Flors artificials amb història

I jo no ho sabia. Es veu que ja fa més de quaranta anys que, un cop l’any, la meva mare ve expressament al nostre barri a fer una compra especial.

Per Tots Sants, fa el trajecte des del barri de Fort Pienc fins a Sant Antoni per comprar flors artificials. Aquest mes de novembre la vaig acompanyar, i quina sorpresa... Descobria una de les botigues centenàries i úniques que s’amaguen al nostre barri, Walkiflor Forné, al carrer Floridablanca entre Comte Borrell i Viladomat. I com es feia abans, compràvem fent petar la xerrada amb Teresa Forné, tercera generació que tira endavant l’establiment, i la seva mare Margarita Bardera Corominas, una àvia gairebé centenària que, quan pot, passa una estoneta a la botiga.

Va ser així com va néixer la idea de dedicar-hi un espai a la nostra revista.

Teresa Forné Bardera ens explica els orígens de la botiga: el meu avi i el meu tiet avi es van establir aquí ja fa més d’un segle per elaborar i vendre flors artificials. Abans al voltant només hi havia camps.

Allò que l’Urgell s’endugué...

Llargues cues i nervis per veure si arribaves a comprar l’entrada o hauries d’esperar a la següent sessió. Lluny queda aquella època en la qual anar al cinema requeria el seu tempo. Des del cinema Rondas fins a la sala Waldorf, el cinema sempre ha estat present al nostre barri. 

El cinema Urgell, però, destacava per ser la sala més gran de Barcelona (1.832 butaques). Impressionaven la seva singular marquesina, la seva pantalla de 160m2 i el pati de butaques vermelles, totes amb bona visibilitat. 

El cinema va tancar el 30 de maig de 2013

Va ser inaugurat el 1963 amb la pel·lícula Carmen Jones, una versió de l’òpera de Bizet, dirigida per Otto Preminger. Durant gairebé 50 anys va estar funcionant fins que la crisi va obligar al seu tancament, ja fa gairebé quatre anys. No és un fenomen nou a la nostra ciutat. En molts barris els cinemes històrics s’han esquarterat en multisales o bé han passat a ser espais comercials. A Sant Antoni, tenim el precedent del cinema Waldorf (antic Mistral) que va funcionar fins a l’any 2003. En aquest cas, però, l’espai que va deixar acull el Centre de Serveis Socials i un petit interior d’illa, gairebé sempre buit.

Cap a l’ any 2011, semblava que el cinema Urgell revifava amb l’èxit de Phenomena, un projecte de Nacho Cerdà, que programava èxits dels 70, 80 i 90. Poltergeist, Indiana Jones, Els Goonies, Tiburón... tornaven a aquesta sala, reivindicant el cinema com a experiència social.

Ballem un swing?

Ja fa uns anys que el swing batega a Barcelona. Escoles per aprendre’n a ballar han aparegut (i subsistit) a molts barris i  trobar gent deixant-se anar a parcs i places de la ciutat no és gens estrany.