Defensem l’escola pública als barris de l’Eixample

Al Consell de Barri el veïnat va posar sobre la taula la falta d’escoles públiques a l’Eixample i la proliferació de bolets a les existents. Ens fem ressò i adjuntem un extracte del manifest que les associacions de pares i mares han fet públic recentment.


L’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, amb una població d’uns 140.000 habitants, disposa només de sis escoles públiques més una en barracons de nova creació, i de tres instituts públics, un dels quals en barracons des de fa dos anys.

La situació a primària i a secundària s’ha anat endurint els darrers anys a causa de les retallades, que des del 2010 han provocat una disminució dels recursos educatius del 19%.

En paral·lel, la demanda de places d’escola pública ha anat creixent. Des del 2012, només a l’Eixample, la demanda a P3 ha augmentat de 741 a 859 famílies, la qual cosa ha obligat a afegir 11 línies extres o “bolets” a les escoles existents, que pugen de curs i encara són vigents.

Quatre dels onze bolets s’han creat aquest any 2016. Cal tenir present que dels set nous bolets que s’han creat a Barcelona aquest curs, quatre han estat a l’Eixample.

Pel que fa a 1r d’ESO, als nostres barris només una quarta part dels alumnes de sisè de primària que cursen a una escola pública tenen garantida una plaça a un institut públic.

Sant Antoni, amb 40.000 habitants, no disposa de cap institut públic. Els propers anys, amb l’augment de l’alumnat que actualment està a primària, la situació de l’oferta de secundaria pública serà encara més deficitària.

Davant d’aquesta situació d’emergència educacional les associacions de pares i mares i entitats exposem:

1. La necessitat de disposar de més recursos humans i econòmics per fer front a les necessitats dels alumnes. 
2. La situació generada amb els bolets és insostenible, provocant massificació i pèrdua de qualitat educativa. Cal trobar una solució.
3. Davant el creixement de la demanda a P3 a tot el Districte cal una nova escola a la Dreta de l’Eixample el proper any i, a mig termini, una nova a l’Esquerra. 
4. Davant l’augment demogràfic a ESO cal la construcció immediata de l’institut Angeleta Ferrer al solar destinat per aquest ús des de fa anys. 
5. La situació dels barracons de l’escola Entença ha de ser provisional, amb calendarització de la nova construcció a l’actual emplaçament de la presó Model. 
6. Demanda de les instal·lacions buides de l’Escola Industrial com a equipaments pel barri. 
7. La necessitat de l'escola bressol en el conjunt dels equipaments previstos a l'illa Germanetes. 

El turisme també expulsa a l'escola del barri

En els darrers anys, i d'una manera molt palpable en els darrers mesos, s'està produint al barri un fenomen conegut com gentrificació. Es tracta d'un procés de transformació d'un territori que suposa una elitització d'aquest. Sant Antoni, un barri tradicionalment habitat per una classe popular, s'està transformant en un espai només apte per les classes més benestants. Això és fàcilment perceptible quan se'ns augmenta el preu del lloguer, quan grups d'inversió compren una finca i comencen a transformar els pisos que es buiden en apartaments turístics, o quan els nous comerços tenen uns preus que el veïnat no pot assumir.

Aquests tres exemples que produeix la gentrificació els trobem als carrers de Sant Antoni. Però d'ençà que va començar el nou curs escolar hem observat un altre que demostra la gravetat del fenomen. Es tracta de l'assetjament constant que pateix l'única escola pública que hi ha al barri, la Ferran Sunyer, per part del nou restaurant que s'ha instal·lat al passatge Pere Calders.

El carrer Parlament ha esdevingut centre neuràlgic de la moda hipster a Barcelona, constitueix un referent de l'oci gastronòmic, i a banda i banda del passatge s'hi ubiquen locals que s'omplen de gom a gom.

Fins ara, la convivència amb l'escola ha resultat del tot pacífica, però des del tercer trimestre del curs passat aquesta harmonia s'ha trencat. Les causes han estat unes obres que no han respectat en cap moment les hores d'entrada i sortida dels nens i nenes del Ferran Sunyer, que han fet cas omís de les peticions que tant famílies com escola han fet als responsables del local, i que han posat en risc la seguretat de les persones que transitaven pel passatge. La inauguració del bar restaurant no ha acabat amb

aquestes pràctiques abusives i molestes, sinó que han prosseguit a cuidar el negoci encara que d'aquesta manera suposi un perjudici per a la seguretat i la comoditat que una entrada a l'escola ha de garantir.

Les obres d’un restaurant no han respectat l’entrada i la sortida de l’escola

-->

Les famílies de l'escola no volem rendir-nos a la supèrbia d'un restaurant amb vocació de fama. A més som conscients que aquesta relació tan irrespectuosa que s'ha establert amb l'escola va més enllà d'aquest racó del passatge Calders, i s'erigeix com un símbol del procés d'expulsió que patim els veïns i les veïnes que sempre hem habitat el popular barri de Sant Antoni. Volem un procés de millora del barri per a què la classe popular que l'habita pugui viure en ell de manera digna, no volem una el·litització per a què el barri quedi reduït a turistes i a hipsters sibarites.

Tornem a la ronda de bolets!

Com ja sabeu, al Districte de l’Eixample tenim un problema general d’Infraestructures Públiques, i en particular, d’Escoles Bressol, d’Escoles d’Infantil i Primària, i d’Escoles de Secundària Públiques.

S.O.S EnsenyamentPublicdeQualitat. STOPretallades. #cosesdenens #coseteshelena #educacio #escolapublicadequalitat #retallades #fetama

Una foto publicada por Helena Casòliva (@coseteshelena) el 7 de Jun de 2013 a la(s) 12:16 PDT

Per centrar una mica el tema, fem una breu avaluació de la preinscripció pel curs 2016-2017.

Segons dades oficials del Consorci d’Educació de Barcelona, publicades en el seu butlletí de data 29 d’abril de 2016, l’oferta i la demanada de preinscripció del curs 2016-2017 a l’Eixample respon a la següent taula:

Què en podem dir d’aquests números?
La primera conclusió que podem extreure’n, és que hi ha una forta demanda cap a l’Educació Pública.

Creiem fermament en una Escola Pública i de Qualitat. Segons també les dades oficials de Consorci, la diferència de demanda en primera opció a favor dels centres concertats s’ha reduït. Ha passat des de 1.096 el curs 2012-2013 a 112 el curs 2016-2017!

La segona conclusió és que tornem a la ronda de “bolets”. És a dir, tornem a anar afegint línies extres a les escoles. Davant la manca de places, l’Administració ha optat, any rere any, en augmentar en una línia addicional a P3. Totes les Escoles de Primària de l’Eixample en tenen com a mínim, un. Doncs bé, aquest any no és diferent i s’han creat 5 “bolets” més a P3 i 1 “bolet” a 1er d’ESO. Però això no és tot. Tot i amb l’augment d’aquestes places addicionals, hi ha moltes famílies que s’han quedat o bé fora de centres públics o bé fora del barri.


El problema és greu, s’està massificant l’Escola Pública i no hi ha suficients Instituts per absorbir els alumnes que surten de 6è.

Per primera vegada, el Consorci ha reconegut que la situació se’ls hi ha escapat de les mans i no saben què fer.

Per tot plegat, us animem a tots a seguir lluitant pel futur dels nostres infants i joves, per a la seva educació.

A l’estiu, els nens i nenes son els protagonistes

Quan arriba l'estiu, les famílies canvien una mica el seu dia a dia. Pares i mares seguiran treballant, encara, al llarg de moltes setmanes, mentre que els nens i nenes disposen d'un temps d'esbarjo que cal orientar. Per aquest motiu els casals d'estiu s'estan fent cada cop més populars i necessaris.

El nostre barri de Sant Antoni, enguany, disposa d'un espai nou: Calàbria 66, que la coordinadora d'entitats d'educació en el lleure, CORDILL, ha decidit ocupar amb personetes d'edats que van des de 4 fins a 10, 11 o 12 anys, aproximadament.

Aquest és el primer estiu, però no la primera vegada. El Cordill ja va fer casal per la darrera Setmana Santa i, abans, per Nadal, ja va muntar el primer casal a l'espai Calàbria66. Els dos cops amb un resultat tan positiu que aquest estiu hi tornen!

Com que volem saber més coses d'aquesta coordinadora, que està fent una tasca important pels nens i nenes del nostre barri, els quals seran en un futur, -no ho hem d'oblidar- els joves i adults que agafaran les regnes del barri i del país, hem volgut parlar amb el CORDILL i que ens expliquin, de primera mà, qui són, què fan, com ho fan, i per què ho fan.

Demanem a una de les promotores del CORDILL, Arantxa, que algunes veus representatives d'aquest casal que es farà a l'estiu ens puguin donar detalls. Les persones designades per aquesta informal roda de premsa han estat en Ferran Crespo i Nil Compta, els quals es posen en contacte amb mi i em citen a Calàbria66... a les 8.30 del matí!

Afortunadament sóc matinera i l'hora no és cap inconvenient per a mi, de manera que, puntualment, comencem l'entrevista.

Informatiu Sant Antoni: Déu n’hi do el “madrugón” que m'heu proposat avui. És que heu d'anar a treballar tot seguit?

Ferran: No exactament, però, estem d'exàmens i hem d'estudiar.

Informatiu: Què estudieu?

Ferran: 2n de Ciències ambientals a la UB.

Nil: 2n curs d'Història a la UB.

A partir d'aquí, i com que les seves respostes han estat molt coincidents i absolutament coordinades, no separarem les respostes de l'un i l'altre; el que un diu, l'altre ho confirma o amplia, així que posarem simplement: Cordill.

Informatiu: Què és, i quina estructura té el CORDILL?

“Bolets” a l’escola pública

Un altre any tornem a denunciar l’increment de línies addicionals (“bolets”) a P3 en 5 escoles públiques del Districte (Llorers, Entença, Tabor, Fructuós Gelabert i Ramon Llull) així com l’augment d’una línia en l’institut Maragall. Està clar que manquen places.

La decisió d’augmentar línies a les escoles va en detriment de la qualitat educativa. 

La Xarxa d’Ampa de l’Eixample denuncien aquesta situació crònica i per això s’han fet mobilitzacions, un estudi demogràfic i un manifest en favor de l’escola pública, que l’Associació de Veïns recolza. Es demanen solucions a curt i llarg termini: 

1. Cercar solucions per incorporar totes les famílies que ho han sol·licitat a la xarxa pública; 
2. Augmentar recursos, materials i humans, per garantir la qualitat educativa en tots els centres on ja s’han produït aquests increments de línies; 
3. Edificar i desenvolupar, ja, els projectes aprovats com l’institut Viladomat o l’institut Angeleta Ferrer. 

Ferran Sunyer, l'escola pública de Sant Antoni

Quan vam demanar cita al director de l’escola Ferran Sunyer, Daniel Vidal Noguero, per poder-la visitar i fer-li una entrevista, li va faltar temps per rebre’ns. El Dani és, a més, el professor d'educació física en el centre.

Fill de mare mestra, es va doctorar en Filosofia i tot seguit va cursar la carrera a la Facultat de Formació del Professorat, en l'especialitat de primària i secundària. Després d'un periple de substitucions per escoles de l'entorn de Barcelona, va venir a parar fa ja nou anys en aquesta interessant escola del nostre barri. Hi assisteixen 480 alumnes i hi treballa un total de trenta-quatre mestres.

L’escola Sant Francesc d’Assís

Val la pena saber que al barri tenim una interessant escola, molt cèntrica, a la mateixa plaça Universitat, núm. 2.  Vam anar a visitar-los perquè coneixíem la meritòria tasca que estan fent, de qualitat i amb el model inclusiu que demanen les adverses circumstàncies actuals.

