100 números i 100 mirades

Teniu entre mans el número cent de Sant Antoni l’Informatiu. És una gran fita, doncs no és gaire usual que una publicació d’aquesta mena arribi a sortir de forma continuada durant tant de temps. Al llarg dels seus vint-i-vuit anys de vida l’han fet possible  una bona colla de voluntaris i col·laboradors, amb el suport del comerç de proximitat. Gràcies a totes les persones que, d’una manera o altra, han participat en les diverses èpoques, podem estar força satisfets de la qualitat prou destacable de la revista del barri. En definitiva, tenim un mitjà propi per a que veïns i veïnes estem informats.

De fet, la revista és també un reflex de la petita història del barri, la seva evolució, aspiracions, experiències solidàries o reivindicacions, des de gener del 1988, quan va sortir el número zero, fins avui. Tanmateix convé recordar que en aquells moments començava a rodar el pla Sant Antoni 2000, un estudi a fons de les mancances i les necessitats bàsiques en equipaments del barri, que llavors tenia molt pocs serveis públics. D’aquest pla va sortir el nom de la revista.

Sant Antoni ha evolucionat molt des de fa gairebé trenta anys. Posant l’ull només a les dotacions públiques i a l’urbanisme (aconseguits sovint amb esperes exasperants), el 1988 no hi havia l’escola Ferran Sunyer, ni l’escola bressol Tres Tombs, l’avinguda Mistral era un erm ple de cotxes, asfalt i gairebé sense arbres, no hi havia el centre cívic, ni el centre de dia, ni la biblioteca...

Eren temps de canvis.

Potser ara també estem en temps de canvis, locals i globals: per una banda, el Mercat reobrirà d’aquí a poc temps completament renovat,  Calabria 66 tot just comença a caminar; per altra banda, han sorgit noves maneres de fer, els ciutadans volem ser més actius i les noves generacions van agafant el relleu.

Justament per això el gruix principal d’aquest número 100 es llegeix en clau de futur, de mirada endavant, d’imaginar el barri dels propers anys. Així, hem demanat a un centenar de persones que ens aportin la seva opinió, comentari o testimoni sobre el present i el futur, allò que funciona i allò que no, les expectatives o les necessitats.

Sant Antoni en cent mirades: no és una mostra exhaustiva ni pretén ser un treball sociològic, però de ben segur trobareu aportacions que cal tenir molt en compte a l’hora de treballar per al futur del barri. Han dit la seva veïns de tota la vida i nouvinguts; nens i nenes, joves i gent gran; residents, persones que hi treballen o que hi venen ocasionalment; estudiants, aturats, comerciants i fins i tot l’alcaldessa...  

No és exagerat dir que Sant Antoni és un barri relativament benestant, amb força gent gran i amb una considerable xarxa associativa. També convé esmentar, però, que la crisi ha fet estralls, en força casos de forma sagnant: atur, precarietat, accés a l’habitatge i a l’energia. De les mirades se’n desprèn. Sobre aquestes bases és imprescindible la participació veïnal de forma continuada, treballant de manera col·lectiva i solidària, cadascú amb el seu gra de sorra, per a ser també decisius en la presa de decisions dels que ens governen.