Eren 25 noies i nois de l’escola Pia de Sant Antoni, que venien com ambaixadors del Projecte Xeix.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Primavera 2015. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Primavera 2015. Mostrar tots els missatges
Una bona manera d'aproximar-nos
El mes de febrer vàrem tenir, a l’Associació, una visita carregada d’energia.
Eren 25 noies i nois de l’escola Pia de Sant Antoni, que venien com ambaixadors del Projecte Xeix.
Eren 25 noies i nois de l’escola Pia de Sant Antoni, que venien com ambaixadors del Projecte Xeix.
Botigues del barri
Parlar de botigues a Sant Antoni és un tema sense final: són tants els establiments interessants del barri que decidir sobre quin parlar es fa difícil. Així doncs, la meva tria no pretén establir prioritats dels uns sobre els altres; tan sols és fruit de la meva curiositat davant el “descobriment” d’un establiment potser nou però també antic (confesso ser despistada) o ésser fruit de les persones que són al davant o d’algun fet singular del
qual m’assabento per casualitat.
Avui us parlaré de dos comerços: Un, dels de tota la vida, la FLECA BAROT; l’altre, el LOLA’S CAKE, una botiga molt dolça.
FLECA BAROT
http://www.flecabarot.es/qui-som/
https://www.facebook.com/fleca.barot
@flecabarotsl
La Fleca Barot està al carrer del Parlament, núm. 58. Parlo amb el Sr. Antoni Barot. ’explica que, malgrat que el permís de l’Ajuntament porti data del 1910, el seu avi Llorenç ja hi era des de l’any 1905. Des de llavors el forn funciona a mans de la família: primer els avis, en Llorenç Altarriba i la Rosa Suau; van continuar la Pepita, filla d’aquests, amb el seu marit Salvador Barot, als quals van seguir el Sr. Antoni i la seva dona, Maria Canal, també filla de flequers.
qual m’assabento per casualitat.
Avui us parlaré de dos comerços: Un, dels de tota la vida, la FLECA BAROT; l’altre, el LOLA’S CAKE, una botiga molt dolça.
FLECA BAROT
http://www.flecabarot.es/qui-som/
https://www.facebook.com/fleca.barot
@flecabarotsl
La Fleca Barot està al carrer del Parlament, núm. 58. Parlo amb el Sr. Antoni Barot. ’explica que, malgrat que el permís de l’Ajuntament porti data del 1910, el seu avi Llorenç ja hi era des de l’any 1905. Des de llavors el forn funciona a mans de la família: primer els avis, en Llorenç Altarriba i la Rosa Suau; van continuar la Pepita, filla d’aquests, amb el seu marit Salvador Barot, als quals van seguir el Sr. Antoni i la seva dona, Maria Canal, també filla de flequers.
Celebrant 125 anys
Podríem dir que durant aquest curs, l’escola ha estat, i és i serà plena de festes i alegria. Però, coneixem com ha estat la seva evolució durant tots aquests anys? Fem-ne un repàs.
El projecte en construcció
Falta poc perquè les obres de l’antiga seu de la ONCE al carrer Calàbria 66 s’acabin. S’espera que el proper setembre, si no hi ha entrebancs, podrà començar a funcionar.
El 40% de l’edifici es destina a equipament per al barri. Hi haurà l’Escola d’Adults Pere Calders, el Centre de Normalització Lingüística i Calàbria 66, que disposarà de la planta baixa i l’espai escènic. La resta, un 60%, es destina a oficines municipals.
El 40% de l’edifici es destina a equipament per al barri. Hi haurà l’Escola d’Adults Pere Calders, el Centre de Normalització Lingüística i Calàbria 66, que disposarà de la planta baixa i l’espai escènic. La resta, un 60%, es destina a oficines municipals.
 | |
|
Calàbria 66, és a dir els veïns i veïnes, tindrem en planta baixa un espai de trobada i quatre aules-taller. A la planta segona hi haurà el teatre-auditori, amb capacitat per a cent vuitanta persones.
El projecte Calàbria 66 comprèn cinc àmbits: espai d’atenció, espai de debat, espai de trobada, espai educatiu i espai cultural.
S’atendrà als veïns i veïnes amb dificultats, es podran fer xerrades i debats, teatre, música, formació, lleure, excursionisme, assemblees... sempre sense ànim de lucre.
A partir de la Comissió Calàbria 66, que ja porta tres anys de treball, ara s’està constituint una federació d’entitats per poder assumir la gestió d’aquesta part de l’edifici. Calàbria 66 consta d’unes 45 entitats culturals, solidàries, veïnals, d’ensenyament, esplais i caus o Ampa, entre d’altres.
El que volem fer és un projecte innovador basat en les sinèrgies entre veïns, entitats i col·lectius per fer xarxa, conèixer el que passa al nostre voltant i, per tant, fer-nos més forts com a veïns i veïnes.
El projecte és permanentment obert. El grup coordinador que es constituirà encaixarà les propostes que es rebin, tenint en compte horaris, necessitats i disponibilitat d’espais. La idea és que sempre hi hagi lloc i temps per a tothom.
Facebook i Twitter
www.calabria66.net
Font: Laviña-De La Villa arquitectura
 |
| Planta baixa Espai veïnal Calàbria 66. Espai de trobada i aules-taller |
 |
| Planta segona Espai escènic Calàbria 66 |
El projecte Calàbria 66 comprèn cinc àmbits: espai d’atenció, espai de debat, espai de trobada, espai educatiu i espai cultural.
S’atendrà als veïns i veïnes amb dificultats, es podran fer xerrades i debats, teatre, música, formació, lleure, excursionisme, assemblees... sempre sense ànim de lucre.
A partir de la Comissió Calàbria 66, que ja porta tres anys de treball, ara s’està constituint una federació d’entitats per poder assumir la gestió d’aquesta part de l’edifici. Calàbria 66 consta d’unes 45 entitats culturals, solidàries, veïnals, d’ensenyament, esplais i caus o Ampa, entre d’altres.
El que volem fer és un projecte innovador basat en les sinèrgies entre veïns, entitats i col·lectius per fer xarxa, conèixer el que passa al nostre voltant i, per tant, fer-nos més forts com a veïns i veïnes.
El projecte és permanentment obert. El grup coordinador que es constituirà encaixarà les propostes que es rebin, tenint en compte horaris, necessitats i disponibilitat d’espais. La idea és que sempre hi hagi lloc i temps per a tothom.
Facebook i Twitter
www.calabria66.net
Font: Laviña-De La Villa arquitectura
Rodolant per la festa major
Divendres 16
Avui comença la Festa Major!, tinc a les mans el programa, i no em vull perdre res de res.
Són 2/4 de 7 de la tarda me’n vaig a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, a SALVAR L’ARNAU!
 |
| 1r premi activitat comercial Jordi Márquez Taña |
Els esplais i els caus de Sant Antoni
Des de la coordinadora d’entitats de lleure educatiu de Sant Antoni, el Cordill, volem aprofitar aquestes pàgines per fer un petit tast a tots els veïns i veïnes del barri del què és l’educació en el lleure i del què s’hi fa, dissabte rere dissabte, als esplais i caus del nostre barri.
L’educació en el lleure promou l’adquisició de valors, l’esperit crític i l’autonomia personal mitjançant les activitats de lleure, centrades en els temes que es vulguin tractar i la convivència que es duu a terme en aquest tipus d’entitats tant cada dissabte com a les excursions, rutes, colònies i campaments.
Els valors que es transmeten són la solidaritat, bàsicament com a contraposició a l’egoisme i l’individualisme imperants del capitalisme o de la llei del mes fort; el respecte, la capacitat de comprendre i acceptar altres realitats i la nostra pròpia (defugint totalment del concepte tolerància); l’autonomia, entesa com a capacitat d’obrar de forma independent o de poder buscar les dependències, no donarles per imposades; i l’esperit crític, capacitat d’analitzar el món i l’entorn amb un prisma propi i personal alhora que independent i coherent. En definitiva, intentem que els nostres nens, nenes i joves esdevinguin persones proactives.
El cost de la Sanitat
El passat 26 de febrer, les entitats veïnals i de defensa de la Sanitat Pública, Fem Sant Antoni, l’Associació de Veïns del barri, l’Assemblea Tancada Clínic i el col·lectiu de treballadors del CAP Manso, van organitzar a Cotxeres Borrell una xerrada sobre les retallades i privatitzacions que està patint la Sanitat Pública catalana i els efectes que està tenint en els centres sanitaris del nostre entorn, CAP Manso, Hospital Clínic i Sagrat Cor.
La sala estava plena. Quan vaig arribar a la xerrada, el primer que em sobtar va ser el fet que entre els assistents hi hagués poca gent jove. Potser, quan som joves, la nostra salut no ens preocupa gaire. Però tard o d’hora necessitarem anar al metge o sotmetre’ns a algun tractament. La salut ens afecta a tots i totes, grans i joves.
El nostre sistema públic de salut està en perill i ara toca actuar. Malauradament, els mitjans de comunicació no en parlen massa d’aquest tema.
En som conscients de les retallades que s’estan produint? De les privatitzacions que s’estan fent als centres i hospitals públics?
Aquí van alguns exemples esfereïdors:
- tancament de llits als hospitals
- llistes d’espera
- altes mèdiques anticipades
- derivació de malalts a centres privats com a pretext per derivar també recursos públics, cosa que ja han comprovat alguns veïns i veïnes que han estat enviats a l’Hospital Sagrat Cor quan abans eren atesos als centres sanitaris públics.
LaCollaPessigolla al mercat dominical de Sant Antoni
La CollaPessigolla són tots els nens que d'una manera o una altra estan relacionats amb el barri. És un projecte que comença a caminar per acostar tot allò que tenim i que passa als santantonins més joves i intrèpids fent-los participar com a protagonistes.
En aquest cas volem agrair especialment la complicitat del Mercat Dominical de Sant Antoni
Si us ha agradat i voleu participar en el proper misteri, només cal que ens feu arribar un correu electrònic a revistasantantoni2000@gmail.com i us explicarem com!!
Avinguda del Paral·lel: cap a una planificació urbana des dels barris
 |
| El Paral·lel a principis del segle XX |
L'Avinguda del Paral·lel ha estat des dels seus inicis espai de frontera, de barrejadissa i d'explosió artística. Una avinguda amb un paper fonamental en l’estructura urbana de Barcelona i que ha estat protagonista de grans capítols de la vida social i política catalana el passat segle XX.
La intensa polèmica que han generat els treballs d'urbanització que acaben de finalitzar, amb un fort rebuig per part del veïnat que no es va sentir partícip del projecte, demostra que aquest espai continua essent reivindicat per la ciutadania, és una referència cabdal per a la seva identitat comuna i, per tant, s’exigeix prendre part en les decisions que li afectin.
El procés participatiu per a la planificació integral de l'Avinguda del Paral·lel, iniciat el mes de febrer i que es desenvoluparà fins al novembre, pretén propiciar aquesta reflexió entre els diferents agents dels barris per traçar de manera conjunta el futur, no només urbanístic, d'aquest espai.
El procés participatiu per a la planificació integral de l'Avinguda del Paral·lel, iniciat el mes de febrer i que es desenvoluparà fins al novembre, pretén propiciar aquesta reflexió entre els diferents agents dels barris per traçar de manera conjunta el futur, no només urbanístic, d'aquest espai.
Els Timbalers de Sant Antoni
Per aquest numero de la revista tocava fer un reportatge a la institució més sorollosa del barri: Toca’l 2, els timbalers del barri. Per saber com funcionen, parlem amb una petita però molt completa representació del grup: Jaume, el músic del grup; Jenni, la directora i Aina, la mànager.
Perdoneu, Diables o Timbalers?
Jaume: Toca’l 2 som el grup de percussió dels Diables i la Porca de Sant Antoni. Tots formem la colla de diables del barri de Sant Antoni de Barcelona. Els Diables fan espectacles, correfocs o cercaviles. Nosaltres només la percussió. Però normalment qui està en una cosa està en l’altra i depenent del moment fem foc o fem percussió. N’hi ha que prefereixen més ser diable que timbaler i a la inversa.
Qui és la Porca?
Jenni: La Porca de Sant Antoni és una bèstia que ens acompanya als actes i com que és tan singular de vegades ens la demanen per coses tan curioses com un acte dels carnissers de la Boqueria.
Fem Sant Antoni
Aquest grup, nascut fa poc, vol ser espai de confluència de col·lectius, moviments i veïns i veïnes, per decidir sobre els afers del barri que afecten la vida quotidiana. Es tracta d’un espai que vol promoure una ciutadania activa, compromesa i autoorganitzada per construir noves maneres de fer política més democràtiques i participatives.
Fins ara, ha promogut accions com Fem Plaça Paral·lel, la xerrada sobre sanitat i Quin barri volem? a la Calçotada.
Fins ara, ha promogut accions com Fem Plaça Paral·lel, la xerrada sobre sanitat i Quin barri volem? a la Calçotada.
El nou institut Viladomat
Seguim el fil del número anterior i actualitzem les
notícies.
El tan desitjat Institut Germanetes, que ara
s’anomena oficialment Institut Viladomat, començarà a funcionar el proper curs
amb dues línies, és a dir seixanta places, en mòduls prefabricats situats al
xamfrà dels carrers Calàbria / Consell de Cent. Ja hi ha equip directiu i s’han
fet trobades, amb les Ampa de les escoles públiques i entitats dels dos barris,
per anar definint el projecte, expectatives i prioritats. Es proposa un
institut obert a l’entorn.
A més, tant l’institut Ernest Lluch com l’institut Poeta Maragall
tindran importants novetats.
L’Ernest Lluch tornarà a tenir 4 línies (ara en té 5) i d’aquesta forma
podrà atendre molt millor als nous alumnes de primer d’ESO, al disposar de més
espais per poder fer desdoblaments.
El Poeta Maragall tindrà el curs vinent un nou equip directiu, amb el repte
de donar un impuls a l’ESO.
Després de molts anys de reivindicacions, els nostres alumnes, per fi,
tindran tres instituts públics per poder escollir.
tindran tres instituts públics per poder escollir.
Reconeixements al projecte Reforç Escolar i Integració Social (Reis)
Per altra banda, també ha estat seleccionat als (Re)Coneixements Veïnals que organitza la Confavc (Confederació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya) per a fer visibles les bones pràctiques del moviment veïnal, en l’apartat de projectes d’intervenció social.
Des de la revista (veure article al núm. 94) també volem donar les gràcies i felicitar a totes les persones que fan possible, dia a dia, aquest projecte exemplar.
Calçotada popular
 | |
|
El programa va comptar amb els Diables i Tabalers de Sant Antoni, una taula rodona amb Vicent Partal i Antonio Baños, l’exposició “Quin barri volem?”, i una actuació musical de sobretaula.
 |
| Foto: Ateneu Layret |
Es va llegir un manifest per reivindicar el paper dels carrers i places com a espais públics on poder dur a terme l’exercici cívic de l’acció ciutadana.
 | |
|
I esperem que el proper any no plogui, es pugui fer a l’Avinguda Mistral i en gaudeixin molts més veïns i veïnes.
Consell de barri
Res va canviar respecte als anteriors. Pocs veïns i veïnes i molts temes que es repeteixen.
El procediment sempre és el mateix: a les 18,30h, el Regidor de Districte fa una breu explicació de les actuacions en marxa (Paral·lel, Mercat, Calabria 66, escola bressol, Mistral...) i després les entitats i els veïns i veïnes intervenen sobre els temes candents del barri.
Una de les principals demandes en el Consell de Barri va ser que hi hagi compromisos clars i concrets. Que s’aposti per la participació veïnal real. A més, van sortir temes polèmics com la proposta del Districte de situar un espai tancat per a gossos al mig de l’Avinguda Mistral o la multa força alta que ha rebut l’Assemblea de Joves per un concert improvisat l’estiu passat. També hi va haver queixes sobre la velocitat dels autobusos al carrer Sepúlveda, moltes obres mal fetes, les terrasses dels bars, l’incivisme i la brutícia.
El trobareu al següent enllaç: http://ajuntament.barcelona.cat/eixample/ca/calendari/organs-participacio/2015
Les obres del Mercat
Els visitants al mercat podran “entrar pel carrer d’Urgell, caminar per l’antic fossat i sortiran pel pati de Manso. Hauran de travessar l’illa per entrar a l’espai comercial nou, que estarà ubicat darrere la contraescarpa”, explica Carme Ribas, l’arquitecta responsable de dirigir les obres del Mercat.
Ara es treballa en dues fases paral·leles, una d’interior, amb l’arranjament de la part subterrània, i una altra d’exterior, a través de la rehabilitació de la façana i de l’estructura del Mercat, construït al segle XIX. La finalitat és mantenir les característiques originals de l’estructura i la façana.
L’edifici conformarà quatre places triangulars. Dues d’elles, Urgell i Manso, serviran com a accés al soterrani, i contenen el baluard i la contraescarpa, que seran ben visibles. Les altres dues, Tamarit i Borrell, encara s’han de definir.
El remodelat Mercat de Sant Antoni es preveu reobrir a finals del 2016. Inclourà les parades tradicionals, el Mercat dels Encants, el Dominical i una part d’ús comercial al primer soterrani.
Eleccions per tots cantons
Enguany sembla que hi haurà eleccions en dos o tal vegada tres àmbits: municipals, catalanes i generals. La veritat és que les enquestes mostren que els equips que ens han governat aquests últims anys no se n’aniran per la porta gran o amb aplaudiments massius.
No hi ha dubte que no han assolit els nivells d’excel·lència necessaris. És cert que han estat i són temps difícils. Això són atenuants a tenir en compte.Però han augmentat la precarietat, els sous ínfims, l’atur desbocat, els desnonaments massius, la pobresa energètica, la privatització dels serveis bàsics, l’aportació de diner públic per tapar forats per la mala gestió pública i privada, la corrupció...
Resultat: un augment brutal de les desigualtats, com diuen tots els informes internacionals. Al nostre entendre, els governants no han fet bona feina. I tampoc podem posar cap bona nota a les diverses “oposicions”. Ja hem apuntat que les circumstàncies no han estat favorables. Però els mèrits d’un capità es mostren quan hi ha mala mar. Si tens el vent a favor, o si plou quan convé, conduir el vaixell és fàcil. I senzill aconseguir una bona collita. cara a la galeria projectes de pura façana, afavorint els interessos partidistes i de les classes dominants sobre els interessos i desitjos dels homes i dones del carrer. Potser és bo provar una mica per l’altre cantó i provar de donar de veritat veu i vot a les persones.El nostre barri, per descomptat, tampoc no s’escapa de tot el que passa: és cert que hem aconseguit per fi l’institut provisional; sembla que es farà l’ampliació de l’Escola Bressol 3 Tombs; esperem que el Mercat no tardi en acabar-se (ja portem més de 5 anys); i tindrem Calabria 66…
Però també s’ha perdut una oportunitat amb la reforma del Paral·lel (necessària, però amb danys col·laterals, problemes de mobilitat i “placetes” grises i tristes que no serveixen...); segueixen les retallades i derivacions de la sanitat pública a la privada; l’incivisme encara és a l’ordre del dia; i tenim l’amenaça del turisme massificat i descontrolat...
Durant massa temps s’han fet les coses des de dalt, amb poca comunicació amb els de baix, sovint més interessats, els que manen, en posar-se medalles o justificar de cara a la galeria projectes de pura façana, afavorint els interessos partidistes i de les classes dominants sobre els interessos i desitjos dels homes i dones del carrer. Potser és bo provar una mica per l’altre cantó i provar de donar de veritat veu i vot a les persones.
La Festa Major del barri demostra la voluntat de les diverses entitats i col·lectius del barri de fer coses junts. Ara volem que això passi també durant l’any a Calabria 66.
No hi ha dubte que no han assolit els nivells d’excel·lència necessaris. És cert que han estat i són temps difícils. Això són atenuants a tenir en compte.Però han augmentat la precarietat, els sous ínfims, l’atur desbocat, els desnonaments massius, la pobresa energètica, la privatització dels serveis bàsics, l’aportació de diner públic per tapar forats per la mala gestió pública i privada, la corrupció...
Resultat: un augment brutal de les desigualtats, com diuen tots els informes internacionals. Al nostre entendre, els governants no han fet bona feina. I tampoc podem posar cap bona nota a les diverses “oposicions”. Ja hem apuntat que les circumstàncies no han estat favorables. Però els mèrits d’un capità es mostren quan hi ha mala mar. Si tens el vent a favor, o si plou quan convé, conduir el vaixell és fàcil. I senzill aconseguir una bona collita. cara a la galeria projectes de pura façana, afavorint els interessos partidistes i de les classes dominants sobre els interessos i desitjos dels homes i dones del carrer. Potser és bo provar una mica per l’altre cantó i provar de donar de veritat veu i vot a les persones.El nostre barri, per descomptat, tampoc no s’escapa de tot el que passa: és cert que hem aconseguit per fi l’institut provisional; sembla que es farà l’ampliació de l’Escola Bressol 3 Tombs; esperem que el Mercat no tardi en acabar-se (ja portem més de 5 anys); i tindrem Calabria 66…
Però també s’ha perdut una oportunitat amb la reforma del Paral·lel (necessària, però amb danys col·laterals, problemes de mobilitat i “placetes” grises i tristes que no serveixen...); segueixen les retallades i derivacions de la sanitat pública a la privada; l’incivisme encara és a l’ordre del dia; i tenim l’amenaça del turisme massificat i descontrolat...
Durant massa temps s’han fet les coses des de dalt, amb poca comunicació amb els de baix, sovint més interessats, els que manen, en posar-se medalles o justificar de cara a la galeria projectes de pura façana, afavorint els interessos partidistes i de les classes dominants sobre els interessos i desitjos dels homes i dones del carrer. Potser és bo provar una mica per l’altre cantó i provar de donar de veritat veu i vot a les persones.
La Festa Major del barri demostra la voluntat de les diverses entitats i col·lectius del barri de fer coses junts. Ara volem que això passi també durant l’any a Calabria 66.
No és gens senzill, no només per l’ambició del projecte. És complex encaixar un projecte que té una bona dosi d’autogestió veïnal en un edifici municipal, que té els seus reglaments rígids, les seves programacions, la seva burocràcia. Però ho intentarem.
Ara toca a l’Ajuntament creure’s també aquest projecte i posar-hi els recursos necessaris.
Com sempre hem dit, sols no anem enlloc. Veïns i veïnes junts podem aconseguir molt.
Com sempre hem dit, sols no anem enlloc. Veïns i veïnes junts podem aconseguir molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)