Maria Carme Roca, pregonera de la Festa Major 2016

RADIOGRAFIA LITERÀRIA


Enguany, la pregonera de la Festa Major del barri ha estat M. Carme Roca, una veïna com les altres; esposa mare, mestressa de casa...

Però ella té una característica ja no tan habitual, és... escriptora!

Per conèixer-la a fons, he volgut fer-li una radiografia, literària naturalment, i he anat explorant el seu interior de creadora d'històries.

Amb el croquis o radiografia a la mà l'he anat preguntant, i la M. Carme Roca m'ha contestat amb tota la claredat, simpatia i entrega que posa en tot el que fa.
Aquí tenim el resultat de l'exploració, no mèdica, sinó periodística:







ANAMNESI (HISTÒRIA CLÍNICA)

Professora d'història
Administrativa en una assessoria mediambiental
Mestressa de casa
i -el més important- mare
Aquest programa tan atapeït, que va dur al llarg d'alguns anys, va fer que no es pogués dedicar a escriure fins que els fills van començar a ser ja una mica grandets.

CERVELL - IDEES   
Conviu amb les idees, són  el motor, les que manen. A vegades es perden... Sovint les deixa apuntades i les guarda en una carpeta.
En té moltes, d'idees; mai no li ha fet por la pàgina en blanc, les idees em demanen tanda -diu la Carme-.
Cercadora d'idees, du sempre el radar desplegat, i confessa ser una gran tafanera.
 "Les idees em demanen tanda!"
ULLS – MIRADA
També és una gran lectora, el pare era mestre i disposava d'una bona biblioteca que la Carme va saber aprofitar molt bé.
Un dels primers llibres que va deixar-li petja és  L'illa del tresor de R.L. Stevenson.  Ser filla única li va permetre gaudir d'una llarga infància i de moltes estones per la lectura, no solament de llibres, també llegia el Pulgarcito!

ORELLES – OÏDA
La Carme aprecia, sobretot, el silenci. Per escriure no necessita música, el  millor és el silenci, però mostra ser molt adaptable, perquè diu que si sent de fons un partit de futbol, treballa igual.

NAS – AROMES
Em poso a explorar el nas i trobo:
Aroma de roses, li recorda els estius de la infantesa, a Begues. Hi havia roses i la seva aroma li ha quedat a la memòria.
També serva de manera especial l’olor que feia l'avinguda de la Llum, a la plaça de Catalunya de Barcelona, que feia una aroma penetrant, com de galetes Rifacli...

BOCA – LA PARLA
Aquesta exploració la faré amb interrogatori:
T'ho vas pensar gaire per acceptar de fer el pregó?
- No gens, em costa molt dir que no, i, a més, em vaig sentir molt honorada i agraïda. I... com no havia d'acceptar de parlar, si jo no callo ni sota l'aigua?
El teu ha estat un pregó totalment didàctic, farcit d'història...
- És que jo sóc una “friki” de la Història.

COLL: LA GOLA; UN NUS A LA GOLA
Disculpa, ara he de mirar-te el coll a la gola, que hi tens? alguna cosa que no et pots empassar?
- les coses que no em puc empassar són les injustícies, la falsedat, els malentesos, però això últim sempre procuro arreglar-ho,  perquè, quan hi ha un malentès, necessito parlar-ne  i aclarir-ho.

LES MANS: ESCRIURE
Hem arribat a un punt àlgid de la radiografia; les mans. D'allà surten, materialment, les obres gestades en aquell cervell que ja hem vist. Anem a veure com treballen:
Escriu amb ordinador, però també escriu alguns apunts en paper i, quan comença un llibre, li agrada fer-ho amb  ploma;  l'estilogràfica Montblanc, que li va regalar el seu marit quan va escriure el primer llibre; és com un ritual.
Per fer els apunts també li agrada utilitzar els bolígrafs Pilot.
I utilitza papers de colors, li van molt bé per organitzar-se; distribueix els personatges o temes en colors.
Te molta paperassa i alguna llibreta, però li agraden més els fulls, són més pràctics per ordenar i classificar.
Gèneres literaris: pràcticament, els ha tocat tots, exceptuant el tema eròtic i el de terror, però... crec que aquest últim se l'està pensant. Escriu una mitjana  d'uns dos llibres  l'any. Quan escrius gaudeixes i pateixes, diu.

EXPLORACIÓ PSICOLÒGICA
A vegades passa –dic jo- que el personatge d'una novel·la, quan portes un bon tros escrit, se't rebel·la, no? És el que diuen els escriptors!; que a vegades, els personatges volen fer la seva... Què fas en aquests casos?
Es veu que li he tocat el voraviu, perquè aquesta vegada em contesta amb un lleu to d'indignació:
Ah, no; jo mano!, i si el personatge vol anar per un altre camí, primer m'ha de convèncer, i, si és necessari, el mato!
Parles sola? Vull dir, parles quan ets  a casa, amb els teus personatges, fins al punt que el marit et pregunta el què dius i li contestes que no parlaves amb ell, sinó amb el personatge?
Oh, i tant, sí, sí, parlo amb ells!
Amb aquestes respostes, ja veig que la salut mental és perfecta. L'exploració psicològica, igual que les anteriors, ha estat un èxit.

ENTORN
Ja només ens queda veure, una mica, l'entorn de l'escriptora, i així ens assabentem que té una gata. Quan la gata vol que la Carme li faci cas, es posa al damunt del teclat de l'ordinador. Si marxen de viatge se l'emporten amb ells.
També disposa d'una habitació per escriure, tot i que també pot escriure en altres llocs.
En tots moments pensa en el que està escrivint, a vegades s'abstreu (ha arribat a perdre metros o trens, abstreta en un punt de la novel·la).

INVESTIGACIÓ (LA SEVA FARMACIOLA)
La Biblioteca de Catalunya
Les Biblioteques del barri
Arxius i Internet



MÉS ENLLÀ DE L'ESCRIPTURA
Més enllà de l'escriptura està la vida de debò, i s'obliga a protegir un temps lliure, amb la parella i la família, per sortir, llegir, viatjar (que li agrada molt), fer sobretaules...

EL DIA A DIA 
El seu dia a dia, ara, pot ser molt diferent.
La rutina normal es despertar-se sobre les 8, dutxar-se, esmorzar -necessita esmorzar abans de començar la feina- i posar-se davant de la pantalla; escriure, documentar-se, anar a la Biblioteca..., i, entre tot això, anar posant rentadores i fent les feines de la casa, i convertir-se en cuinera de diverses  forquilles els dies que vénen els fills a dinar... si és que és un dia normal, perquè...
Molts dies té compromisos o obligacions que li alteren i modifiquen tota aquesta rutina; presentacions, tertúlies, xerrades... és com si tingués una doble vida, diu ella.

No hi ha més que mirar la seva pàgina web per comprovar-ho: mcarmeroca.cat, una bonica pàgina web que recomano, allí trobarem la seva bibliografia i podrem seguir la seva apassionant aventura d'escriure, la seva particular Illa del Tresor, que, per ella, és l'Illa de l'Escriptura!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies