Des d’aleshores s’han anat desgranant tot un reguitzell d’actes alguns estrictament
sardanistes i d’altres barrejats amb continguts culturals. Al març va fer-se l’acte inaugural al Fossar de les Moreres. Després vingué el gran acte de cultural popular, al Pla de la Catedral. I el dissabte següent el magne concert de reestrena de l’obra musical La Santa Espina, amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i solistes vocals.
Senzillament espectacular.
Després, s’han anat celebrant prop d’una dotzena d’actes sardanistes-culturals que han anat tenint unes molt bones audiències i valoracions.
Ara queda, a l’octubre, la presentació del llibre “La sardana a Barcelona”, el lliurament dels premis “Capital de la Sardana” al Saló de Cent, el gran concert, el 30 de novembre, al Palau de la Música amb la cobla Principal de la Bisbal i la Banda Simfònica de l’Ideal de Clavé i el desembre un concert de sardanes a l’interior de la Basílica de la Sagrada Família.
Clouran els actes de la capitalitat de Barcelona un concert al Liceu, al febrer del 2015, amb en Josep Carreras, la cobla Principal de la Bisbal i l’Orquestra de Corda de l’Empordà.
La intenció d’aquesta capitalitat és donar testimoni, a Barcelona i a tot el país, que la sardana és un element de cultura i de festa de primer ordre. Encara que un alt percentatge de ciutadans hi mostrin una considerable indiferència.
El món sardanista en xifres
Però encara té una vitalitat i un protagonisme evident arreu de Catalunya. Les xifres, si més no, són espectaculars:- 2.870 Actes sardanistes celebrats l’any 2013 (Contrastats)
- 75 Cobles en actiu
- 243 Sardanes estrenades, també el 2013
Amb un comentari llampec podem dir que a principis del segle passat la sardana es va convertir, a tot Catalunya, en la música i el ball dels catalans. Els anys posteriors a la Guerra Civil (que se n’hauria de dir guerra incivil) la sardana va fer un gran servei a Catalunya, doncs tots la vàrem fer servir, junt amb la llengua, naturalment, com un important element reivindicatiu de les nostres llibertats. Però després va venir l’esquifida autonomia que tenim i polítics, intel·lectuals, mitjans de comunicació i també ciutadans hi han mostrat na manifesta indiferència, tot i ser la nostra música i la nostra dansa pròpies.
I la sardana tira endavant gràcies a les voluntarioses 330 entitats sardanistes d’arreu de Catalunya i als milers de sardanistes que hi donem suport I ho fem per dos grans motius: perquè és una mostra del patrimoni cultural del nostre país i perquè, a més, hem passat les millors hores de la nostra vida ballant i escoltant sardanes.
La sardana és sinònim de cultura i de festa. Tenim una música i una dansa que són un distintiu propi. I tenim una cobla, amb un so i uns instruments característics, que és una formació única al món.
Ho tenim tot i molts d’altres no tenen res.
Al meu entendre la sardana hauria de continuar sent ben present al calendari
festiu dels nostres pobles.
La Sardana a Sant Antoni
Com està la sardana a Sant Antoni? Doncs, la veritat és que no té un protagonisme massa febril. L'Associació de Veïns inclou una ballada dins de la Festa Major, però no gran cosa mes. Malgrat que a Barcelona es fan cada any 165 actes sardanistes, repartits entre tota la
geografia de la Ciutat: Pla de la Catedral, Parc de la Ciutadella, Portal de l'Àngel, Escorxador, Avinguda Gaudí, Roquetes, Sants, Horta, Sant Andreu i Sarrià.
Alguns veïns em diuen que caldria impulsar la celebració de 3 ó 4 actes sardanistes al llarg de l’any, fins i tot crear alguna Agrupació Sardanista al barri. Seria interessant, però faria falta alguna gent i alguns diners.
També em parlen de fer algun curset d’aprenentatge i això si que és factible. Es podria fer als locals de l’Associació de Veïns. Sempre i quan hi ha hagi un mínim de 7 ó 8 persones.
Podria ser plantar l’esqueix d’un futur arbre sardanista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies