Grup Laboral d'Acció Social de Sant Antoni (GLAS)

Com cada any, el número d’hivern de l’Informatiu Sant Antoni ens surt molt festiu per la  proximitat a les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis, les vacances escolars i la Festa Major del barri. El Consell de Redacció hem cregut necessari donar veu a un col·lectiu del barri que a causa del context social de crisis en el que estem immersos fa ja anys ha crescut exponencialment: Les persones aturades, les persones sense feina i que n’estan cercant.

Per a no tenir una visió esbiaixada de la realitat derivada de les converses informals d’amics, dels rumors o de les fredes estadístiques hem volgut conèixer una experiència que s’està portant a terme a l’Associació de Veïns que te com a protagonistes veïns i veïnes aturats en recerca de feina: El Grup Laboral d’Acció Social de Sant Antoni (GLAS). El fet de participar en una reunió fel GLAS ens ha donat una visió molt completa de la difícil situació que estan passant molta gent del barri que abans de la crisis havien viscut en situació de normalitat econòmica.

A la reunió vàrem conèixer la Núria, treballadora del Centre de Serveis Socials del barri; la Sara, músicoterapeuta i administrativa en atur i la Manoli, cambrera i empresària en atur. Són una petita però significativa mostra del grup que ens ajuden a donar a conèixer el GLAS.

Núria, on va sorgir la idea de crear el GLAS?

Tot comença quan des de Serveis Socials del barri ens adonem que ve un nou perfil a demanar prestacions a Serveis Socials: Famílies que després de quedar-se sense feina havien esgotat la prestació d’atur i buscaven ajudes. Era un nou perfil ple d’impotència, ràbia i fins i tot amb cert grau de culpabilització; persones que s’havia esforçat molt en els seus estudis, en la seva feina i ara sentia que el que sempre li havia funcionat ara no li donava resultats i no se’n sortia. Vam pensar que treballar la problemàtica d’aquestes persones a través d’un grup podia donar millor resultats que no pas individualment.

Compartir la seva situació amb persones que travessen realitats semblants sempre serveix d’ajuda, reconforta, acompanya i ajuda a trobar noves solucions i a fer front d’una altra manera a allò que els hi passa. Indirectament, també es volia donar visibilitat a aquestes persones i sensibilitzar la col·lectivitat envers un problema que afecta a molta gent.

Estem desocupats però no parats perquè no parem

I quin va ser el plantejament , perque això no és una acció de Barcelona Activa, oi?

En aquest moment Sara espinga i contesta: “No, no; no té res a veure, jo estic fent un projecte d’emprenedoria a Barcelona Activa i és un altre concepte. A Barcelona Activa ens ajuden a realitzar un projecte d’autoocupació, en realitat és més interessant la xarxa social dels usuaris que ens trobem aquí, que sí que tenim experiència, que la resposta “institucional”, en aquest cas “l’experiència viscuda i compartida ens recolza”

Tornen a GLAS, en que consisteix?

Nuria contesta “És un grup col·laboratiu de debat i suport, que ha sorgit d’aquest treball social grupal, consistent en reunions quinzenals durant gairebé un any.

El grup ha estat un projecte conjunt entre el CIPAIS (entitat de l’Eixample especialitzada en psicologia i psiquiatria, amb una llarga trajectòria i experiència) i el Centre de Serveis Socials de Sant Antoni. Els referents i conductors del grup han estat el Josep Moya, psiquiatra de CIPAIS i la Joana Ramos, treballadora social del Centre de Serveis Socials. Es va fer una selecció de persones que, malgrat la situació conjuntural, assumien la seva responsabilitat de tirar endavant”.

22 de gener 2015, presentació d'un documental del GLAS

I és efectiu?

Manoli: Jo crec que sí, és important tenir un lloc de visibilitat, un lloc on entenguin la teva situació: Jo sóc la mateixa d’abans, quan ho tenia tot, que ara que porto 5 anys a l’atur amb tota la meva experiència i capacitats... Som un grup responsable i saber que tinc aquest compromís m’ajuda, perquè estar sense feina és molt dur.

Sara: És important entendre els teus sentiments. En el grup ens ensenyen el que és teu ( i per tant te’n pots fer càrrec) i el que és de fora i no pots fer res. A més a amés del factor humà, que és molt ric, aquí parlen de situacions que només una persona amb la mateixa situació ho pot entendre. De vegades, allò que abans era normalitat ara és extraordinari.

Manoli: A més a més està la visió integradora al barri. Jo personalment col·laboro amb l’Associació “De Veí a Veí”, porto un carro solidari, que consisteix a fer arribar un carro buit a uns veïns col·laboradors i recollir-ho ple de productes per repartir a famílies del barri amb necessitats especials. D’aquesta manera em sento molt útil i integrada. Insisteixo, jo sóc moltes dimensions, al marge de la meva ocupació professional.

He sentit a dir que us han fet un documental , com va anar?

Nuria: Un bon amic, Gustavo Vizoso, ha conegut GLAS, li ha semblar una iniciativa molt interessant i l’ha volgut plasmar. Ha fet seguiment de reunions del grup i entrevistes individuals als participants i als impulsors del projecte. El documental vol donar-los veu, fer-los visibles i explicar la tasca que volen portar a terme al barri a partir d’ara. El documental es presentarà en un “Docu-fòrum” que organitzarà el Centre de Serveis Socials a la Festa Major de Sant Antoni, el 22 de gener a la tarda al Centre Cívic Cotxeres Borrell.

Amb moltes ganes de veure el documental i amb un petó molt gran ens acomiadem d’aquest grup tan gran.