Temps de canvis?

Avui ningú no posa en dubte que el poder polític és profundament corruptor. També és veritat que no tots els polítics són uns corruptes. Però tal vegada més important que això és el fet de que tot poder real es va erosionant alhora que desgasta els seus pilars. De manera que, per tal de subsistir, una col·lectivitat humana ha d’actualitzar i renovar periòdicament les seves connexions i jerarquies. Per tant, és molt convenient percebre i corregir les fallides de seguida. Si una societat no és capaç de detectar amb prou antelació anomalies i disfuncions, o no disposa de pautes de correcció i substitució dels engranatges que fallen, pot arribar al col·lapse final gairebé sense adonar-se’n. Cap entitat, norma ni institució té assegurada supervivència perpètua. 

Recordem que en els darrers temps la delinqüència político-social no ha deixat sa i estalvi cap racó de la nostra societat: es poden exhibir fets i personatges impresentables en tots i cadascun dels nivells o de les institucions. Molts d’ells els tenim ben presents. Però, sobretot, existeix la percepció ciutadana d’una connivència entre la classe política, entesa com a estament, i els grans poders fàctics, fins al punt de no admetre la gent del carrer com a agent actiu de les decisions que es prenen, més enllà del vot cada quatre anys. 

Fa uns anys, en plena crisi econòmica, una bufada de vent fresc (“Indigneu-vos”, Primavera àrab, 15 M, Ocupem Wall Street) va ser tema estrella a les notícies de tot el món, va sacsejar diverses societats i fins i tot va fer caure alguns governs. Però aviat es va constatar que les societats modernes són entitats força complexes, amb moltes inèrcies, propenses a manifestacions esporàdiques de protesta i rebuig, però poc disposades a saltar barreres institucionals o legals. Cada cop, però, es fa més evident que els canvis que les societats contemporànies estem vivint i patint no són passatgers. Per tant, sembla lògic pensar que les formes de governar aquestes societats també pot canviar. 

Per això donem la benvinguda a nous corrents polítics amb opinions i sensibilitats renovades. Tot i que no surten gaire als mitjans de comunicació, doncs suposen un sotrac a l’ordre establert, han sorgit un seguit de col·lectius, plataformes i processos que proposen, com ells mateixos diuen, “impulsar una rebel·lió democràtica des de baix”. Des del territori. El carrer ha esdevingut també un espai d’alternativa, de proposta i coneixement. 

Saludem totes aquestes iniciatives ciutadanes que demostren que “sí es pot”, i a la vegada els demanem que defugin les declamacions retòriques, lliguin local i global, el dia a dia amb preocupacions estratègiques, i no caiguin en la propaganda de receptes que curen qualsevol malaltia ni de solucions inviables. Que escoltin, que recordin que ningú té la veritat absoluta, que es pot aprendre molt dels errors, i que la història també està plena d’encerts i conquestes personals i col·lectives. 

No oblidem que tenim uns ideals potents que s’han anat consolidant al llarg de més de 200 anys: llibertat, igualtat i solidaritat (amb l’afegit recent de sostenibilitat, eficiència i justícia).