"Cotxeres Borrel per al barri". Una lluita veInal.

Enguany fa 20 anys de la inauguració de la primera fase del projecte “COTXERES BORRELL”. L’ empresa Aiguajoc va començar a explotar, per un període de 50 anys, el poliesportiu. Dos anys més tard, en finalitzar les obres de l’edifici de formigó, vidre i metall, van començar les activitats al CENTRE CIVÍC DE COTXERES BORRELL i el 2001 es va afegir el conjunt de l’ escola pública Ferran Sunyer. Amb aquesta inauguració acabava un llarg procés participatiu iniciat a l’ any 1984.

 
  Festa popular davant Cotxeres”. 1891 La Compañia de Transportes Anónima de Tranvias de barcelona va demanar els permisos per construir una cotxera i unes quadres al carrer de Viladomat amb Marqués de Campo Sagrado. Fou una companyia privada fins a l’ any 1958 que va ser municipalitzada, moment que aquesta companyia va passar a  ser de Transports de Barcelona”


Quan el mes de maig del 1984, el barri i l’ Associació de Veïns es van assabentar per la premsa que   l’Ajuntament es venia el solar de la companyia de transports, on hi havia instal·lades  les cotxeres del carrer de Borrell, al Ministeri de l’ Interior per ubicar-hi el comandament superior de la policia estatal, els veïns propers al solar, veient que perillava la seva tranquil·litat, es van posar en acció.

Al capdavant si va posar l’ Associació de Veïns, amb el seu incansable president Joan B. Isart i l’ amic Joan Bordetas, entre altres, però ells varen dur quasi totes les negociacions amb l’ administració d’ aquella època. Acudiren als mitjans d’ informació, que van publicar cartes i escrits amb al·lusió al fet. El barri s’ omplí de llençols i pancartes amb el crit de 
VOLEM LES COTXERES PER AL BARRI.


Les assemblees informatives ompliren l’ agenda d’ aquells dies a molta gent de Sant Antoni i d’ altres barris de la ciutat.

Les negociacions foren llargues i dures. Com hem explicat pel barri hi anaven “els dos joans” per  l’administració, els regidors d’ aquella època en Jordi Parpal, en Serra Martí,  l’Albert Batlle, en Joan Clos i el mateix alcalde Maragall. Fins i tot en Miquel Roca, cap de l’ oposició en aquells moments i també regidor de l’Eixample.



A l’ any 1987,  tot just iniciar les obres dels Jocs Olímpics es va decidir renunciar(Ministerio del Interior) al projecte de construcció de la macrocomissaria.

La decisió va ser presa principalment per les protestes dels veïns i les entitats de quasi tota la ciutat, alhora de l’ explosió d’ un artefacte a les escales del metro de la plaça  d’Espanya, prop de l’ antiga caserna de Belchite – ara Hotel Plaza.
Les obres s’ iniciaren,  però el procés va encallar-se més d’ un cop i les obres parades, però fou desencallat a  l’any 1989 que, després de moltes reunions (intervenció directa dels regidors Joan Clos i Miquel Roca) es va pactar un nou projecte “En el solar hi hauria un poliesportiu amb aparcament i zona de jardins. Una escola pública i un Centre Cívic.”
Alguns d’ aquests equipaments ja estaven reflectits en el “PLA DE SANT ANTONI 2000” que el barri havia plasmat en un document a l’ any 1986.



Un cop més la història ens explica que gràcies a la unió i la feina feta per un munt de dones i homes anònims de Sant Antoni, sobretot els veïns i les veïnes de les rodalies de les cotxeres del carrer de Borrell i Campo Sagrado, ara el barri pot gaudir d’una escola i un centre cívic

 


El Centre Cívic Cotxeres Borrell i l’escola pública Ferran Sunyer.
Foto: Dani Rovira, Districte de l’Eixample













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies