Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

Nous espais culturals

Els darrers temps han obert al nostre barri un seguit de comerços i espais culturals. L’espai literari de Calabria 66 o l’escola d’escriptura Bloom en serien alguns exemples.

Avui parlarem però d’n centre cultural força original que ha obert recentment es diu Arqueonet i està especialitzat en la divulgació de la història, l'art, l'escriptura, les idees i, en resum, tot el món cultural de les grans civilitzacions: Mesopotàmia, Bizanci, Grècia, Egipte, Roma...




Un grup d’amics i professors en són els responsables. Al seu local del carrer Sepúlveda es fan tallers, exposicions, xerrades o cursets monogràfics. També es poden fer activitats per a escoles, visites a museus o a jaciments arqueològics. I també ofereixen viatges culturals especialitzats. www.arqueonet.net


-->
Des d’aquesta revista saludem aquestes iniciatives culturals que estan obrint al nostre barri.

Calabria 66: espai literari. Un espai per créixer

Entre els molts actes i activitats que podem trobar a CALÀBRIA 66, hi ha un grup de veïns i veïnes que han endegat una iniciativa que, sota el nom d’ ESPAI LITERARI, ens ofereix una multiplicitat de disciplines destinades a omplir una gran part dels nostres desitjos culturals, literaris i artístics.


Presentació d’un llibre a C66


Allò que l’Urgell s’endugué...

Llargues cues i nervis per veure si arribaves a comprar l’entrada o hauries d’esperar a la següent sessió. Lluny queda aquella època en la qual anar al cinema requeria el seu tempo. Des del cinema Rondas fins a la sala Waldorf, el cinema sempre ha estat present al nostre barri. 

El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la seva singular marquesina, la seva pantalla de 160m2 i el pati de butaques vermelles, totes amb bona visibilitat. 

El cinema va tancar el 30 de maig de 2013

Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lícula Carmen Jones, una versió de l’òpera de Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és un fenomen nou a la nostra ciutat. En molts barris els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser espais comercials. A Sant Antoni, tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins a l’any 2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit.

Cap a l’ any 2011, semblava que el cinema Urgell revifava amb l’èxit de Phenomena, un projecte de Nacho Cerdà, que programava èxits dels 70, 80 i 90. Poltergeist, Indiana Jones, Els Goonies, Tiburón... tornaven a aquesta sala, reivindicant el cinema com a experiència social.

La tradició teatral al barri de Sant Antoni

Si en els dos articles precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental, en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.

Contacte
Ha estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren, no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen, perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.

Això sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra,
JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat, però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.

La directora de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos, la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?, perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una observació, que la acaba amb: però, el que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones; directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.

El començament
Arriba poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora, potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts, d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri de Sant Antoni.

Joan Oliver ens ha parlat des de Calabria 66

Joan Oliver (Pere Quart), va traspassar el 18 de juny de 1986. Per això, en el 30è aniversari de la seva mort, sota el títol “Sant Antoni no t'oblida” se li ha dedicat un homenatge en forma de lectura dramatitzada d'alguns dels seus textos, concretament dels llibres Circumstàncies, Temps de records i Converses a Barcelona (Joan Oliver i Pere Calders).



La tradició teatral al barri de Sant Antoni

 Continuant amb el reportatge començat en el número 99, relatiu a la tradició teatral en el nostre barri, l'article d'avui ve de la ploma de l'historiador i documentalista Ferran Aisa-Pampols

Al barri de Sant Antoni hi van haver grups dramàtics, com a gairebé tot Barcelona, prop del segle XX. Grups amateurs lligats a escoles, parròquies o centres culturals. El barri de Sant Antoni, veí del Paral·lel, fou un dels llocs on vivien molts artistes professionals dels teatres del Paral·lel, com la família Santpere al carrer Tamarit-Urgell (tocant al mercat de Sant Antoni).

 
Mary Santpere

“Antonio” el demiurgo. Crònica Viva



Qui pot anar a veure l’estrena de “Antonio, el demiurgo” a la Filmoteca? En Joan sabia que seria durant festes i llançava la idea. Puc anar-hi jo, vaig dir. Però, si us plau, no em féu fer entrevistes que se’m fa coll amunt. A la Rebeca li va faltar temps per dir que ella la feia. Semblava que començava a lligar l’article. 

Enllaçarem la crònica a l’entrevista. D’altra manera no sabríem com donar forma a l’amalgama de llum, sons i color que és aquesta cinemística que ens oferia Manuel Polls.

Maria Carme Roca, pregonera de la Festa Major 2016

RADIOGRAFIA LITERÀRIA


Enguany, la pregonera de la Festa Major del barri ha estat M. Carme Roca, una veïna com les altres; esposa mare, mestressa de casa...

Però ella té una característica ja no tan habitual, és... escriptora!

Per conèixer-la a fons, he volgut fer-li una radiografia, literària naturalment, i he anat explorant el seu interior de creadora d'històries.

Amb el croquis o radiografia a la mà l'he anat preguntant, i la M. Carme Roca m'ha contestat amb tota la claredat, simpatia i entrega que posa en tot el que fa.
Aquí tenim el resultat de l'exploració, no mèdica, sinó periodística:






L’escriptora Maria Carme Roca publica el 50è llibre


Recentment, l'escriptora Maria Carme Roca va celebrar que ja ha publicat una cinquantena de llibres.
Des de Sant Antoni l’Informatiu ens volem afegir a les felicitacions, doncs també és una col·laboradora habitual d’aquesta publicació.

Historiadora i filòloga, l'any 1997 va publicar la seva primera obra Una setmana plena de boires. Al 2015 ha publicat la que fa 50, La merla blava. Ha conreat la literatura juvenil, el conte curt, l’assaig i la novel·la històrica, i ha obtingut diversos premis literaris.

A la Casa Golferichs es va fer una petita festa, per un triple motiu: hi va anar a escola, forma part de l'AVV de Sant Antoni i és el lloc on va rebre el seu primer premi literari.
Gràcies i felicitats!



Més informació a: http://mcarmeroca.cat

La tradició teatral al barri de Sant Antoni


Cadascun dels barris de Barcelona tenen algun tret de tipus artístic que els caracteritza. Els barris antics, de gent treballadora, industriosa, com és el nostre, han desenvolupat, des dels principis de la seva formació, alguna activitat destinada a omplir els espais de lleure i canalitzar la creativitat que tot ésser humà porta dins, contribuint així a un desenvolupament sa del jovent. En aquestes activitats tothom hi ha participat, grans i xics.


A vegades l’ afició coincidia també amb una activitat comercial del barri. Així, a Sant Antoni, el fet de comerciar els diumenges amb els llibres d'ocasió sens dubte ha contribuït en alguna mesura a l'afició al llibre de molts dels veïns del barri, i, qui diu llibre, diu també poesia, i diu col·leccionisme, i diu teatre.
Del col·leccionisme tothom n'és ben conscient, fins el punt que la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver està precisament dedicada al col·leccionisme.

Pel que fa al gust per la novel·la i la poesia, és sabut que molts poetes i escriptors han vingut a raure en aquest barri, atrets, segurament, per aquest aroma de llibre. Igualment hi van venir a viure alguns periodistes, que, a més, tenien no gaire lluny la seu d'alguns diaris, per exemple La Vanguardia al carrer Pelai, i podien anar a la feina tot passejant.

Però no parlarem ni de novel·la, ni de poesia, ni de col·leccionisme. Avui ens interessa el teatre. Per exemple, quan va néixer aquesta afició en el nostre barri?

Poemes al Nas de la Lluna. Entrevista apòcrifa

L’oferta d’activitats de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni ha incrementat la seva graella amb la inclusió de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, grup de poesia.

Amb l’objectiu d’informar els veïns i les veïnes d’aquest nou inquilí, L’Informatiu s’ha dirigit a Poemes al Nas de la Lluna per fer-li una entrevista.



Ens ha deixat aquesta foto de lluna plena feta a interior illa Gran Via entre Villarroel - Casanova



El Dia Internacional de la Música...

El dia 20 de juny s'ha celebrat al nos­tre barri la cinquena edició del Dia Internacional de la Música. 




És un dia únic al barri: una vintena de comerços s'han omplert de color, llum i art gràcies a la música que va portar al carrer la seva màgia. 

Una bona manera d'aproximar-nos

El mes de febrer vàrem tenir, a l’Associació, una visita carregada d’energia.

Eren 25 noies i nois de l’escola Pia de Sant Antoni, que venien com ambaixadors del Projecte Xeix.





La poesia truca a la porta

Ha estat Frederic Mistral, qui, als cent anys del seu traspàs, ens ha vin­gut a trucar a la 
porta. Ha vingut a recordar-nos com és d’important la poesia per viure.
Hem escoltat el truc, i li hem obert, de bat a bat, la porta del Racó de Cultura. Penso que en Frederic Mistral s’ha trobat bé entre nosaltres, aquest passat 5 de juliol, en que li hem fet homenatge. En un acte fami­liar, persones de totes les edats han vingut a compartir paraules i records. 




Sant Antoni fa olor de llibre nou

Si passegeu sense pressa pels carrers del barri us adonareu que hi ha una flaire que sovint torna: la de les llibreries. En tenim vora quinze funcionant! Però només n’hem triat dues: una que porta al barri més de trenta anys:la Torradas i una que acaba d’obrir portes aquest Sant Jordi: la Calders. 


En arribar a Manso amb Viladomat, la llibreria Torradas es distingeix clarament de la resta de  botigues perquè la seva façana dibuixa l’ordre particular d’en Ricard Torradas, llibreter de llarg vinculat al barri. M’ho diu de seguida, que no són llibreters novells: que abans que ell, el seu pare i abans encara, el seu avi. De seguida però se’n treu el mèrit. “Jo ja m’ho vaig trobar fet”. 

Havia preparat un petit qüestionari, però la conversa s’allarga més que no pas aquest parell de fulls que ens donen aixopluc, així que miraré de fer-vos-en un resum.

Llibreria Torradas. Manso, 62