives que, si tot segueix endavant, aconseguiran que el nostre barri sigui “el nostre poble”, on la gent de totes les edats i sigui quin sigui el seu origen s’hi pugui trobar no tan sols acollida, sinó amb la possibilitat de desenvolupar les seves aptituds i aficions, sobretot donant protagonisme als joves, (els d’edat i els de cor).

Posats a demanar i a somniar, penso que seria ideal poder comptar amb un menjador social de proximitat, que, com tots sabem, no sols compleix una funció "alimentària" sinó que permet que moltes persones que l’utilitzen, sobretot avis que viuen sols, surtin de casa i entre l’àpat i la sobretaula es relacionin, amb tots els avantatges per ells que això suposa, ja que tots sabem que l’aïllament és la pitjor xacra de la ancianitat. Crec que tot el que es faci per els nostres avis no serà altra cosa que retornar-los una petita part del molt que els devem!