Els Timbalers de Sant Antoni

Per aquest numero de la revista tocava fer un reportatge a la institució més sorollosa del barri: Toca’l 2, els timbalers del barri. Per saber com funcionen, parlem amb una petita però molt completa representació del grup: Jaume, el músic del grup; Jenni, la directora i Aina, la mànager.

Perdoneu, Diables o Timbalers?
Jaume: Toca’l 2 som el grup de percussió dels Diables i la Porca de Sant Antoni. Tots formem la colla de diables del barri de Sant Antoni de Barcelona. Els Diables fan espectacles, correfocs o cercaviles. Nosaltres només la percussió. Però normalment qui està en una cosa està en l’altra i depenent del moment fem foc o fem percussió. N’hi ha que prefereixen més ser diable que timbaler i a la inversa.
Qui és la Porca?
Jenni: La Porca de Sant Antoni és una bèstia que ens acompanya als actes i com que és tan singular de vegades ens la demanen per coses tan curioses com un acte dels carnissers de la Boqueria.

Una porca? 
La seva història es remunta a l’any 1995 quan, coincidint amb el desè aniversari de la colla, els veïns i entitats del barri van fer possible la construcció d’una bèstia per als Diables. El primer drac s’havia fet malbé i feia temps que es reivindicava tenir una bèstia pròpia i singular, que realment fos representativa de la colla.

Els Diables van decidir que la nova bèstia havia de ser un porc, en honor a la icona del patró del barri, Sant Antoni dels animals, que porta un porquet sota el braç.

En Xavier Erre i en Xavier Saló van construir una porca de 2,5 metres d’alt i 80 kg de pes sobre una plataforma amb rodes, d’aspecte infernal i pintada amb els tons naturals utilitzats en les pintures romàniques.

M’han explicat una tafaneria...
Jaume, riu: Sí, l’any 2009 la Porca es va casar amb en Brolla, el porc senglar dels Diables de Cabrils. 

I ara que sabem una mica més de la bèstia, expliqueu-me el funcionament del grup
Aina: Som un col·lectiu del barri, som un grup de gent que mantenim viva una de les tradicions més antigues de Catalunya. Pensa que, segons Joan Amades, la primera data registrada d’aquest tipus de representació és a l’any 1150, quan va ser escenificat com un entremès en el banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. Però les fonts documentals més abundants i explícites són les que ens informen de les processons del Corpus, que ens ofereixen una representació recurrent del bé i del mal, normalment un combat entre àngels i dimonis.


S’ha de ser músic per formar-ne part?
Jaume: No, l’únic que has de tenir són ganes i compromís. Al principi costa una mica però amb tres mesos, més o menys, es comença a aprendre els talls, les marques i els ritmes.
Això si, cada persona és un món i depèn de les seves capacitats.Jenni: El primer bolo que fa un nouvingut sempre és catastròfic pel públic: la pressió, la coreografia, el  foc... A la vegada és divertit veure el procés d’aprenentatge de cadascú.

Quin tipus de música feu?
Jaume: Barregem instruments tradicionals catalans com tabals o caixes amb instruments més nous com rocars o tamborins brasilers. D’aquesta manera surten composicions més rítmiques com Drum and Bass, funk o reggae.
Jenni: En Jaume sempre està fent arranjaments. Quan som de bolos ell és el que controla possibles canvis o errors.
Jaume: Jo faig la composició, però  al llarg del procés de creació de la peça i la coreografia tothom pot crear,  opinar i decidir. És necessari tenir oïda, és clar, però un procés col·lectiu és sempre més enriquidor.

D’on surten els instruments? Els porta cadascú?
Aina:  No, nosaltres per fer els bolos i sortides no cobrem res; d’aquesta manera tots els diners que es recapten els invertim en pirotècnia, instruments o despeses de manteniment de la colla. Ens autofinancem.

Què s’ha de fer per participar a la colla? 
Jaume: Som molt oberts. Tenim gent des de 18 anys fins als més adults, sense límits. S’ha de pensar que la implicació és un tema de compromís més que d’edat i, al final de tot plegat, es fa un grup d’amics perquè no cobrem i entre bolos i assaigs estem moltes hores junts.