Amb l’objectiu d’informar els veïns i les veïnes d’aquest nou inquilí, L’Informatiu s’ha dirigit a Poemes al Nas de la Lluna per fer-li una entrevista.
 |
| @jquintana7 Ens ha deixat aquesta foto de lluna plena feta a interior illa Gran Via entre Villarroel - Casanova |
L’IN: Poemes al Nas de la Lluna... quin nom més estrany! què vol dir? Que li feu poemes al nas de la lluna?
NAS: Doncs... sí; li fem poemes al seu nas, i a les seves galtetes, i a la seva carona.... Però no, no és aquest el significat del nom.
L’IN: Ah, No?, si no m’ho expliques millor...!
NAS: Pensa... som un grup de POESIA, i la poesia, molt sovint, utilitza la metàfora, no?
L’IN: Sí, és clar, això ja ho sabem.
NAS: D’aquesta manera, no t’ha d’estranyar que el nostre nom sigui una metàfora: POEMES AL NAS DE LA LLUNA és una metàfora, com si diguéssim: “poemes al davant de la lluna”, “als seus nassos”, “al seu davant”, ho entens?
L’IN: Sí, ara sí, però igualment penso que teniu un nom molt llarg.
NAS: Mira qui parla! Vosaltres, que us dieu Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni, quasi res! Com diria un andalús saleroso.
L’IN: Però la gent no ens diu tot això, normalment som LA SOCI.
NAS: Ah, amigo!, i com et creus que ens diuen a nosaltres?
L’IN: Cóm?
NAS: Doncs, simplement: el Nas, o, com a molt, el Nas de la Lluna.
L’IN: Això ja és una altra cosa. Ara que ja tinc clar el perquè del nom, explica’m les vostres activitats, què fareu al barri?
NAS:Amb el tema nuclear de la poesia, farem tota mena d’activitats artístiques, culturals, literàries...
L’IN: Qui hi podrà participar?
NAS: Tothom que en tingui ganes. Com a públic, com a socis, com a col·laboradors, de forma fixa o puntual, estem oberts a totes les edats i cultures.
L’IN: Com podem contactar amb vosaltres?
NAS: A través de la Soci. Qui estigui interessat, que deixi el seu nom i telèfon a la Soci, i el trucarem per dir-li quan és la propera reunió; que vingui i vegi si li agradem.
L’IN: Bé, Nas, ara dona’m un exemple pràctic, si sou un grup de poesia... digue’ns un poema!
NAS: El nostre poema-himne:
La nostra lluna té un nas i el fica dins del cabàs
que duc a sota del braç
farcit de versos.
La nostra lluna al matí
esmorza i se’n va a dormir
perquè a la nit vol sortir
a llegir els textos
de poemes divertits
romanticons i eixerits
que recitarem a crits en joia immersos.
L’IN: No és que sigui gran cosa...
NAS: Tampoc ho pretén, només vol ser simpàtic. De tota manera, cantat guanya molt!
L’IN:I no feu mai poesia seriosa?
NAS: I tant que sí, llegim poemes boníssims. Ara acabo de llegir el llibre d’una gran poetessa actual, Gemma Gorga i, si vols, et llegiré un dels seus poemes, preciós, es titula POBLE SEC.
L’IN: Endavant!
POBLE SEC
(Poema de Gemma Gorga)
No era l’àvia | qui perdia la memòria, | era la memòria qui progressivament | perdia l’àvia, | qui l’anava insignificant, encongint | sota la lent còncava del fred, | i ella tan quieta i plana | rere els porticons del balcó, | cinquanta metres quadrats | per a un insecte de tendresa, | ales malmeses, si encara ales, | esperant que algú li obrís aviat | la finestra | o el poema.(“MUR”, Barcelona, Meteora, 2015)
NAS: Què et sembla?
L’IN: snif!, tampoc calia que em fessis plorar... però, sí, és molt tendre!
NAS: Doncs ja ho sabeu, aquí estem per parlar de poesia, llegir poesia, recitar poesia, escriure poesia...
L’IN: Que sí, que sí..., que sembla que la cosa té nassos!
Preciosa la foto de la lluna a ciutat. Si l'autor em dona permís, la posaré en el blog de Poemes al Nas de la Lluna, naturalment fent esment que és de Jordi Quintana
ResponElimina