Les mateixes declaracions de l’equip directiu afirmen que estan en un procés permanent de presa de consciència pel que fa a la cultura i idearis propis del centre, marcats per l’afany d’una pedagogia inclusiva.

De fet, la base d’aquesta filosofia, mig idealista (el pensament de Sant Francesc d’Assís) mig pragmàtica, segueix  l’ideari de la seva fundadora, la franciscana missionera Anna Maria Ravell i Barrera (Arenys de Mar, 1819 -Argentona, 1893), catalana pionera en l’educació de les nenes.

A la Garriga va presentar les seves idees i s'hi va establir com a mestra de nenes, ja que en aquell moment no hi havia cap escola per a elles. El 1857 Anna Maria i les seves companyes de l’Ordre Tercer de Sant Francesc van obrir l'escola en una casa pobra i deixada i hi van començar la labor educativa. Pertanyen a la Fundació Escola Cristiana.

L’escola a la Plaça Universitat

Al setembre ja tindrem el nou institut

Sovint, quan s’aconsegueix un equipament llargament reivindicat, es fàcil oblidar tot el procés que ens ha portat fins aquí. És bo, per tant, recordar el camí fet, doncs ha estat llarg i tortuós. 

Breu introducció per situar-nos 
Fa molt de temps que en el Districte de l’Eixample, i concretament en el barri de Sant Antoni, hi ha cert malestar per la manca de places d’escola pública, catalana i laica, tant de primària com de secundària. 

Precisament, el curs 2011-2012 va ser crític a l’hora d’encabir la gran demanda a primària. Aleshores el Consorci d’Educació de Barcelona va iniciar la creació d’una línia més d’alumnes en les escoles existents. Allò que es coneix com a bolet. 

Òbviament aquesta resposta no solucionava el problema, sinó que feia més dificultós el funcionament dels centres. Prèviament, l’any 2010 ja havien estat instituïdes la "Plataforma per l’escola pública de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni” i la Xarxa d’AMPAs de les Escoles Públiques, que van raonar estadísticament la manca de places i van reivindicar una nova escola de primària i un nou institut. Tot i que el Consorci va accedir a crear un nou institut -acollit amb gran il·lusió per la comunitat educativa- la manca de places de titularitat pública persisteix. 

La història d’una reivindicació 
Calia treballar molt i a fons per aconseguir un centre públic que faltava a l’Esquerra de l’Eixample i al barri de Sant Antoni. El recorregut va ser llarg, i gràcies a les escoles ja existents, les AFA i les entitats veïnals es va poder iniciar el camí. 

Entretant, l’any 2000 es va iniciar el projecte Barcelona més verda. Com volem que sigui un jardí del nostre Districte? impulsat per Parcs i Jardins i l’Institut Municipal d’Educació, amb la participació de l’alumnat de l’Escola Shalom, el CEIP Joan Miró, l’IES Parc de l’Escorxador i el CEIP Diputació. Es van dissenyar els Jardins d’Emma, en els terrenys de l’antic convent de les “Germanetes dels Pobres” (creat entre 1881 i 1884 i que ocupava la illa de Consell de Cent, Viladomat, Diputació i Borrell) i en van exposar el resultat al Parc de la Ciutadella. 

L’any 2001, el Camí Amic, amb la participació de les escoles Auró, Diputació, Els Llorers, Joan Miró i Ferran Sunyer, va organitzar tota  una sèrie d’activitats per tal de pacificar el trànsit, aconseguint l’ampliació de les voreres del carrer Comte Borrell. 

Més endavant, el 2008, és va signar un protocol entre la Generalitat i el Consorci d’Educació de Barcelona on és va acordar la realització d’un Pla d’Equipaments Educatius Públics de Barcelona que és va formalitzar un any més tard. Aquest Pla va destinar els terrenys de Germanetes a equipaments: institut, escola bressol, habitatges per a gent gran i jove i un casal d’avis. 

