Cap a una democràcia integral

El camí és llarg. La gestió dels assumptes comuns sovint no és cosa fàcil. La democràcia representativa té defectes i limitacions, però convé recordar que és millor que altres règims polítics. Tanmateix cal reconèixer que seria bo afegir-li algunes particularitats dels models democràtics que posen èmfasi en la participació directa, la força de les assemblees o la creativitat de la deliberació col·lectiva. Avui, però, no volem volar tan alt, sinó passar revista a fets més arran de terra. El nucli bàsic del control democràtic a casa nostra és que periòdicament escollim uns representants. Ara bé, a molts d’aquests representants no els coneixem ni de vista, ni sabem què fan en concret. Alguns tresquen pel territori, pengen notícies al seu web, responen a demandes. Tots busquen sortir a les fotos i quedar bé. Però el seu futur depèn sobretot de les cúpules dels partits que els avalen, i no pas de retre compte als veïns. Un greu obstacle, ja que mentre les coses continuïn així, estem a la mercè d’un mecanisme objectivament pervers.

Consells de barri frustrants
D’altra banda, ara per ara, és complexa i farragosa la principal via reglamentària que tenim els veïns a l’hora de participar en assumptes del barri i la ciutat. Sobre el paper, a nivell local, hi ha molts òrgans de participació: consell de ciutat, consell de districte, sectorials, plenaris, audiència pública, consell de barri i fins i tot, en algun casos, comissió de seguiment i procés participatiu. És clar que tot aquest reguitzell de reunions no facilita una participació real. Des de l’Associació de Veïns procurem estar presents a molts d’aquests òrgans. Però som persones voluntàries amb disponibilitat horària limitada, i hem de prioritzar esforços. Tot i això, anem als plens de districte, audiències públiques, consells de barri; demanem la paraula, expliquem problemes veïnals, els tècnics i polítics ens responen. Però sovint ens sentim com peixos fora de l’aigua: en tots els casos costa molt veure resultats; més aviat son reunions informatives, fins i tot un born per a picabaralles entre partits, i no pas un lloc per trobar solucions. ens governen els problemes, demandes i propostes del barri, així com de recollir i canalitzar respostes concretes, però no se’n surt. 

Els tècnics i polítics ho veuen més com un tràmit, no com a una ocasió engrescadora. Els veïns se senten escaldats perquè sovint les solucions no arriben i l’espera s’eternitza, o les respostes son retòriques; a més, l’horari de les convocatòries a mitja tarda respon més a les conveniències de polítics i funcionaris i no tant a les possibilitats dels ciutadans, indicador significatiu de l’ordre jeràrquic implícit. En síntesi, manca il·lusió per tots cantons. I si això no canvia s’agreujarà la sensació de pèrdua de temps i feina inútil en que s’ha anat convertit la participació en els consells de barri. Una llàstima!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies