El proper any

Extracte del parlament del Sopar de Festa Major, el 19 de gener a l'Envelat

Al davant nostre tenim tot un any que no es presenta ni plàcid ni avorrit. Grinyolen, quan no resulten preocupants, alguns canvis polítics mundials, europeus, espanyols i catalans, anunciats o aprovats. El drama d’immigrants i refugiats no sembla estar en vies de solució. Ni les guerres. Tampoc el canvi climàtic, que s’anuncia més ràpid i vigorós del que s’havia previst fa uns anys.

Primer premi "Acabant les obres del Mercat". Enhorabona a Josep Maria Grimau Rodríguez #espaicatalàroca #igerseixample

Una publicación compartida de Espai Català-Roca (@espaicatalaroca) el 1 de Mar de 2017 a la(s) 10:37 PST

D’altra banda diuen que l’economia millora i que l’atur anirà minvant. Diuen que estem sortint de la crisi. I diuen, alguns, que el món va per bon camí. Doncs no ho sembla.

En qualsevol cas, el cert és que ningú no ho sap de debò. Ni els astròlegs. No hi ha prediccions fiables i ens envolta massa soroll i poc rigor. Per exemple, sovint en lloc de notícies genuïnes i fets, els noticiaris repeteixen “declaracions” retòriques dels polítics, sense proves, ni seguiment de previsions o plans d’acció: “hisenda som tots”, “les pensions no baixaran”, “no pujarem impostos”, “perseguirem la corrupció”.

És a dir, ni polítics, ni economistes ni sociòlegs tenen estris fiables per tal de fer prediccions a pocs anys vista. Per tant, no ens les hem de creure mai.

En general, però, a casa nostra gaudim de la ciutat i ens estimem el barri, perquè té alguns (pocs) serveis, ens hi trobem a gust i hi ha convivència. Això és un actiu valuosíssim.

Però no està, ni pot estar, assegurat contra tot risc. Evidentment hi ha perills extrems que no podem controlar, com terratrèmols o tsunamis. D’altres van lligats a l’acció humana global, com passa amb l’escalfament de la terra.

Però altres sí que els podem controlar: per això pensem que sempre cal parar esment i mirar més lluny. I un dels principis bàsics per un futur sostenible és la sobrietat, l’eficiència i no créixer compulsivament sense saber com, ni cap on, ni per aconseguir què.

Per tant, els diem als polítics i tècnics que ens governen que pensin més sovint en la gent del carrer, les seves necessitats i desitjos, que no toquin les coses que funcionen bé, que no facin normes si no cal, que mai no oblidin que sempre hi haurà sorpreses i coses que s’espatllen, que convé ser previsors, que es pot aprendre molt dels errors però poc de la retòrica buida, i que tot envelleix i degenera si no es revisa i restaura periòdicament. I que no es distreguin, ni ens distreguin, amb temes de menor importància.

I si la participació ha de ser un objectiu veritable i no fum multicolor, cal escoltar a tothom, aprendre de la diversitat, donar facilitats i evitar protagonismes.