[Editorial número 107] Sortir de l’embolic?

Els fets ocorreguts el passat 1 d’octubre, en que forces de seguretat van carregar contra ciutadanes i ciutadans indefensos de tota edat i condició, no desapareixeran fàcilment de la memòria. Les imatges que tothom heu vist parlen per si soles. Al nostre barri, l’Escola Pia de Sant Antoni va patir una brutal repressió, al carrer i dins l’escola, tal com testimonien les gravacions que es van fer.
Davant aquests fets, l’Associació de Veïns només podem sentir una gran indignació i una profunda tristor. Els condemnem enèrgicament. Sempre hem defensat les llibertats, la democràcia, els drets civils, la llibertat d’expressió i de pensament, i així ho seguirem fent. Amb aquests valors tothom és benvingut.

No és ara el moment, ni aquí el lloc, per esbrinar com hem arribat a aquest punt. A més a més, en tot procés social mai la responsabilitat és exclusiva del cap, líder o cabdill. Sempre la culpa està molt repartida, encara que no sigui fàcil distribuir-la de manera justa entre tots els candidats implicats. Per tant, drets humans bàsics, argumentació racional, diàleg, transparència,
avaluació de conseqüències directes i col·laterals, vet aquí el terreny adient per superar l'entrellat que ens envolta.
En qualsevol cas i des de la perspectiva ciutadana, la cosa important és sortir de l'embolic sense gaire estropici ni moltes despeses. Sens dubte caldrà fer balanç amb rigor i baixant als detalls concrets, tot i que de ben segur no serà gens fàcil. Menys encara si prenen força la humiliació, presó o venjança cap al nostre autogovern.

Convé, però, mirar més enllà. Fet i fet, vivim en temps remoguts, en un món cada cop més amenaçat per problemes grossos: conflictes armats, migracions econòmiques i polítiques sense control, escalfament global,  exhauriment de recursos, desigualtats creixents, imperis en declivi i d'altres en expansió, afebliment de la justícia universal, sistemes de valors envellits o distorsionats. Tot amb tot, mai la humanitat havia assolit una esperança de vida com la d'ara, ni un domini de la ciència i de la tècnica com la d'avui dia, ni amb uns sistemes de sanitat, d'instrucció i de lleure amb tantes possibilitats i
per a tanta gent, per bé que encara estan lluny de ser universals. Ara bé, des del nostre barri, des de la nostra ciutat, des de la nostra nació, des del nostre estat, des d'Europa, gaudim d'una situació privilegiada i envejada, malgrat totes les mancances i injustícies que encara ens envolten.    

Cal, doncs, trobar sortides, i probablement les anirem descobrint. Tanmateix, en moments de bloqueig les democràcies tenen una sortida natural assenyada: eleccions per a que partits i coalicions electorals afinin diagnòstics, proposin programes i plans d'acció, i que al capdavall el poble, la gent, digui la seva. Quan s'ha de plantar cara a problemes difícils, quan s'ha de fer front a situacions complicades, aleshores es mostra de debò el tarannà i la mestria d'un polític.
Evidentment tots ens podem equivocar, però els sistemes de democràcia participativa ajuden a que, per bé o per mal, cadascú prengui per son vent, i la ciutadania tingui el que els votants han triat.

Pep Sala
Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies