Un cop d'ull al Projecte REIS


Ha arribat l’estiu i amb ell les vacances.
És el moment de fer balanç del curs passat i per aquest motiu la  revista vol donar visibilitat i relleu a un del principals projectes socials que es realitzen al barri: el Projecte REIS  (Reforç Escolar i Integració Social).

REIS és un projecte consolidat. Un projecte perquè els nens que formen part del barri puguin adquirir coneixements i recursos per al seu dia a dia. Un projecte en què la societat, el barri, vol dotar-los d’una nova mirada, d’una nova manera d’entendre les seves vides basada en prioritzar el fet de conviure en comptes de, simplement, sobreviure.

El Projecte REIS es basa en el compromís entre els infants i els voluntaris 
Per entendre més sobre aquest projecte ens entrevistem amb una voluntària responsable de REIS.

El Projecte REIS són classes de reforç com una o un professor particular? No. El projecte està dirigits a “nanos” derivats de Serveis Socials amb  necessitats especifiques. 

L’Associació de Veïns es va adonar d’aquesta necessitat al barri? 
En el 2001 el director de Serveis Socials del barri va presentar el projecte a la junta. Ens va semblar molt interessant i aquí estem 13 anys després. 

Com s’engega l’engranatge perquè arribin els nens al projecte? Serveis Socials atén les famílies del barri amb necessitats especials, si aquestes tenen fills en edat escolar els proposen la possibilitat d’assistir a aquest projecte.
I els nens estan uns mesos fins que recuperen el ritme?
No, el Projecte REIS és un compromís. Un compromís entre Serveis Socials, els pare, els infants i els voluntaris, dura gairebé tota l’escolarització del nen o la nena. Des que arriba fins que acaba l’etapa escolar.

A quines edats està dirigit i quan comencen?
Actualment tenim 11 nens entre 7 i 15 anys. La situació ideal és que el més  aviat possible es detecti qualsevol retard en el procés d’aprenentatge per poder començar a actuar ràpidamenti així prevenir el potencial fracàs escolar.

Què troba un nen aquí diferent de l’escola?Aquí troben voluntaris disposat a reforçar-los en tots els nivells.  Normalment, són nens que donant-los suport, estimulació i acompanyament van millorant dia a dia. El fet de portar els deures fets els reforça en el seu auto- concepte i s’adonen que formen part d’una classe, cosa molt necessària en aquestes edats ja que  es reforça l’autoestima i així s’afavoreix la seva integració a l’escola i a la classe
Suport, estimulació i acompanyament reforça l'autoestima i afavoreix la integració escolar i social
Quina és la metodologia?Venen dues vegades per setmana una hora i mitja (ja que ens vam adonar que dues eren massa). Cada voluntari té dos nens com a màxim, i fem una rotació seqüencial per evitar l’excés de confiança i  de pas que els nens tractin amb diferents tarannàs. La seva labor és positivitzar el que fa el nen i treballar els deures.

No us trobeu amb moltes campanes?
No, no sol donar-se, però per prevenir- ho hi ha un control d’assistència. En el compromís que signem al principi del projecte queda clara l’obligació d’assistir, la qual cosa reforça el concepte integrador del projecte. A més cada nen té una llibreta diària amb tot el seguiment, la qual cosa a final de curs ens dóna una línia en el temps de l’evolució de l’alumne, normalment molt gratificant.
L'atenció personalitzada i l'ambient són claus per l'èxit

Finalment i per tenir una altra perspectiva del projecte entrevistem a la  Manuela, una de les voluntàries.

Què va ser el que et va agradar del projecte per decidir comprometre’t? Era el que jo estava buscant.Treballava com a tutora en un centre escolar i veia a nens encantadors que, per diverses raons, desenvolupaven problemes en l’aprenentatge i l’única cosa que podia fer era derivar-los a Serveis Socials. En canvi ara és com si hagués trobat la solució. El que m’he adonat és que a la majoria els faltaven concentració i atenció.  A principi de curs tot els distreia, ara a  final de curs poden estar concentrats en els deures gairebé tot el temps.

Quines serien les claus per aquest desenvolupament de l’atenció?
L’atenció personalitzada és clau; el context i l’ambient també són determinants.
A més, gairebé tots els 13 voluntaris ens hem dedicat a l’ensenyament,  coneixem les claus per apropar les matèries a la vida quotidiana i que entenguin que l’aprenentatge és útil per al dia a dia i que també pot ser  divertit.

De fet pot ser que sigui veritat perquè mentre fèiem aquesta entrevista veia entrar a classe els nens, de 7 a  15 anys, rient i saltant, més propi de  l’hora de la sortida de classe que de la d’entrada.

Sant Antoni, un barri amb bones notícies

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies