Al setembre ja tindrem el nou institut

Sovint, quan s’aconsegueix un equipament llargament reivindicat, es fàcil oblidar tot el procés que ens ha portat fins aquí. És bo, per tant, recordar el camí fet, doncs ha estat llarg i tortuós. 

Breu introducció per situar-nos 
Fa molt de temps que en el Districte de l’Eixample, i concretament en el barri de Sant Antoni, hi ha cert malestar per la manca de places d’escola pública, catalana i laica, tant de primària com de secundària. 

Precisament, el curs 2011-2012 va ser crític a l’hora d’encabir la gran demanda a primària. Aleshores el Consorci d’Educació de Barcelona va iniciar la creació d’una línia més d’alumnes en les escoles existents. Allò que es coneix com a bolet. 

Òbviament aquesta resposta no solucionava el problema, sinó que feia més dificultós el funcionament dels centres. Prèviament, l’any 2010 ja havien estat instituïdes la "Plataforma per l’escola pública de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni” i la Xarxa d’AMPAs de les Escoles Públiques, que van raonar estadísticament la manca de places i van reivindicar una nova escola de primària i un nou institut. Tot i que el Consorci va accedir a crear un nou institut -acollit amb gran il·lusió per la comunitat educativa- la manca de places de titularitat pública persisteix. 

La història d’una reivindicació 
Calia treballar molt i a fons per aconseguir un centre públic que faltava a l’Esquerra de l’Eixample i al barri de Sant Antoni. El recorregut va ser llarg, i gràcies a les escoles ja existents, les AFA i les entitats veïnals es va poder iniciar el camí. 

Entretant, l’any 2000 es va iniciar el projecte Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre Districte? impulsat per Parcs i Jardins i l’Institut Municipal d’Educació, amb la participació de l’alumnat de l’Escola Shalom, el CEIP Joan Miró, l’IES Parc de l’Escorxador i el CEIP Diputació. Es van dissenyar els Jardins d’Emma, en els terrenys de l’antic convent de les “Germanetes dels Pobres” (creat entre 1881 i 1884 i que ocupava la illa de Consell de Cent, Viladomat, Diputació i Borrell) i en van exposar el resultat al Parc de la Ciutadella. 

L’any 2001, el Camí Amic, amb la participació de les escoles Auró, Diputació, Els Llorers, Joan Miró i Ferran Sunyer, va organitzar tota  una sèrie d’activitats per tal de pacificar el trànsit, aconseguint l’ampliació de les voreres del carrer Comte Borrell. 

Més endavant, el 2008, és va signar un protocol entre la Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona on és va acordar la realització d’un Pla d’Equipaments Educatius Públics de Barcelona que és va formalitzar un any més tard. Aquest Pla va destinar els terrenys de Germanetes a equipaments: institut, escola bressol, habitatges per a gent gran i jove i un casal d’avis. 





Paral·lelament, des del 2003 un grup de professors de secundària que compartia interessos pedagògics va coincidir en un mateix centre i durant uns anys va portar a terme un projecte didàctic a partir del treball cooperatiu i de la integració de matèries. Al cap dels anys van passar per diferents instituts i, davant les notícies que potser es construiria un centre nou, el 2010 van retrobar-se i van començar a elaborar-ne el projecte de direcció. 

És a partir del 2012 que l’Assemblea de barri EE, la Plataforma per l’institut a Germanetes (6 AMPA i 2 AVV) i Recreant Cruïlles van reivindicar la creació de l’Institut tot organitzant jornades, tallers i recollides de signatures. 

L’Institut, finalment, s’inaugurarà el setembre de 2015. 

El Projecte del nou IES Viladomat 






L’equip que dirigirà el centre sintetitza al seu tríptic informatiu i al web www.institutviladomat.cat els principis pedagògics i metodològics al voltant dels quals es desenvoluparà. 


http://www.institutviladomat.cat/viladomat/index.php/eixos/alumnat
Plantejar l’aprenentatge com a un procés constant 
Es partirà de situacions d’aprenentatge reals, cosa que obligarà l’alumnat a investigar, a plantejar i resoldre problemes, a gestionar recursos i a ser conscients del propi procés d’aprenentatge. El desenvolupament de les competències bàsiques és la pedra de toc d’aquest principi. Es tracta d’interrelacionar tres àmbits disciplinars: l’entorn, la comunicació i la expressió, sota la supervisió i col·laboració de la tutoria grupal i individual. 

L’aposta per l’aprenentatge cooperatiu 
Les competències de saber treballar en equip i d’avançar autònomament s’aconsegueixen fonamentalment organitzant l’aprenentatge amb la metodologia cooperativa. Formar grups heterogenis en què hi càpiga la diversitat és una fórmula pedagògica d’alt valor afegit, tant en els aspectes laborals com socials. És una estratègia que actualment s’aprecia com a punt de partida per la formació d’actituds de responsabilitat pròpia, i fomenta la cohesió entre companys i companyes. 




Aprenentatge i anàlisi crítica amb les tecnologies 
L’Institut vetllarà per proporcionar criteris que ensenyin l’alumnat a validar els canals i les fonts d’informació, i que permetin seleccionar la informa-ció abans de processar-la. La tecnologia serà no només una eina didàctica sinó també una manera més d’aprendre i de descobrir noves capacitats i competències. En aquests sentit, les tauletes seran una eina d’ús corrent. 

La recuperació de l’avaluació formativa 
Si l’alumnat és el protagonista del seu propi procés, tindrà un paper important a l’hora d’identificar els seus encerts i les seves dificultats, de reflexionar sobre el que aprèn. Els instruments d’avaluació seran molts i molt diversos: mapes conceptuals, observacions, exposicions orals, debats, carpetes d’aprenentatge, rúbriques, exàmens, produccions... 

Conclusions i observacions d’interès 
Aquests procés, en què encara no es compta amb un edifici, ha exigit informar sobre principis, informacions i propostes amb l’ajut de diverses institucions del barri de l’Esquerra de l’Eixample i de Sant Antoni. De moment es començarà al setembre en barracots a Consell de Cent amb Calàbria i la intenció és iniciar el curs a l’edifici definitiu al setembre de 2017. 

L’Institut Viladomat vol treballar amb la resta d’escoles i instituts i amb el teixit associatiu, posant en comú preocupacions, propostes i respostes. 

Amb la posada en marxa d’aquest nou equipament educatiu es revitalitza l’educació secundària pública de l’Eixample. Sortiran guanyant els tres instituts de la zona, que reestructuraran les seves línies, recuperaran espais i oferiran millor qualitat tant en la docència com en l’organització. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies