Els espais verds del barri

Directrius de la Unió Europea recomanen 10m2 de zona verda per cada habitant. Es pot dir que el barri de Sant Antoni pateix un dèficit d’espais verds que ens allunya del paradís. I és que un jardí és un paradís en miniatura. 

Malauradament no tenim cap parc. L’activitat comercial i artesanal ha omplert els nostres carrers i l’edificació només ha deixat lliure la petita plaça de Goya. La circulació rodada per fer la sortida de Barcelona pel sud augmenta la densitat tòxica dels aires que respirem. 

La naturalesa, imprescindible per la vida, es fa present en l’arbratge viari i en els sis patis d’interior d’illa que l’Ajuntament ha anat condicionant en els últims 20 anys. Al carrer Tamarit, també en jardineres públiques, s’han plantat aràlies a les voreres. 





En els parterres de gespa de l’avinguda Mistral es reserven espais rectangulars per dedicar-los periòdicament a flors de temporada. 



El barri de Sant Antoni pateix un fort dèficit d'espais verds 

Iniciatives privades en interiors d’illa no municipalitzats, finestres i balcons fan una pinzellada de verd que amb l’arbrat dels carrers mitiguen la grisor urbana. 

En un nivell molt més elevat que el merament de vianants tenim els “jardins” en les terrasses d’àtics i sobreàtics. És difícil identificar tota la riquesa que representen. Hi hem vist pi, ficus, iuca, però són arbres joves, poc desenvolupats. Predominen els arbustos. 

La iniciativa que presentava l’Agustí Farran (veure número 95) per dignificar els escocells podria significar una millora ecològica de l’entorn. Comerciants creatius posen testos i jardineres coronades de verd a l’entrada dels seus establiments. L’esforç particular és com un crit d’auxili per intentar que la mare naturalesa no ens abandoni. 

En els sis interiors d’illa que s’han enjardinat completament, hi ha zones reservades pera jocs infantils i punts de descans aptes per a la meditació i la lectura. 

Fem una detallada descripció de tots els interiors que han estat batejats amb noms de personalitats relacionades amb el barri. 

TETE MONTOLIU 
Vicenç Montoliu i Massana, jardí interior al carrer Sepúlveda, 90 
Pianista. Virtuós del jazz. Premi de Música 1990. Va néixer i morir a Barcelona, 1933-1997. 
De tots els interiors d’illa que tenim al barri destaca per la qualitat i varietat d’espècies. Amb l’excepció d’Àfrica la resta dels continents hi estan representats: Àsia amb bambú, ficus microcarpa i ginkgo biloba; Austràlia amb grevil·lea i cal·listèmon; Amèrica 
amb tipuana, magnòlia i eritrina; Europa amb til·ler, xop i àlber




Anteriorment aquest lloc va estar ocupat per una important firma, Indústria Gràfica Rieusset. Especialitzada en cromos, etiquetes, cartells, etc; als anys 40 del segle passat arribà a imprimir bitllets d’una pesseta. 


http://www.todocoleccion.net


JARDÍ DELS TRES TOMBS al carrer Manso, 28 
Homenatge a una tradició popular molt arrelada. 
És el més ric en arbres: una seixantena amb una formació esplèndida de 12 palmeres washingtònia. Ocupa els terrenys del que havia estat la fàbrica Galetes Montes --no us perdeu la història que recuperen a Barcelonafília.com! Una part del pati està reservat a l’esbarjo del parvulari que també porta el nom dels Tres Tombs. 



MARIA MATILDE ALMENDROS I CARCASONAcarrer Calàbria, 90-92 
El solar que va deixar lliure el taller de mecànica de precisió Hijos de Rogelio Rojo s’ha dividit en dues parts. Un hotel ocupa una part en línia amb els altres edificis del carrer 
Calàbria. 
L’altra s’ha dedicat al jardí de M. Matilde Almendros. Actriu i locutora. Va néixer a Manresa el 1922 i va morir a Barcelona el 1995. El 1990 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. En l’illa hi ha 22 arbres i molts arbustos. Destaquen washingtònia robusta, magnòlia, xop i tipuana. 


https://goo.gl/maps/MdVTQ

MARIA MANONELLAS I RIERA, carrer Calàbria, 40 
Activista i política. El 1945 va ser fundadora del Moviment Socialista de Catalunya. Havia nascut a Mollerussa el 1913. Va morir a l’exili, a Conflent el 2004. 
En aquesta illa hi ha tres exemplars de radermachera sinicade la família de les Bignonàcies. L’arbre també és conegut amb el nom de stereospermumsinicum
Aquesta espècie és originària de Xina, escassa a la ciutat, les flors, grogues o blanques, s’obren de nit i exhalen un aroma intens. L’espai d’aquest jardí havia estat ocupat pel cine Waldorf. 
http://lameva.barcelona.cat/

MERCÈ VILARET I LLOP, carrer Floridablanca, 141 
Va ser realitzadora de televisió. Premi Ciutat de Barcelona. Aquí havia nascut el 1943 i va morir el 1993. Hi trobem til·lers i cercis, arbres recuperats d’altres indrets de 
Barcelona. 


http://lameva.barcelona.cat/


CÀNDIDA PÉREZ al comte Borrell, 50 Cupletista i compositora. 
Li devem peces que han tingut un ampli ressò popular. La Marieta de l’ull viu, Claveles 
d’España i d’altres. 
Una infecció a la laringe li va impedir de cantar i llavors es va dedicar al ball. En el seu jardí hi ha dues formacions notables: una de tamarius i l’altra de roures americans. Hi ha una xemeneia molt ben conservada/restaurada de l’antiga fàbrica Dolços Tardà que havia ocupat el lloc. 




Els espais verds són elements indispensables com a restauradors del benestar psíquic dels ciutadans.

És d’esperar que en els espais lliures que deixaran les obres del Mercat de Sant Antoni, s’hi posin arbres per enriquir el patrimoni natural. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies