Els arbres del barri de Sant Antoni

Continuant amb el reportatge del número 98, “els espais verds del barri”, l'article d'avui versa sobre el nostre patrimoni arbori.

L'aire que aspirem és un índex de la qualitat de vida. Tres quartes  parts de l'oxigen total el produeixen les plantes.

Els 155.000 arbres que hi ha a les places i carrers de Barcelona ens donen un ambient una mica més fresc a l'estiu, un aire més net i l'oxígen que els nostres pulmons necessiten. Les seves fulles, també, fixen partícules tòxiques que ens estalviem de respirar.

Farem una aproximació a la riquesa d'arbres que tenim a Sant Antoni. A falta de noms populars usuals, en alguns casos utilitzarem el nom científic.

QUINS ARBRES TENIM

El patrimoni arbori  públic de Sant Antoni sobrepassa els 3.000 exemplars incloent-hi els arbustos. Les espècies representades són una trentena.

Numèricament dominen els plàtans, els lledoners i els margallons. El plàtan es troba actualment en regressió, perjudicat pel monòxid de carboni que el condueix a la malaltia i a la mort. Està acusat de produir al·lèrgies a moltes persones. El lledoner el substitueix al no presentar els inconvenients del plàtan. D'aquestes tres espècies n’hi ha centenars d'exemplars.

Altres arbres menys representats

Tipuana. Originària d'Argentina i Uruguai. Hi ha un exemplar extraordinari als jardinets de l'Alguer. Al mes de juny ens dóna dies d'ornaments daurats amb la suau pluja dels pètals. N’hi ha també al jardí dels Tres Tombs i a d'altres llocs.

Sòfora, Acàcia del Japó. De floreta blanca més tardana que la tipuana. Cruïlles dels carrers.

Robínia. Raïmets de flor blanca a la primavera. Origen Nord-Amèrica.

Arbre de l'amor, Arbre de Judea, de flors abundants, vermelloses, arrapades als troncs, surten abans que les fulles. Una fila al passatge de Pere Calders. Un exemplar solitari als jardinets de l'Alguer.

Àlber, pollancre. Les dues espècies  alineades a l’avinguda Mistral i en gairebé tots els interiors d'illa. Dos exemplars notables al passatge de Pere Calders.

Tamariu. Una formació a l’interior d'illa de Càndida Pérez.

Roure americà. Al costat de l'anterior hi ha un rectangle amb exemplars d'aquest roure de fulles molt més grans que les dels roures peninsulars.

Prunus cerasifera atropurpurea (Pissardi). A l’avinguda Mistral, a les illes de Maria Matilde Almendros i a la dels Tres Tombs.

Magnòlia. Als jardins Tres Tombs, Tete Montoliu, Maria Matilde Almendros.

Til·ler. Illa de Mercè Vilaret i a la de Tete Montoliu. Davant del núm. 68 del carrer Rocafort hi ha un til·ler solitari entre una filada de lledoners.

Xicranda. Un exemplar a la plaça de Goya. 6 peus a Vilamarí-Gran Via. Un exemplar al jardí Tete Montoliu.

Acàcia saligna (mimosa blava). Jardinets de l'Alguer. Floració: finals de març, primers d'abril.

Mimoses. Pati de l'escola de Ferran Sunyer que també floreixen al mateix temps que les anteriors.

Cirerer. Als Tres Tombs; avinguda Mistral entre Rocafort i Entença i un exemplar davant el núm. 75. Són cirerers híbrids de flor doble. Floreixen a primers d'abril.

Alzina. En trobem a la Plaça Goya.

Xiprer. Al c/ Marquès de Campo Sagrado; escola Ferran Sunyer.

Catalpa.  Al c/ Tamarit, davant dels núm. 147-161.

Radermachera sinica, amb tres exemplars al jardí de Maria Manonellas. El 24 d'gost del 2015 van florir dos dels exemplars; malgrat això a la primavera següent van ser arrencats els tres exemplars que representaven un testimoni exòtic interessant.

Mèlia (Melia azedarach). Al carrer Borrell davant els núm. 52-58. Al carrer Rocafort a la paret dels Salesians a l'altura del núm. 41, hi ha una Mèlia solitària en una línia de plàtans i lledoners. Floració al maig amb molt bon perfum.

Un exemplar jove de Sapinde de Xina s'ha plantat recentment just davant de l'Associació de Veïns del barri a l’avinguda Mistral, núm. 30. Tres exemplars més es troben cap a la fi del passeig a partir del núm. 77. En tota l'avinguda hi ha d'altres exemplars intercalats entre els àlbers i les robínies.

Taronger amarg. Al jardí dels Tres Tombs i al de Tete Montoliu.

Presència testimonial amb un únic exemplar o dos:

Om. Un exemplar “veterà”, molt crescut, al carrer Sepúlveda amb Villarroel, al cantó Besós-muntanya. L'om comú va patir de grafiosi, malura produïda per un fong i propagada per un escarabat, la galeruca, que va ocasionar l'extinció dels oms en moltes comarques.

Ginkobiloba. Al jardí de Tete Montoliu. Fòssil vivent. No conegut en estat espontani. Ha arribat fins als nostres dies gràcies a la cura dels monjos budistes. Un altre exemplar solitari a la cantonada de Campo Sagrado-Borrell, a la banda Llobregat-muntanya.

Hibisc. Es presenta gairebé sempre com una mata no gaire esponerosa. Es troba en el passatge de la llibreria Calders. Aquest exemplar, pels molts anys que té, ha agafat un port arbori notable.

Bauhinia purpurea Dos exemplars davant Calàbria 66. Espècie que no estava representada al nostre barri. És una novetat. Es van plantar entre a principis de juny del 2015. Posteriorment el 28 d'abril del 2016 van plantar un tercer exemplar.

Grevíl·lea, Roure d'Austràlia. Fulles ben característiques. Flors molt perfumades. Al jardí de Tete Montoliu. També en aquest jardí hi ha Cal·listèmon, arbust originari d'Austràlia. Per la forma de la seva floració hi ha qui el coneix per “neteja xemeneies”.

Desmai. Al pati de Ferran Sunyer.

Margalló alt, margalló de peu. Originari de la Xina. Un exemplar aïllat als jardinets de l'Alguer.

Olivera. Jardinets de l'Alguer i al pati de Tete Montoliu.

Eritrina al pati de Tete Montoliu.

Ficus microcarpa (abans “F. nítida” o “F. retusa”). És un arbre originari de l'Índia, Java i sud-est asiàtic. Es troba  també a l’illa de Tete Montoliu.

Palmeres:

Palmera de dàtils. Un exemplar a la plaça Goya i un a l'altre extrem, Paral·lel-Mistral, davant la ONCE.

Margalló. Hi ha conjunts notables  a l’avinguda Mistral, entre Rocafort i Calàbria, i una infinitat de port més reduït: margallons joves que omplen parterres de gran part del passeig.

Washingtònia. Un conjunt magnífic en formació de 12 exemplars a l'illa interior del Tres Tombs. Tres peus més a l'illa de M. Matilde Almendros i a la de Tete Montoliu. Nou peces a l’avinguda Mistral, que tenen el tronc d'un calibre més gran que les Washingtònies normals. Fan una sensació d' aplom, de seguretat...

Per delimitar espais, cobrir parets, etc. s'utilitzen enfiladisses i arbustos variats: pitospor, baladre, vinya verge, heura, bambú, roser, aràlies, Ligustrum texanum...

Antigament hi havia hagut arbres al pati del col·legi dels Salesians del c/ Rocafort. Es van sacrificar perquè la mainada demana pilotes i no vegetals. Actualment a l'àrea dels nens més petits hi queden 24 jardineres amb una cinquantena de Ficus benjamina.

NOTES OBRE ELS  NOSTRES  ARBRES

L'actual política de Parcs i Jardins de Barcelona dóna més protagonisme a la diversitat. Així a les noves plantacions i substitucions en l'arbrat viari s'incorporen espècies poc freqüents en els carrers i places barcelonins.

Una conseqüència és que els túnels compactes amb la volta verda formada pel ramatge coincident d'arbres de la mateixa espècie desapareixeran de Barcelona: era un signe d'identitat. Hi haurà brusques ruptures en la visualitat del paisatge vegetal. Un prunus cerasifera atropurpurea al costat d'un àlber pot tenir la seva qualitat de contrast, però no sempre la companyia en línia d'espècies de port desigual afavorirà el conjunt.

Darrerament s'han incorporat al nostre barri, entre robínies, lledoners i plàtans, exemplars de mèlia, catalpa, ginkgo, cirerer... La introducció més recent és la de tres exemplars de pota de vaca (bauhinia) davant de Calàbria 66. Els dos primers van plantar-se entre el juny de 2015. Un tercer exemplar va plantar-se el 28 d'abril del 2016. Extremadament podada no semblava tenir gaire futur, tanmateix el 18 de maig va rebrotar i el 27 del  mateix mes ja ens oferia una primera flotació esperançadora.

Al peu d'alguns arbres una rajola fixada al paviment informa del seu nom popular i del científic. En ocasions l'arbre es mor i és substituït per un altre d'espècie diferent sense que es canviï la rajola. A l’avinguda Mistral s'han observat cinc d'aquestes anomalies:

Davant del n. 13 la rajola diu  Acàcia saligna hauria de dir Prunus cerasifera atropurpurea

Davant del n. 19, diu Robínia pseudoacàcia quan l'arbre que hi ha és un Sapindal.

Davant del n. 39, diu Acàcia saligna, quan hi ha un Prunus.

A la illeta que hi ha davant diu Robínia pseudoacàcia i hauria de dir Tipuana tipus.

Davant del n. 66, diu Acàcia saligna i hauria de dir Prunus cerasifera atropurpurea.         

Caldria fer una revisió.


~~~~~~
I a vosaltres, quins arbres us tenen robat el cor? #arbresTonis

[Actualitzacio a 23 d'agost  de 2013]

Hem trobat, gràcies a un tweet de la @Tinavalles_ el mapa arbori de Barcelona!
Us en deixem l'enllaç per si voleu tafanejar!

http://jjvidalmac.carto.com/viz/c3c54164-7fcf-11e4-b04f-0e853d047bba/public_map