Comunicat de l'AVV Sant Antoni sobre el nou Mercat de Sant Antoni (2018)
Per fi ha obert portes el Mercat.
Després de més de vuit anys d’obres de remodelació, el barri ha recuperat no
només el seu equipament públic central, sinó també un edifici històric de gran
valor patrimonial. A la vegada, el seu entorn s’ha pacificat i tenim un guany
d’espai verd i zones d’estada per al veïnat.
Comença una nova etapa. Pensem que el
nou Mercat és una oportunitat pel nostre barri que cal aprofitar. Els veïns i
veïnes l’hem de fer nostre perquè és el nostre Mercat, o, més ben dit, els
nostres 3 mercats.
Per tant, des de l’Associació de Veïns
valorem molt positivament la reobertura després de tants anys, a la vegada que
felicitem a tots els paradistes del Fresc, els Encants i el Dominical, i a
totes les persones que han treballat durant aquest llarg temps perquè avui
sigui possible. I agraïm a tots els veïns i veïnes, entitats i associacions que
han estat presents en els processos participatius, per la seva disponibilitat i
per la voluntat de buscar acords.
És ben cert que s’hauran
d’avaluar i revisar algunes mancances, millores a fer, canvis,
correccions o incerteses,
com
sovint
passa
en
operacions
d’aquesta
magnitud.
I
haurem d’estar
atents als efectes col·laterals que es produeixen des de fa temps a la ciutat i
al barri, com el greu problema de l’habitatge.
Però creiem fer sentir la veu del
veïnat quan diem que la reobertura del Mercat de Sant Antoni és una molt bona
notícia pel barri.
Per tant demanem el màxim civisme per
preservar aquestes noves places i els espais de passeig. Son espais públics de
tothom i els hem de cuidar per respecte a tots els veïns i veïnes que formem
aquest Barri.
Maig del 2018
50 anys estrenyent-nos el cinturó
Com aquest home:
Ell ja no hi és, però els fills conserven amb orgull el seu nom al capdamunt de la botiga del carrer de Manso, 49-51, uns fills, Marga, i Josep Manel Temprado, que han sabut fer-la crèixer i multiplicar, com mana la Bíblia, i ara tenen botiga Temprado (tres números de carrer, tres botigues, amb una sola entrada), d’articles de pell, i també tenen botigues a: carrer Comptal, carrer de Provença, Gran de Gràcia, Creu Coberta, i, fins i tot, a Badalona!
Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)
O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.
Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!
Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.
Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!
Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.
Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.
Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.
Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.
Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.
Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.
I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.
Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu
I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...
D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.
Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.
Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.
Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)
O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.
Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!
Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.
Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!
Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.
Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.
Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.
Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.
Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.
Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.
I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.
Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu
I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...
D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.
Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.
Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.
Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
I miro bé els horaris per tornar a passar: de dilluns a divendres de 9,30 a 14, i de 16,30 a 20,15, i els dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20,30, amb un personal correctíssim, que, quan surto, es preocupen de recordar-me que no em deixi res; ni la càmara de fotos, ni el boli, ni la carpeta. Tenen raó, una vegada ho he recollit tot, amb prou feines trobo lliure un moment la Marga, abans d’anarme’n, per dir-li:
Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys
Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys
Habitatge: les Associacions de Veïns de l’Eixample es coordinen
El nostre barri està patint
una greu problemàtica de pujada de preus de l’habitatge, en especial els
lloguers, que provoca que veïns que fa molts anys que viuen a Sant Antoni hagin
de marxar forçosament i que el jovent no tingui possibilitats de quedar-s’hi.
Amb l’impuls i l’assessorament
de la Federació
d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), les associacions de
l’Eixample volen coordinar els seus esforços per fer front a les creixents
problemàtiques que s’estan produint al Districte en relació a l’habitatge.
Diferents factors
contribueixen a l’augment de casos en els quals es vulnera un dret fonamental
com és l’habitatge:
· La llei d’Arrendaments Urbans
de 2014 en què es
retallen els drets dels llogaters i es redueix la durada dels contractes a 3
anys.
· La compra massiva d’edificis
sencers de lloguer per part de fons d’inversió especulatius (fons
voltor) que, sense cap mirament, expulsen veïns actuals amb pràctiques
abusives.
· L’especulació en els habitatges d’ús turístic a les comunitats de veïns,
amb sucoses rendibilitats, deixant fora del mercat de lloguer aquests
habitatges i afectant sovint la convivència. D’això s’aprofiten els portals
d’internet que tothom coneixem.
· La manca de desenvolupament de la Llei
catalana de l’Habitatge del 2007, que porta 10 anys al calaix de la paperassa,
on es posa l’accent en la funció social de l’habitatge.
· La inexistència flagrant d’un parc d’habitatge públic, en especial de lloguer,
degut a que les
administracions fa molts anys que no fan els seus deures.
· La desorganització dels
llogaters que fins ara han actuat individualment en defensa dels seus drets. El
naixement recent del sindicat de llogaters és una bona notícia, amb
el repte de consolidar-se a curt termini.
A tot això, al nostre barri
s’hi afegeix el procés de gentrificació degut al fet d’estar de moda, amb l’augment
desproporcionat de restaurants i bars,
sobretot en una zona concreta, que a la vegada provoca la pèrdua del comerç de
proximitat. També cal tenir en compte les expectatives generades per la propera
obertura del Mercat, que atrau especuladors i oportunistes (es produeix la
paradoxa que millores llargament reivindicades pel veïnat poden acabar
expulsant-lo)
Tot aquest conjunt, afegit a
la creixent precarització
de les condicions de vida de molta gent, està provocant l’expulsió
de molts veïns i veïnes.
Les associacions de l’Eixample
(Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta de l’Eixample, Esquerra de l’Eixample i
Sant Antoni) ens hem coordinat amb l’objectiu de formular una guia comú d’actuació per orientar els
veïns davant les casuístiques diverses i els recursos que podem utilitzar, tant
de l’administració com veïnals (al nostre barri hi ha les assemblees quinzenals
de la plataforma Fem Sant Antoni) ja que l’autoorganització i la resposta col·lectiva són
imprescindibles.
Per tot això també hem demanat
al Districte la creació d’una taula permanent d’habitatge, en la qual siguin
presents les associacions i en què hi hagi un tècnic de referència dedicat a
aquesta problemàtica.
Qualsevol problema amb
l’habitatge ens el podeu fer arribar (tardes de 17 a 20h) i intentarem
orientar-vos.
Àrea d'Urbanisme - Comissió d'habitatge de l'Eixample
Subscriure's a:
Missatges (Atom)