Segueix la manca de places a l'escola pública

Publiquem un resum de dades de preinscripció escolar pel curs 2015–2016 del Districte de l’Eixample. 

P3, oferta inicial: a l’Eixample hi ha 24 línies de P3 (Són 12 escoles amb2 línies). És a dir, s’ofereixen un total de 600 alumnes nous per P3. 


P3, demanda: la petició de places d’escola pública pel curs 2015-2016 ha estat de 771, 171 places més que les existents!!! 


P3, oferta final: amb la creació de 2 bolets (Escoles Auró i Ramon Llull) s’han absorbit 50 alumnes; amb l’augment de ràtio a les restants escoles (2 infants més per a cada línia) s’han absorbit 40 alumnes; per tant, per art de màgia s’han recol·locat 90 alumnes. 

Tot i amb això, han quedat fora de l’escola pública 81 alumnes que han estat adreçats a l’escola concertada. 

Instituts: tot i que al setembre hi haurà el nou Institut Viladomat, van quedar sense plaça pública 121 demandants en primera opció. 
Després de diverses recol.locacions, han quedat 76 alumnes sense plaça. D’aquests, 26 tenien com a 2ª o 3ª opció escola concertada, on se’ls ha donat plaça. 

Conseqüentment, 50 alumnes han anat a assignació d’ofici i s’han repartit a altres IES fora del Districte o a concertats. 

Per fer-nos una idea, hem de tenir en compte que cada 50 alumnes equivalen a una escola que falta. 

Els esplais i els caus de Sant Antoni

Des de la coordinadora d’entitats de lleure educatiu de Sant Antoni, el Cordill, volem aprofitar aquestes pàgines per fer un petit tast a tots els veïns i veïnes del barri del què és l’educació en el lleure i del què s’hi fa, dissabte rere dissabte, als esplais i caus del nostre barri.

L’educació en el lleure promou l’adquisició de valors, l’esperit crític i l’autonomia personal mitjançant les activitats de lleure, centrades en els temes que es vulguin tractar i la convivència que es duu a terme en aquest tipus d’entitats tant cada dissabte com a les excursions, rutes, colònies i campaments.

Els valors que es transmeten són la solidaritat, bàsicament com a contraposició a l’egoisme i l’individualisme imperants del capitalisme o de la llei del mes fort; el respecte, la capacitat de comprendre i acceptar altres realitats i la nostra pròpia (defugint totalment del concepte tolerància); l’autonomia, entesa com a capacitat d’obrar de forma independent o de poder buscar les dependències, no donarles per imposades; i l’esperit crític, capacitat d’analitzar el món i l’entorn amb un prisma propi i personal alhora que independent i coherent. En definitiva, intentem que els nostres nens, nenes i joves esdevinguin persones proactives.

El Cordill de Sant Antoni

Ha nascut El Cordill de Sant Antoni.

És la coordinadora que engloba les diferents entitats voluntàries d’Educació en el Lleure del barri de Sant Antoni. La formen membres de l’Esplai Totikap, l’Esplai La Nivaira, l’AEIG Sant Ferran, l’AEIG Sant Antoni Abat i l’AEIG Pau Claris.

Aquesta iniciativa va néixer de la coneixença dels esplais i caus en diferents espais de trobada (Activitat infantil de Festa Major, grup educatiu Comissió Calàbria 66, Reis Macos...) Des de Sant Ferran va sorgir la proposta de crear un casal d’estiu, i en aquell moment van començar les reunions

a 5 bandes. Arrel d’aquestes reunions es va veure la necessitat de crear alguna cosa juntes, i aquí va néixer la coordinadora.

Són un grup de joves engrescats a impulsar diferents propostes pel barri. Els seus principals objectius són promoure la relació entre els diferents esplais i caus del barri i potenciar la participació dels infants i joves en diferents projectes del seu interès.

El Cordill ja està treballant en diferents projectes, entre ells: activitats per a la Festa Major, una rua per carnaval o un Casal d’estiu diferent al barri de Sant Antoni, que segueixi l’estil i els valors propis dels esplais i caus; els quals fan una tasca educativa important durant tot l’any amb els infants i joves.

Ben aviat en sabreu més coses!

Facebook: elcordilldesantantoni

Reclamem l' institut a Germanetes

A la zona escolar formada pels barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni cada any necessiten començar l’ESO a l’entorn de 1000 nois i noies, mentre l’oferta pública dels dos IES existents no arriba ni la quarta part! Se sap des de fa anys, a més, que enguany hi ha un repunt en l’alumnat de 6è de primària a les escoles públiques de la zona, que són més que no pas aquests últims anys i que encara posaran més en evidència aquesta mancança.

@mareagroga

Malgrat tot, comença el nou curs 2014-2015 sense que el Consorci d’Educació de Barcelona, format per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) hagi mogut fitxa de cara a resoldre el problema de manca de places hi ha.
Per això les Associacions de Veïns i Veïnes d’aquests barris, les AMPA de les escoles públiques, la Marea Groga contra les retallades a l’ensenyament públic i altres col·lectius ens hem posat d’acord en endegar una campanya per a l’inici de la construcció del nou IES, promès des de l’any 2006 per al solar de Germanetes!

Publiquem un extracte del manifest per a la recollida de signatures.

VOLEM L’INSTITUT JA!

Estem en una de les zones d’escolarització més poblades. Els barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni sumen 137.000 habitants, equivalent a la que podria ser la setena ciutat més gran de Catalunya en nombre d’habitants. Mentre municipis que no arriben als 100.000 habitants tenen normalment cinc instituts, en aquests barris només en disposem de dos.Tenim cada any prop de 1.000 nois i noies que han de començar l’ESO, però l’oferta pública dels dos INS existents no arriba ni a cobrir-ne la quarta part! Cada any, quan arriba el període anual de preinscripció, les famílies d’aquests barris amb infants en edat escolar depenen de la sort per accedir a la plaça que busquen i, per tant, no se’ls garanteix l’accés a l’educació pública. En aquesta zona encara hi té més centres l’església catòlica -sostinguts amb fons públics!-, que no pas la mateixa Generalitat de Catalunya. La poca oferta pública a tots els nivells educatius fa que moltes famílies s’hagin vist forçades a buscar alternatives en centres concertats, tot i preferir l’opció de l’educació pública, o inscriure els seus fills i filles a centres fora del barri. Mentrestant, el Consorci d’educació de Barcelona ha anat retardant els compromisos adquirits de la construcció de nous centres.

La manca d’un tercer institut públic a la zona és ara indefugible: enguany hi ha un increment en l’alumnat de 6è de primària a les escoles públiques. El curs anterior es va informar a les AMPA que el setembre del 2015 el nou institut iniciaria la seva activitat, encara que fos a través de l’habilitació d’uns barracons pels primers cursos d’ESO. Malgrat tot, l’Ajuntament de Barcelona justifica no tirar endavant amb aquest compromís per la manca de finançament. Creiem però que els serveis públics, i en particular l’educació, han de ser els últims perjudicats per la recessió econòmica. En especial si tenim en compte la recent renovació de concerts a escoles pretesament d’elit amb finançament públic.

Des de la Plataforma per l’institut a Germanetes creiem que el sistema educatiu ha de ser de tots i per a tots. El dret a l’educació de tots els ciutadans, sense discriminacions de cap tipus, només és possible amb una sistema educatiu públic fort, que esdevingui un element clau per la cohesió social del nostre país. Per això cal garantir l’accés sense restriccions a l’educació pública a totes les famílies que així ho desitgin.

Estem decidits a capgirar una situació injusta on no tothom que vol té accés a l'escola pública!

Podeu signar el manifest complet a l’Associació de Veïns, Av Mistral 30, o a la vostra escola.