Adéu a la Cereria Noc

Com ja he comentat en el breu, la botiga NOC – CERERIA ABELLA del carrer Comte Borrell, 41 ha tancat aquest estiu.
Tan bon punt me’n vaig assabentar vaig arribar-m’hi per parlar amb la responsable de la botiga. I, amb què em vaig trobar? Tot el local enlaire, els paletes enderrocant parets...un terrabastall. I una nota que diu:

Tornem als orígens
C. Sant Antoni Abat, 9

I això és el que vaig fer: anar “als orígens”, al carrer de Sant Antoni a tocar la plaça del Pedró.

I, efectivament, allà hi vaig trobar l’origen d’aquesta cereria, una botiga antiga que lluu aquest rètol: ABELLA – CERERIA DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

Mires la façana i et sents transportada al segle XIX. Que és un establiment “amb solera” es pot apreciar en aquestes  fotografies: una, vaig fer-la aquest estiu jo mateixa; a l’altra -que he trobat a Internet- apareix  la botiga abans de 1900. Semblaria la mateixa foto si no fos pels personatges de l’entrada, entre els quals la fundadora de l’establiment.



En efecte, la història de Cerabella comença a Barcelona l’any 1862, quan Francesca Abella arriba a ciutat procedent del Pallars i munta a la plaça del Pedró, al Raval, un taller on fabrica espelmes i ciris de cera. Era, i és, tot un ofici artesà complex; cal pensar que en aquell temps la cera calia blanquejar-la amb la llum del sol. La fundadora va posar a la botiga el nom de Cereria de la Sagrada Família (no el temple sinó Jesús, Maria i Josep que estan representats en un quadre a l’interior) possiblement per devoció o perquè les esglésies n’eren els clients més importants. I en tenia unes quantes properes!


Així la seva activitat, ja des dels inicis, va ser especialitzar-se en l’elaboració d’espelmes de cera d’abella. Va tenir èxit i treball assegurat amb aquest article de gran demanda, tant per part de l’església com de la població, especialment d’aquella amb menys possibles, que no podia permetre’s altres mitjans més costosos d’il·luminació.

Realment, l’espelma va ser un dels articles més populars a l’època ja que era el mitjà més universal per il·luminar la llar en la foscor de la nit. I va ser-ho fins que es va generalitzar el gas i més tard l’electricitat. No puc deixar de pensar  en l’antigor i en les llargues nits de l’hivern, com  havia de ser de tenebrós l’entorn físic de la gent senzilla, al carrer i a la llar...! I nosaltres només hem d’estirar un dit per acabar amb la foscor! Era un altre món.

I ara què posaran en aquest local? Doncs un restaurant! Un altre restaurant!

Tornem a Cerabella. Avui, les espelmes ja no són un article imprescindible. Per això els hereus de la Sra. Francesca, que crec són ja la cinquena generació i tenen fàbrica a Sentmenat, segueixen fabricant espelmes tradicionals, però també d’altres de nova creació, amb gran diversitat de formes i colors, perfumades, absorbents de fums, repel·lents d’insectes... I és així com l’espelma segueix formant part de la nostra vida adornant les nostres llars i formant part de les nostres celebracions familiars. I tant de bo no siguin ni tornin a ser necessàries per a ningú.



Bé, la cereria del carrer de Sant Antoni encara la tenim molt propera i no ens cal desplaçar-nos gaire per cercar-hi espelmes per als pastissos d’aniversari o per guarnir la taula i, en general, la casa; però -almenys jo- enyorarem la botiga del Comte Borrell, perquè no només m’oferia els seus articles, sinó perquè era una botiga amb personalitat i pel goig que eren per a la vista els seus aparadors, sempre bonics i sorprenents i que canviaven sovint d’aspecte. Contemplar-los en passar pel davant era sempre un instant de petit plaer.

I ara què posaran en aquest local? Doncs un restaurant! Un altre restaurant! No cal dir que els desitjo molta sort, però, realment, el barri necessita més restaurants i bars?

Em pregunto i pregunto: què estem fent? què volem? Volem un barri  per als veïns o volem un barri per als de fora, perquè s’ho passin bé?
I què volem, botigues de poca o nul·la identitat mentre el barri va perdent el seu comerç amb personalitat, els petits comerços que li donen caràcter?

És això el que volem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies