Nosaltres i els segells: la filatèlia al barri

Què ha passat? Què ens ha fet el segell que de merèixer pàgines de propaganda de molt preu ha esdevingut objecte negligit fins al punt  que diaris de molta anomenada han suprimit totalment la pàgina filatèlica a què es dedicaven publicistes especialitzats?

Hi ha una empresa amb arrels al barri que potser ens podrà ajudar a comprendre el fet.

Ens referim a l'empresa LAMAS BOLAÑO dedicada inicialment a la filatèlia que va començar la seva activitat l'any 1958 en una botiga modesta de l'avinguda Mistral núm. 63 i que ara la ignora completament en la  propaganda actual.

Amb els segells, les coses devien anar força bé i Lamas Bolaño es va traslladar a una cantonada comercialment més prometedora: Gran Via-Entença.

Ambició i dinamisme. Bona gestió i visió comercial l'han portat al moment actual: dos locals oberts al públic. Un a Gran Via prop de la Universitat i  l 'altre al c/ Rosselló a tocar de la Rambla de Catalunya. Tots dos cèntrics.

Amb els anys l'oferta ha canviat. Ara es treballa amb bitllets de banc, monedes, obres d'art i antiguitats. El comerç filatèlic s'ha reduït i molts establiments han plegat.

En els anys seixanta i setanta s'havien multiplicat les lloances als segells. Entre els publicistes filatèlics prevalia l'entusiasme fora de mida: es deia “el diner invertit en filatèlia creix com les carbaceres”. “ Aunque la filatelia no sea solo un hobby, sinó sobre todo un espléndido negocio...”. Un fulletó de la casa Lamas Bolaño predicava que “la moneda se devalua, los sellos se revalorizan”.

Es formava una opinió pública favorable al col·leccionisme de segells:. “La filatelia moviliza banqueros, divisas, jefes de estado...”

Com a conseqüència als anys 70 es va produir una especulació desbocada. Es van inflar els preus artificialment en proporcions mai vistes.

L'afany de guanyar un diner fàcil va convertir a petits estalviadors en compradors de segells.

Però el pitjor havia d'arribar: especuladors i estafadors de tota mena, aprofitant la bona premsa del segell van urdir tota mena de variants del timo piramidal. S'oferien interessos per sobre del que podien donar bancs i borsa: Culmen, Inverfisa, Banfisa, Caja Filatélica Popular, Ugefisa... oferien tranquil·lament rendiments d'un 20%, amb l'esquer  que l'augment imparable del  valor dels segells permetria la continuïtat del rendiment. L'èxit del segell ha col·laborat en la quasi mort del col·lecionisme de segells.

Entre els depredadors varen destacar, Cafisa, (39 oficines, 171 empleats); Afinsa (el  2006 tenia 716 delegacions) i Forum Filatèlico que va ocasionar pèrdues a 260.000

inversors.

La intervenció de la Justícia ha fet pagar, àdhuc amb penes de presó, a dirigents de les diverses trames que varen protagonitzar les estafes.

Les maquinacions fraudulentes van significar desprestigi pel segell. Els afectats van passar dels 500.000  que van experimentar  la pèrdua o minva del seus estalvis.

Altres factors van coincidir a fer prescindible els seus serveis. D'una banda el franqueig mecanitzat de la correspondència i d'altra banda la utilització de les ones com a mitjà de comunicació: escurcen el temps i augmenten la comoditat. El mòbil comunica més i és més àgil.

El segell és un servidor a qui estem acomiadant: el petit cartellet que unit a qualsevol volum pot arribar a tots els racons del món, sembla que té els dies comptats.

La rutina dels administratius d'anar a comprar segells a l'estanc pràcticament s'ha perdut. No sabem què pot passar en el futur immediat, però el que és clar és que ha quedat ben degradat: a partir de 1984 els tiratges disminueixen. Si fins llavors n'hi havia de 10, 20 milions d'exemplars, ara s'han reduït notablement. L'any 2010  rondaven els 300.000 els impresos en cada edició.

Una conseqüència del canvi és que l'Estat ha perdut un ingrés per a les seves arques i  també la influència ideològica que subliminarment podia tenir.

No érem gairebé mai conscients  que quan rebíem una carta ens arribaven dos missatges. Un del poder que dominava la societat, l'altre les notícies particulars que era el que més  ens interessava en aquell moment. Es pot fer la comparació entre el que deien els segells fins al 1975 i els que diuen després de quaranta anys de transició.

L'estadística és molt breu. Des del primer el 1850, fins a  la mort del dictador el 1975, són 125 anys de correu públic en què es van emetre 2.301 segells. Durant tots aquests anys el missatge marcadament repetit però accentuat en els anys del dictador, és clarament clerical-militarista.

454 valors són dedicats als caps d'Estat. 186 són per enaltir prioritats militars. 373 són de clara ideologia religiosa (catòlica).

Aquestes dades representen el 44% del total emès. L'Estat reafirmava la situació de poder.  L'església accentuava la idea de presència i de domini espiritual  sobre tot el país. L'Imperi volia que els ciutadans fossin mitat monjos i mitat soldats. Hi havia una tendència monolítica vers la unitat que  lligava terra amb transcendència. Inventaven una realitat, una ficció, que ha demostrat que no és viable viure-la en el segle XXI.

Després del dictador, la transició, s'ha expressat filatèliament  amb més gran  amplitud. S'ha mantingut la regularitat dels segells de Nadal; el Cid ha perdut força i si durant els quaranta anys del dictador es van dedicar en total 114 segells a la Verge i a Santiago, en la quarantena de la transició, hem passat dels 114 al 24.

Malgrat la caiguda de l'interès pel col·leccionisme del correu, creiem que la funció principal de la filatèlia es manté plenament vigent: serveix per ajudar a centrar l'atenció, estimular la memòria, ordenar, recordar... Tota col·lecció pot ser un museu en miniatura que dinamitzi l'activitat mental i permeti viatjar còmodament per la Geografia i la  Història del nostre món. Estudiants, jubilats, estressats... poden ser beneficiaris de les seves virtuts.