Ens ha deixat l’Antoni Bonastre

El passat 18 de febrer de 2016 va morir l’Antoni Bonastre, fundador de la pastisseria que porta el seu nom a l’avinguda Mistral tocant a Viladomat.

Home de caràcter, constant, treballador incansable, amb valors molt interioritzats i capaç de superar qualsevol adversitat, feia un bon brioix i una boníssima pasta de full, però quasi amb tota seguretat podria dir que a can Bonastre es fan les millors coques de Sant Joan.

Però l’Antoni, a més de bon pastisser, va ser un suport indispensable en els primers temps de l’Associació de Veïns i de la construcció del barri.

Quan es van passar situacions de dificultat econòmica ell sempre va ajudar. Amb en Joan Isart es barallaven sovint, però quan hi havia un entrebanc l’Isart anava carrer Tamarit enllà i mai ens va tancar la porta. El mateix poden dir els components de les primeres juntes de l’Associació.

Iniciador de la Vocalia de Botiguers, va estar sempre vinculat als esdeveniments del barri d’una manera o altra.

També volem mostrar el nostre respecte per la tasca, gens fàcil, feta per la Cristina, que ha permès que la pastisseria Bonastre continuï obrint cada dia i de segur que ho farà per molts anys.

Sant Antoni Refugi

Neix una nova iniciativa al barri. 

Sant Antoni Refugi és una plataforma de diverses entitats del barri, sorgida de l'espai veïnal Calàbria 66, que pretén actuar de manera solidària amb els refugiats que es troben a Europa fugint del terror i la guerra que s'ha instaurat als seus països. 

Sant Antoni vol ser refugi per a les persones que s'han vist obligades a deixar les seves terres, som un barri d'acollida i solidari.

Més informació a:
santantonirefugi@gmail.com 
Facebook: Sant Antoni Refugi
Twitter: #StAntoniRefugi

Actuacions als parterres de l’avinguda Mistral

Els darrers mesos Parcs i Jardins ha portat a terme una actuació important per a l’arranjament de la jardineria de l’avinguda Mistral. S’ha replantat completament la gespa i s’han plantat diverses espècies arbustives als parterres.

Ara la vegetació resta en bon estat. Cal, però, que els veïns en fem un bon ús. Atès l’ús intensiu que té l’avinguda, esperem que aquestes actuacions siguin prou duradores, sense que es perdi el sentit d’espai públic central del barri i lloc de trobada dels veïns i veïnes.

Mistalçotada

Per fi ha estat possible fer la calçotada popular del barri a Mistral. En la seva tercera edició, el passat 12 de març, més de 400 veïns i veïnes i 4.500 calçots van baixar al carrer i van gaudir d’un dia ben assolellat.
Una jornada per fer barri, enmig de diferents activitats participatives, xerrades, música i actuacions: “RecreArte”, parades de Fem Sant Antoni i l’ANC, “Quin festí!” de Susana Larriba i Poemes al Nas de la Lluna, la música d’Agustin Galvez i Joan Turró, el monòleg “Floripondio, la flor de los males”, de Marc Folch, la rumba de María Cambray i la sessió final de DjPuig i els Diables de Sant Antoni.

Aquesta és una activitat que reivindica els carrers i places com a espais públics on poder dur a terme l’exercici cívic de l’acció ciutadana.

Cal felicitar a tothom que, amb el seu treball voluntari, ha fet possible aquest jornada veïnal.

Esperem que el proper any en gaudeixin molts més veïns i veïnes.

Amb el hastag #Mistralçotada recupereu totes les fotos!

#Mistralçotada

#Mistralçotada

El nostre Mercat

Està previst que la tardor del 2017 obrirà el nou Mercat de Sant Antoni. 

Elvira Carmona García

Segons les previsions municipals, d’aquí a poc més d’un any i mig recuperarem el nucli central del nostre barri. Al capdavall, fa més de set anys que es va presentar el projecte de remodelació, llargament debatut i consensuat: un projecte ambiciós i amb perspectiva de futur. 

El 2009 es van iniciar les obres. No cal dir que tots aquests anys de transició han estat i són força difícils, més encara tenint en compte la crisi que ens afecta a tots els nivells. De fet, podríem dir que estem en precari des de fa molt de temps, doncs cada any s’han anat  endarrerint les obres per diverses raons. 

Tanmateix, durant els treballs en el subsòl s’han trobat un seguit de restes arqueològiques que han modificat el projecte inicial i que formaran part del patrimoni del barri i la ciutat: el baluard de Sant Antoni, la contraescarpa i una part de la Via Augusta romana. A més, com podem veure, s’està recuperant el magnífic edifici original, bon exemple de l’arquitectura del ferro de finals del segle XIX. 

Com hem pogut comprovar en el passat número 100 d’aquesta revista, hi ha prou expectatives posades en el futur del Mercat.

El més important, però, és el contingut: el Fresc, els Encants i el Dominical. Tres mercats en un, patrimoni del nostre barri. Com diu una veïna i paradista, l’edifici formalment pot canviar, pot ser més modern i còmode, però l’essència real del Mercat és la gent que ve a  comprar i el gènere que s’hi ven. Així ha estat sempre i així seguirà, amb l’afegitó de ser un pol d’atracció que recuperi població jove i no tan jove, que aprofiti per promoure i fer arribar la cultura dels productes i comerços de proximitat i, per tant, pugui seguir sent el gran centre dinamitzador de la vida comercial i comunitària del barri.

Convé assenyalar que, de retruc, la remodelació del Mercat comportarà la redefinició del seu entorn, dels patis i, fins i tot, de la Ronda de Sant Antoni, on ara hi ha les carpes. Per això caldrà promoure la participació veïnal per planificar l’espai públic i la mobilitat, amb visió de barri, de manera que guanyem espais verds, pacificats i de millor qualitat.

La importància del Mercat de Sant Antoni com a cor i centre del nostre barri és evident al llarg de la història, des de la seva inauguració l’any 1882. Per això hem cregut oportú fer un petit dossier on expliquem els seus orígens i ens acostem a la visió del seu batec diari, dels treballadors, venedors, clients i visitants al llarg de la seva història. 

Xavier Calvet Raventós

També hi trobareu una crònica de l’estrena de “Antonio, el demiurgo”, film sobre el moment del trasllat a les carpes, amb una entrevista al seu director. Finalment, publiquem 
informació actualitzada del projecte, encara en marxa.

Si més no, comencem a veure llum al final del feixuc trajecte. Resten encara uns quants temes per concretar, que s’hauran d’avaluar bé, mirant pros, contres i efectes col·laterals. Cal un estudi estratègic del impacte del nou mercat sobre el conjunt del comerç i el veïnat. 

Però, sobretot, cal que els compleixin els terminis per a la seva re-obertura.