La poesia truca a la porta

Ha estat Frederic Mistral, qui, als cent anys del seu traspàs, ens ha vin­gut a trucar a la 
porta. Ha vingut a recordar-nos com és d’important la poesia per viure.
Hem escoltat el truc, i li hem obert, de bat a bat, la porta del Racó de Cultura. Penso que en Frederic Mistral s’ha trobat bé entre nosaltres, aquest passat 5 de juliol, en que li hem fet homenatge. En un acte fami­liar, persones de totes les edats han vingut a compartir paraules i records. 

La jornada ha començat amb un taller en el que hem deixat volar la imaginació: tothom ha escrit el seu poema personal, i alguns... fins i tot l’han decorat! 
A la tarda hem passejat, conduits per Jordi Font, per una Avinguda Mistral que abans no es deia així i era molt diferent. La hem vist en blanc i negre, ha estat un magnífic viatge al passat. 
Després d’això, la poesia ens ha arribat amb la veu d’Esperança Pasqüet: Verdaguer, Martí Pol i altres poetes musicats ens han embadalit tot escoltant la cantant. 

La tarda ha continuat amb una inte­ressantíssima xerrada de la presiden­ta del Cercle d’Agermanament Occitano-català, Núria Bayó, que ens ha explicat un munt de coses de la terra occitana. Un assaig del Copo Santo -un dels himnes occitans- dirigit per la soprano Raquel Olivella, ens ha preparat per sortir al carrer, i anar, tots junts, al monument a Mistral que hi ha a l’Avinguda. Allà, després de llegir versos, poemes, cartes, fragments dels seus lli­bres... hem entonat, nova­ment, el Copo Santo. 

Alguns dels poemes han quedat enganxats al monument per si algú passa, s’enamora d’alguna paraula i se la vol endur per assaborir-la amb calma mentre sent un alè al seu entorn, un alè misteriós, que ve de lluny... de molt lluny...