Ja ens queda lluny aquell 24 d’octubre de l’any passat, quan s’inaugurava
Calàbria 66 amb una diada de portes obertes i d’activitats de tot tipus i on,
en un moment del discurs de benvinguda, l’Alcaldessa admetia que l’equipament naixia
sense poder resoldre del tot la mancança d’espai necessari per a les activitats
i projectes de les entitats del barri de Sant Antoni.
Cinc mesos després hem comprovat que de demanda d’espai n’hi ha,
sobretot interna: assaigs de grups de teatre, exposicions o reunions diverses. Tot
i que Calàbria 66 fou una de les seus de la Festa Major d’enguany, d’activitats
obertes n’hi ha hagut en menor mesura. Encara no tenim un equip tècnic estable
que doni suport i que vetlli per les necessitats, la comunicació, la gestió
pròpia de qualsevol proposta que es vulgui dur a terme, a l’espai i al barri, o
el dia a dia. El voluntariat no pot arribar a tot, i potser no cal que ho faci
perquè ha de debatre, gaudir, mobilitzar-se i decidir accions que eixamplin el
compromís del veïnat per un barri millor.
No hem d’oblidar que Calàbria 66 és només una eina per al barri, que ha costat més de tres anys
d’esforços i lluites de diverses veïnes i veïns, d’entitats que han estat al
darrere en tot moment i on s’ha forjat la Federació d’Entitats Calàbria 66,
primer gran èxit assolit i històric. Mai al barri de Sant Antoni s’havia
arribat a un tipus d’acord entre associacions com aquest, una organització que
vol representar-les a totes i amb un repte en comú: fer de Sant Antoni un barri
actiu amb una millor educació, cultura i veïnatge.
Han estat cinc mesos trepidants,
de gestió voluntària d’un grup motor que ens hem conegut a fons gràcies a la
il·lusió del projecte Calàbria 66. Hem tingut molts maldecaps, hem passat moltes
hores junts... i ara sembla que ens coneguéssim des de la infància.
Aproximadament cada dos mesos es respira un xic a
través d’una teràpia anomenada “Descalabriogresca”, recorreguts per l’extens i ric gremi de restauració del barri que alleugen els debats complexos on condueixen els reptes de la gestió ciutadana.
través d’una teràpia anomenada “Descalabriogresca”, recorreguts per l’extens i ric gremi de restauració del barri que alleugen els debats complexos on condueixen els reptes de la gestió ciutadana.
hem
de debatre, gaudir, mobilitzar-nos i decidir accions
Perquè cal remarcar també que Calàbria 66 és el primer espai del
Districte de l’Eixample en què es concedeix una gestió ciutadana per a un
equipament públic. Gestió a través de les veïnes i veïns organitzats que,
durant quasi mig any, a través de les comissions que estructuren el projecte
(educació, cultura i veïnatge), s’han reunit una vintena de vegades per tal
d’elaborar els principis amb els quals comencem a caminar. Molts debats, amb
polèmica però també amb acords, sobre com fer de Calàbria 66 un centre per al
barri i per a tothom. T’hi esperem, ens falta la teva opinió!
Grup motor de la
Federació d’Entitats de Calàbria 66
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies