La filosofia de les superilles

A Barcelona, ciutat mediterrània, compacta i complexa, l’espai públic és lloc de trobada i reunió. I és que els carrers, els parcs i les places del nostre entorn són espais privilegiats d’intercanvi per a la relació, la productivitat, la generació de coneixement, o el lleure.

Per aquest motiu, el programa Superilles és un projecte de ciutat adreçat a la millora de la vida de les persones a partir de la definició d’una nova unitat que fa possible noves funcionalitats a l’espai públic. Nous espais de convivència en un nou model organitzatiu del teixit urbà pensat per a la gent.

Una oportunitat per afavorir la mobilitat sostenible, la productivitat, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada pel vianant. Aquest és el repte: com millorar al nostre barri el dia a dia de la gent, fent barris productius, inclusius i a velocitat humana. 

En aquest sentit, els carrers tranquils de les superilles donen peu a imaginar un espai públic diferent, amb menys sorolls, més verd, accessible i agradable per passejar a peu o en bicicleta; per jugar o per practicar esport, amb nous espais de trobada i opcions d’organitzar activitats a l’aire lliure.

Què és una superilla?

És una unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats. Les superilles ens brinden l’oportunitat de repensar i regenerar Barcelona, posant en pràctica iniciatives que voldríem per tota la ciutat.

Els objectius són pacificar espais i alliberar el trànsit de pas a determinades vies, per tal d’humanitzar-les i guanyar-les per l’activitat ciutadana. El model Superilles organitza la ciutat de manera que el vianant és qui té la prioritat real, seguit de la bicicleta i el transport públic. D’aquesta forma, el carrer recupera altres funcions, que no només són la de servir als desplaçaments.

El programa Superilles basa principalment les seves directrius i criteris en diferents plans i compromisos sectorials municipals (Compromís de Barcelona pel Clima, Pla de mobilitat Urbana, Pla del Verd i la Biodiversitat, etc.), creant sinergies, coordinant-los transversalment entre ells i donant-los visió de canvi global per tal de desenvolupar les seves línies estratègiques.

Superilla de Sant Antoni a l’Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels àmbits seleccionats per acollir algunes de les Superilles projectades a la ciutat, amb l'oportunitat de crear un espai de convivència i sostenibilitat, enmig del brogit de la trama densa per crear un nou model de ciutat.

No obstant, la implantació de les Superilles a tota la ciutat passa per intervenir en districtes i barris i molt especialment fixa l’objectiu d’iniciar el desplegament de les Superilles a la major part de la trama Cerdà.

Aquestes actuacions permetran incidir de manera significativa sobre l`àmbit central de la ciutat recuperant part del seu espai públic pels ciutadans i guanyant una ciutat per viure-hi amb qualitat de vida.

El model de superilles té, com un dels seus principis bàsics, la reconversió de l’espai públic en espai d’intercanvi i relació de persones.

Els eixos cívics es defineixen com espais interactius que garanteixen la continuïtat espacial i funcional del carrer, generalment amb presencia d’activitats atractives. Es tracta de carrers que uneixen àrees i/o nodes de centralitat i que presenten un flux de vianants notori.

L’espai ciutadà es classifica per una banda, en espais destinats al lleure, esbarjo, estada que en el cas de les Superilles del barri de Sant Antoni equivalen al 16,6% i per altra banda, en espais destinats a la mobilitat a peu 83,4%.

Les superilles del barri de Sant Antoni tenen com a principal eixos cívics el carrer del Comte Borrell i l’eix que es traça entre l’avinguda Mistral i el carrer de Tamarit, que representa un eix verd que permet la concentració d’activitats recreatives i que connecta amb el Mercat de Sant Antoni a través del carrer de Tamarit.

La zona al voltants del Mercat de Sant Antoni, entre els carrers de Parlament, Manso, Floridablanca i Ronda de Sant Antoni esdevenen espais de centralitat i vitalitat pel barri.

