Com
ja he comentat en el breu, la botiga NOC – CERERIA
ABELLA del carrer Comte Borrell, 41 ha tancat aquest estiu.
Tan
bon punt me’n vaig assabentar vaig arribar-m’hi per parlar amb la responsable
de la botiga. I, amb què em vaig trobar? Tot el local enlaire, els paletes
enderrocant parets...un terrabastall. I una nota que diu:
Tornem als orígens
C. Sant Antoni Abat, 9
C. Sant Antoni Abat, 9
I això
és el que vaig fer: anar “als orígens”, al carrer de Sant Antoni a tocar la
plaça del Pedró.
Mires
la façana i et sents transportada al segle XIX. Que és un establiment “amb
solera” es pot apreciar en aquestes
fotografies: una, vaig fer-la aquest estiu jo mateixa; a l’altra -que he
trobat a Internet- apareix la botiga
abans de 1900. Semblaria la mateixa foto si no fos pels personatges de
l’entrada, entre els quals la fundadora de l’establiment.
En efecte, la història de Cerabella comença a Barcelona l’any 1862, quan Francesca Abella arriba a ciutat procedent del Pallars i munta a la plaça del Pedró, al Raval, un taller on fabrica espelmes i ciris de cera. Era, i és, tot un ofici artesà complex; cal pensar que en aquell temps la cera calia blanquejar-la amb la llum del sol. La fundadora va posar a la botiga el nom de Cereria de
Així
la seva activitat, ja des dels inicis, va ser especialitzar-se en l’elaboració
d’espelmes de cera d’abella. Va tenir èxit i treball assegurat amb aquest
article de gran demanda, tant per part de l’església com de la població,
especialment d’aquella amb menys possibles, que no podia permetre’s altres
mitjans més costosos d’il·luminació.
Realment,
l’espelma va ser un dels articles més populars a l’època ja que era el mitjà
més universal per il·luminar la llar en la foscor de la nit. I va ser-ho fins
que es va generalitzar el gas i més tard l’electricitat. No puc deixar de
pensar en l’antigor i en les llargues
nits de l’hivern, com havia de ser de
tenebrós l’entorn físic de la gent senzilla, al carrer i a la llar...! I
nosaltres només hem d’estirar un dit per acabar amb la foscor! Era un altre
món.
I ara què posaran en aquest local? Doncs un
restaurant! Un altre restaurant!
Tornem
a Cerabella. Avui, les espelmes ja no són un article imprescindible. Per això
els hereus de la Sra. Francesca, que crec són ja la cinquena generació i tenen
fàbrica a Sentmenat, segueixen fabricant espelmes tradicionals, però també
d’altres de nova creació, amb gran diversitat de formes i colors, perfumades,
absorbents de fums, repel·lents d’insectes... I és així com l’espelma segueix
formant part de la nostra vida adornant les nostres llars i formant part de les
nostres celebracions familiars. I tant de bo no siguin ni tornin a ser
necessàries per a ningú.
Ja vam
parlar d’aquesta botiga al número 96 d’aquesta revista, dins l’article dedicatal Nadal al barri.
Bé, la
cereria del carrer de Sant Antoni encara la tenim molt propera i no ens cal
desplaçar-nos gaire per cercar-hi espelmes per als pastissos d’aniversari o per
guarnir la taula i, en general, la casa; però -almenys jo- enyorarem la botiga
del Comte Borrell, perquè no només m’oferia els seus articles, sinó perquè era
una botiga amb personalitat i pel goig que eren per a la vista els seus
aparadors, sempre bonics i sorprenents i que canviaven sovint d’aspecte.
Contemplar-los en passar pel davant era sempre un instant de petit plaer.
I ara
què posaran en aquest local? Doncs un restaurant! Un altre restaurant! No cal
dir que els desitjo molta sort, però, realment, el barri necessita més
restaurants i bars?
Em
pregunto i pregunto: què estem fent? què volem? Volem un barri per als veïns o volem un barri per als de
fora, perquè s’ho passin bé?
I què
volem, botigues de poca o nul·la identitat mentre el barri va perdent el seu
comerç amb personalitat, els petits comerços que li donen caràcter?
És
això el que volem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies