[Editorial número 106] Barri dormitori?

Hi ha qui diu que la ciutat és la “expressió física de la manera de viure d’una societat”. Potser afirmar això és una mica agosarat, si més no perquè també hi entren factors històrics externs que poden ser força rellevants, com les guerres, per exemple. Però si ho pensem respecte al moment i el lloc actuals, aquesta definició s’acosta més a la realitat. Anant a l’entorn més proper, podríem dir que el nostre barri és un reflex dels que hi vivim i treballem.

Per tant, la qüestió està en com volem que sigui el nostre barri: un àmbit on es combini treball, relació i convivència, ric en serveis i facilitador d’interaccions; o, pel contrari, una simple addició d’edificis dormitori amb un rerefons d’egoïsme i insolidaritat, sense relació veïnal i amb el perill d’un ambient degradat i d’exclusió social.

No cal dir quin escenari és el que volem.

La situació actual, però, en alguns casos no ho afavoreix. El barri s’ha posat de moda i, per exemple, grans empreses inversores compren finques senceres per posar al mercat habitatges de lloguer a preus astronòmics, amb una alta rotació de persones, sovint sense vinculació amb el barri i la comunitat. Els lloguers, per tant, estan patint un augment desproporcionat dels preus, ja que, en general, hi ha una demanda important d’habitatge a tota la ciutat. El primer que cal fer és tractar d’evitar que es faci fora a llogaters i que la gent que actualment viu al barri pugui continuar fent-ho si així ho vol, informant bé sobre els drets que tenim. També es poden portar a terme altres accions més puntuals, com hem escrit en el darrer número. Però amb això no n’hi ha prou: només una oferta important d’habitatge assequible pot ajudar a anivellar preus. Això vol dir posar diners. Altres ciutats europees estan prenent mesures en aquest sentit.

I la nostra ciutat?    

Per altra banda, a la societat d’avui dia encara prima l’individu, l’èxit, la comoditat i la seguretat. Els valors de la solidaritat i l’altruïsme no estan prou a primera fila. Però alguna cosa està canviant. Hi ha propostes de petita escala que aposten per que els barris siguin àmbits per viure, amb varietat d’usos i activitats, comerços, serveis i, sobretot, perquè els veïns i la societat civil puguin expressar-se i participar. Per sort, el nostre barri de Sant Antoni és un barri viu, i ho és principalment per que gaudeix d'un teixit associatiu amb certa força.

El barri només anirà endavant si hi ha una bona participació per part de veïns i veïnes a les entitats i associacions que hi treballen, i aquestes demanen, protesten, reclamen i proposen, encara que de vegades somïin truites. L'Associació de Veïns porta quaranta nou anys treballant en aquesta direcció, amb la col.laboració activa i l'ajuda dels nostres socis. El nostre entorn en aquest temps ha millorat força, no ho oblidem. Però cal seguir per anar un pas endavant, sumar forces, enfortir les relacions humanes i socials, poc a poc, dia a dia, amb petites tasques, cadascú amb les seves idees i inquietuds.

El nostre barri ho mereix.

Pep Sala

Associació de Veïns del barri de Sant Antoni