L’àmbit pilot de les superilles de Sant Antoni té una superfície de 78 hectàrees. Les seves limitacions son Gran Via, Ronda Sant Antoni, Ronda Sant Pau i avinguda del Paral·lel,

Radiografia de la població

La densitat de població i activitats fomenta la creació d’un espai urbà socialment integrador. La densitat es un condicionant per a l’ocupació de l’espai públic, es a dir, en els espais col·lectius del teixits compactes es desenvolupa una adequada vida social (espais vitals i dinàmics).

La provisió d’una dotació d’equipaments òptima i diversa és una garantia de qualitat urbana; tanmateix és un components bàsic per a la cohesió social del teixit urbà: els equipaments són espais de trobada, nodes de complexitat social que reforcen el caràcters identitari del barri.

La població censada al barri es de 38.369 habitants: 479,7 habitants per hectàrea.

La població de mes de 65 anys que viu sola representa el 29,3% una mica superior que a la citat de Barcelona (25,6%).

L’índex de sobre envelliments es del 57,2 %, la renda familiar disponible es de 99 i els nascuts a l’estranger representant el 26,1%.

Segons el cens els al barri tenim 1768 locals de planta baixa, amb activitat comercial. Del que un 7,6% roman tancats.

La superfície construïda no residencial (comercial, oficines, industria turisme i hoteleria es del 19,3%.El usos comercials representes el 44%.

En l’àmbit de Sant Antoni, un 51,7% de l’espai públic està destinat al vehicle, el 45,5% al vianant i tan sols un 7,5% de l’espai correspon a les tipologies d’espai verd i de creació.

Sorprèn que més de la meitat de tot l’espai públic estigui destinat a la vitalitat del vehicle o al seu estacionament, així com la constatació d’una mancança d’espais verd i de recreació en la zona.

La contaminació atmosfèrica constitueix un risc mediambiental per a la salut pública. L’actual model de mobilitat urbana convertit el trànsit rodat en la principal font d’emissió de contaminants. Hem de prioritzat l’ús de models menys contaminants (a peu, bici, transport públic).

L’estimació de la qualitat de l’aire portada a terme és el resultat d’una modelització d’alta resolució que considera el trànsit coma font principal d’emissions de contaminants.

Els carrer que conformen l’àmbit de Sant Antoni presenten una elevada densitat de trànsit. A més de l’evident Gran Via, s’hi troben altres carrer altament transitat com son el carrer de Sepúlveda, Ronda Sant Antonio, Comte d’Urgell o l’avinguda Paral·lel, fent que la qualitat d ‘aire a la totalitat de l’àmbit sigui inacceptable.

A l’elevada densitat de transit s’hi afegeix la pròpia tipologia dels carrer, amb edificis alts i continues formant canons estrets i profunds per on passen un gran nombre de vehicles que emeten contaminats dificulten la dispersió dels mateixos. fent que gran part de la població es trobi a poca distancia de la font acústica.

També es importat el confort acústic. El soroll es defineix com un so excessiu i molest que afecta els nivells d’habitabilitat d’una ciutat i la salut pública.

A l’elevada densitat de transit s’hi afegeix la pròpia tipologia dels carrer, amb edificis alts i continues formant canons, fent que gran part de la població es trobi a poca distancia de la font acústica. Això provoca que gairebé el 79% del total de la població de l’àmbit de Sant Antoni pateix un nivell sonor superior als nivells “molest”. (màxim de Lden).

El estudi dins de aquest territori s’han desglossat en tres eixos basics:

         1 – Espai públic i habitabilitat

Estructura urbana que compren els estudis de població, activitats i equipaments, morfologia de l’edificació, planejament urbanístic, classificació de l’espai públic, accessibilitat del viari, ampliaria de calçada i secció de carrer.      

Habitabilitat a l’espai públic dedicat a l’espai ciutadà i eixos cívics, espai destinat al vianants, confort acústic i qualitat d l’aire.Confort tèrmic.

         2.- Mobilitat urbana

Ocupació de la mobilitat motoritzada. Proximitat simultània a xarxes de transport alternatiu al vehicle privat. Proximitat a aparcament de bicicletes. Aparcament per automòbils fora de calçada. Dotació de places d’aparcament per a vehicles.

         3.- Espai verd i biodiversitat

Infraestructura verda amb indis biòtic del sòl i l’arbrat viari, espai verd per habitant i proximitat a espais verds.