És a punt d’obrir l’Espai
Calàbria a l’antiga seu de l’ONCE del carrer Calàbria, 66. Ara per ara, parlar
de Calàbria és parlar de futur. Dit d’una altra manera, Calàbria serà allò que
vulguem que sigui els veïns i les veïnes del barri.
La feina feta fins ara
durant més de tres anys ens permet disposar d’un local ben equipat que només
cal omplir d’aquelles activitats que entre tots i totes decidim. L’ateneu o el
centre social o com acabem decidint que es digui, ha de cobrir una mancança del
barri: un centre de referència de la vida socio-comunitària del barri.
El futur d’aquest espai l’hem
de construir entre tots però la seva trajectòria històrica, des del moment de
la seva conceptualització fins avui, ens pot ajudar a marcar el camí.
Un nou Espai
Públic del barri
Entenem que les diverses crisis (financera, econòmica, política,
de valors...) fa que estiguem vivint un moment de forta individualització que
contribueix a la fragmentació de la cohesió social, on es tendeix a prioritzar
el particular per sobre del col·lectiu i el tenir per sobre del ser.
Per això plantegem un projecte d’Espai Públic on es prioritza
l’acció sociocomunitària. Creiem
que ha de tenir un fort caràcter popular, no ha d’oferir els serveis
assistencials que correspon proveir-los al sector públic, ni activitats
comercials que ja s’ofereixen al barri.
Les característiques de la part de l’edifici destinat a usos
veïnals el fan idoni per cobrir algunes de les mancances sociocomunitàries del
barri.
Així, proposem un Espai Públic:
- On s’afavoreixi el poder convertir la condició privada d’individu, que molt sovint es concreta en forma d’usuari passiu o de client, en la condició pública de ciutadà compromès en la transformació social.
- Per afavorir la construcció personal en el marc d’un col·lectiu cultural, comunitari i nacional.
- Entès com a lloc on es manifesta la voluntat popular, fonamental per garantir la qualitat de la vida democràtica.
- On s’estableix un repartiment just de responsabilitats entre el propietari de l’edifici, l’administració i el gestor, el moviment veïnal.
- Que ha de ser obert, plural, integrador, lliure i espontani per arribar a aconseguir que sigui un espai de tothom i per a tothom.
- On exercir la ciutadania que es responsabilitza dels altres, es corresponsabilitza amb la cosa pública i amb la noció de be comú i es porta a terme l’exercici emancipador del poder col·lectiu i ciutadà.
- De referència de la vida social i comunitària
del barri on els veïns i veïnes puguin dur a terme les seves iniciatives,
participant directament en les activitats
programades o promovent-ne de noves. - Troncal on les necessitats socials i comunitàries dels veïns i veïnes han de poder ser ateses en una primera instància i, si escau, derivades a l’associació o ens adient.
- On la informació, la dinamització i l’acompanyament són pilars bàsics de l’acció facilitadora -que defuig el clientelisme i el paternalisme- i que promou, en canvi, l’enriquiment personal i enforteix i amplia la xarxa de relacions socials del barri.
Un projecte veïnal adaptat a les oportunitats que ofereix l’edifici.
Donades les característiques de l’edifici i les necessitats del
barri s’ha cregut adient potenciar els usos que reforcin l’àmbit sociocomunitari.
Així, l’existència d’un auditori a l’edifici és la base per
plantejar un projecte cultural, teatral
i artístic i demanar la seva
reconversió en un teatre (una de les mancances del barri) i l’adequació
d’espais per als equipaments que requereix (camerinos, sala d’assaig, taller de
decorats i vestuari, magatzem, muntacàrregues...).
Altrament, la ubicació de l’Escola d’Adults Pere Calders a la
primera planta, la qual cosa implica que l’escola es quedi al barri, és la base
per elaborar un projecte educatiu i demanar la
construcció d’aules, biblioteca, espais per estudi i per tallers i altres
espais polivalents que han de permetre la realització d’activitats educatives
fora de l’horari lectiu com l’educació en el lleure infantil i juvenil,
l’escola de pares o el reforç escolar, entre d’altres.
I, finalment, d’una banda la manca d’un equipament social de
referència al barri i de l’altra, el fet de disposar d’una bona part de la
planta baixa amb contacte directe al carrer son la base del projecte veïnal que preveu dotar-nos d’un espai social com tenen la majoria de
pobles i barris del país (ateneu, orfeó, casal, foment, aliança... segons la
tradició de cada lloc).
S’acosta el moment
Per tant, el projecte Calàbria 66 està format per tres àmbits: cultural, educatiu i veïnal. Però el projecte s’enriqueix en presentar, en cada un dels tres
àmbits, quatre nivells de concreció.
- El més bàsic, necessari i assolible és donar resposta a les necessitats concretes de les associacions, de les entitats i dels veïns i veïnes. Els següents exemples il·lustren aquest nivell en cada un dels tres àmbits: aconseguir una seu per al grup de teatre amateur El Triangle, en l’àmbit cultural; mantenir l’escola d’adults Pere Calders i potenciar l’educació en el lleure al barri, en l’àmbit educatiu i crear un espai de trobada que fomenti la relació entre els veïns i veïnes del barri, en l’àmbit veïnal.
- El segon nivell pretén que la necessària coordinació de les diferents associacions i entitats de cada àmbit que faran activitats a l’edifici superi la simple suma d’esforços i es potenciïn les sinèrgies per arribar a tenir tres projectes ben travats (cultural, educatiu i veïnal).
- El tercer nivell és coherent amb l’anterior i pretén afegir valor a la simple coordinació dels tres projectes per acabar elaborant un projecte sociocomunitari de tot l’Espai Públic, fruit de la interrelació de tots els agents actius a l’edifici.
- Finalment, i a llarg termini, es pretén que l’Espai Calàbria esdevingui el nucli impulsor de projectes de barri en cada un dels tres àmbits -projecte cultural Sant Antoni; projecte educatiu compartit i projecte sociocomunitari- en col·laboració amb tots els altres equipaments, ens públics i privats, associacions, assemblees i veïns i veïnes del barri.
Un projecte de
creixement per al·luvió i sedimentació
Atenent al tempo associatiu basat en el treball voluntari i
atenent a la complexitat dels objectius del projecte, sembla aconsellable
adoptar un model de creixement senzill i sostenible en el temps.
La saviesa tossuda de la Natura ens en suggereix un que ens pot
ser molt útil: el creixement per al·luvió i sedimentació.
Necessitem totes les aportacions (siguin petits granets de sorra
o grans minerals) i el temps necessari per sedimentar-les.
Aquest model permet la incorporació progressiva del màxim de
gent possible i garanteix la suma de totes les aportacions.
Fa que tots els veïns i veïnes siguem necessaris però cap
imprescindible.
És un mètode que pot semblar un procés lent amb algunes fases
on, aparentment, no es veuran grans avenços però es farà feina de formiga i per
altra banda viurem fases de producció intensiva que poden coincidir amb la
Festa Major o amb esdeveniments específics que anirem programant.
En definitiva, volem aconseguir un projecte fort i sostenible
construït des de la voluntat dels veïns i les veïnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies