Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teatre. Mostrar tots els missatges

El Triangle fa 35 anys

El Grup de teatre El Triangle compleix 35 anys. Poca broma!
Des de llavors segueix representant el teatre amateur del nostre barri amb un gran nivell de qualitat. Cada any ofereix lectures dramatitzades i les funcions de la Festa Major, a més d’actes culturals variats, principalment a Calabria 66.

Que sigui per molts anys i no us perdeu les seves propostes!

La tradició teatral al barri de Sant Antoni

Si en els dos articles precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental, en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.

Contacte
Ha estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren, no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen, perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.

Això sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra,
JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat, però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.

La directora de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos, la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?, perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una observació, que la acaba amb: però, el que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones; directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.

El començament
Arriba poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora, potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts, d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri de Sant Antoni.

La tradició teatral al barri de Sant Antoni

 Continuant amb el reportatge començat en el número 99, relatiu a la tradició teatral en el nostre barri, l'article d'avui ve de la ploma de l'historiador i documentalista Ferran Aisa-Pampols

Al barri de Sant Antoni hi van haver grups dramàtics, com a gairebé tot Barcelona, prop del segle XX. Grups amateurs lligats a escoles, parròquies o centres culturals. El barri de Sant Antoni, veí del Paral·lel, fou un dels llocs on vivien molts artistes professionals dels teatres del Paral·lel, com la família Santpere al carrer Tamarit-Urgell (tocant al mercat de Sant Antoni).

 
Mary Santpere

La tradició teatral al barri de Sant Antoni


Cadascun dels barris de Barcelona tenen algun tret de tipus artístic que els caracteritza. Els barris antics, de gent treballadora, industriosa, com és el nostre, han desenvolupat, des dels principis de la seva formació, alguna activitat destinada a omplir els espais de lleure i canalitzar la creativitat que tot ésser humà porta dins, contribuint així a un desenvolupament sa del jovent. En aquestes activitats tothom hi ha participat, grans i xics.


A vegades l’ afició coincidia també amb una activitat comercial del barri. Així, a Sant Antoni, el fet de comerciar els diumenges amb els llibres d'ocasió sens dubte ha contribuït en alguna mesura a l'afició al llibre de molts dels veïns del barri, i, qui diu llibre, diu també poesia, i diu col·leccionisme, i diu teatre.
Del col·leccionisme tothom n'és ben conscient, fins el punt que la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver està precisament dedicada al col·leccionisme.

Pel que fa al gust per la novel·la i la poesia, és sabut que molts poetes i escriptors han vingut a raure en aquest barri, atrets, segurament, per aquest aroma de llibre. Igualment hi van venir a viure alguns periodistes, que, a més, tenien no gaire lluny la seu d'alguns diaris, per exemple La Vanguardia al carrer Pelai, i podien anar a la feina tot passejant.

Però no parlarem ni de novel·la, ni de poesia, ni de col·leccionisme. Avui ens interessa el teatre. Per exemple, quan va néixer aquesta afició en el nostre barri?

Perduts en el temps

Enguany, per la Festa Major, presentarem l’obra “Perduts en el temps”, original de J.M. Pou Vilavella.

Es tracta d’una comèdia de misteri ambientada a l’època actual. Una colla d’antics membres d’un grup de teatre reben una invitació per assistir a una reunió al teatre en el que representaven, vint anys enrere, amb motiu de retrobar-se abans que enderroquin el local. Ningú no sap qui els convoca i, de seguida, sorgeixen records bons... i dolents. Mentre rememoren el passat, els personatges es desdoblen en uns actors més joves que representen els records i diverses escenes de les obres més importants. Però el misteri de qui els ha reunit desvetlla secrets mai no confessats...

Ens agradaria comptar amb la vostra presència els propers dies 23 i 25 de gener. 
Us esperem!

El Triangle està de dol

En Manel Barba representant "L'enemic del poble", 2013

Ens ha deixat en Manel Barba. Amic, company, veí entranyable. Un dels membres més antics del grup de teatre. Actor de presència i veu poderosa, dicció impecable, dúctil; qualsevol personatge guanyava si ell l’interpretava.


Veí compromès amb la vida del barri i amb l’Associació de Veïns, on havia col.laborat intensament durant molts anys. Els companys del Teatre sempre recordarem com s’esforçava per que a cada muntatge no hi manqués res. I recordarem, sobretot, el seu afecte, la seva generositat i la seva cordial
personalitat.

A reveure, Manel !!!