De carboneria a perfumeria - Comerços arrelats

Hi ha plantes que necessiten ser empeltades per a sobreviure, seguir ben arrelades i donar fruits nous. Doncs això és el que va passar amb el comerç de productes de neteja i perfumeria que en Francesc Marí Pons i la Carme, la seva esposa, mantenen al carrer del Comte Borrell, 65. Ells són la tercera generació establerta en aquest local, però quan els seus avis van obrir-ne les portes, el gènere que oferien era molt diferent, tant com la nit i el dia.

Els seus avis, la Carme, coneguda de sempre com “Carmeta” i en Josep, amb antecedents familiars carboners, tenien una carboneria al carrer Tamarit amb Borrell, però el 1936 van traslladar-la al local, amb habitatge, que avui encara funciona en mans dels seus néts.

Ballem un swing?

Ja fa uns anys que el swing batega a Barcelona. Escoles per aprendre’n a ballar han aparegut (i subsistit) a molts barris i  trobar gent deixant-se anar a parcs i places de la ciutat no és gens estrany.

Miguel Sampietro Ferrando

El passat sis de juny ens va deixar en Miguel Sampietro, una de les persones que més ha ajudat que aquest espai de l’Eixample delimitat per la Gran Via, la plaça Universitat, la Ronda Sant Antoni, la Ronda Sant Pau i el Paral·lel hagi esdevingut un Barri.

Ha tardat ben poc a seguir el camí d’en Joan B. Isart, amb qui va col·laborar per fer-ho possible. Ell i en Isart van posar els fonaments per forjar la realitat del barri que ara tenim.

Per això tots dos tenen un capgròs que els recorda.

Li agrairem sempre el somriure amb que t’obsequiava quan et trobava, el tracte educat i seré, i la perseverança en la millora del comerç del barri.

La lluita constant amb les obres eternes de la línia dos del Metro, la insistència en la formació per a la millora del comerç, la recerca de noves formes de venda que donessin més valor afegit, la unió comercial per assolir una oferta atractiva...

Cal dir que va ser una peça important en la construcció del SAC (Sant Antoni Comerç), del qual durant anys va ser el secretari de la junta directiva.

Els arbres del barri de Sant Antoni

Continuant amb el reportatge del número 98, “els espais verds del barri”, l'article d'avui versa sobre el nostre patrimoni arbori.

L'aire que aspirem és un índex de la qualitat de vida. Tres quartes  parts de l'oxigen total el produeixen les plantes.

Els 155.000 arbres que hi ha a les places i carrers de Barcelona ens donen un ambient una mica més fresc a l'estiu, un aire més net i l'oxígen que els nostres pulmons necessiten. Les seves fulles, també, fixen partícules tòxiques que ens estalviem de respirar.

Farem una aproximació a la riquesa d'arbres que tenim a Sant Antoni. A falta de noms populars usuals, en alguns casos utilitzarem el nom científic.

QUINS ARBRES TENIM

El patrimoni arbori  públic de Sant Antoni sobrepassa els 3.000 exemplars incloent-hi els arbustos. Les espècies representades són una trentena.

Numèricament dominen els plàtans, els lledoners i els margallons. El plàtan es troba actualment en regressió, perjudicat pel monòxid de carboni que el condueix a la malaltia i a la mort. Està acusat de produir al·lèrgies a moltes persones. El lledoner el substitueix al no presentar els inconvenients del plàtan. D'aquestes tres espècies n’hi ha centenars d'exemplars.

Altres arbres menys representats

Tipuana. Originària d'Argentina i Uruguai. Hi ha un exemplar extraordinari als jardinets de l'Alguer. Al mes de juny ens dóna dies d'ornaments daurats amb la suau pluja dels pètals. N’hi ha també al jardí dels Tres Tombs i a d'altres llocs.

Sòfora, Acàcia del Japó. De floreta blanca més tardana que la tipuana. Cruïlles dels carrers.

"Cotxeres Borrel per al barri". Una lluita veInal.

Enguany fa 20 anys de la inauguració de la primera fase del projecte “COTXERES BORRELL”. L’ empresa Aiguajoc va començar a explotar, per un període de 50 anys, el poliesportiu. Dos anys més tard, en finalitzar les obres de l’edifici de formigó, vidre i metall, van començar les activitats al CENTRE CIVÍC DE COTXERES BORRELL i el 2001 es va afegir el conjunt de l’ escola pública Ferran Sunyer. Amb aquesta inauguració acabava un llarg procés participatiu iniciat a l’ any 1984.

 

  “Festa popular davant Cotxeres”. 1891 La Compañia de Transportes Anónima de Tranvias de barcelona va demanar els permisos per construir una cotxera i unes quadres al carrer de Viladomat amb Marqués de Campo Sagrado. Fou una companyia privada fins a l’ any 1958 que va ser municipalitzada, moment que aquesta companyia va passar a  ser de Transports de Barcelona”