6. Sant Antoni en #lesnostres100

Joana 

Amb Calàbria66, els joves de Sant Antoni tenim una nova oportunitat per ser actius al nostre barri. 

Ens hem despertat i Sant Antoni deixa de caminar amb els ulls tancats de casa cap a la feina i de la feina cap a casa. Ara, els veïns ens mirem les cares i ens adonem de quantes coses podem fer per millorar el nostre barri. El millor és que en tenim ganes!

Jose 

Trenta-vuit mil i escaig habitants té el meu barri, els municipis de Catalunya amb una població semblant tenen uns equipaments educatius de primera magnitud.

Al meu barri només hi ha una escola pública d’educació infantil i primària, supervivent de les retallades i malgrat això amb una empenta descomunal.

Al meu barri només hi ha una escola bressol municipal i entrar a qualsevol de les escoles és qüestió de fortuna i atzar, les demandes de places es multipliquen cada any.

Al meu barri no hi ha cap institut de secundària, el nostre jovent ha d’emigrar a altres "pobles-barris" de la metròpoli per continuar la seva formació.

Al meu barri vull per ja, una educació pública com cal, de qualitat i amb els recursos adequats.

Em quedo estupefacte de veure com els polítics s’omplen la boca magistralment amb promeses, només per comprar vots, però quina angoixa, com costa després veure els resultats!

La realitat és que els febles, sanitat i ensenyament, és a dir, el Poble, són els que estan pagant les malifetes d’uns poquets poderosos i desgraciats.

Sònia 

Molt aviat, la tecnologia permetrà als lectors gestionar-se ells mateixos el préstec d’un llibre (auto préstec); una vegada escollit, en confirmaran el préstec i coneixeran el dia de retorn, tot això, a través d’una instal·lació d’identificació per radiofreqüència. No els caldrà dur-lo als bibliotecaris.

Això no implica reducció de personal, que serà el mateix, en canvi, aquests bibliotecaris, estaran disponibles per atendre consultes que ara no poden satisfer, com per exemple: com funciona l’ordinador, com trobar determinats programes, com fer un currículum…

I una altra novetat, que tampoc trigarà gaire, és el préstec de llibres digitals (eBiblio).

Yolanda 

Aquí gestionem les matrícules de la Universitat de l’Experiència, no les classes, que tenen lloc en les diferents universitats de la UB, el que sí que fem aquí, són les classes de llengües; es poden estudiar més de divuit idiomes. I ara estem fent també Gaudir UB? Cursos pel plaer de saber: Art, Ciència, Cultura, Història… són cursos trimestrals als quals pot accedir tota persona. Fa tres anys que som aquí i el futur és continuar en aquesta línia, de cultura d’alt nivell, per a tothom.

@deejaynu

Toni 

M’agrada el comerç de tota la vida, aquell que neix i creix amb els veïns i veïnes, aquell que dia a dia participa de la vida del barri. Aquell que, com a molts de nosaltres, li costa arribar a final de mes per pagar-ho tot, però que mai deixa de coŀlaborar amb l’Associació de Veïns, les entitats i els coŀlectius que li demanen un cop de mà per a alguna iniciativa solidària, o per fer una activitat per donar suport a les entitats. Aquest és el comerç que volem.

@carolinda.primorosa

Hi ha un altre tipus de comerç. Aquell que l’únic interès que té es fer més gran el seu calaix, sovint té molts diners i mai vol coŀlaborar amb ningú dels que intentem fer que el barri sigui viu i atractiu per als veïns i veïnes. Voldria que això fos diferent. Jo vull que hi hagi comerç de proximitat i participatiu.

L’ús de la via pública per part dels veïns, veïnes i entitats sense ànim de lucre és molt difícil. No volem ser un barri dormitori, volem que hi hagi actes al carrer. Però des de fa uns anys això és molt complicat, ja que s’han de pagar tot un seguit de taxes, omplir papers i fer plànols com si fóssim empreses, i les entitats som voluntàries. És necessari complir totes les normatives de seguretat i d’equitat, però si ens submergeixen en papers i papers s’acabaran destruint les iniciatives del voluntariat per organitzar esdeveniments al carrer. 

M’imagino un barri viu i amb moltes activitats al carrer, que és dels veïns i veïnes.

Maite 

Als jardins de l’Alguer

Després de dies de pluges ha vingut un matí esplèndid. Surto amb el cotxet per l’avinguda Mistral: espai obert, bancs de fusta, gossos lliures. El racó de l’Alguer està ple d’avis xerrant. També hi ha uns quants en cadires de rodes, amb les seves cuidadores llatines immòbils al seu seient. Envoltant un toll d’aigua marxo vers unes conegudes: la senyora és molt xerraire, encara que d’una vegada a l’altra no em reconeix; al contrari, costa fer parlar la seva cuidadora, una boliviana que ha deixat darrera tres fils petits. "¿Estudias catalán?" Li demano. Em mira espantada "No, yo trabajo con la señora" diu. En silenci contemplo aquestes dones que cuiden els nostres pares, els nostres fills i la casa, en comptes dels seus, vivint entre nosaltres l’exili. 

Teresa 

Vaig anar a l’Aiguajoc només arribar al barri. La piscina és petitona, però a sota les tauletes de la cafeteria hi ha un ampli solàrium, buit aquell matí de primavera. Al taulell, un munt d’horaris i tarifes: mitja jornada i targeta rosa, trenta-set euros; els aturats, vint-i-tres més vint-i-cinc de matrícula. 

En aquell moment vaig considerar l’activitat social, i la moral, més saludable que l’exercici físic, i no em vaig inscriure. He canviat d’idea: Vull lliure accés per a les rendes baixes. 

Gaudim del que és nostre, perquè el que és públic és de tots. I el solàrium, que l’obrin als nens.

Eduard 

El problema més important que té el barri i la ciutat és la contaminació, per culpa del trànsit, i també el soroll. Una idea modesta: que els autobusos tinguin prioritat en els semàfors perquè sigui més fàcil anar en transport públic que en cotxe. 

@monicarubio

Marta

M’imagino un barri on puguem passejar. Les voreres estan envaïdes per bicicletes, motos i algun cotxe i t’obliguen a apartar-te del teu camí. Si segueix així, aviat els vianants serem expulsats de les voreres.

Joan 

Per una major qualitat democràtica al barri. M’imagino un barri on l’exercici de la democràcia directa sigui creïble i factible a partir de la participació activa i compromesa de les veïnes i els veïns. 

Per canviar el model de participació veïnal de la ciutat hem de començar pels barris.

Fem que els Consells de Barri siguin òrgans d’acció política on es debat, s’aprova i es fa el seguiment i control del Pla Estratègic del Barri. 

El debat i l’elaboració de propostes es realitza en "espais participatius veïnals sectorials" —pocs, per no carregar de reunions— (es pot trobar associacions, entitats o coŀlectius que assumeixin la convocatòria i dinamització d’aquests espais); les propostes sorgides d’aquest "espais" es debaten i aproven al Consell de Barri. Així, els veïns (associats o no) podem participar als "espais veïnals" —que es poden reunir cada dos o tres mesos a Calàbria66— i també podem anar directament al Consell de Barri però seguint una metodologia que faciliti el debat i la presa de decisions. Complicat, oi? Provem-ho!