Ara
s’apropen les festes de Nadal, que bàsicament celebren el naixement de Jesús,
però la societat ha fet d’aquestes festes un motiu de consum.
Tampoc
oblidem que s’afegeix el Cap d’Any, unes festes amb tot el sentit de la
paraula, menjar, beure i regals, però això no és pas dolent ja que es fa en
família.
Però
hi ha gent que no pot fer ni el menjar, ni el beure, ni els regals.
Per
això us explicaré una història d’aquesta gent amb l’exemple de Maritza, Lourdes
Rivera Barreiro, que viu en el barri de Sant Antoni des de l’any 2003, al
carrer Sepúlveda número 103, perquè sapigueu la seva història.
Per mi
aquest és el veritable esperit de Nadal.
Li
faig una entrevista, naturalment amb el seu consentiment.
-Hola Maritza, benvinguda, quina edat tens?
-54 anys.
-Estàs casada?
-Sí, amb un home català de 70 anys.
-Tens fills i quants?
-Quatre, dues dones i dos homes.
-D’on ets?
-Equatoriana i porto dinou anys a Catalunya.
-Treballes?
-No, estic a l’atur i no trobo feina.
-Tens ajuda econòmica?
-No, res.
-Llavors com vius?
-De la petita jubilació del meu marit.
-M’has dit que tens un problema d’habitatge, com vius?
-En un pis de lloguer, i estem en
desnonament, i ara m’han ofert un advocat d’ofici, perquè el contracte ja està
rescindit i no hi ha hagut pròrroga. Pago 630 €
mensuals, i porto quinze anys vivint en el mateix habitatge. Per l’edat
del meu marit i la meva, costa molt de trobar pis. Ni tan sols trobo una
habitació.
Ella
creu que el perdrà, però té una mica d’esperança amb l’advocat d’ofici.
Fa una crida a les persones que li puguin
oferir un habitatge, està disposada a pagar. Si hi ha alguna persona que pugui
fer-ho, el mòbil es 620 741 580.
-Menges calent cada dia?
-De menjar, menjo una mica, però calent no,
ja que m’han tallat la llum. Com que la meva cuina és elèctrica no tinc aigua
calenta per això em dutxo amb aigua freda. A la tardor!
-Com tens previst passar el Nadal?
-Ens conviden uns amics a casa seva, un
matrimoni. A casa no celebrarem res, ja que no tenim ni llum, ni aigua calenta,
és impossible, i el menjar està fred.
-Tu tens família aquí o a l’Equador?
-Els meus fills són a Londres, excepte el
fill gran que és a l’Equador. Ni ells poden venir, ni jo anar-hi.
Al dir
això li salten les llàgrimes.
-On creus que es viu millor a l’Equador o a Catalunya?
-A Catalunya jo em sento
catalana i el meu marit es d’aquí. Jo a Catalunya no l’abandono.
-Tens esperança per aquestes festes?
-En la situació que em trobo,
es molt difícil, intento no posar-me trista.
Vols dir alguna cosa als veïns?
-Sí que tinguin un bon Nadal i els desitjo
tot el millor.
Que ho
digui una persona amb la seva situació es d’elogi.
Al
llarg de l’entrevista les llàgrimes apareixen diverses vegades.
Bon
Nadal a tothom.
Nota final: com ja us podreu imaginar, la
Maritza ha anat a tot arreu i ha fet tots els passos a les administracions per
tal d’intentar solucionar la seva situació, sense gaires resultats fins ara.
Jordi Muntané
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies